dimecres, 17 de febrer del 2010

Detinguda per parlar Català.

Aquesta és una notícia més que va passar desapercebuda i que es suma a la discriminació i l'abús de poder dels Policíes Espanyols, encara que en tota notícia sempre s'ha de mantindre el dubte crític, a mi personalment este cas, no m'extranya en absolut. No és el primer, i segur no serà l'últim, en que "foten" a un/a inmigrant pel fet d'haver-se integrat a la nostra cultura. Si ells no ho fan, i ja els fot que un Gallec, Basc o Català parle en la seua pròpia llengua, imagineu-se com els sentarà que damunt siga inmigrant, això és un dur colp per a la seua privilegiada sesera "tolerant".

M'hes sabut que molts, no tots, dels que entren als cossos de Policía i també a l'exèrcit solen ser persones en poc nivell acadèmic i en alguns casos racistes. Es posen a treballar ahi per "l'atractiu" de les armes, del poder i de servir a la "pàtria". I això fa que moltes vegades, es donen casos com el de la pallissa a un jove Mallorquí per part de la Guàrdia Civil, a l'assasinat de Carlos Palomino, a denúncies ridicules per part de Policies Nacionals a catalanoparlants i inmigrants, i la sospitosa "Normalitat Democràtica" amagada darrere cada cas, on inclús s'arribava a instar a l'exèrcit a participar si es dividia la "sagrada unión de España". Bé, siga com siga, asi teniu la notícia:


Un policia li va prohibir parlar pel mòbil però Rosario Palomino té clar que el problema era ser «sudaca» i parlar català.

Una dona d'origen peruà que ahir volia tramitar el DNI del seu fill va acabar denunciada per un agent de la Policía Nacional perquè parlava pel mòbil després que l'agent li va prohibir. Però Rosario Palomino, una psicòloga de 37 anys, té clar que el motiu és un altre. Segons ella, el que va molestar a l'agent del CNP no va ser que parlés pel mòbil sinó que ho fes en català. «Una sudaca i parlant català. Això és massa», conclou Palomino. No va ser un simple tràmit. El que va començar amb una prohibició va acabar en una detenció, una estirada violenta entre crits i l'afectada plorant de por i impotència. Hores després dels fets Rosari Palomino presentava una denúncia contra el policia, i farà el mateix a la secretaria de Política Lingüística.

Fa tres dies, Rosario era amb el seu fill a la comissaria del número 276 del carrer Sant Antoni Maria Claret de Barcelona. Quan va demanar hora per fer el DNI, un funcionari li va dir que havia de trucar per demanar cita prèvia. El seu fill jugava a terra després de molta estona a la comissaria i un policia la va instar a fer-lo aixecar perquè algú el podia trepitjar. En adonar-se que hi havia gent que tenia número de torn, va recordar-li al funcionari que a ella no li havia permès. El funcionari li va respondre que ho sentia, que no l'havia entès. Ja no quedava temps i va decidir tornar-hi un altre dia. Ahir, la cosa va enlletgir-se. Rosario va anar sola a la comissaria per no neguitejar més hores el fill, que es va quedar amb el seu marit, Francesc. Estava asseguda fent cua i, quan es va apropar el torn, va trucar al seu home per avisar-lo que ja podia portar el nen. El policia uniformat que dos dies abans li havia ordenat que fes posar dret al seu fill, se li va dirigir «amb molt males maneres i cridant» i li va ordenar que apagués el mòbil perquè «aquí no es pot parlar, està prohibit». Després de penjar, la Rosario es dirigeix al policia per explicar-li que només parlava amb el marit perquè portés el nen, que no calia que li cridés. El policia li respon: «No t'entenc si parles en català, dona'm el DNI.» Rosario li diu que no ha fet res. La resposta és fulminant: «Que sàpigues que estàs denunciada.» Rosario no entén res: «Com? Per parlar pel mòbil?» El policia no li respon, es gira i se'n va. Els veïns de cua riuen de la situació ridícula. Ara és el Francesc qui truca a la Rosario i ella, per evitar problemes, decideix sortir al carrer per poder parlar. Gairebé sense adonar-se'n, nota com l'estiren violentament del braç esquerre. És el policia, que li crida: «Tu no pots sortir d'aquí! Estàs detinguda!» Asseguda de nou i atemorida, la Rosario es posa a plorar. Amb «actitud desafiant», un policia de paisà li demana el DNI i li ordena entregar-lo al policia de la disputa. Aquest, des del seu lloc, havia anunciat en veu alta: «Aquí som a Espanya i no tinc per què parlar català.» Quan arriba el seu marit, Francesc, pregunta a l'agent de paisà què ha passat. Aquest l'ignora una estona dient-li «no t'entenc» a crits. Davant la insistència del marit, el policia li contesta en gallec. Al Francesc li sembla entendre-ho: «Ah, vaja! El problema és la llengua.» El policia no respon. Després d'un quart, l'agent de paisà torna amb la denúncia que ha tramitat l'uniformat. El Francesc vol llegir-la però no l'hi deixa. El fa fora i convida la Rosario a «anar a un lloc més tranquil». Espantadíssima, la dona s'hi nega. El marit demana al funcionari què ha passat. «Jo no he vist res», és la resposta. El marit pregunta en veu alta: «Què hem fet?» «El problema sóc jo. Sóc sudaca i parlo català. Això és massa per ells!», li respon. Ahir mateix va presentar denúncia als Mossos d'Esquadra i, dilluns, farà el mateix a la secretaria de Política Lingüística. Des de la prefectura superior de policia s'explica que s'investigarà què va passar, al marge de la denúncia feta per l'agent.

font El Punt.

Editat: Asi teniu més informació sobre el cas. Gràcies Jaume.

5 comentaris:

Jaume C. i B. ha dit...

He tractat aquest tema quan va saber-se i quan va produir-se el judici. Em sembla vergonyós el que li ha passat a aquesta dona.

http://buscantraons.blogspot.com/2009/10/funcionaris-de-lestat-catalunya-i-la.html

http://buscantraons.blogspot.com/2009/12/jutjaran-al-policia-que-va-detenir-una.html

LoyKaPV ha dit...

Em pareix realment trist aquest estat, el que em resulta vergonyós és la quantitat de conformistes i ignorants que passen de tot.

Gràcies per l'aport.

Jaume C. i B. ha dit...

Quan succeeixen aquests fets tinc la sensació que tornem enrere en el temps.

Josep (Benaguasil) ha dit...

Tot el meu suport per a Rosari. Cal seguir endavant! Jo també he estat víctima d'agressions lingüístiques. En una situació així el cor se t'accelera i la sang et bull perquè et sent menyspreat, avassallat. Cal rebel·lar-se.

Jaume C. i B. ha dit...

Rosario va fer un esforç en integrar-se a Catalunya tot i venir de molt lluny, el policia en canvi no està integrat en la nostra societat, ell és el veritable estranger.

Publica un comentari a l'entrada