Els independentistes de l'SNP obtenen majoria absoluta a Alba/Escòcia

Els independentistes escocesos de l'SNP han obtingut la majoria absoluta a les eleccions que s'han celebrat aquest dijous al Parlament Escocès. L'SNP del primer ministre Alex Salmond ha aconseguit 69 escons (23 més que a les darreres eleccions) per 37 dels laboristes, 15 dels conservadors, 5 dels liberal demòcrates i 3 per altres partits, com els Verds, de manera que depassen sobradament la barrera dels 65 que marca la majoria absoluta. Així doncs tenen a la seua mà impulsar l'esperat referèndum d'autodeterminació, la convocatòria del qual requereix el vistiplau parlamentari de Holyrood. De les altres formacions destaca la caiguda dels liberals demòcrates (-12 diputats) molt castigats pel seu pacte amb els conservadors al govern britànic, uns conservadors que també baixen (-5 escons) tot i que no tant com els laboristes, que perden més de la meitat dels escons a la cambra escocesa (-7 escons).


Curiós també que a Escòcia la iniciativa per convocar un referèndum la puga concretar el partit guanyador a Escòcia i no el Parlament britànic. Aci no és així, gràcies a la Constitució tutelada del 78. els catalans i els bascos, a diferència dels escocesos, hauran d'esperar que els castellans i els seus derivats els donen permís per emancipar per molta majoria absoluta que aconseguixquen als seus territoris. I és clar, per això està el de la circumscripció provincial, per sobreponderar el vot Mesetari amb capital a Madriz. Però paciència, que tot evoluciona, i el cas escocés ens dona esperança.

Llavors a Alba (Escòcia) li espera un brillant futur si el referèndum acaba duguent-se a terme. En cas de que al referèndum s'aprovara la independència sería un clar exemple a seguir per a altres nacions sense estat en un avançat estadi d'autodeterminació com puga ser el País Basc o Catalunya. En els pròxims anys podrem vore com es desenvolupa la posible independència d'Escòcia i la reacció Europea (segur que Espanya no ho reconeixerà...). Estem a punt de viure fites històriques, i de manera insuperable, com és la creació d'un estat en base democràtica i voluntaria, sense vessament de sang.

Felicitats als Escocesos! Alba Gu Brath!!

El limbo dels doblatges valencians

Després de la notícia en que RTVV retallava un 75% l'ajuda als doblatges en valencià, ens trobem amb que el col·lectiu de professionals del doblatge (CPD) del País Valencià ha decidit no acceptar cap encàrrec de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) fins que l'ens públic no els pague un deute pendent amb els estudis que ascendeix a 3,5 milions d'euros.

A través d'una nota de premsa indiquen que són conscients de les dificultats dels estudis però assegura que "la morositat ha arribat a un punt que és millor per a nosaltres deixar de treballar per a Canal9 i no acumular més deute". Els actors denuncien que RTVV, que representa el 90% de la seua faena, "incompleix sistemàticament els terminis de pagament" i "perjudica greument l'escassa estabilitat de la nostra faena".

També han criticat que l'administració pública valenciana, de la qual RTVV també forma part, se'n passe del termini de 400 dies per pagar els seus proveïdors "quan segons les darreres informacions aparegudes en premsa, altres empreses, fins i tot presumptament implicades en greus delictes, cobren les seues factures en 30 dies" (600.000 €), en relació a una informació apareguda sobre Orange Market.

Mentrestant el PP prohibeix l'emissió de TV3, segons alguns peperos per falta de reciprocitat, falta de reciprocitat precisament per l'impagament de RTVV al satèlit que ho retransmitía a catalunya. Però, a falta de vergonya, no han dubtat en multar a ACPV en multes estratosfèriques per embutxacar-se més diners i de pas, fotre encara més la nostra llengua.

Aixina i tot, estic en contra d'aquells que diuen que tinguem una política cada vegada més Italiana...no, nosaltres estem molt pitjor...aquells no tenen que oferir noves glòries als seus aniquiladors.

Les universitats se sumen a l'extermini valencià

COL·LECTIU SANCHIS GUARNER

"InfoRUVID és una nova revista, de luxosa edició, signada per totes les universitat valencianes. Potser seria millor dir-ne: totes les universitats que operen en territori valencià. Perquè, de valencianes, no n'exerceixen.

La revista està elaborada amb un radical menysteniment del valencià, que arriba a l'insult, quan —a la pàgina 90— la ressenya del llibre Al meu país no sap ploure ens explica que l'obra fa referència a la meteorologia variable del “Levante”. Més encara, s'apunta que el títol remet a una cançó de Raimon que —segons la revista— també la va composar per a parlar dels canvis de l'oratge al “Levante”.

Al Levante de què?, fan referència les universitats valencianes. Volen dir a l'est de Madrid? I això és —per a les universitats valencianes— la característica més distintiva del territori en què ensenyen i investiguen? Levante és una denominació d'origen franquista, nascuda per tal de despersonalitzar el País Valencià. És profundament centralista i essencialment errònia, des d'una òptica estrictament espanyolista, perquè l'Est de l'Estat espanyol no és el País Valencià sinó les Illes Balears.

El menysteniment, però, no es limita a això. La revista s'edita en espanyol, amb un requadres breus, entre 20 i 40 paraules, que són tota la concessió que les nostres entitats acadèmiques fan a la llengua pròpia. El nom de la revista fa referència a la Red de Universidades Valencianas Investigación y Desarrollo, que en valencià seria Xarxa d'Universitats Valencianes Recerca i Desenvolupament. Com es pot comprovar, ni a l'hora de pensar el nom no els ha passat pel cap la llengua dels valencians. En portada, el nom en castellà apareix escrit en lletra redoneta, mentre que la versió en valencià hi figura en cursiva, que és la forma habitual d'introduir en un text termes en un idioma estranger.

És això, el valencià, per a les nostres universitats? Una llengua estrangera? L'índex també destaca, en lletra roja els títols castellans, mentre que la versió en valencià (del títol només) apareix convenientment difuminada i en gris. En definitiva, un gran esforç per minimitzar la llengua pròpia, només comparable amb l'interés inequívoc que expressen per destacar la llengua dels castellans.

És preocupant que això siga una nova tendència. Fins ara, els atacs descarats a la llengua eren cosa d'analfabets i de cavernícoles desproveïts de tota cultura. ¿Seran ara les universitats les qui prendran el relleu? ¿Sumaran esforços, junt a les institucions valencianes més emblemàtiques, ara en mans dels enemics declarats del valencià, per tal de contribuir a exterminar-lo com més prompte millor?

Aquesta revista s'hauria de retirar de la circulació, per l'insult que suposa contra la llengua oficial i pròpia dels valencians. I els rectorats de les universitats públiques valencianes haurien de revisar quines publicacions financen amb els diners de les seues respectives universitats, que són —també— diners de tots els valencians. També d'aquells que no els agrada que els insulten."

La mafia del PePeronni continua

Entre totes les putades que fan els feixistes del PP, i faràn mentre estiguen, algunes d'elles ja comentades al bloc, d'altres més conegudes pels mitjans i altres que han sabut amagar, hui vos porte tres perles peperils.

1. La direcció de RTVV ha impedit als candidats de la coalició Compromís, Enric Morera i Mònica Oltra, d'accedir a les instal·lacions de l'ens, a Burjassot. CCOO i UGT els havien convidat perquè explicaren quin és el model de futur que plantegen per a RTVV. Morera i Oltra han hagut de parlar amb els treballadors a través de la reixa que envolta el centre de producció. 'La direcció ha realitzat un atac a la democràcia, perquè ha impedit que s'exercisca el dret de reunió entre treballadors i representants polítics', segons Morera. Res de nou a un partit d'ideología dictatorial.

2. El concert d'Orxata Sound System i Arthur Caravan este dissabte a Alcoi va haver de ser suspés a última hora per la denegació dels permisos per part de l'Ajuntament de la ciutat. La resposta a la xarxa ha estat ràpida, i els afectats parlen de "censura". A més, van explicar en roda de premsa que el procediment per obtenir els permisos de l'Ajuntament havia estat ple de dificultats: després d'un mes d'espera, l'Ajuntament els va concedir el 14 de març, per advertir-los, quatre setmanes després, que el concert es podria celebrar, però que hauria de canviar de lloc, ja que s'havia decidit instal·lar una fira medieval a la mateixa plaça on s'anava a celebrar l'espectacle. Els organitzadors van proposar aleshores la plaça Gonçal Cantó, epicentre de la nit Alcoiana i lloc habitual de concerts d'aquest tipus, com a alternativa. “La resposta a esta nova proposta, però, no ha estat donar l'autorització a la qual s'havien compromés, sinó simplement denegar-ne el permís i el dia abans del concert, ni tan sols a les 48 hores de presentar la sol·licitud, com ens havien dit, en clara intenció de perjudicar els organitzadors”, van assenyalar les portaveus de l'organització. “L'eufòria de la nit històrica que visquérem ahir a l'Apolo amb Obrint Pas es torna ràbia en saber que el PP censura el nostre concert de dissabte a Alcoi”. Com han demostrat continuament el PP menysprea la música en valencià, lluny de promocionar-la, protegir-la i utilitzar-la, la censuren. I no és la primera vegada, ni serà l'última.

3. En tercer lloc un vídeo els fets del qual parlen per si mateixa.

El Suprem il.legalitza Bildu

Bildu no es podrà presentar, finalment, a les eleccions municipals del 22 de maig després que el Tribunal Suprem (TS) haja il.legalitzat la coalició basca. 9 magistrats han votat a favor d'il·legalitzar la coalició, 6 en contra i n'hi ha hagut un que ha votat l'estimació parcial: que algunes llistes es puguen presentar i altres no.

Totes les llistes de Bildu queden il·legalitzades. Però pel que fa a les 18 agrupacions electorals associades, s'estima parcialment el recurs de la Fiscalia, i en aquesta part sí que han estat d'acord tots els magistrats. Això vol dir que la meitat es podran presentar i les altres, no.

L'escusa per a tal il.legalització vé donada per la típica acusació de terroristes, o simplement estar "pròxims" a Batasuna o ETA. (Ja podríen especificar que és això de "pròxim". Hem de recordar que fins i tot cantants valencians o antitaurins andalusos han sigut titllats d'etarres). Bé, en cas de que així fora, em pareixería perfecte, cap partit polític deuría tindre simpatíes en cap grup radical...

Però...siguem conseqüents...si s'il.legalitza Bildu per sospitar que tenen simpatíes amb els grups anteriorment mencionats...llavors, altres grups que clarament tenen a les llistes imputats corruptes, assassins que han cumplit condemna, neonazis, proxenetes, amb un codi ètic que els eximeix de tota culpa, uns grups que lluny de condemnar la violència franquista la lloen, portant l'ensenya de San Juan sense cap vergonya a les seues manifestacions i reunions...aquells que presenten les seues idees polítiques amb xenofòbia, homofòbia i intolerància casposa, que utilitzen la violència com a mitjà d'expresió havent-se cobrat més d'una víctima... España2000, PxC, AN, DN, MSR, FAES, PP...per què no estàn il.legalitzats? Què tenen d'especial? Jo personalment els trobe molt reprobables...

En el cas de Bildu, la resposta és senzilla, per poder manar el PPSOE a Euskal Herria teníen que desfer-se deixa coalició. En el cas dels altres també és evident...siga com siga en els dos casos, entre espanyols queda la cosa.

Han caçat al Bin Laden

Osama Bin Laden ha mort. Així ho ha anunciat aquesta nit el president Barack Obama poc abans de mitjanit en un solemne anunci oficial des de la Casa Blanca difós per totes les cadenes de televisió del país. Gairebé deu anys després dels atemptats de l'11-S, una operació de les ordres especials ha acabat amb la vida de l'arquitecte del pitjor atac terrorista ocorregut en sòl nord-americà, refugiat al Pakistan.

El missatge nord-americà està clar...poden fer lo que vulguen quan vulguen i on vulguen. I certament ho han demostrat, matant milers de persones innocents per ajusticiar un terrorista.

En fí...supose que les víctimes del 11-S i 11-M els alegrarà saber-ho, vorem com s'ho prenen les víctimes dels actes imperialistes...

Ara cal vore també les idees conspiratives, no tan descabellades tinguent en compte la llarga llista de "casus bellis" que té EEUU al llarg de la seua història, totes auto-lesionades. I com posiblement s'establirà l'estat policial als Estats Units per "defensar els seus ciutadans" de posibles represalies a l'anomenada societat de la por, tot arran a les seues pròpies jugades.

Quin món de bojos.

Què és un Oxímoron?

Un oxímoron consisteix a harmonitzar dos conceptes oposats en una sola expressió, formant així un tercer concepte. Atès que el sentit literal d'un oxímoron és 'absurd', es força al lector a buscar un sentit metafòric.

Per exemple, això és un oxímoron:

Article 14 de la Constitució Espanyola de 1978
Els espanyols són iguals davant la llei, sense que puga prevaleixer
per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

Article 56 de la Constitució Espanyola de 1978
3. La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat. Els seus actes seran sempre referendats en la forma establerta en l'article 64, no tenint validesa sense aquest referendament, llevat del que disposa l'article 65.2.

Espanya fa olor a merda

És el titol d'un text que he llegit per internet del granadí Pedro Antonio Honrubia Hurtado. El traduïxc al Valencià i vosaltres jutgeu.


"La setmana passada em vaig assabentar que fregar-se el cul amb una bandera espanyola és delicte en aquest estat "de dret" nostre. I no ho comprenc. No sé què pretenen evitar amb això. Es fregue un o no es fregue la maleïda bandera pel cul, ho faci abans o al cap de cagar, Espanya ja fa olor de merda de totes, totes. No hi ha remei que puga evitar-ho.

Així que no protegeixen res. Si amb aquesta llei el que es pretén és que l'ensenya borbònica no fregue amb els escrements propis de tot ésser humà, arriben tard, fa molt, però molt temps, que aquesta bandera està plena de merda fins el pal, i per on passa, deixa el seu rastre olorós.

No anem a parlar de la història de sang, misèria, robatori, explotació i genocidi que ha deixat per ombra tal bandera allà per on ha anat passant. No anem a parlar de l'expulsió prenazi dels jueus, no anem a parlar del genocidi al poble andalús (català, gallec, ...) o als pobles indígenes d'Amèrica, no anem a parlar del robatori sistemàtic dels recursos a totes les colònies que han tingut la desgràcia de ser alguna vegada part de l'imperi nacional-catòlic, no anem a parlar de la inquisició o del cabdill passejant sota paleça, perquè no toca. No anem a parlar de res d'això, però podríem fer-ho.

Espanya fa olor de merda, sí, fa olor de merda. No tota Espanya, ni tot els espanyols, però aquesta bandera, vermella i groga, amb tot el que arrossega i significa, fa olor de merda, encara que ara dues victòries en dos campionats de futbol hagin fet de cop i volta que el poble perda la memòria, i ni dubten a mostrar orgullosos en els seus balcons, o al coll de les seves samarretes. No per això deixa de fer olor de merda.

I, el pitjor, no és una olor de merda seca. Tot el contrari. És olor de merda fresca, molt fresca.

És l'olor que es desprèn de tots aquests mitjans de comunicació neofeixistes, que es passen els dies promovent els valors més reaccionaris, encoratjant la xenofòbia, impulsant l'homofòbia, coquetejant indissimuladament amb el racisme, i, per descomptat, legitimant amb el seu discurs les pràctiques feixistes que després acaben amb agressions nazis com les que hem vist recentment en algunes universitats, o un teatre de Barcelona, ​​amén de les centenars que es donen cada any als carrers.

És l'olor que es desprèn de tots aquests grupuscles feixistes que, emparats per polítics i jutges de la seva mateixa corda, sembren aquest estat de intolerància, de repressió i de persecució perpètua a tot aquell que gosi dissentir amb els valors suprems del nacional-catolicisme: Déu, pàtria i rei.

És l'olor que es desprèn d'uns tribunals de justícia que manen aturar amb bombo i platerets mediàtic a un grup de joves per tenir la gosadia de mostrar els seus cossos nus en una Església.

És l'olor que es desprèn d'aquests mateixos tribunals que obren una investigació penal contra un grup de persones que s'han atrevit a convocar una professió atea a Madrid, per mostrar així el seu rebuig als privilegis que l'Església Catòlica té en aquest estat suposadament aconfessional .

És l'olor que es desprèn de les desenes de persones que, estant imputades i fins i tot algunes condemnades per delictes de corrupció, es presentaràn en les llistes electorals dels seus partits, amb el suport i l'ajuda d'aquests, sense que a ningú semble importar, és més, semblant que a més corrupció, més vots són capaços de tenir en els seus respectius pobles, ciutats o territoris.

És l'olor que es desprèn d'un govern que marca la seva agenda política assegut en una taula amb els representants de les cinquanta principals empreses de l'estat, que al seu torn l'obliguen a imposar les polítiques antiobreres que marquen des de Brussel i l'FMI, tot això sense que ningú els hagi votat, ni als uns, ni als altres, sense que, per a més inri, als que sí que han votat tinguen cap possibilitat de negar-se.

És l'olor que es desprèn d'aquestes manifestacions, retransmitides com si foren esdeveniments d'interès, en què uns pocs milers de fatxes surten periòdicament a reivindicar que s'ataque sense pietat els drets d'homosexuals, de les dones o dels votants d'una determinada opció política basca a la qual volen convertir en una empestada, segons siga el cas.

És l'olor que es desprèn de la presència de les tropes imperials espanyoles en diversos països aliens, bombardejant i matant a centenars de persones, per defensar els interessos econòmics d'uns pocs.

És l'olor que es desprèn d'unes lleis que segueixen considerant delictes la blasfèmia, la profanació i altres bajocades nacional-catòliques, mentre volen impedir que una musulmana puga posar-se un mocador al cap.

És l'olor que es desprèn de les contínues batudes que els cossos i forces de seguretat de l'estat realitzen contra la població immigrant, i la persecució i condemna que volen fer amb tot aquell que s'atrevisca a denunciar o documentar.

És l'olor que es desprèn de la incomunicació a què són sotmesos determinats detinguts, de les tortures que reiteradament són denunciades pels mateixos i avalades per alguns dels principals organismes de drets humans del món.

És l'olor que es desprèn de l'empresonament d'innocents, sense més acusació que la pertinença infundada a una banda armada, de la qual mai han format part, i amb la que mai han tingut la menor relació, malgrat la qual cosa són detinguts i empresonats només per fer política, o per atrevir-se a informar des d'una perspectiva diferent del que passa als carrers d'Euskal Herria.

És l'olor que es desprèn de la indefensió en què queden les persones que són multades en manifestacions o actes similars, acusats de qualsevol tonteria, sense més prova que la identificació visual d'un policia, no poques vegades sobre la base de llistes negres prèviament manejades per aquests policies, i res més.

És l'olor que es desprèn de la potestat que tenen els cossos antiavalots per dissoldre a cops qualsevol manifestació pacífica que altere el "bon" funcionament d'una determinada ciutat, podent agredir a tort i a dret, sense que mai més hagen de donar explicacions per això , tot i que les imatges demostren que els seus agressions han estat simplement perquè els ha donat la gana, amb afany de fer mal i causar lesions a persones que no estaven usant la violència, i, de vegades, que simplement passaven per allà i es van portar una bona dosi de pals.

És l'olor que es desprèn d'acabar amb una vaga de treballadors declarant un estat d'alarma, i obligant als treballadors a anar al seu lloc de treball a punta de pistola.

És l'olor que es desprèn de lleis que atorguen a l'estat potestat per tancar pàgines web en el moment que ho considere oportú.

És l'olor que es desprèn del tracte que donen als ciutadans d'Amèrica Llatina en els aeroports, quan gosen voler venir des dels seus països fins a aquestes terres, ja siga a fer turisme, ja siga a visitar uns familiars, ja siguen tants i tants casos que es repeteixen diàriament a Barajas i altres llocs de l'estat, on té reservades unes sales d'empresonament per donar-los la benvinguda.

És l'olor que es desprèn del tracte que es dóna als ciutadans immigrants en els CIEs, o de la simples existència legal d'aquests centres de reclusió, on persones sense cap delicte són recloses contra la seva voluntat, com si foren delinqüents, fins decretar la seva expulsió a no se sol saber on, de vegades qualsevol desert africà on se'ls deixa, drogats, a costa de qualsevol cosa.

És l'olor que es desprèn les múltiples Ordenances "cíviques" promulgades per centenars d'ajuntaments d'arreu de l'estat, que criminalitzen al ciutadà, i volen convertir els carrers en grans centres comercials on l'única activitat vàlida siga el trànsit amb fins econòmics, o el consum, i que a més volen convertir els ciutadans en delators dels seus propis veïns, en un sistema panòptic legitimat i emparat per llei en el qual tots som sospitosos/delators al mateix temps.

És l'olor que es desprèn d'aquells alcaldes que estan demanant que es traguen als captaires dels carrers, com el que mana escombrar les escombraries per tenir uns carrers nets als ulls del turista o del ciutadà comú, perquè aquesta i no una altra és la intenció d'aquestes temptatives: que la pobresa, la misèria i la injustícia del capitalisme queden tancades en guetos on no es puguen veure per la majoria.

És l'olor que es desprèn d'una constitució elaborada a l'ombra del feixisme, que atorga a l'exèrcit la potestat d'intervenir en cas que algú gose, fins i tot democràticament, posar en perill la unitat d'Espanya, i que nega expressament el dret dels pobles a poder decidir lliurement el seu futur.

I, per descomptat, és l'olor que es desprèn d'una institució monàrquica que en el seu moment va jurar les lleis del franquisme, i el cap visible va ser posada a dit pel mateix Franco.

Així que el que s'ha dit, no cal que ningú es passe una bandera d'Espanya pel cul després de cagar, Espanya ja fa olor de merda, des del mateix moment del seu naixement, i ara, cada vegada més i amb més desvergonya, amb més força que mai."