diumenge, 28 de febrer de 2010

300 entrades!




Això es celebra per tot lo alt! Ja han començat les celebracions arreu del món!

divendres, 26 de febrer de 2010

L'educació Valenyola.


Que dir del deficient sistema educatiu Espanyol que una persona en dos dits de front no sàpiga ja?

Així que vaig a lo que interesa, i parle del que'ns afecta principalment, el que porta tocant-mos els collons de fa temps, que és la unió entre una jerarquía governant pesetera espanyola i un mesinfotisme imperant valencià, l'educació Valenyola.

I no és que ho diga jo que tinguem una educació de merda...és que es evident quan les classes lluny de donar-se a aules es donen a Urinaris Públics. Així, no és d'extranyar que relacionem fàcilment l'educació valenciana, en la merda. O siga, que els que van possar els barracons volíen fer una divertida analogía, donat que als barracons és on es generen els excrements quel Govern Valencià no desitja, el coneiximent.

I es que la intel.ligència molesta a segons certa gent, al igual que la merda. Si , aixina és aixina, els coneiximents són desagradables perque permeten a qualsevol persona donar-se conter que construir un col.legi costa molt menys que una obra faraònica d'un circuit de F1, portar la America's Cup -que tanta audiència té, per cert- i sobretot que per a portar un personatge d'anime.

A ixes mmmm...aules-cagaders, van, cada día, milers i milers de xiquets a estudiar al País Valencià, o almenys a intentar-ho.Van sabent que van a estar recluits en una "madriguera" on, quan faça fret tindràn que fer pinya, mentre que si el sol apreta, qualsevol pot caure enrollat.

No hi ha res més valuós per a un polític que un xiquet tonto, perque els xiquets tontos es convertiràn en adults sense opinió. I una persona sense opinió serà incapaç de qüestionar si el Valencià prové del Català o no. I per a això tinguem un excel.lentíssim homenet que inclou el xinés com a optativa, que prohibeix l'ajuda dels ordinadors portàtils, no donar suficients places a valencianoparlants i amb una prepotència digna d'ansar, fer estúpides normes per convertir en guettos les escoles públiques i privatitzar tot el que es puga i més.

Però això no ve d'ara ,eh? Perquè fa por vore tots ixos que van a convertir-se en zombies dels mitjans de comunicació i dels partits polítics, però es que no fa falta esperar-los, ja fa temps els tinguem entre nosaltres quan permeten, que els nostres governants, anteposen luxes, cotxes, vaixells, negocis, especulacions, camps de golf,tratges, bolsos, a l'educació de la jovenalla valenciana, serà perque ixos xiquets que anaven a convertir-se en tontos, ja han aplegat.

dimecres, 24 de febrer de 2010

Què és ser Valencià?

Esta pregunta tan simple i tan complicada al mateix temps és el centre de la pròxima campanya organitzada pel Centre d’Actuació Valencianista Faustí Barberá. Ser i sentir-se valencià pot tindre una sèrie de punts comuns per a la majoria, però també rics matisos i és per això que des del CAV volen introduir este interessant debat en la nostra societat.

Esta campanya s’iniciarà el pròxim dia 26 de febrer a les 20:00 hores, amb un col·loqui en el Club Diario Levante (C/ Traginers, 7. Pol. Vara de Quart) entre destacades persones del món empresarial i universitari que mostraran el seu punt de vista des de la perspectiva de les seues vivències personals lligades al seu entorn i camp d’actuació.

La taula redona aplegarà a Federico Fèlix, empresari i representant de l´Associació Valenciana d´Empresaris (AVE); Vicent Diego, fundador de la Cooperativa de Vivendes Populars (Covipo) i de Coinser; Abelard Saragossà, filòleg i professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València Estudi General i Toni Mayor, empresari i President de la patronaI hotelera de Benidorm.

La campanya vol animar mitjançant un blog a que els valencians i les valencianes diguen la seua al respecte de la pregunta que es planteja. Ho poden fer amb textos, amb imatges, amb arxius sonors o amb vídeos com el que us presentem a continuació del professor de filologia catalana, Abelard Saragossà.




extret de PICA'M

Primeres frases Blaveres de l'any


"Qui te que estudiar eres tu PAYASO, AHI T'AGARRE UN CANCER FILL DE PUTA CATALANISTE. Odi a l'invasor fasciste."

"jeje sabem que vos produim certa rabia y aixo me dona mes gracia encara i me dona alicient de lluitar mes contra vosatros, viva el GAV perque tios com yo.. de la meua edat... de 13 a 16 ne som més de 100 en la ciutat de Valéncia, en canvi si vosatros aneu a una manifestació teniu que ficar autobusos pa que vinga gent catalana.A partir de demà anire a agarrar firmes al centre de Valéncia, a vore si te'n vens i veig qui eres;) estaré en la plaça de bous on li torejen a ton pare xdddd . Viingaa, auuu xd"

"Els catalanistes sou uns incults de merda, puix no tingueu ni arguments, llo ya he dit tot el que tenia que dir. Fills de putes, VIVA ESPAÑA!"

(aquestes frases no estàn retocades i desgraciadament són reals, escrites per personatges molt peculiars que es suposa defenen el valencià)

Anem a fer un poc més interactiva esta secció, si trobeu alguna perla blavera, envieume-la junt a una prova de la seua vericitat. Jo principalment solc recolectar-les a foros, el tuenti, el Facebook i a "converses" que puga tindre en algún que altre especímen d'aquests...

Refranyer Valencià Vol. IV


-Arbre que siga trasplantat. que siga ben regat.

-Burra i borriquet no van drets al molinet.

-Com l'escolà de Quart, que sempre corria i sempre aplegava tard.

-De Tots Sants a Sant Andreu, vents o pluja, pluges o vents.

-El mariner, quan té peix ni a sa mare coneix.

-Fill mimat, maleducat.

-
Gener gelat, febrer aiguat.

-
Home interessat, no pot ser honrat.

-Juí precipitat,quasi sempre errat.

-
Lo deixat, deixat, i lo donat, donat.

-Llig abans de firmar i compta abans de guardar.

-Metge ben pagat, no voldria vore el seu malalt soterrat.

-No hi ha lluna com la de gener, ni amor com el primer.

-Ovelles i abelles per al que puga cuidar d'elles.

-Pâ ser puta de cassoleta, més val tindre la figa queta.

-Qui dorm en la taula i menja en el llit, no té bon sentit.

-Res cregues fíns que ho veges.

-
Si el que calla atorga, sap que es traga la porga.

-
Tramussos secs amarguen, arremullats endolcen.

-
Una cosa és la bondat i altra la debilitat.

-
Val més riure que plorar.

-
Xic i xica, casa rica.


dimarts, 23 de febrer de 2010

Açò què merda és?


Ahir vaig tindre una bona discusió en uns individus, sobre... bé...temes de rabiant actualitat...això és algo completament irrellevant, lo que m'ha tocat les pilotes és que a certa altura de la discusió quan veien que tota "argumentació" que donaven era fàcilment contraargumentada han començat a les descalificacions, descalificacions sense sentit i que m'han dixat mocat, perque en ningún moment he dit res de l'altre món, el problema era que ho feia en Valencià. Ara hui, m'ha tornat a passar, però ja no per cap discusió, una simple frase m'ha fet objectiu de la ràbia de certa gent, pel simple fet, de escriure-la en Valencià.

Un ja està acostumat als impropèris i intolerància de la majoría d'espanyols -recorde que hi han alguns que tenen dos dits de front-, però quan són valencians, ja el toca un poc la fibra, quan són valencianoparlants el dolor ja és com una "punyalà" directa al fetge, però si damunt ho fà algún pròxim, la cosa ja el mata, o en el meu cas, em toca els collons cosa bonica.

No entenc aquest auto-odi, ixa forma de menospreciar la pròpia llengua i als que "tenen els collons" d'utilitzar-la, i per què dic això? Hòstia, perque es obvi que han demonitzat el valencià a la seua pròpia terra, que si parles Valencià de forma completament natural, ja el titllen de radical, o de catalanista, o el pregunten que "què collons et passa en el Castellà"?, com si els valencians ara forem els "malos" de la pel.lícula! Però açò que merda és!?!?!

Jo no sé si tot açò és producte de l'herència de l'analfabetisme i la ignorància predominant de la Dictadura, o la falta de neurones producte de l'alcohol i les drogues, o què collons és, però que siguen valencians els que vagen contra pròpis valencians, que siguen els primers en dir-te que parles en castellà, no sé que voleu que vos diga, però a mi em pareix que això molt correcte no és, no? I més quan molts d'ells es consideren valencianistes i són tant valencians com els Extremenys.

Bé, doncs, que es sàpiga, que personalment no tinc res contra el Castellà, al igual que tampoc parle Alemany, i no per això he de tindre algo contra éll. Simplement fa temps vaig prendre la política de parlar en Valencià d'entrada, i si algú no ho entén, que m'ho demane de forma educada, i jo no tindré cap problema en canviar el xip...però ah! Una cosa...

-si ixa persona porta anys visquent asi i en tota la seua estància no s'ha molestat en integrar-se o aprendre un mínim de valencià, sería una falta de respecte negar-me a parlar-li en castellà?

-si ixa persona es sent ofesa pel simple fet de que asi li parle en valencià i m'ho demana en un tipic "aqui estamos en España y se habla en Español", "a mi me hablas en Cristiano", "o hablas bien o no te entiendo", "sacate las pollas de la boca antes de hablar", sería una falta d'educació o respecte el girar-li la cara d'una "guantà"?

Bé, una persona en un mínim de coneiximent sap que si va a viure a Galiza hi haurà gent que parlarà en Gallec, si va a Catalunya hi haurà gent que parlarà en Català, si va a França hi haurà gent que parlarà en Francés, al igual que sabrà que en Castilla parlen en castellà , el que fà que si jo anara a viure a Castilla sería un Castellà més, però "aaah amigo" que no estem en cap d'ixos llocs, estem a "EcspaÑa" i "aqui o se es Español o no se es nada" i clar, fruit d'aquesta idea d'Espanya heretada d'un imperialisme totalitari Castellà ha quedat eixa bonica escusa anomenada "bilingüisme"... que bonic, que "xulo" que siguent Castellà o Ejpañol no el faça falta aprendre cap llengua -LLENGUA!?!? que dic? dialecte!!- peninsular que no siga el castellà, pâ què? si perfectament pots anar a Galiza, València, Catalunya i obligar a la gent de la zona a parlar-te en castellà? Perque obviament si són bilingües sabràn parlar i escriure en la "lengua española"...que més dona que desapareguen cultures, llengües , bah! tonteríes , asi mentre hi hagen toros i "furvo" tots contents, i si ses castellà més encara. I això on ens deixa a "moatros" els valencians? En que si un castellanoparlant no vol aprendre valencià està en plé dret, si vol parlar en castellà també però aspai que si un Valencià vol, en la seua pròpia terra, parlar en Valencià o aprendre en valencià és un antidemocràtic, un sectari, un radical i sobretot un TERRORISTA!!

Però si la culpa no es nostra, la culpa es dels burros dels espanyols que no han sabut vendre la "mercansia" i ho han fet a base de hòsties, adoctrinaments i impisicions, normal que la gent estiga fins els collons d'ella després de dos dictadures de merda, i damunt en el victimisme ranci que porten encara més! Això sense sumar el masclisme dels jutges, el fascisme conservador del T.C, el terrorisme d'estat, la corruptela... Si per mi fora no hi hauría bilingüísme hi hauría almenys CINC llengües per estudiar, el saber no ocupa lloc, però ves a Madrid a dir-los que estudien altra cosa que no siga el Castellà, si ni tan sols es preocupen per l'anglés...no m'extranya que així encara hi hagen ingenus que pensen que vivim a una Democràcia...ho sent però no, no ho hem conegut això, estem a una Plutocràcia fascistoide on l'única transició que ha hagut ha sigut de Dictador a Rei, els franquistes seguixen ben apoltronadets, eh Fraga?

Però ie, vosaltres a lo vostre, que jo seguiré com fins ara, entrant en valencià, escriguent en valencià i si fa falta, follant en valencià, que ningú té cap dret a obligar-me a fer el contrari, i menys, els autèntics botxins.

Com a reflexió final, si nosaltres no utilitzem la llengua, qui ho farà?


BRAMS - La pesta blava



El Lizondo es mirava
la seva camisa blava
(des de la mort de Franco
no se l´havia posat),
pensà -malaguanyada!-
va fotre tisorada,
va agafar la senyera
i ho va cosir en un costat.

Veient que tota la dreta
li reia la gracieta
es va dir -Vicente
vas ben encaminat!
Doncs ara amb l´idioma
faré la mateixa broma
per ofrendar noves glòries,
Déu a mi m´ha triat-

ELS QUE AVUI SÓN BLAVEROS
DEMÀ SERAN BALSEROS
EN LIZONDO HO SAP
I ARA APRÈN A NAVEGAR
I AMB LA SEVA PATERA
REMANT PER L´ALBUFERA
PENSA -QUAN ME´N VAGI,
ON ANIRÉ A FER LA MÀ?

Va agafar la nostra parla
es va proposar trencar-la
i quatre amics seus -blaveros-!
li van seguir la corrent,
però d´aquells fatxes de l´Horta
i del de la boca torta
arreu del món els filòlegs
encara se n´estan rient.

Passar de falangista
a ultra-valencianista
no és tan fàcil com sembla
i els del PP d´Alacant
en plena esquizofrènia
diuen que per sota Dènia
a partir d´ara és Múrcia
demà, a veure què diran!

dilluns, 22 de febrer de 2010

Salvador Espriu

El caminant i el mur

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.


dissabte, 20 de febrer de 2010

Debat sobre idees Valencianistes

Per a analitzar el conflicte identitari que arrossega el País Valencià des del segle passat, el professor universitari Vicent Flor va tirar mà abans d'ahir de les enquestes. I amb quatre dades va tindre prou per a emmarcar la qüestió. El poble valencià se sent més pròxim amb la civilització hispanoamericana (o inclús amb la humanitat en el seu conjunt) que amb les regions de parla catalana. Dos terços dels valencians consideren que la seua llengua és diferent del català. I el País Valencià és l’única comunitat autònoma, junt amb Cantàbria i Múrcia, que ara se sent menys nacionalista/regionalista que en la Transició. De fet, és l’autonomia amb llengua pròpia més identificada amb l’espanyolisme.


La identitat valenciana, doncs, a penes existix. S’ha volatilitzat. L’enfrontament identitari entre fusterianistas i blavers, i la consegüent "conflictivizació del valencianisme", va assenyalar Flor, ha convertit "l'espanyolisme" en la "identitat refugi" per a la majoria de valencians. Este "consens indentitari" ha tingut una conseqüència inseparable. L’anticatalanisme que pareixia conjuntural s’ha transformat en quelcom estructural instal·lat en el sistema polític, va afirmar.


I encara que el decisiu poder d'Unió Valenciana haja passat a millor vida i la Coalición Valenciana de Juan García Sentandreu no aconseguisca abandonar la marginalitat política, Vicent Flor va llançar la seua tesi: "El blaverisme no ha desaparegut. Al contrari: ha mort d’èxit a l’impregnar als partits polítics" i introjectar-se en la societat. Des del PP valencià, que en l’última dècada ha mutat a "partit regional" que assegura representar les "essències del poble valencià", fins al PSPV, que en 2008 va intentar eliminar de les seues sigles l’espinós "País Valencià", va recordar el sociòleg.


Flor -que va passar d'Unió Valenciana a la cúpula del Bloc- va dibuixar el mapa fort del valencianisme tricolor en l’actualitat: Lo Rat Penat, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, els GAV, sectors del València CF i de la jerarquia eclesiàstica, el món faller, la processó cívica del 9 d'Octubre i la Generalitat com a institució legitimadora, "tant amb el PSPV com amb el PP", va dir. Vicent Flor va identificar els orígens del pensament blaver en el "populisme blasquista", el "valencianismo bien entendido" del franquisme i "l'antifusterianismo". El triomf del blaverisme, va afirmar, també ha ocasionat la "estigmatització" dels símbols alternatius, la "secessió lingüística" i la marginalizació del valencià. Quin error va arrossegar al valencianisme progressista a la derrota? Un excés d’intel·lectualisme i el descuit de les masses, va resumir Flor.

font El Levante

divendres, 19 de febrer de 2010

Simbolismes...

No tinc paraules per a este subnormal, ni per a tots els borregos dels seus xuplaculs, simplement l'odie.




Cobreix les Taronges!!

Per tot el món és coneguda l'estreta relació que tenen els Valencians en les Taronges, així que no esperes més i protegix-les de la "pedregà"!


dimecres, 17 de febrer de 2010

El GAV pretén boicotejar el concert de Raimon a València


L'extrema dreta cavernícola ha anunciat una concentració de protesta contra el concert que el cantautor valencià Raimon te previst donar al Teatre Olympia de València el proper dimarts 23 de febrer. Així ho han anunciat al seu altaveu, el portal neofeixista "valenciafreakdom", vinculat al líder de Coalición Valenciana, Juan García Sentadreu. A la protesta s'han sumat també membres del partit d'extrema dreta España2000. Aquesta és la seua particular manera d'entendre la democràcia, atacant un dels personatges valencians més importants de la lluita contra el franquisme i de la la cultura pròpia. Les tàctiques intimidatòries d'aquests grups són la prova de la seua incapacitat per generar cultura i política seriosa. Quan falten arguments, solten els gossos. Tot el nostre recolzament a Raimon.

Text de convocatòria del GAV: EL GAV INVITA A EXTERIORIZAR ANTE RAIMON LA OPINIÓN SOBRE SUS CANCIONES El G.A.V invita a todos los valencianos de bien a exteriorizar nuestra opinión sobre las letras de las canciones de este abyecto que dice ser "un catálan de Xátiva-Játiva". Como me parece una protesta justa y se que será pacífica tengo intención de participar en ella a título individual, si algún militante o simpatizante del partido quiere asistir con la Real Senyera será bienvenido. Martes 23 de Febrero a partir de las 21.30 frente al Teatro Olympia (C/San Vicente) Hermanos, ante la nueva provocación del pancatalanismo más radical, y y del insulto que para el pueblo valenciano representa la presencia del cantautor Raimon, el Grupo de Acción Valencianista invita a todos sus socios y simpatizantes a protestar junto a nosotros delante del teatro Olympia el próximo 23 de Febrero (Martes)contra uno de los mayores traidores y renegados del Reino de Valencia. Raimon fue uno de los principales abanderados de las tésis catalanistas durante la Batalla de Valencia, condición de la que nunca ha renegado. En su amplio currículum antivalenciano, destacamos la frase que para él es un orgullo decir y que repite cada vez que tiene ocasión: "soy catalán de Játiva". ( ahi tingueu....JJJJJJJJJJJJátiva....) Por eso, y porque estamos en la obligación de luchar frente a la lacra catalanista en el Reino de Valencia, el GAV estará presente una vez más luchando en la calle mediante la protesta pacífica delante de las puertas del teatro Olympia de Valencia. Está en tus manos, o no, luchar por tu tierra.

extret d'Antifeixistes.org


Se pot ser més burro?.....


Detinguda per parlar Català.

Aquesta és una notícia més que va passar desapercebuda i que es suma a la discriminació i l'abús de poder dels Policíes Espanyols, encara que en tota notícia sempre s'ha de mantindre el dubte crític, a mi personalment este cas, no m'extranya en absolut. No és el primer, i segur no serà l'últim, en que "foten" a un/a inmigrant pel fet d'haver-se integrat a la nostra cultura. Si ells no ho fan, i ja els fot que un Gallec, Basc o Català parle en la seua pròpia llengua, imagineu-se com els sentarà que damunt siga inmigrant, això és un dur colp per a la seua privilegiada sesera "tolerant".

M'hes sabut que molts, no tots, dels que entren als cossos de Policía i també a l'exèrcit solen ser persones en poc nivell acadèmic i en alguns casos racistes. Es posen a treballar ahi per "l'atractiu" de les armes, del poder i de servir a la "pàtria". I això fa que moltes vegades, es donen casos com el de la pallissa a un jove Mallorquí per part de la Guàrdia Civil, a l'assasinat de Carlos Palomino, a denúncies ridicules per part de Policies Nacionals a catalanoparlants i inmigrants, i la sospitosa "Normalitat Democràtica" amagada darrere cada cas, on inclús s'arribava a instar a l'exèrcit a participar si es dividia la "sagrada unión de España". Bé, siga com siga, asi teniu la notícia:


Un policia li va prohibir parlar pel mòbil però Rosario Palomino té clar que el problema era ser «sudaca» i parlar català.

Una dona d'origen peruà que ahir volia tramitar el DNI del seu fill va acabar denunciada per un agent de la Policía Nacional perquè parlava pel mòbil després que l'agent li va prohibir. Però Rosario Palomino, una psicòloga de 37 anys, té clar que el motiu és un altre. Segons ella, el que va molestar a l'agent del CNP no va ser que parlés pel mòbil sinó que ho fes en català. «Una sudaca i parlant català. Això és massa», conclou Palomino. No va ser un simple tràmit. El que va començar amb una prohibició va acabar en una detenció, una estirada violenta entre crits i l'afectada plorant de por i impotència. Hores després dels fets Rosari Palomino presentava una denúncia contra el policia, i farà el mateix a la secretaria de Política Lingüística.

Fa tres dies, Rosario era amb el seu fill a la comissaria del número 276 del carrer Sant Antoni Maria Claret de Barcelona. Quan va demanar hora per fer el DNI, un funcionari li va dir que havia de trucar per demanar cita prèvia. El seu fill jugava a terra després de molta estona a la comissaria i un policia la va instar a fer-lo aixecar perquè algú el podia trepitjar. En adonar-se que hi havia gent que tenia número de torn, va recordar-li al funcionari que a ella no li havia permès. El funcionari li va respondre que ho sentia, que no l'havia entès. Ja no quedava temps i va decidir tornar-hi un altre dia. Ahir, la cosa va enlletgir-se. Rosario va anar sola a la comissaria per no neguitejar més hores el fill, que es va quedar amb el seu marit, Francesc. Estava asseguda fent cua i, quan es va apropar el torn, va trucar al seu home per avisar-lo que ja podia portar el nen. El policia uniformat que dos dies abans li havia ordenat que fes posar dret al seu fill, se li va dirigir «amb molt males maneres i cridant» i li va ordenar que apagués el mòbil perquè «aquí no es pot parlar, està prohibit». Després de penjar, la Rosario es dirigeix al policia per explicar-li que només parlava amb el marit perquè portés el nen, que no calia que li cridés. El policia li respon: «No t'entenc si parles en català, dona'm el DNI.» Rosario li diu que no ha fet res. La resposta és fulminant: «Que sàpigues que estàs denunciada.» Rosario no entén res: «Com? Per parlar pel mòbil?» El policia no li respon, es gira i se'n va. Els veïns de cua riuen de la situació ridícula. Ara és el Francesc qui truca a la Rosario i ella, per evitar problemes, decideix sortir al carrer per poder parlar. Gairebé sense adonar-se'n, nota com l'estiren violentament del braç esquerre. És el policia, que li crida: «Tu no pots sortir d'aquí! Estàs detinguda!» Asseguda de nou i atemorida, la Rosario es posa a plorar. Amb «actitud desafiant», un policia de paisà li demana el DNI i li ordena entregar-lo al policia de la disputa. Aquest, des del seu lloc, havia anunciat en veu alta: «Aquí som a Espanya i no tinc per què parlar català.» Quan arriba el seu marit, Francesc, pregunta a l'agent de paisà què ha passat. Aquest l'ignora una estona dient-li «no t'entenc» a crits. Davant la insistència del marit, el policia li contesta en gallec. Al Francesc li sembla entendre-ho: «Ah, vaja! El problema és la llengua.» El policia no respon. Després d'un quart, l'agent de paisà torna amb la denúncia que ha tramitat l'uniformat. El Francesc vol llegir-la però no l'hi deixa. El fa fora i convida la Rosario a «anar a un lloc més tranquil». Espantadíssima, la dona s'hi nega. El marit demana al funcionari què ha passat. «Jo no he vist res», és la resposta. El marit pregunta en veu alta: «Què hem fet?» «El problema sóc jo. Sóc sudaca i parlo català. Això és massa per ells!», li respon. Ahir mateix va presentar denúncia als Mossos d'Esquadra i, dilluns, farà el mateix a la secretaria de Política Lingüística. Des de la prefectura superior de policia s'explica que s'investigarà què va passar, al marge de la denúncia feta per l'agent.

font El Punt.

Editat: Asi teniu més informació sobre el cas. Gràcies Jaume.

dissabte, 13 de febrer de 2010

Perles del Facebook

Facebook és la Xarxa Social, que tanca pàgines com "Orgullós de ser Català" on es debatia amb educació, i en canvi es permet pàgines com "Orgulloso de ser Español" on posen a parir a Catalans, Gallecs, Bascos, com "Si al Maltrato Animal" on pengen fotos sanguinolentes , com "Yo también lucharé si Cataluña se independiza" en comentaris com -si llegan a independizarse les costará caro, lo pagarán con sangre-, com la de "Viva Franco" o de fans de "Hitler", l'última "perla" que m'he trobat a sigut aquesta, on la pràctica totalitat de imatges són de neonazis, falangistes i més "gent de bon fer"...





Cal dir que aquest últim grup ha estat denuciat i l'administrador ha fet canvis com afegir "(radicales)" i avisar de baixar la radicalitat dels comentaris...en fí...sense comentaris...

dijous, 11 de febrer de 2010

Guerres? No gràcies, que vagen els polítics...



Lo mateix per a tots, també per als militars espanyols que es creuen tan guais per dur una arma, tan sols sou els peons en les peses dels escacs, prescindibles per més bonico que vulguen fer-ho en la puta cabra, només els enganyen i els utilitzen, a vore quan comenceu a pensar una puta vegà, per vosaltres mateixa. Si voleu jugar als soldadets, teniu videoconsoles, teniu el PaintBall, però la guerra no és un puto joc, i les víctimes són reals, les mort són reals, i són persones com tú mateixa.
A la puta merda ja...


Watch SYSTEM OF A DOWN-BOOM in Music | View More Free Videos Online at Veoh.com

Ara si tingueu els collons tots els que entreu asi i sigueu del PP, busqueu la vostra bona obra en Irak, busqueu el resultat de la escapadeta del fill de puta d'Aznar a "las Azores" i seguiu votant-los, NI-NOTS!

dimecres, 10 de febrer de 2010

Mãemeua!!


Mãemeua és un espai televisiu d'humor suecà -i, per tant, universal- emés en exclusiva per SuecaTV que compartix amb altres xous forasters com Monty Python's Flying Circus o Muchachada Nui el mèrit de tindre un nom que comença per m; a banda d'això, els sonats que fan el Mãemeua cada dissabte quan s'engarrofen en el Niu s'inspiren en la tradició sainetera suecana que va de Bernat i Baldoví a Molina i Maset per a personificar personatges tan ficticis com els Benissants, Fuster, Llepo-man, Mr. Cabasset o el Presentãor Impresentable: en resum, un programa de trellats no apte per a fogolitris!



Pàgina Güeb Oficial!!

Ie, fan falta més programes com este i a molts més llocs. A mi em fan molta gràcia i ho recomane totalment xè!

dimarts, 9 de febrer de 2010

Sindicats de diferents pobles de la Península, es manifesten a favor de la igualtat lingüística.


Entitats sindicals del País Valencià, Catalunya, Illes Balears, Euskal Herria i Galícia han donat a conéixer esta setmana un manifest conjunt en el qual aposten per garantir la igualtat del valencià-català, l'èuscar i el gallec respecte del castellà i continuar així amb la "tasca de normalització lingüística iniciada des del final de la dictadura per modificar una situació d'injusta discriminació de les seues respectives llengües", han apuntat. Pel vostre interés, tot seguit reproduïm íntegrament el manifest.

A favor de les llengües nacionals, per la igualtat lingüística

Els sindicats de treballadores i treballadors de l’ensenyament de Catalunya (USTEC-STEs (IAC)), de les Illes Balears (STEI-I), del País Valencià (STEPV-IV), de Galiza (STEG) i d'Euskal Herria (STEE-EILAS) es manifesten a favor de continuar la tasca de normalització lingüística iniciada des del final de la dictadura per modificar una situació d'injusta discriminació de les seues respectives llengües.

Remarquem que aquesta normalització no sols ha de remuntar segles d’arraconament, desprestigi i prohibició, sinó també la mateixa situació jurídica actual, clarament desigualitària: mentre que de l’oficialitat del castellà es deriva un deure constitucional de conèixer-lo que s’aplica a tota la ciutadania, de l’oficialitat de les nostres llengües no se n’ha deduït un deure similar, amb una evident discriminació jurídica i amb un greu desavantatge per a la generalització del seu coneixement i ús.

La igualtat de tracte per a la cultura que és expressió de la llengua que la sustenta i, per tant, per als pobles que la representen, junt als altres pobles i cultures de l’Estat, d’Europa i del món, és un dret humà, lingüístic i polític inqüestionable que s’ha de garantir amb la tasca empresa per la normalització.

Els respectius processos de recuperació lingüística encetats han d’adreçar-se, com a finalitat última, a restablir els usos normals i històrics que han tingut la llengua catalana, basca i gallega al si de les seues societats fins que, per raó de la força, es va imposat el castellà com a única llengua oficial de l’Estat.

És, per tant, indefugible que, més enllà dels drets lingüístics individuals preservats per les lleis, les persones que parlen català, basc o gallec puguen exercir el seu dret a expressar-se i ser atesos en la seua pròpia llengua en tots i cadascun dels espais públics dels territoris on aquestes són pròpies. Si no s’assegura un coneixement general del gallec, basc o català (des de les administracions públiques i el seu personal fins als mitjans de comunicació estatals i en tots els àmbits de la vida pública), és impossible que la ciutadania gallegoparlant, catalanoparlant o euskalduns puguen viure en el seu idioma als territoris on és llengua pròpia, tal com sí que ho poden fer els castellanoparlants, no sols on el castellà és llengua pròpia, sinó arreu de l’Estat espanyol.

Aquest ple exercici no causa cap perjudici al castellà, llengua que té un espai propi plenament normalitzat i compta amb més de 400 milions de parlants, a més del suport dels estats dels quals és llengua oficial, amb la corresponent extensió d’usos a les instàncies polítiques internacionals.

Enfront, doncs, del monolingüisme espanyol que exalcen alguns grups de pressió o de les actuacions que alguns governs porten endavant contra el català, gallec o basc, els sindicats sotasignats donen un especial suport als programes educatius que tenen com a finalitat que l’alumnat assolesca una bona competència comunicativa en la llengua pròpia dels seus països i els prepare per a un món multilingüe, independentment de quina siga la llengua familiar, perquè aqueixes són les funcions de l’escola: assegurar la competència lingüística, contribuir a la desaparició de les desigualtats i educar en el respecte cap les llengües pròpies.

Per aconseguir aquest objectiu cal desenvolupar les planificacions lingüístiques que s’han revelat arreu del món, en societats plurilingües, com les més adients, i que passen, necessariament, per la utilització vehicular de la llengua pròpia, la qual cosa no sols no va contra la llibertat lingüística de ningú, sinó que garanteix precisament aquesta llibertat lingüística a partir del seu coneixement, de la seua valoració i del seu ús social.

Els sindicats sotasignats es comprometen a estretar i a aprofondir el seu treball conjunt tant en els seus territoris, com en el l'Estat Espanyol i a Europa, per aconseguir la normalització del català, gallec i basc. En eixe sentit, impulsaran la seua participació en les xarxes i plataformes de suport a les llengües nacionals, es dotaran de espais d'intevenció conjunta i es reuniran amb una periodicitat anual per intercanviar informació i acordar estratègies comunes encaminades a aconseguir els seus objectius.

València, febrer de 2010

vía Valencianisme.com

dilluns, 8 de febrer de 2010

Third Class of Valencian Express for Enjoy


Després d'uns mesets, torna a la càrrega les classes d'expressions Valencianes per a extrangers ( i xurros) que volen aprendre un poc més del costat més íntim de la nostra bonica i extensa llengua coloquial.

Després de la Primera i la Segon classe espere que ja sigueu capaços de relacionar-vos amb més normalitat pels pobles de la nostra terra...això si no vos han tret a cudolaes...

Bé, comencem...

  • Fotracà.
Aquesta paraula s'empra quan alguna cosa, siga material o no, existeix en una quantitat desorbitada.
Sol ser utilitzada per a exagerar, tot siga dit...
Exemple:

"Quina fotracà de billets que dú!"

"Ixos xinos són una fotracà!"

"Fà una fotracà de temps que no mulle el xurro!!"

  • A fer la mà.
Aquesta és una expresió que segons connotacions pot tindre tintes perilloses o amistoses.
Tant es pot emprar per frustració, com per agotació de la paciència, o com determinant de lloc si se li afegeix un "allà".
Exemples:

"Ie, ves-te'n a fer la mà, ninot!"

"A Saragossa? Això està allà a fer la mà!"

"A fer la mà ja, no hi ha manera de fer el Cub de Rubik este!"


  • Tôtis.
Açò no és més que un adjectiu que sol emprar-se en gent de intel.ligència limitada.
Exemple:

"Ja t'han tornat a estafar! Mira que estàs tôtis!"


I això és tot per hui, per a la pròxima entrada, vull les activitats del tema 1 i 2 ben sabudes, potser faça un exàmen sorpresa.

diumenge, 7 de febrer de 2010

Del Roig al Blau: El País Valencià

Un colega que sap que m'encanten els documentals i la història, m'ha fet arribar un link d'un Documental sobre la història del Blaverisme Blavencià a la nostra maltractada terra, i la veritat es que no m'ha desebut en absolut cabut!

Així que si teniu temps lliure o esteu aturats, eixampleu el vostre coneiximent vegent aquest vídeo xè:


Xicotet toc d'atenció

Bé, més que toc d'atenció, consell o ajuda...per a tots aquells que m'han aconsellat que faça les entrades bilingües perquè no ho entenen...



Jo crec que no es tan complicat.... i si ho arribe a fer bilingüe -que no- ho faré en Valencià/Anglés, que així segur que ho entén més gent...

divendres, 5 de febrer de 2010

Músics, valencians i músics valencians...

No ho faré, tot i tenir-ne la temptació. No començaré i acabaré aquesta columna escrivint els noms dels cantants i músics que per compromís i coherència canten talment parlen i escriuen, estudien i treballen, estimen i juguen en un país on viure en valencià és una gosadia. Tanmateix, si ho fera, no m'hi cabrien tots els noms i hauria de seguir la llista en una altra columna, o en dues, o en tres... Qui en sap el nombre exacte! Perquè, de cantants i músics en valencià, n'hi ha un bon grapat. Ara bé, a la quantitat, s'hi suma la qualitat de les seves propostes, així com també la diversitat d'estils musicals que practiquen. No debades, aquest és, sens dubte, el millor moment que ha viscut, fins ara, la música feta en la nostra llengua. Tanmateix, encara que els valencians tenim el dret de consumir productes culturals en la nostra llengua amb normalitat, hi ha qui no ens ho deixa fer.

Com és possible que una part ben important de la societat valenciana desconega l'existència d'aquesta rica escena musical? Com pot ser que la majoria de valencians no sàpiga dir el nom ni d'un sol d'aquests solistes o grups a què ací fem referència? Com s'entén que mai n'hagen escoltat cap cançó? De tot això, però, ells no en tenen cap culpa. Qui la té, doncs? Si es tracta de buscar culpables, podríem dir que la culpa la tenen, en part, els mitjans de comunicació, especialment els públics, que haurien de vetllar pel valencià i per la cultura nostrada. També en tenen la culpa els polítics (substantiu que em negue a precedir del pronom possessiu de la segona persona del plural), el menfotisme dels quals pel que fa a la llengua, entre més afers, ha quedat sobrerament palès.

Cal recordar que la Llei 7/1984, de 4 de juliol, de creació de l'ens de Radiotelevisió valenciana (RTVV) i regulació dels serveis de radiodifusió i televisió de la Generalitat Valenciana estableix, ja al preàmbul, l'obligació establerta per l'Estatut d'Autonomia d'atorgar especial protecció i respecte a la recuperació del valencià. També s'hi fa referència a la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'Ús i Ensenyament del Valencià, que reconeix el dret de tots els ciutadans de ser informats en la llengua pròpia del País Valencià als mitjans de comunicació. Segons aquesta llei, és el consell qui ha de vetllar perquè aquest dret es complesca, especialment als mitjans que depenen de la Generalitat, ço és, tots els que conformen RTVV. A l'article 2 de la mateixa llei es diu, primerament, que l'activitat de l'ens s'inspirarà en la promoció i protecció de la llengua pròpia. I s'hi esmenten, també, uns altres principis (l'objectivitat, la veracitat i la imparcialitat de les informacions; la separació entre informacions i opinions; el respecte al pluralisme polític, cultural i lingüístic, religiós i social, etc.). Principis, tots aquests, que no compleix RTVV (vulnerant, així, la seva llei de creació) perquè hi ha qui malda perquè així siga. I aquest «qui» és, al cap i la fi, qui controla l'ens públic valencià.

La música, quan esdevé cançó, no és només combinació d'acords, també de paraules. I aquestes, ho sabem, són poderoses, tant si ens parlen d'amor com de lluita. Alguns dels perquè ens els esclareix Václav Havel al llibre Paraules sobre la paraula: "totes les accions importants del món real -tant les belles com les monstruoses- sempre han tingut la seva obertura en l'esfera de les paraules (...) la paraula pot sacsejar tots els aparells de poder, en què la paraula té un poder més gran que deu divisions...". Però no és per una qüestió de poder que Lluís Serrahima va reivindicar "cançons" en un article que, l'any 1959, publicava la revista Germinàbit (actual Serra d'Or), marcant així el que fou per a molts el naixement de la Nova Cançó. I tampoc no ho és (una qüestió de poder) que els cantants i músics valencians, cansats ja del bandejament a què els sotmeten les institucions (ajuntaments i Generalitat), decidiren crear el Col·lectiu Ovidi Montllor i, amb la força que dóna la unió, demanar el dret a cantar "en normalitat". Al darrere d'aquestes i altres reivindicacions el que hi ha és l'estima per la llengua i la cultura, pels valencians i pel país. I és, gràcies a aquesta estimació, que tots els músics els noms dels quals no dic s'entesten, amb fermesa i convicció, a cantar en valencià.

"Hem vingut per salvar-vos els mots", va escriure Salvador Espriu. I això mateix (o contribuir-hi, almenys) és el que fan tota aquesta colla de músics que, malauradament, resten en l'anonimat per a un nombre preocupant, per elevat, de valencians. Cantant en valencià, sense desistir-ne, aquests músics assumeixen un paper ben important com a agents de normalització lingüística. Paper que, en el cas valencià, no han assumit les institucions, que han gestionat poques iniciatives a favor i, en canvi, moltes en contra (en són un bon reflex els mitjans de comunicació i l'ensenyament). Per començar a albirar la normalitat lingüística ens és necessària la insistència i persistència d'aquests músics. Ara bé, cal que els deixen de fer la guitza.

CARLA GONZÁLEZ al nou medi ARAMULTIMÊDIA



dimarts, 2 de febrer de 2010

Nou cas d'exemple d'autoritat


Mala sort va tenir E.B.L quan va acompanyar dos amics seus a l'Aeroport del Prat. Aquest ciutadà català d'origen cubà fa nou anys que viu a Catalunya, i la seva integració al país ha sigut tan gran que fins i tot s'ha identificat amb conceptes com la independència o la llibertat nacional. De fet, fa alguns mesos va anar a la llibreria Les Voltes de Girona a fer-se el Carnet de Nacionalitat Catalana, un mític document que fa anys que s'expedeix i que ve a ser un DNI català.

Segons informa el diari AVUI, E.B.L va anar fa una setmana a l'Aeroport del Prat a acompanyar uns amics que volien preguntar per uns currículums que havien portat. La Policia Nacional va aturar E.B.L, i li va demanar la targeta de residència. Com que la tenia caducada des de feia uns mesos, se'l van endur a les oficines policials per tramitar-li un expedient sancionador. Els agents, sorpresos per la capacitat lingüística d'EBL, el van començar a increpar pel fet de parlar en català. Inicialment, li van dir: “Cojones, que bien hablas en catalán”. Després van començar les burles i els insults: “Parla'm en castellà si no vols que et parli en gallec”; “¿Saps què hi diu aquí? Hi diu que has de respectar la policia i fer tot el que la policia et digui”...

E.B.L. explica que no el van deixar contactar amb el seu advocat i que li van fer signar la resolució on hi ha una proposta de sanció de 500 euros per no tenir la documentació en regla, sense mirar els papers. “Em van tractar com una deixalla”, assegura.

font SMS25