"Estem contents de viure amb alegria al costat de molts altres pobles que junts formem un gran País, el nostre sempre estimat País Valencià."
diumenge, 9 de juny del 2013
Ontinyent, poble del País Valencià
"Estem contents de viure amb alegria al costat de molts altres pobles que junts formem un gran País, el nostre sempre estimat País Valencià."
dimecres, 11 de maig del 2011
Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.
Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.
Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.
Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.
dimarts, 10 de maig del 2011
Romanç Contra Camps - Al Tall

per a poder explicar
la vida d’un pecador
que duu la ruina al poble
governant amb confusió.
Francisco Camps és la fitxa;
de la Generalitat
es repenja i encapritxa
i gastant sense trellat
al país ha fet la guitza.
Du dins el pap una idea
Camps procura a poc a poc
soterrar la nostra llengua
i penjar-la en la paret
del museu de la indecència.
Amb ràbia i obstinació
va empentant una campanya
de brutal persecució
a Acció Cultural que sempre
per la llengua ha fet un front.
TV3 tan apreciada
que durant 26 anys
amb València connectava
Francisco Camps l’ha tancat,
assolant un pont de guaita
Televisió en valencià
Canal Nou va retirant-se
i el doblatge s’ha tallat
vulnerant els estatuts
què per això cèntims no hi ha.
Van per milers els infants
que volen entrar a escola
estudiant en valencià,
però Camps no crea places
Què per això cèntims no hi ha.
Disculpeu Francisco Camps,
si sou gent de bona traça
i al cor guardeu pietat,
però fugiu de votar-lo
què ens durà calamitats.
Mai no ha volgut escoltar
a les víctimes del metro,
uns innocents ciutadans
que clamen per que assumisca
la responsabilitat
La seua veu és somorta,
diu que dos i dos són tres
i una més que ell en reporta
per atendre els seus amics
i ofrenar a Espanya glòria.
Xoriços i presidiaris
són amics que ell ha triat
mentre va resant rosaris
i entre tots han convertit
esta terra en un calvari.
Ell somriu d’orella a orella,
i mentre somriu es riu,
quan se n’ix per la portella
dels perills que alguns judicis
el condemnen a la rella.
Vergonya per a València,
proposar un encausat
a ocupar la presidència
de la Generalitat
és un càrrec de consciència.
Entre l’America’s Cup,
una visita del Papa
o la ciutat de les Arts
i amb la cursa d’automòbils,
la butxaca ens ha escurat.
Escoles en barracons,
la sanitat va ofegant-se
per manca de previsió,
els vells i aquells que no es valen
oblidats en un racó.
I la Generalitat
deu mes diners que divisa,
tant que no poden pagar
les empreses que l’atenen
van caient en un forat.
Verge dels Desemparats,
dóna senderi en les urnes
i als valencians unitat
amb tots els pobles que tenen
la llengua en comunitat.
Valencians i valencianes,
no voteu Francisco Camps
que vos farà eixir per cames
de la llengua que parleu
i la llar dels vostres pares.
Per dignitat i sentit comú, no voteu a Camps.
dissabte, 30 d’abril del 2011
Radio Occitania
Fa un temps vaig difondre l'espai de comunicació "conjunta" en la nostra llengua. Avui aprofite per mostrar-vos una iniciativa nortenya que promociona els programes en llengua Occitana.
Radio local associativa, creada en 1981 a Tolosa, tant les nostres característiques, com el nostre nom ho indica, n'es la promoció de la llengua així com de la cultura occitana.
16 hores de programes al menys per dia son realitzats després d'aquesta data.
La nostra fita és la de realitzar els nostres programes de mes en mes en Occità, ja que podem emetre tots tipus de temes: l'economia, la política, l'esport, la literatura, el cinema, la cultura, l'historia, l'actualitat, la ciència... donant-li un aspecte viu i actual a la llengua d'Oc.
A Mitjorn-Pirineus, diverses ràdios associatives proposen programes en llengua occitana en l'Arieja, Tarn, Tarn-i-Garona, l'Olt i l'Aveirò. Nomes dues ràdios locals difusen aquest tipus d'emissions mes o menys cap el 60% de llurs graelles: extractes de Radio Pais al Ponent, entre l'Atlàntic i la Garona, i Radio Occitània dins l'aglomeració de Tolosa, al Cominjes i al Lauragues.
Els nostres programes Occitans i Catalans, llengües germanes, són realitzats amb una sensibilitat cultural per a tal de valoritzar el patrimoni cultural europeu amb 10 a 15 ores de programes per dia.
Radio Occitània programa cursos d'iniciació i de perfeccionament en llengua occitana, així com cada dia, 12 punts d'informacions regionals, nacionals i internacionals en Occità (amb 2 butlletins complerts de 30 trenta minutes bilingues Francès-Occità), demostrant el caràcter actual i ben viu de la llengua dels Trobadors.
Dins la regiò de Tolosa, la llengua occitana es parlada per el 14% de la gen i la comprenen 41%, n'obstant dins les rodalies i l'ambit camperol, es parlada per el 28% de la gent i el 48% la comprenen. De les persones questionadaes, 75% consideren que la llengua occitana fa part de la cultura de Mitjorn-Pirineus, 80% son favorables a un ensenyament de l'Occità, i 77% dessitjen que França adopti una lei per la reconeixença i la protecciò de les llengues nacionals.
dimarts, 26 d’abril del 2011
València Ska

València ska naix amb l'objectiu de convertir-se en el portal de l'ska del País Valencià, des d'Alacant a Castelló.
Per què?
Pegant una simple volta per internet podreu comprovar com són molts els grups que tenen l'ska com a referent d'una manera o altra i que molts als que ens agrada aquesta sincopada música no coneixem, sent de tan a prop nostre. Açò està ben clar que és roin per a tot i totes. Però a més de grups hi ha associacions, promotors de concerts, selectors, sound systems, locals, programes de ràdio,bars, pubs etc... que fan el seu "curro" però passen inadvertits per a la majoria.
Com participar?
Si estàs en qualsevol de les situacions anteriors o simplement penses que tens qualsevol cosa que aportar estàs convidat al projecte. Només has d'enviar-nos el que fas a info@valenciaska.net i en quan puguem (ningú ens paga per fer açò, evidentment, és per pura passió per la música) ho posarem a la web de la millor manera que sabem. Si envies alguna imatge o logo millor que millor
València Ska ja és Associació cultural!
Després de molt de temps meditant a les muntanyes de Jamaica, entre la mare natura i algun que altre rastafari que ens va ajudar en la busqueda, per fi avui podem dir que València Ska ja és associació!!!
Volem fer una crida a tots els nostre seguidors, i animar-vos a que es feu socis, farem una assemblea per a decidir el futur de l’associació i de València Ska.
Aquestos són els passos:
Des de ja mateix: CAPTACIÓ DE SOCIS: envie el teu nom i cognoms indicant la teua disposició a ser soci a info@valenciaska.net.
Assemblea general. Acordarem una data i decidim les quotes anuals (s’ha de parlar, però volem una cosa simbòlica 5-10€ any aprox.) i es renovaran càrrecs de la junta de l’associació. Necessitem gent nova amb ganetes de currar!
Després de l’assemblea:Doncs qui estiga d’acord amb la quota establerta la paga i qui no, doncs no te cap compromís. Començar a preparar el IV València Ska Festival i els projectes que la nova junta decidisca.
Açò va de bo!
dilluns, 18 d’abril del 2011
Més de 80.000 persones es manifesten a València per TV3, la llengua i la transparència.

Amb el lema 'Sí a TV3! Sí a la llengua! Sí a la transparència!', més de vuitanta mil persones han recorregut el centre de València, en resposta a la crida d'Acció Cultural del País Valencià. La manifestació, que ha eixit des de les Torres de Quart, forma part dels actes de la diada del 25 d'Abril, en record de la derrota de la batalla d'Almansa del 1707, i culmina totes les mobilitzacions i actes fets a tot el país contra el cessament de les emissions de TV3 al País Valencià.
L'afluència de gent ha estat enorme, enmig de crits contra el detestable Francisco Camps i a favor de la recepció de TV3. Era encapçalada per una pancarta portada per les catorze entitats convocants, rere la qual n'hi havia una altra portada per representants polítics i sindicals del País Valencià, les Illes i del Principat. Al capdavant també hi havía una banda de músics Valencians.

Al final, des d'un camió escenari hi ha hagut l'actuació de Feliu Ventura, i l'actriu Pepa López ha llegit el manifest. Després va estar l'actuació de Lluís Llach. Llach abans de començar amb la seua actuació va dir que aquestes cançons que anava a cantar servien abans per lluitar contra els fascistes d'aquell temps i espera que també ho facen per lluitar contra els fascistes d'avui.
ACPV ha fet saber que l'Ajuntament de València ha posat traves a l'organització del concert de Llach, al·legant dificultats tècniques. Està clar que al PP no li agrada la cultura Valenciana, per això li van negar a Llach homenatges darrerament i ara com no, també un concert. Una ciutat amb un Ajuntament com toca, no nega l'actuació d'un cantant com Llach.
S'han adherit a la convocatòria els sindicats Comissions Obreres, UGT i Intersindical Valenciana, i entitats com Escola Valenciana, Ca Revolta, Salvem el Cabanyal i el Col·lectiu contra la Corrupció perque la manifestació també 'recull totes les inquietuds expressades per la situació econòmica, contra la corrupció, per l'ensenyament públic i el territori', com explica ACPV.

ACPV recorda que fa 'més de quatre anys que hi ha persecució econòmica i política del govern de Francisco Camps' contra l'entitat, des que el 2007 es va obrir el primer expedient administratiu. Per això, després de la manifestació del dia 16, ACPV continuarà la campanya de recollida de diners per a pagar la multa de 800.000 euros perquè, si no es paga, s'embargaran els comptes i els béns de l'entitat.
Però no va ser l'única manifestació a València. Els grupúscles d'extremadreta del GAV i Coalición Valenciana també feren una contramanifestació així, el passat dissabte 16 d'abril, l'extrema dreta catalanòfoba va patir una de les derrotes més sagnants dels darrers anys, amb un estrepitós fracàs a les seues convocatòries a València, que pretenien contrarestar els actes valencianistes del 25 d'Abril. Ni un centenar d'ultres es manifestaren pel matí i per la vesprada a València convocats pel GAV i per Coalición Valenciana (CV) malgrat la seua alta despesa en publicitat. Per la vesprada, la marxa valencianista convocada per ACPV, partits, entitats, col·lectius i sindicats aplegava 80.000, una gran marxa que encara eixia des de les Torres de Quart quan la capçalera havia arribat ja a les Torres dels Serrans, deixant en evidència els blavers, una demostració de força que ha enfonsat encara més l'antivalencianisme.
Tal i com demostren les fotos publicades a diversos mitjans, la manifestació de l'extrema dreta (de la qual no hi ha cap foto en vista general) fou una patètica passejada en soledat d'ultres rabiosos, mentre que la marxa valencianista per TV3 es convertia en una de les més grans de la història.
Però no només a València es va deixar clar que el valencianisme està més viu que mai: les Trobades d'Escola Valenciana aplegaven també este cap de setmana més de 70.000 persones arreu del País. Silla, Borbotó i València van acollir milers d'alumnes, professors, pares i mares reivindicant l'escola pública i en valencià, mentre els quatre blavers es dedicaven a bramar contra ZP i el catalanisme al centre de la capital.
Al final, tot i haver una enorme diferència de participació entre els actes de la dreta cavernícola catalanòfoba i el valencianisme de progrés la diferència més evident és de qualitat. Mentre els fatxes no tenen res més que caspa i mitjans de comunicació colonials, nosaltres tenim milers de músics, escriptors, artistes, activistes de la societat civil, joves compromesos i compromeses disposats a combatre a la nova Batalla de València per la dignitat i sempre contra els feixistes que ens neguen el nostre dret a existir.
Els partits espanyols, PPSOE, ja han rebut el missatge. Ara, a vore com actuen.
14.000 persones a l'Acampallengua 2011 de Mallorca
Unes 14.000 persones van anar aquest darrer cap de setmana a l'Acampallengua 2011 que han organitzat els Joves de Mallorca per la Llengua. Enguany l'ha acollit la localitat de Camps, on s'han dut a terme tota classe d'activitats, tallers, concerts i xarrades diverses, així com una Jornada de Normalització Lingüística a càrrec de la UIB, cercaviles, campionats esportius, teatre i dansa, tallers de tota mena, batucada, activitats lúdiques i tantes altres. També s'hi han projectat films en mallorquí/valencià/català i hi ha tingut lloc l'assemblea de l'entitat, sense oblidar el concert d'Obrint Pas, Oprimits, Ocults i Pota Lait. Joves de Mallorca per la Llengua xifra en 3.000 persones les que han acampat a la zona habilitada per a fer-ho. Les activitats amb més assistència han estat les conferències lingüístiques, especialment la de Gabriel Bibiloni (UIB), els tallers i l'assemblea de l'entitat, així com naturalment el concert del dissabte a la nit.
A l'assamblea duta a terme pels Joves de Mallorca per la Llengua també s'aprovà un manifest:
"Els polítics d’aquesta terra deixin de fer demagògia i partidisme amb la llengua catalana. El català és la llengua de Mallorca, una llengua que, tot i ser la pròpia de l’illa, es troba en una situació de desavantatge i que cal protegir i fomentar. Per això demanam que, d’una vegada per totes, es deixi de fer partidisme amb el català i que es reconegui per part de tots els partits polítics la indiscutible unitat de la llengua catalana. De la mateixa manera, enguany s’acompleixen 25 anys de l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística. Els Joves de Mallorca per la Llengua demanam el seu complet desenvolupament per tal que els mallorquins puguem viure plenament en català. Demanam que els departaments de Política Lingüística, que depenen directament dels departaments de Cultura, passin a dependre de les àrees de Presidència, cosa que faria augmentar la seva influència i possibilitaria fer una política transversal en favor de la plena normalització del català a tots els àmbits. Demanam que el català sigui la llengua vehicular a l’ensenyament: és a les nostres aules on es formen els professionals de demà i cal que siguin competents en la llengua pròpia del territori. Demanam que els mitjans de comunicació de les Illes Balears ofereixin una programació de qualitat i en la llengua pròpia, així com el lliure accés a les altres televisions en la nostra llengua que es desenvolupen fora de les Illes. També denunciam el tancament de TV3 al País Valencià, un greu atemptat a la nostra comunitat lingüística. Demanam que la llengua catalana sigui l’eix fonamental de cohesió social i l’eina bàsica en el procés d’integració de tots els nouvinguts que vénen a Mallorca. Demanam més fermesa i voluntat per part de les institucions per fer-los plenament mallorquins, cosa que passa perquè aprenguin la nostra llengua i visquin plenament en català. Demanam que el coneixement de la llengua pròpia de Mallorca sigui un requisit per accedir a l’Administració, tant la local com l’estatal, que hagi de tractar amb la societat mallorquina. Parlar en català a Mallorca no ha de ser un mèrit, sinó un requisit per accedir a l’administració pública. Demanam que els dinamitzadors lingüístics arribin a tots els pobles perquè es pugui dur a terme una feina a peu de carrer en aquesta matèria. Demanam que es desenvolupi la Llei de Cinema promoguda pel Consell Social de la Llengua Catalana que garanteix l’arribada als cinemes de la nostra llengua que, fins ara, ha romàs ignorada i silenciada en aquest àmbit del lleure. Demanam a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears que demani a l’estat espanyol el reconeixement de l’oficialitat del català a Europa. Com a idioma de més d’onze milions de persones i un dels més emprats a Internet ha de tenir una presència clara a les institucions de la Unió Europea. La nostra llengua ha de ser escoltada més enllà de les fronteres dels territoris de parla catalana. Demanam que es doni un impuls a l’Institut Ramon Llull i que se n’augmentin les seves competències amb la finalitat de promoure la col·laboració amb la resta del territori de parla catalana i de fer feina conjunta per fer realitat la plena normalització de la nostra llengua. Finalment, demanam que els càrrecs públics facin una crida a favor de l’ús de la llengua catalana i que en donin exemple fent-la servir sempre en l’exercici del seu càrrec. Campos, 16 d’abril de 2011"
divendres, 15 d’abril del 2011
Moviment contra la Intolerància
dimecres, 13 d’abril del 2011
El País Valencià és el meu País.
dimarts, 12 d’abril del 2011
La llista de la vergonya

Les llistes autonòmiques i municipals del PP per al País Valencià són un insult i una burla al poble valencià, encara que la paraula que millor les definiríen és: vergonyoses! Avalades per Rajoy (que o bé està "en el ajo" o el tenen agarrat pels collons) i la direcció nacional del partit. És la confirmació, per si algú a hores d'ara encara tenia dubtes, que el PP és el partit més permissiu actualment amb la corrupció.
Les llistes del PP valencià, les d'Alacant, Castelló i València estan contaminades per corruptes. En totes elles, els corruptes apareixen entre els primers. La més encorruptada és la d'Alacant. Els noms de la vergonya són:
-Per Castelló:
-Vicente Rambla: Número 4 a la llista de Castelló. Actualment és vicepresident primer del Govern valencià. Anticorrupció li assenyala en dos delictes electorals per finançament il.legal del partit a les eleccions autonòmiques de 2007 i en les generals de 2008.
-Ricardo Costa: Número 7 a la llista per Castelló. Està imputat pel TSJV per un delicte de suborn passiu pels regals rebuts per la trama Gürtel. Anticorrupció demana que se li s'investigue pels mateixos delictes que a Rambla. Va ser suspès temporalment de la seva militància i se li va destituir com a secretari general del PP a la Comunitat Valenciana i com a portaveu del partit a les Corts. No obstant això, recentment se li va restituir la militància i actualment és diputat autonòmic i coordinador de l'àrea econòmica del grup parlamentari.
-Per València:
-Francesc Camps: Número 1 de la llista per València. Imputat per suborn per acceptar els regals de la trama Gürtel, cosa que ell segueix negant. Anticorrupció vol que se li s'investigue per altres delictes, com ara, finançament il.legal en les campanyes electorals de 2007 i 2008, suborn propi, prevaricació en l'adjudicació de contractes, delictes fiscals, i delictes de falsedat en document mercantil. Actualment és el president de la Generalitat valenciana.
-Jorge Bellver: Número 16 en la llista per València. Imputat per prevaricació per haver aprovat la construcció d'un aparcament subterrani sota el Jardí de Monforte sense l'informe de la Direcció General de Patrimoni. Si és elegit diputat, podrà acollir-se a la seva condició d'aforat per exigir que el seu judici se celebri en el TSJV. Es demanen per Bellver vuit anys i mig d'inhabilitació per a càrrec públic. Actualment, Bellver és regidor a l'ajuntament de València.
-Per Alacant:
-Sonia Castedo: Número 1 en la llista per Alacant. Està imputada per tres delictes relacionats amb les seves etapes al capdavant de la regidoria d'Urbanisme (2003-2010) i al capdavant de l'alcaldia d'Alacant (el 2008). Se l'acusa de revelació d'informació privilegiada, tràfic d'influències i suborn. Els fets delictius són: La revelació d'informació privilegiada a Ortiz sobre l'elaboració del nou PGOU. El segon és el disseny d'altres aspectes del PGOU relacionats amb l'edificabilitat en programes urbanístics "a la mesura d'Ortiz". El tercer té a veure amb la remodelació de l'estadi Rico Pérez, estadi de l'equip de l'Hèrcules, a favor dels interessos d'Ortiz. Actualment, Sonia Castedo és alcaldessa d'Alacant.
-Milagrosa Martínez: Número 3 a la llista d'Alacant. Anticorrupció l'assenyala com a autora d'un delicte de suborn quan el 2006, sent consellera de Turisme, va acceptar un rellotge valorat en 2.400 euros com a regal d'Álvaro Pérez, el Bigotes (cap de la trama Gürtel a València), després d'haver contractat a dit a diverses de les seves empreses. Actualment és presidenta de les Corts Valencianes (el parlament valencià).
-Luis Díaz Alperi: Número 4 en la llista per Alacant. Dins de les actuacions pel cas Brugal, se li assenyala els mateixos delictes que a Sonia Castedo. Va rebre regals d'Enrique Ortiz (s'assenyalen, concretament, un viatge a Balears el 2008, realitzat en un iot d'Ortiz, i un viatge en avió a Grècia). També es destaca la compra de sòl protegit a Agua Amarga per urbanitzar-lo. El 2008, sense donar cap explicació, va dimitir del seu càrrec com a alcalde d'Alacant, sent succeït per Sonia Castedo.
-David Serra: Número 10 en la llista per Alacant. Anticorrupció l'acusa de delictes electorals pel finançament irregular en les campanyes de 2007 i 2008. Actualment és diputat autonòmic i vicesecretari d'Organització del PP valencià.
-Pedro Hernández: Número 13 en la llista d'Alacant. Haurà de respondre davant la Justícia per l'operació de compra-venda d'una finca que li va reportar una plusvàlua de 5,4 milions d'euros. Va comprar una finca en sòl rústic a la localitat d'Almoradí per 180.000 euros i dos anys després la va vendre per 5,6 milions. Se l'acusa de tràfic d'influències i informació privilegiada. Actualment és alcalde de Torrevieja.
-Yolanda García: Número 19 en la llista d'Alacant. Està implicada, segons la Fiscalia, en els delictes electorals de 2007 i 2008. Actualment és diputada autonòmica i tresorera del PP valencià.
dilluns, 11 d’abril del 2011
Catalunya Decideix
Ahir diumenge 10 d'abril del 2011 es va dur a terme la votació per l'autodeterminació a municipis de Catalunya, però, de la que més s'ha parlat, ha sigut la duta a terme en Barcelona. 230.590 persones van dir ‘sí' a la independència davant els 22.626 que es van mobilitzar pel ‘no' a la capital Catalana. Els vots en blanc representen l'1,53% (3.919 vots) i els nuls, el 0,05% (510). A Barcelona, s'ha “fet història”, segons els organitzadors, perquè “pulveritza tots els referents imaginables” amb una participació del 21,37% del cens electoral.
I, obviament les crítiques dels espanyolistes, tant d'esquerres com de dretes no s'han fet esperar.
Però, a un estat artificial com ho és Espanya, on el poble i la llengua Espanyola no és més que una quimera sense base, la supervivència depèn de la voluntat d'aquells que viuen en el seu món i ignoren nacions existents per tot el seu territori, la seva disseminació serà el que li espera. Hi ha "separatistes"en tota la península, per tant, el problema no són els catalans, sinó aquesta Espanya. I recalque el "aquesta", perquè de ser una República Federal i no un estat centralista, amb un continu expansionisme castellà, aquestes coses no passarien.
Entenc perfectament als catalans, de fet ja m'independtitze jo abans que ells i men vaig d'este merder. És el millor. En quan al Referèndum, encara que no siga vinculant perquè aquest Estat no és democràtic, qui diga que no serveix per a res és un il.lús. Tan il.lús com aquells que creuen que un 21% són "4 gats".
Per altra banda, espanyols, no entenc que a un Estat s'escandalitzen per referèndums sobre l'autodeterminació i en canvi es permet que partits corruptes i franquistes puguen guanyar amb majoría i amb normalitat, algo roïn vos passa...
Des d'aquesta humil bitàcora, la meua felicitació als Catalans amb la seua iniciativa social. Espere que els èxits aconseguits no es queden tan sols ahi. Endavant, feu història!
dijous, 7 d’abril del 2011
750 anys de les Corts Valencianes
Hui fa 750 anys de la primera sessió de les Corts de València, on el rei Jaume I va jurar els nostres Furs. Va ser tal dia com avui a l'any 1261, i tenia lloc el naixement institucional del Regne de València, que va durar fins el decret de Nova Planta promulgat pel borbó Felip V en 1707. Tot i això, cap institució "valenciana" actual s'ha dignat a celebrar-ho o fer-ne ressò.
Tanmateix, des del Centre d'Actuació Valencianista (CAV) pensen convocar una concentració per al diumenge dia 24 d'abril en el centre del Cap i Casal. Tal acte comptarà amb la participació de diverses personalitats de la cultura valenciana tinguent com objectiu la commemoració dels 750 anys dels Furs i els 304 anys de la Derrota d'Almansa, segons he pogut llegir a Valencianisme.com
Actualment el Palau de Benicarló (o Palau dels Borja) és la seu oficial de les Corts Valencianes, situat al nucli antic de la ciutat de València. Es tracta d'un edifici del gòtic civil, construït a finals del segle XV per a la residència de la família Borja, ducs de Gandia. Es va construir sobre un edifici anterior, on estigué l'Escola d'Art i Gramàtica de València des de 1408.
Després de la conquesta i durant el regnat de Jaume I, les necessitats econòmiques i militars de la Corona motivaren algunes reunions del rei amb representants dels tres grups estamentals: la noblesa, el clergat i els grups urbans de les viles reials (controlat per la burgesia), per tal d'obtenir prestacions militars o econòmiques. Les necessitats econòmiques motivaven aquestes reunions, i a principi del segle XIV ja es pot parlar d'una constitució estable i definitiva de les Corts del regne de València.
No obstant això, de les del regnat de Jaume I, la més importants d'aquestes reunions fou la de l'any 1261 a València, en la qual el rei jurà i promulgà els Furs. Com a mostra de la importància econòmica per a la corona de les Corts, el rei va jurar els furs a canvi de 48.000 sous, que li van fer la ciutat de València, els llocs i viles de l'horta de València que pertanyien a clergues i nobles, i les viles de Castelló de la Plana, Vilafamés, Onda, Llíria, Corbera, Cullera i Gandia.
En aquestes Corts, el rei Jaume I instaurà als seus successors l'obligació de celebrar Cort general a València al principi de cada regnat, dins un mes d'haver arribat a la ciutat. Aquesta norma es va reiterar en unes altres Corts el 1271, celebrades també per Jaume I, i, més tard, pel seu fill, Pere el Gran, que va acotar la convocatòria de les corts al primer mes de cada regnat. Aquestes eren les úniques reunions preceptives, però el rei reunia les Corts en altres ocasions, quan tenia necessitat.
El 1302, Jaume II establí l'obligatorietat de la seua celebració cada tres anys. Més tard, Pere el Cerimoniós, a les Corts de València de 1336, va confirmar aquesta celebració triennal, precisant que s'havia de fer per Tots Sants (1 de novembre).
És durant el segle XIII i els principis del XIV quan s'hi van afegir la resta de viles i llocs del regne de València, fins les corts de 1329, on es va aconseguir una representativitat territorial completa, sent ja les corts de tot el regne.
A partir d'aquest moment, no sempre es reunien les ciutats i viles més importants, sino que es reunien unes o altres segons els temes tractats. No obstant això, la representació era generalment gran. Per exemple, a les Corts de València, de l'any 1510: Ademús, Alacant, Alcoi, Alpont, Alzira, Biar, Bocairent, Borriana, Cabdet, Castelló de la Plana, Castielfabib, Cullera, Llíria, Morella, Ontinyent, Oriola, Penàguila, Peníscola, València, la Vila Joiosa, Vila-real, Xàtiva, Xèrica i Xixona.
Les Corts de València de l'any 1418 creen la Generalitat, amb una duració dels càrrecs de tres anys. És a mitan segle XV a on les institucions valencianes estaven plenament consolidades.
Amb la unificació de les corones de Castella i d'Aragó, les Corts del regne de València van perdent lleugerament poder i es convoquen menys freqüentment durant el segle XVI, i es fa més palés al segle XVII. De fet, la decadència és clara i es darreres foren celebrades a València l'any 1645. Finalment, després de la Guerra de Successió Espanyola el 1707 i els Decrets de Nova Planta, s'abolí el dret valencià i amb ell el regne.
Les Corts ja no foren convocades ni celebrades fins a la seua nova implantació per l'Estatut d'Autonomia de 1982. Des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia, les Corts tenen un funcionament modern com cambra legislativa representativa amb sufragi universal. La cambra s'ha reunit diverses vegades fora de la ciutat de València, fet que s'ha impulsat en les últimes legislatures.
dimarts, 5 d’abril del 2011
El Barri Xinés de València

Nosaltres, els meus amics i jo, tinguem per ritual agafar el tren a Xàtiva per anar els caps de setmana (els que anem) al Cap-i-Casal, de festa. És un costum pràctic més que res, i també molt divertit...anècdotes hi han un fum i la preocupació pel cotxe és inexistent. Quan arribes amb el tren a València capital, a l'estació del Nord, bellíssim edifici modernista del s. XIX-XX i Patrimoni Històric Artístic, et trobes al seu costat esquerra al eixir, i dret al entrar, amb un barri molt característic. Quan camines pel 唐人街 (Barri Xinés), tot són botigues de xinesos i per a xinesos, encara que obviament qualsevol pot comprar en tals establiments. Un mateix té la sensació de caminar per un carrer qualsevol de Pekín, amb xinesos passejant pels carrers, cartells de les tendes amb la seua escriptura criptogràfica -degut a lo dificil que és aprendre-la-, les perruqueries, botigues de menjar, restaurants, fruiteries, drogueries,etc.
No fa falta anar molt lluny per disfrutar del exotisme oriental. A mi personalment, m'encanta el Pà Baozi (包子). Una espècie d'entrepà a base d'una massa feta al vapor amb carn al seu interior. Sempre que vaig cauen dos deixos panets. És una delicatessen.
Vos recomane anar alli i disfrutar d'algo distint a lo habitual. I perque el saber no ocupa lloc, vos done una classe de xinés express, lo més bàsic. Així demostreu als xinesos que som persones cultes.
Quan entreu a un establiment o simplement voleu saludar a un xinés, (com que tenen molt de respete per la seua pròpia cultura, és extrany no coneixer algún que no el sàpiga, inclús els nascuts aci), lo que heu de dir és "Ni häo!", que significa "Hola!". I "Ni häo ma?" significa "Com està vosté?". A lo que es pot respondre: "Häo!", o siga, "Bé".
Si cregueu que podeu regatetjar amb els xinesos, sou uns il.lusos, però podeu intentar-ho començant per un "Tài guì le", o el que és lo mateix, "Massa car". (aquesta és graciosa perque el fonema sona com "tagüela")
Si voleu agraïr qualsevol cosa, o per educació respondre quan et servisquen alguna cosa "Xié, Xié" vol dir "Gràcies", i "Düo Xié!" s'utilitza per a dir "Moltes gràcies!".
Si voleu donar-los la benviguda a cap lloc, un "Huānyíng", "Benvingut!" serà suficient.
Per a despedir-se, un simple "Zàijiàn!" vos servirà com un "Adéu!".
Recordem!
歡迎 - Huānyíng - Benvingut
你好 - Ni häo! - Hola!
你好嗎? - Ni häo ma? - Com està vosté?
好 - Häo! - Bé (bò)
謝謝 - Xié, Xié - Gràcies (quasi com el Xè valencià!)
鐸謝 - Düo Xié! - Moltes gràcies!
再見 - Zàijiàn! - Adéu!
太貴了 - Tài guì le - Massa car
I això és tot, ja esteu preparats per a ser un xinés més del 唐人街!
Aneu practicant, així quan mitja xina estiga aci, ja tindreu feina feta.
Fins una altra!
Valenceland
És la història d'un lloc anomenat Valenceland. Valenceland era un lloc on tots els Valencianets vivien i jugaven, on naixien i moríen, i ho feien tot de la mateixa manera que tú i jo. Inclús teníen un parlament, i cada quatre anys tenien una elecció. Caminaven rumb a les urnes i votaven. I cada día d'eleccions tots els Valencianets i Valencianetes, acostumbraven a anar a les urnes i elegien un Govern. Un govern format per enormes i gordes gavines espanyoles. Ara si penses que és extrany que uns valencianets trien un govern de gavines espanyoles, mira també els últims anys dels Mallorquinets i voràs que no és un cas aïllat. No estic diguent res en contra de les gavines, ells eren uns "bons companys", dirigíen el govern amb "dignitat", pasaven bones lleis, és a dir, lleis que eren bones per als espanyols. Però estes lleis que eren bones per als espanyols, no ho eren tant per als Valencianets. Una de les lleis deia que el castellà devia ser oficial i predominar sobre la llengua autòctona, per facilitar la colonització. Una altra llei deia, que els Valencianets deuríem demanar qualsevol cosa al Govern Central, per a que des de alli pugueren controlar fàcilment el desenvolupament valencià, no fora cas que es feren massa forts i mentrestant, s'enriquien. Totes aquestes lleis eren bones lleis per als espanyols, però eren molt dures per als Valencianets. I quan els Valencianets ho tenien més i més dificil, quan ja no podíen fer res més, van decidir que es devia fer algo al respecte. Llavors van anar en massa a votar. Votaren contra les gavines espanyoles...votaren a les roses espanyoles. Les roses espanyoles van utilitzar una genial campanya, van dir: "Tot lo que necesita Valenceland és més visió!". Van dir: "El problema en Valenceland, és el tracte discriminatòri als valencians. Si ens elegixen, nosaltres ho normalitzarem!" I ho van fer. Van normalitzar la situació amb el bilingüísme...anglés-castellà i van continuar regalant caixes d'estalvis al centre. I la vida dels Valencianets continuà siguent igual de dura. Així que quan no van poder més, votaren contra les roses espanyoles i elegiren de nou a les gavines espanyoles. Per a després tornar a les roses, i d'ahi a les gavines. Inclús provaren amb un mig gavina, mig rosa, i ho anomenaren Coalició. Inclús intentaren un govern amb espanyols valencianoparlants, eren espanyols que intentaven sonar com a Valencians però que actuaven com a espanyols. Voràn amics, el problema no estava en el color, forma o aspecte dels grups. El problema estava en que eren Espanyolistes! I perque eren espanyols naturalment treballaven pels interesos dels espanyols i no dels Valencianets. Finalment va vindre de molt lluny un Valencianet que va tindre una idea. Amics meus, esteu atents a l'humil company amb una idea. Éll va dir als altres Valencianets: "Mireu companys! Per què seguim elegint un govern format per espanyols? Per què no elegim un govern fet per Valencians?". "OH!" van dir, "És un catalanista!!". Així que el possaren en la presó. "Però vull recordar-los que es pot tancar o eliminar a un Valencià o a qualsevol altre home...però no es pot tancar una idea."
Inspirat en Mouseland de Thomas Douglas.
dijous, 31 de març del 2011
Mapes Interactius - Joc Educatiu
dimecres, 23 de març del 2011
Manifest TV3 Alacant Xavi Castillo
divendres, 18 de març del 2011
Estat del Malestar
En què consisteix el sistema electoral a Espanya
El sistema electoral espanyol es caracteritza per diversos punts a valorar:
1. Circumscripció provincial de recompte de vots: els vots es recompten per províncies segons els articles 68 i 69 de la Constitució espanyola.
2. Exigència de superar el 3% de vots sobre el total (vots vàlids + vots en blanc) per aspirar al repartiment d'escons (Article 163 de la Llei Orgànica 5 / 1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General) En el cas d'eleccions municipals, és un 5% (article 180 de l'esmentada LOREG).
3. Sistema D'Hondt de repartiment d'escons (en el mateix article 163 de la LOREG)
4. Sistema de llistes tancades: segons l'article 169 de la LOREG, "cada candidatura es presentarà mitjançant llistes de candidats". D'aquesta manera, es vota a partits i no a persones, i són els partits els que decideixen qui se senten en els escons. En les eleccions al Senat, segons l'article 171, aquestes candidatures són individuals o per llistes obertes.
Això ens deixa davant la següent situació a les urnes. Analitza i tria per tu mateix:
- L'abstenció és una manera de queixa que decideix no participar per no donar suport no només a cap candidatura, sinó tampoc al propi sistema. Podria tenir molta repercussió, ja que una alta abstenció, arrabassaria la "legitimitat" del partit electe per governar per no tenir "representativitat". No obstant això, no compten amb ella ni els porta a pensar el mal que està el sistema. En les eleccions europees del 2009, a Espanya només hi va haver una participació del 44'9%, menys de la meitat de la ciutadania. Opinaríen que la gent no va votar per mandra, deixadesa o desinterès, i no com a queixa o protesta. Molt menys es van qüestionar la legitimitat del resultat. En les últimes eleccions a Portugal hi va haver una abstenció del 53,3%, i no va significar res. En les últimes eleccions autonòmiques catalanes es va arribar al 40%, i tampoc va significar res ni va tenir conseqüències socials. Un argument fal.laç és que el que no vota, no pot queixar-se ... L'argument, originàriament, hauria de ser al revés: el que vota, mentre que legitima el sistema i participa de la constitució d'un govern, no pot queixar-se. Si no vote, no he participat de la legitimació d'aquest govern, de manera que tinc tot el dret a la queixa.
- El vot nul és un vot no vàlid que no comptabilitza. D'aquesta manera, no compta en el total de vots, però al contrari que l'abstenció, si mostra la intenció de voler exercir el dret a vot. La seva ambigüitat és que es barregen tant els que reflecteixen una queixa intencional pel que fa a l'oferta electoral (introduir un troç de xoriço o una màscara de V de Vendetta en el sobre, o escriure un lema o dibuixar un taüt sobre la papereta ...) com els que són nuls per equivocació del votant (ficar dues paperetes, o doblegar-les, o marcar senadors de més ...). La seva existència no arriba a ser més que purament anecdòtica.
- El vot en blanc és un vot vàlid però que no comptabilitza, ja que en el repartiment d'escons no es deixen X buits en proporció a aquest número de vots. Qui l'utilitza exerceix el seu dret democràtic a vot, però busca expressar la seva disconformitat amb la "oferta electoral" concreta. El problema que comporten és que dificulten assolir el 3% sobre el "total de vots" mínim necessari per a aspirar a escó. Un exemple: "si tenim una ciutat en la qual s'han recollit 10.000 vots, perquè un partit accedeixi al repartiment de regidors ha de tenir com a mínim 300 vots. Si d'aquests 10.000 vots 1.000 són vots en blanc, els vots que necessitarà seguiran sent 300, però en haver menys vots per a totes les candidatures és més difícil que arribi aquest nombre, quedant-se en aquest cas fora de tota representació. No afavoreix a les majories, com se sol dir, però sí perjudica les minories, ja que en no ser un vot minoritari, no els ajuda a assolir el 3%, de manera que indirectament afavoreix a les majories, eliminant competència. És cert que els percentatges de vots en blanc són molt baixos (1'11% el 2008), de manera que aquest perjudici no arriba a notar-se, però s'ha de valorar que aquest perill és més urgent "en circumscripcions molt grans i és irrellevant en les petites ".
- Vot a minoritaris: donat el nostre sistema electoral, basat en el sistema d'Hondt de recompte, en una circumscripció de vot provincial i en aquest 3% dit, si no es vota massivament al mateix minoritari en la mateixa província, no hi ha res a fer: és vot llençat a les escombraries ... Així, IU és la tercera força més votada, però només té 2 escons (al costat de ICV), mentre que CiU, la quarta força més votada i amb 200.000 vots menys, té 10. IU només va superar el 3% a Madrid: els vots que va rebre a la resta de províncies van ser tirats; CiU el va superar en les quatre províncies de Catalunya, on va rebre de manera concentrada tots els seus vots. No obstant això, la distribució del vot en diferents minoritaris és el que més mal pot fer als majoritaris (tant estadísticament, com pel que fa a la seva representativitat), i és la manera d'aconseguir que el sistema d'Hondt sigui menys agressiu.
Quines opcions queden? La reforma de la llei electoral
Sembla que queden poques opcions per produir el canvi: o s'aconsegueix canviar el vot de 21 milions de persones que van votar als partits majoritaris (PPSOE) el 2008, donant una oportunitat i apostant per un canvi de mà dels partits nous i minoritaris, o s'aposta per canviar la llei electoral. Però no només la llei, sinó també la Constitució, ja que s'hi defineix la circumscripció provincial del vot.
La proposta alternativa a una reforma de la llei electoral aniria per exemple en la següent línia:
1. Eliminar el percentatge mínim de vots necessari, ja que reflecteix una xifra totalment aleatòria, tancant les portes a la pluralitat política.
2. Repartiment d'escons per sistemes de "resta major ": hi ha mètodes alternatius al sistema d'Hondt que resulten més proporcionals, i que estan sent aplicats en altres països (no és només "teoria" ), com el quocient Droop, el quocient Hare o el Imperiali.
3. Vot a llistes obertes, de manera que reste poder al partit polític, i el propi ciutadà el que tria al president i als congressistes, a l'estil de com actualment es fa en les eleccions del senat.
Altres temes a valorar serien, per exemple, un sistema majoritari a dues voltes o aconseguir el "vot en blanc computable" servíra per valorar negativament o deslegitimar els comicis, obligant a que foren repetits o qualsevol altra mesura. Un alt percentatge de "participacions protesta" en unes eleccions suposarien la pèrdua de legitimitat del partit electe per formar govern. I això, com a mínim, ens hauria de fer reflexionar a tots...
Com dur a terme la reforma de la Llei electoral
Segons l'apartat 1 de l'article 87 de la Constitució, la iniciativa legislativa correspon al Govern, al Congrés i al Senat. En aquest sentit, l'opinió dels nostres partits polítics majoritaris i autonòmics és clara: "El sistema ha donat estabilitat i ha garantit la governabilitat i el pluralisme polític [...] El que no assumim és que es diga que és una llei antidemocràtica " (El Congrés tanca el debat de la reforma electoral al març del 2010)
Per reformar la llei, per tant, només queda la iniciativa ciutadana. L'apartat 3 de l'article 87 de la Constitució dicta i defensa la possibilitat d'una "iniciativa legislativa popular" (ILP), que està regulada per la Llei Orgànica 3 / 1984, de 26 de març. Dit clarament: les famoses recollides de signatures. En aquesta llei queden establertes les condicions de les recollides de signatures, que com és popularment conegut, han d'aconseguir un mínim de 500.000 signatures en 9 mesos a partir de la presentació del projecte davant la Mesa del Congrés dels Diputats, a través de la Secretaria General d'aquest, i de la seva aprovació.
La iniciativa legislativa popular comportaria la presentació del projecte de reforma directament a votació en Congrés i Senat, sense la necessitat del previ debat sobre si aquesta reforma és o no necessària (debat que els partits interessats a mantenir l'actual sistema electoral bloquejaríen). No obstant això, un cop portat a votació, n'hi hauria prou que els partits majoritaris votessin en contra per tornar a bloquejar l'intent ciutadà. Només una recollida de firmes molt massiva podria fer dubtar davant la por de perdre a molts votants.
No obstant això, ara ve la gran notícia: una ILP no serveix per canviar lleis orgàniques. I, quina casualitat, la nostra llei electoral és, com bé indica el seu nom, "orgànica": Llei Orgànica 5 / 1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General. Així que aquesta mesura tampoc serviria de res ... I el no poder canviar lleis orgàniques amb una ILP ve de la pròpia Constitució (apartat 3 de l'article 87 de la Constitució), el que ens porta a un punt en què ja res està en la nostra mà ...
La reforma de la Constitució
Per dur a terme la reforma de la Constitució, segons pot llegir-se en els articles 166-169 de la mateixa sobre la Reforma constitucional, cal que s'aprove en Congrés i Senat per una majoria de tres cinquenes parts (si això falla, hi ha altres procediments, per als quals millor llegir l'article citat). Però com podem llegir en l'anterior notícia adjunta sobre el tancament del debat sobre la reforma electoral, "tant PSOE com PP han deixat clar que no és moment de reformar".
Per tant...
I ara que ja sabem un poc més sobre la llei i el sistema electoral, tu què faràs?
Molta gent està intentant organitzar accions ciutadanes, i estan sorgint molts grups que intenten coordinar i busquen propostes. Fins i tot el col.lectiu Anonymous s'ha proposat perseguir i mobilitzar demanant aquesta reforma electoral.
Però la situació està bastant complicada. Sembla que, per ara, només ens queda assumir que aquestes són "les regles del joc", i buscar el canvi a través de les mateixes ("de la llei a la llei a través de la llei ")... En aquest sentit, ens queden dues opcions a les urnes: o aconseguir una abstenció massiva que busque la deslegitimació del sistema, si de cas això servís d'alguna cosa, o apostar pels partits minoritaris que donen suport a la reforma de la llei electoral, confiant que serà un alt percentatge de votants dels que optaràn per aquesta mateixa opció. Per descomptat, votant als de sempre, canviar la lamentable situació social d'aquest país serà pràcticament impossible.
La informació és el poder que ens queda a la ciutadania. Si la gent no busca la informació, que la informació busque a la gent.
Potser així s'aconseguixca un canvi.
Potser així tornem a recuperar el que legítimament és nostre.
Extret de "Alternativas ante las urnas" a Facebook.

