Voldria adreçar una carta a la nostrada i estimada Defensora del Pueblo, per l'afany i assiduïtat amb què defensa els drets dels castellanoparlants a Catalunya. Que els invertisca a denunciar els insults, ofenses i greuges que patim els catalanoparlants del País Valencià, on el conseller d'Ensenyament no ha renovat l'interinatge a un miler i escaig de professors justificant-ho dient que són catalanistes i fan les classes en valencià. On si demanes un cafè amb llet al bar de l'estació del Nord, la cambrera simpàticament te'l llança pel damunt. On si demanes un “gintònic”, el cambrer nadiu et diu que “es que no entiendo el valenciano”. On les institucions públiques no tenen sol·licituds en llengua vernacle i tot ho retolen en castellà. On la dreta espanyola (llija's PP), seguint l'exemple heretat de l'esquerra espanyola (llija's PSOE), “prohibeix” d'emprar tot un seguit de paraules considerades “massa catalanes”, i on, en definitiva, viure en la teua llengua és un acte d'heroïcitat que posa en perill la teua vida dia rere dia.
Avui+
