dijous, 31 de març de 2011

Canvi d'estil


Fins una altra antic banner! Renovar-se o fer pudor a podrit!

El nou és un poc minimalista, però ahi radica també la seua belleça, en la seua senzilleça.

Mapes Interactius - Joc Educatiu

dimecres, 30 de març de 2011

Deliris preelectorals

Russolini saludant als seus votants.


La nostra existència ens ha portat a viure experiències de tot tipus. El fet de ser Valencià, et proporciona unes experiències que freguen la bogería. Com si d'un "Rita en el País de les Meravelles" es tractara, els valencians vivim a un món d'actes de lo més inverosímils i llunàtiques.

Hem passat de ser un poble amb cultura pròpia sempre mirant endavant a ser una regió que es preocupa per ofrenar glòries a forasters i eliminar la seua pròpia cultura. Pot ser per això, ens pixen al damunt i no fem res, perdó, la majoría no fa res.

Quan escolte la gent del carrer, llegeixo els mitjans de comunicació, veig les notícies de la T.V i Internet, quan veig lo que passa amb els meus pròpis ulls, hem costa mirar-ho de forma objectiva per passar-ho pel filtre de la reflexió i el raonament, per el perill de tornar-me un boig més amb tanta barbaritat. Vore certes accions de grups polítics i que la gent lluny de reaccionar, permeten que tinguen una majoría absoluta, no sé...alguna cosa no va bé.

I és quan veig que el presidentíssim Franchesco Campos, alienat com sempre i amb deliris de grandesa preelectoral arriba a inaugurar la maqueta d'un hospital, mentre que Fabra "l'Afortunat" inaugura un aeroport sense avions. No sé que els pareixerà als ignorants dels seus votants, però...per a la resta de l'estat que també coneix aquestes notícies els Valencians els pareguem uns burros. I tenen tota la raó, com li la vaig donar el seu día a Rus quan va dir que els seus votants eren un ídem. I per a la resta dels valencians que tinguem dignitat i sentit comú, doncs ens pareix vergonyós.

Però ai!...que això de inaugurar i manipular no enganya a tot el món. Pot ser el País Valencià té massa imbècil per metre quadrat, però, no tots ho són. I quan els tiren en cara les seues enganyifes, especulacions, corrupcions, mesures antisocials i antivalencianes, llavors, els ix la vena més fascistoide i autòcrata. És llavors quan el Camps provoca als manifestants, quan el Rus insulta a profesors, músics i discapacitats. En definitiva, quan es lleven la seua careta i mostren la seua monstruosa cara.





I mentre es plenen la boca de lloances a la nostra cultura, eliminen la TV3 de les nostres terres, debiliten el valencià als centres educatius i a la nostra televisió "pública" Campsnal9 i magnifiquen l'ús d'una llengua forastera. A costa, també s'ha de dir, de molts valencians que confonen tolerància amb submissió.

I en aquest ambient tant frustrant vivim aquells que no estem alienats a un món de fantasía inexistent, on sabem que no hi han diners per a pagar segells ni medicines, gràcies a totes les especulacions fetes per qui ja sabeu. Pot ser, els ignorants tenen gust de ser-ho i mai canviaràn, però espere que en alguns, l'espurna del coneiximent ensenga la metxa del canvi.

Acabe citant un comentari que vaig llegir fa temps, que correcte o no, és un simil molt encertat: "Si los Valencianos fueran negros, votarían al KKK."

dimarts, 29 de març de 2011

Eficiència Japonesa vs. Especulacions Made in Spain


Japó, després de 6 dies, tota una carretera reparada.



Spain, 3 mesos per ficar 3 faroles.


divendres, 25 de març de 2011

Els més àcids aforismes ateus


* Fes sonar el clàxon si les teves creences religioses fan de tu un gilipolles.
* El Disseny Intel.ligent fa plorar al meu mico.
* Massa estúpid per entendre la ciència? Prova amb la religió.
* Hi ha una raó per la qual els ateus no estavellen avions contra els edificis.
* "Adóram o et torturaré per tota l'eternitat. Que tingues un bon dia ". - Déu
* Déu no mata la gent. Això va a càrrec dels qui creuen en ell.
* Totes les religions apareixen simplement per frau, por, cobdícia, imaginació i poesia. - Edgar Allan Poe.
* No confiaría en el teu déu ni encara que existís.
* La gent que no vol que es riguen de les seves creences no hauria de tenir creences tan gracioses.
* ¡Amenaçar als nens amb l'infern mola!
* Déu - apliqueu directament sobre el front!
* Déu no existeix, així que supose que això vol dir que ningú t'estima.
* Dius "heretge" com si fos una cosa dolenta.
* M'agraden els cristians, tenen gust de pollastre.
* "Disseny intel.ligent" Ajudant a que la gent estúpida se senta intel.ligent des de 1987.
* El meu mico volador pot més que el teu àngel guardià.
* Cada vegada que jugues amb el teu coseta, Déu mata un gatet.
* Si Déu volia que creguéssim en ell per què va inventar la lògica?
* Pregar és una forma d'esquizofrènia políticament correcta.
* TOTS els americans són afroamericans.
* Ho he oblidat - En quin dia va crear Déu tots els fòssils?
* Era ateu fins que els hindús em van convèncer que jo era Déu.
* Si ens va fer a imatge i semblança, llavors per què no som també invisibles?
* JESÚS ET SALVA ... de pensar per tu mateix.
* Com pots no creure en l'evolució si ni tan sols la pots definir?
* Pregunta: Com pots dir que el teu Déu és una creació humana?
Resposta: Si odia a la mateixa gent a la que tu odies.
* Cada vegada que veus un arc de Sant Martí, Déu està tenint sexe gai.
* Vaig estudiar en una escola pública a Kansas i tot el que vaig obtenir va ser aquesta infame samarreta i una pobra comprensió del mètode científic.
* La família que prega junta està rentant el cervell als seus fills.
* Déu està ocupat ara mateix. Puc ajudar-lo jo?
* Si Déu hagués tingut la intenció de que anara a l'església m'hauria donat un cul més gros per poder seure i un cervell més xicotet amb el que pensar.
* No vingues a pregar a la meva escola i jo no aniré a pensar a la teva església.
* Qui ets tu per qüestionar el que el teu déu no vulga que jo crega en ell?
* No crec en Déu. Puc ser maníac depressiu però no estic tan boig.
* Quan arribe el dia del judici em puc quedar amb el teu cotxe?

I una en anglés que es Déu explicar:

  • Jesus is coming? Don’t swallow that!
Esta fa referència a la hipotètica segona arribada de Jesús. Traduida correctament sería "Jesus està vinent? No t'ho cregues!", per entendre la broma, juguen amb el "Coming" i el "Swallow" per fer una frase amb segon sentit com aquesta; "Jesús s'està corrent? No t'ho tragues!"

Els Manel i l'aventura de ser músic no castellanoparlant


Hi han molts músics, d'altíssima qualitat, que canten en la nostra llengua. Desgraciadament pocs són reconeguts i cap és promocionat al Estat Espanyol pel simple fet de no cantar amb la "lengua del Imperio".

Fa poc ha sigut notícia que el grup Manel ha sigut número 1 de vendes a tot l'Estat. Jo volía parlar sobre aquest èxit al bloc com a homenatge pel seu esforç que ha donat com a fruit un èxit merescut. Sem van adelantar des de l'Aixeta.

I vegent la notícia a El Mundo, per curiositat, també vaig llegir els comentaris, coneguent-los com els conec segur que més d'un escupiría bilis per la boca, i no em van decepcionar. Ja que l'entrada sobre els Manel l'havía fet un company, havía pensat el fer-ne una sobre els comentaris casposos al diari Espanyol sobre la notícia de que un disc en català fora número 1. També he vist un article sobre això a Directe.cat! ...maleït siga!

La sort bloguera no m'acompanya ara...

dimecres, 23 de març de 2011

La informació al Japó per als menuts

Cansanci


Aprofitant que un grup de persones protestaven pel tall de les emissions de TV3 en Castelló, el presumptament lladre i ninot Francesc, perdó, Francisco(que no li agrada que el nomenen en Valencià) Camps s'ha burlat dels concentrats i fins i tot ha demanat als periodistes que li immortalitzaren el moment amb els manifestants amb una bonica foto amb els cartells darrere i éll en primer plà que espere enmarque i acabe penjant-la a la seua "suite" de Picasent. A més i seguint la línea de la prepotència que últimament el carateritza al caradura este encara els ha incitat a seguir amb les protestes i animant a increpar-lo. L'actitud de mofa del impresentable este obviament ha indignat encara més els concentrats, mentre les forces policials intentaven contenir-los i l'equip de seguretat de Camps intentava tenir la situació baix control.

Açò s'unix a l'altra notícia que va eixir fa poc quan el personatge del que parlem va passar per Ontinyent a -fer el paripé- inaugurar un hospital.




Tot açò mentre la seua nefasta gestió i el continu lladrocini seguix medrant la nostra economía fins al punt de no poder pagar ni els segells. Això si, diners per a soparots, cotxes de luxe - i altres coses que no sabem-, per fer pistes de F1, pagar a un arquitecte per a res, camps de golfs i Parcs Temàtics de Ferrari, per això si tenen diners. Pâ âmbujacar-se'ls sempre, xè, això ho pague jo!.

Estic cansat d'esta gentola.


Manifest TV3 Alacant Xavi Castillo

divendres, 18 de març de 2011

Prou de matances


No a la Guerra en Libia!

لا للحرب
الجماهيرية العربية الليبية الشعبية الإشتراكية/ليبيا










Hipòcrites, el fet de que ixe dictador estiga ahi és per culpa d'ells, Gadafi que es compara amb el mateix Franco. Que no ens enganyen, si vulgueren desfer-se d'ell en una xicoteta operació secreta el podríen matar, ara volen fer una ofensiva militar a gran escala, transformant les seues "llàgrimes" pel poble de Libia en bombes que acaben amb ells. Sang per petròli.

Estat del Malestar



En
què consisteix el sistema electoral a Espanya

El sistema electoral espanyol es caracteritza per diversos punts a valorar:

1. Circumscripció provincial de recompte de vots: els vots es recompten per províncies segons els articles 68 i 69 de la Constitució espanyola
.

2. Exigència de superar el 3% de vots sobre el total (vots vàlids + vots en blanc) per aspirar al repartiment d'escons (Article 163 de la Llei Orgànica 5 / 1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General) En el cas d'eleccions municipals, és un 5% (article 180 de l'esmentada LOREG).

3. Sistema D'Hondt de repartiment d'escons (en el mateix article 163 de la LOREG)

4. Sistema de llistes tancades: segons l'article 169 de la LOREG, "cada candidatura es presentarà mitjançant llistes de candidats". D'aquesta manera, es vota a partits i no a persones, i són els partits els que decideixen qui se senten en els escons. En les eleccions al Senat, segons l'article 171, aquestes candidatures són individuals o per llistes obertes.


Això ens deixa davant la següent situació a les urnes. Analitza i tria per tu mateix:

  • L'abstenció és una manera de queixa que decideix no participar per no donar suport no només a cap candidatura, sinó tampoc al propi sistema. Podria tenir molta repercussió, ja que una alta abstenció, arrabassaria la "legitimitat" del partit electe per governar per no tenir "representativitat". No obstant això, no compten amb ella ni els porta a pensar el mal que està el sistema. En les eleccions europees del 2009, a Espanya només hi va haver una participació del 44'9%, menys de la meitat de la ciutadania. Opinaríen que la gent no va votar per mandra, deixadesa o desinterès, i no com a queixa o protesta. Molt menys es van qüestionar la legitimitat del resultat. En les últimes eleccions a Portugal hi va haver una abstenció del 53,3%, i no va significar res. En les últimes eleccions autonòmiques catalanes es va arribar al 40%, i tampoc va significar res ni va tenir conseqüències socials. Un argument fal.laç és que el que no vota, no pot queixar-se ... L'argument, originàriament, hauria de ser al revés: el que vota, mentre que legitima el sistema i participa de la constitució d'un govern, no pot queixar-se. Si no vote, no he participat de la legitimació d'aquest govern, de manera que tinc tot el dret a la queixa.

  • El vot nul és un vot no vàlid que no comptabilitza. D'aquesta manera, no compta en el total de vots, però al contrari que l'abstenció, si mostra la intenció de voler exercir el dret a vot. La seva ambigüitat és que es barregen tant els que reflecteixen una queixa intencional pel que fa a l'oferta electoral (introduir un troç de xoriço o una màscara de V de Vendetta en el sobre, o escriure un lema o dibuixar un taüt sobre la papereta ...) com els que són nuls per equivocació del votant (ficar dues paperetes, o doblegar-les, o marcar senadors de més ...). La seva existència no arriba a ser més que purament anecdòtica.

  • El vot en blanc és un vot vàlid però que no comptabilitza, ja que en el repartiment d'escons no es deixen X buits en proporció a aquest número de vots. Qui l'utilitza exerceix el seu dret democràtic a vot, però busca expressar la seva disconformitat amb la "oferta electoral" concreta. El problema que comporten és que dificulten assolir el 3% sobre el "total de vots" mínim necessari per a aspirar a escó. Un exemple: "si tenim una ciutat en la qual s'han recollit 10.000 vots, perquè un partit accedeixi al repartiment de regidors ha de tenir com a mínim 300 vots. Si d'aquests 10.000 vots 1.000 són vots en blanc, els vots que necessitarà seguiran sent 300, però en haver menys vots per a totes les candidatures és més difícil que arribi aquest nombre, quedant-se en aquest cas fora de tota representació. No afavoreix a les majories, com se sol dir, però perjudica les minories, ja que en no ser un vot minoritari, no els ajuda a assolir el 3%, de manera que indirectament afavoreix a les majories, eliminant competència. És cert que els percentatges de vots en blanc són molt baixos (1'11% el 2008), de manera que aquest perjudici no arriba a notar-se, però s'ha de valorar que aquest perill és més urgent "en circumscripcions molt grans i és irrellevant en les petites ".

  • Vot a minoritaris: donat el nostre sistema electoral, basat en el sistema d'Hondt de recompte, en una circumscripció de vot provincial i en aquest 3% dit, si no es vota massivament al mateix minoritari en la mateixa província, no hi ha res a fer: és vot llençat a les escombraries ... Així, IU és la tercera força més votada, però només 2 escons (al costat de ICV), mentre que CiU, la quarta força més votada i amb 200.000 vots menys, té 10. IU només va superar el 3% a Madrid: els vots que va rebre a la resta de províncies van ser tirats; CiU el va superar en les quatre províncies de Catalunya, on va rebre de manera concentrada tots els seus vots. No obstant això, la distribució del vot en diferents minoritaris és el que més mal pot fer als majoritaris (tant estadísticament, com pel que fa a la seva representativitat), i és la manera d'aconseguir que el sistema d'Hondt sigui menys agressiu.


Quines opcions queden? La reforma de la llei electoral

Sembla que queden poques opcions per produir el canvi: o s'aconsegueix canviar el vot de 21 milions de persones que van votar als partits majoritaris (PPSOE) el 2008, donant una oportunitat i apostant per un canvi de dels partits nous i minoritaris, o s'aposta per canviar la llei electoral. Però no només la llei, sinó també la Constitució, ja que s'hi defineix la circumscripció provincial del vot.

La proposta alternativa a una reforma de la llei electoral aniria per exemple en la següent línia:

1. Eliminar el percentatge mínim de vots necessari, ja que reflecteix una xifra totalment aleatòria, tancant les portes a la pluralitat política.

2. Repartiment d'escons per sistemes de "resta major ": hi ha mètodes alternatius al sistema d'Hondt que resulten més proporcionals, i que estan sent aplicats en altres països (no és només "teoria" ), com el quocient Droop, el quocient Hare o el Imperiali.

3. Vot a llistes obertes, de manera que reste poder al partit polític, i el propi ciutadà el que tria al president i als congressistes, a l'estil de com actualment es fa en les eleccions del senat.

Altres temes a valorar serien, per exemple, un sistema majoritari a dues voltes o aconseguir el "vot en blanc computable" servíra per valorar negativament o deslegitimar els comicis, obligant a que foren repetits o qualsevol altra mesura. Un alt percentatge de "participacions protesta" en unes eleccions suposarien la pèrdua de legitimitat del partit electe per formar govern. I això, com a mínim, ens hauria de fer reflexionar a tots...

Com dur a terme la reforma de la Llei electoral

Segons l'apartat 1 de l'article 87 de la Constitució, la iniciativa legislativa correspon al Govern, al Congrés i al Senat. En aquest sentit, l'opinió dels nostres partits polítics majoritaris i autonòmics és clara: "El sistema ha donat estabilitat i ha garantit la governabilitat i el pluralisme polític [...] El que no assumim és que es diga que és una llei antidemocràtica " (El Congrés tanca el debat de la reforma electoral al març del 2010)

Per reformar la llei, per tant, només queda la iniciativa ciutadana. L'apartat 3 de l'article 87 de la Constitució dicta i defensa la possibilitat d'una "iniciativa legislativa popular" (ILP), que està regulada per la Llei Orgànica 3 / 1984, de 26 de març. Dit clarament: les famoses recollides de signatures. En aquesta llei queden establertes les condicions de les recollides de signatures, que com és popularment conegut, han d'aconseguir un mínim de 500.000 signatures en 9 mesos a partir de la presentació del projecte davant la Mesa del Congrés dels Diputats, a través de la Secretaria General d'aquest, i de la seva aprovació.

La iniciativa legislativa popular comportaria la presentació del projecte de reforma directament a votació en Congrés i Senat, sense la necessitat del previ debat sobre si aquesta reforma és o no necessària (debat que els partits interessats a mantenir l'actual sistema electoral bloquejaríen). No obstant això, un cop portat a votació, n'hi hauria prou que els partits majoritaris votessin en contra per tornar a bloquejar l'intent ciutadà. Només una recollida de firmes molt massiva podria fer dubtar davant la por de perdre a molts votants.

No obstant això, ara ve la gran notícia: una ILP no serveix per canviar lleis orgàniques. I, quina casualitat, la nostra llei electoral és, com indica el seu nom, "orgànica": Llei Orgànica 5 / 1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General. Així que aquesta mesura tampoc serviria de res ... I el no poder canviar lleis orgàniques amb una ILP ve de la pròpia Constitució (apartat 3 de l'article 87 de la Constitució), el que ens porta a un punt en què ja res està en la nostra ...


La reforma de la Constitució

Per dur a terme la reforma de la Constitució, segons pot llegir-se en els articles 166-169 de la mateixa sobre la Reforma constitucional, cal que s'aprove en Congrés i Senat per una majoria de tres cinquenes parts (si això falla, hi ha altres procediments, per als quals millor llegir l'article citat). Però com podem llegir en l'anterior notícia adjunta sobre el tancament del debat sobre la reforma electoral, "tant PSOE com PP han deixat clar que no és moment de reformar".


Per tant...

I ara que ja sabem un poc més sobre la llei i el sistema electoral, tu què faràs?

Molta gent està intentant organitzar accions ciutadanes, i estan sorgint molts grups que intenten coordinar i busquen propostes. Fins i tot el col.lectiu Anonymous s'ha proposat perseguir i mobilitzar demanant aquesta reforma electoral.

Però la situació està bastant complicada. Sembla que, per ara, només ens queda assumir que aquestes són "les regles del joc", i buscar el canvi a través de les mateixes ("de la llei a la llei a través de la llei ")... En aquest sentit, ens queden dues opcions a les urnes: o aconseguir una abstenció massiva que busque la deslegitimació del sistema, si de cas això servís d'alguna cosa, o apostar pels partits minoritaris que donen suport a la reforma de la llei electoral, confiant que serà un alt percentatge de votants dels que optaràn per aquesta mateixa opció. Per descomptat, votant als de sempre, canviar la lamentable situació social d'aquest país serà pràcticament impossible.

La informació és el poder que ens queda a la ciutadania. Si la gent no busca la informació, que la informació busque a la gent.
Potser així s'aconseguixca un canvi.
Potser així tornem a recuperar el que legítimament és nostre.



Extret de "Alternativas ante las urnas" a Facebook.