diumenge, 18 d’abril de 2010

25 d'abril: De feixisme, neteja ètnica i altres coses


"Llig el manifest de Xavi Aliaga en la conferència de Carme Pérez Aparicio, i li done la raó en què si recordem el passat és perquè volem un futur encoratjador: el passat, el present i el futur es troben lligats, i com hem sentit sempre (i sempre més d'un ens ha volgut amagar), 'qui oblida el seu passat està condemnat a repetir-lo'. El dia que oblidem què va passar a Almansa, i sobre tot, el dia que els xativins oblidem què va passar a Xàtiva (encara que ho recordem quasi més el 25 d'abril que el 17 de juny, el que ens fa veure que hem estat prop d'oblidar-ho), haurem desaparegut com a poble, i passarem a ser una simple regioneta, no se si d'Espanya, d'Europa o no sé d'on, i sense identitat. I per a mi seria suficient que tots els xiquets i xiquetes xativins aprengueren unes poquetes coses, recordant el que va dir Carme Pérez en la conferència, lligant passat i futur, amb la humilitat d'un xativí que estima el seu poble i el seu país, tot i no ser un expert en història:
  • A Xàtiva hi hagué una neteja ètnica, o encara que no fora ètnica, neteja (per utilitzar l'expressió que s'utilitza ara): després de la conquesta en maig i la masacre en juny, es va reunir a tots els habitants amb el seu fardell, es va llegir una llista dels 'botiflers' i la resta foren expulsats de la ciutat, fins a Castella, morint molts pel camí.
  • Durant molts anys els governs dels reis borbònics es dedicaren a intentar esborrar la nostra identitat, amb l'objectiu d'uniformitzar l'estat espanyol, per si algú pensava en anar-se'n, però cal reconéixer que no van ser prou insistents. L'únic que va aconseguir moltes coses, entre altres la quasi castellanització de la capital i la pràcticament total d'Alacant, va ser el règim de Franco, aquest senyor que encara és alcalde honorari de Xàtiva, que és intocable (o mireu el que li passa a Garzón), i que encara hipoteca la construcció del nostre país: quan es va fer la 'transición', moltes coses van quedar lligades per tal que els valencians no puguérem construir el nostre país.
  • I el futur, hipotecat, com dic, pels tics feixistes que té la dreta que ens mana,un futur que només podrem construir si el fem respectant el passat: el nostre poble només es pot construir si s'avança en el seu autogovern, només podrà millorar en democràcia i llibertat si no deixa de ser valencià. Jo diria com Fuster, però al revés: el nostre País serà demòcrata (i permeteu-me la generalització, ell deia d'esquerres, però ho deia en una dictadura) només si és Valencià. Qui futur ens espera si acabem visquem en Levante?"
Copie entrada de "Davall la serra Vernissa" pel seu interés.

1 comentari:

Josep (Benaguasil) ha dit...

Aquell grandíssim filldeputa ho deixà tot "atado y bien atado". Durant la falsa "Transició" l'estat espanyol (tant la dreta com el PSOE de Guerra i Gonzàlez) descarregàren tota la seua fura sobre el País Valencià. Sabien ben bé que sense nosaltres no hi hauria Països Catalans, sabien ben bé del perill que per a Ecspanya representaven les reclamacions conjuntes de catalans i valencians. Sabien bne bé de l'existència de cert sector minoritari d'anticatalanistes que units a la dreta franquista esmerçarien les reivindicacions del poble. Els discursos fal·laços, les agressions i assassinats posteriors feren la feina. Així estem avuí.
Fins quan? Com podem desfer tot aquest desori?

Publica un comentari a l'entrada