La gent de Valencianisme.com sol fer entrevistes interessants a personatges i grups musicals entre d'altres, i al seu foro donen la oportunitat de que la gent aliena a la pàgina (prèvi registre) puga fer qüestions que ells després transmeten als seus entrevistats. Aprofitant això, em vaig registrar i formular una qüestió per a l'entrevista d'Obrint Pas que tenien pensada fer, i la van tindre en conter, així que tot seguit reproduixc el tros de l'entrevista en qüestió, i si voleu llegir l'entrevista completa tingueu un link al baix de l'entrada. Gràcies a Valencianisme.com per tindre en conter la meua pregunta."Un fet que ha caracteritzat el món musical valencià contemporani ha sigut la seua consolidació any rere any tot i el menyspreu generalitzat per part dels poders públics valencians. Fins i tot, uns anys arrere el Col•lectiu Ovidi Montllor va protagonitzar un tancament al Palau de la Música de València com a protesta per l’apartheid del Consell contra els artistes que s’expressen en la llengua pròpia del país. Ha canviat la situació des d’aleshores? Si la resposta és negativa, considereu que són necessàries noves mobilitzacions?
Creiem que no podem caure en el conformisme. La resignació és un dels grans mals del valencians. Ens pensem que les coses han estat, són i seran sempre així. Doncs no. Hem de continuar lluitant pels nostres drets. Eixint al carrer i lluitant pels nostres drets. El cas de la música en valencià és una exemple d’això. Ens hem acostumat que ens neguen la presència a la televisió pública pel simple fet, no només de pensar el que pensem, sinó de cantar en la llengua pròpia. És intolerable. Per això es va crear el col•lectiu i per això és necessari que continue amb el treball que realitza. En aquest sentit, hem de dir que les campanyes com el tancament al Palau de la Música han marcat un abans i un després respecte al tractament que fa la premsa convencional sobre la música en valencià. Aquesta és la via. Desemmascarar la hipocresia dels qui diuen defensar la nostra cultura i proposar alternatives constructives per la seua normalització.
Parlem ara de les relacions amb les administracions estatals. En una Espanya tan centralista com l'actual, quines són les polítiques de suport cap a la música expressada en les llengües oficials de l'estat espanyol que no siguen el castellà impulsades pel Ministeri de Cultura? Quin ha sigut, en definitiva, el tracte que heu percebut entre els governs d'Aznar i Zapatero cap a la música en la nostra llengua?
Com sabem, als nacionalistes espanyols sempre els ha interessat fomentar la ignorància respecte a les nacions i cultures que el seu estat nega. I si ho fan és perquè són conscients que l'aprenentatge i el respecte mutu esfondraria els pilars uniformitzadors d’aquest estat. Nosaltres hem viscut aquesta realitat d’una manera molt intensa perquè hem tingut la sort de viatjar arreu de l’estat i conèixer moltes persones i organitzacions que comparteixen els valors de l'esquerra transformadora. És emocionant estar a Badajoz, Múrcia o Madrid i trobar-te milers de persones entre el públic cantant cançons en català. En aquest sentit, hem de dir que se’ns han caigut molts tòpics i prejudicis i que hem après que arreu hi ha joves disposats a construir un món millor. "
Podeu llegir l'entrevista completa a Valencianisme.com.
