A-LI-CANTE i A-LI-BALLE, i LES CEBES QUI ME LES CULL?

"Allà pels anys setanta, un llaurador valencià collia cebes al costat de la carretera, i un turista para el cotxe li pregunta: a Alicante? I el collidor de cebes li respon: sí, sí, a'li cante i a'li balle, però les cebes qui me les cull? Aquest acudit em feia gràcia. Una gràcia amarga, però. Aquell llaurador malcarat feia el paper de l'home del poble, del valencià autèntic, de soca-rel, que es mofava de la parauleta "Alicante" i/o se'n reia del turista desorientat. I per què em feia gràcia a mi? Es burlava el llaurador de l'ús del castellà? Li tirava amb bala a l'exòtic visitant, ignorant que prompte hauria de servir-los taules, als turistes a Cullera en lloc de collir cebes a Sueca? O senzillament considerava Alacant cosa d'un altre planeta? O tot plegat? Mireu com un acudit pot fer calfar-nos el cap!

Però és que Alacant ens fa pensar. El polític Josep Vicent Mateo va escriure en 1966 "Alacant a part", Emili Rodríguez Bernabeu, intel·lectual alacantí edita en 1994 "Alacant contra València"; i molt més recents, de 2006 i 2009, són les obres "Alicante especulación" i "De l'èxit a la crisi. Pamflet sobre política valenciana", interessants reflexions sobre el nostre País, de la mà del politòleg alacantí Manuel Alcaraz. On rauen les diferències entre els valencians? Quan comencen a esvair-se? És Alacant la primera en desvalencianitzar-se?

Realment València aprofita la seua supremacia en detriment d'Alacant? El peperisme, tan solidificat pels vots, és l'expressió d'una renúncia a ser un poble amb criteris propis? Ha ajudat l'escassa valenciania alacantina a accelerar el procés de reconversió del país en gran província madrilenya? Moltes, moltes preguntes! Així que, ja que estem en període de vacances, paga la pena llegir o rellegir alguns llibres com aquests.

Ara bé en l'actual món ono els mitjans de comunicació fan i desfan cada dia les nostres opinions, hi ha coses que estan clares com l'aigua de Benidorm o de Tabarca a les sis del matí: per fi estem units els valencians! Un fantasma ens agermana: el fantasma de la corrupció. A Alacant ja tenim el nostre primer protagonista públic, Ripoll! A Castelló gaudeixen des de fa molts anys de Fabra, l'injutjable president de diputació. A València, com a cap i casal, l'actor principal no podia ser un altre que el propi president Camps, que alguns ja anomenen 'El Perdonat' (total per uns regalets!). I a Alacant, respectant les jerarquies i tancant el cercle, de nou el president de la diputació. De moment, a Rus només el jutgen per malparlat. En fi... ja som un país! Però de qui és aquest país?

(Font: Gràcia Jiménez. Visions. Opinió i participació. Pàgina 23 Llevant EMV, dimarts 13 de juliol de 2010)

"El País Valencià serà d'esquerres o no serà" Joan Fuster. I en efecte, no ha sigut. El revíscolarem entre tots i totes algun dia? O morirem provincians i regionalistes renúnciant a les nostres arrels? Per mi, preferis morir de peu que viure agenollat. Les veus no callen, les veus no callen, les veus no callen..."

Per Enric.