Que vos passa, que vos passa,
que vos passa valencians
el nostre País vol viure
sense perdre la identitat.
Era lliure i treballava
el vell regne valencià
però vingueren uns homes
i mataren aquell cant.
Nobles, bisbes i juristes
ens vengueren per un plat
de llentilles a Castella
i els seus costums castellans.
Que vos passa, que vos passa,
que vos passa valencians
el nostre País vol viure
sense perdre la identitat.
Poble de les Germanies,
poble nostre revoltat
ara saps com la noblesa
demostrà la lleialtat.
Hem patit segles de lluita
de matances i d'espant
perquè un poble nascut lliure
no sap viure empresonat.
Que vos passa, que vos passa,
que vos passa valencians
el nostre País vol viure
sense perdre la identitat
Un mal dia des d'Almansa
ens vingué la novetat:
el vell Regne de València
era País conquistat.
Ja la llengua bandejaven
llevant-li oficialitat
i per just dret de conquesta
imposen el castellà.
Que vos passa, que vos passa,
que vos passa valencians
el nostre País vol viure
sense perdre la identitat.
Sempre ens han guanyat la guerra
els anomenats cristians,
als altres, ja ens diguen moros,
jornalers o assalariats.
Tinc ganes de fer història
i escriure-la en valencià:
una història on els vençuts
de tants segles guanyaran.
Que vos passa, que vos passa,
que vos passa valencians
el nostre País vol viure
sense perdre la identitat.
D'altres guerres hem patit
tot ha anat costera avall:
ens robaren la consciència
per això hem estat callats.
Alça't poble de València
i comença a caminar
perque un poble nascut lliure
no pot viure empresonat.
lletra: Toni Mestre
música: Paco Muñoz
