Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Literatura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Literatura. Mostrar tots els missatges

dimarts, 5 d’abril del 2011

Valenceland


És la història d'un lloc anomenat Valenceland. Valenceland era un lloc on tots els Valencianets vivien i jugaven, on naixien i moríen, i ho feien tot de la mateixa manera que tú i jo. Inclús teníen un parlament, i cada quatre anys tenien una elecció. Caminaven rumb a les urnes i votaven. I cada día d'eleccions tots els Valencianets i Valencianetes, acostumbraven a anar a les urnes i elegien un Govern. Un govern format per enormes i gordes gavines espanyoles. Ara si penses que és extrany que uns valencianets trien un govern de gavines espanyoles, mira també els últims anys dels Mallorquinets i voràs que no és un cas aïllat. No estic diguent res en contra de les gavines, ells eren uns "bons companys", dirigíen el govern amb "dignitat", pasaven bones lleis, és a dir, lleis que eren bones per als espanyols. Però estes lleis que eren bones per als espanyols, no ho eren tant per als Valencianets. Una de les lleis deia que el castellà devia ser oficial i predominar sobre la llengua autòctona, per facilitar la colonització. Una altra llei deia, que els Valencianets deuríem demanar qualsevol cosa al Govern Central, per a que des de alli pugueren controlar fàcilment el desenvolupament valencià, no fora cas que es feren massa forts i mentrestant, s'enriquien. Totes aquestes lleis eren bones lleis per als espanyols, però eren molt dures per als Valencianets. I quan els Valencianets ho tenien més i més dificil, quan ja no podíen fer res més, van decidir que es devia fer algo al respecte. Llavors van anar en massa a votar. Votaren contra les gavines espanyoles...votaren a les roses espanyoles. Les roses espanyoles van utilitzar una genial campanya, van dir: "Tot lo que necesita Valenceland és més visió!". Van dir: "El problema en Valenceland, és el tracte discriminatòri als valencians. Si ens elegixen, nosaltres ho normalitzarem!" I ho van fer. Van normalitzar la situació amb el bilingüísme...anglés-castellà i van continuar regalant caixes d'estalvis al centre. I la vida dels Valencianets continuà siguent igual de dura. Així que quan no van poder més, votaren contra les roses espanyoles i elegiren de nou a les gavines espanyoles. Per a després tornar a les roses, i d'ahi a les gavines. Inclús provaren amb un mig gavina, mig rosa, i ho anomenaren Coalició. Inclús intentaren un govern amb espanyols valencianoparlants, eren espanyols que intentaven sonar com a Valencians però que actuaven com a espanyols. Voràn amics, el problema no estava en el color, forma o aspecte dels grups. El problema estava en que eren Espanyolistes! I perque eren espanyols naturalment treballaven pels interesos dels espanyols i no dels Valencianets. Finalment va vindre de molt lluny un Valencianet que va tindre una idea. Amics meus, esteu atents a l'humil company amb una idea. Éll va dir als altres Valencianets: "Mireu companys! Per què seguim elegint un govern format per espanyols? Per què no elegim un govern fet per Valencians?". "OH!" van dir, "És un catalanista!!". Així que el possaren en la presó. "Però vull recordar-los que es pot tancar o eliminar a un Valencià o a qualsevol altre home...però no es pot tancar una idea."

Inspirat en Mouseland de Thomas Douglas.

dimecres, 2 de març del 2011

A la dreta


No sóc un nombre;
no sóc un país;
no sóc un color de pell;
no sóc uns genitals;
no sóc la roba que porte.

Mai seré el teu soldat;
no sóc un internauta;
no sóc una malaltia;
no sóc un saldo deutor en
un computador d'interessos.

No necessite redimir-me.

No sóc una discapacitat;
no sóc un telespectador;
no sóc el teu fan ...
i no, no m'agrades.

Deixa de mentir.

No especulen amb els meus drets.

No sóc una etiqueta, sóc una persona:
diversa en cultura i circumstàncies,
única en identitat,
i igual en dignitat i drets.

Sóc la ciutadania,
sóc l'electorat.

No robes.

Estàs a mercè del meu vot,
de la meva capacitat per desobeir
i fins i tot ignorar el teu estúpid diners.

Etiquetes per classificar;
classifiques per discriminar;
discrimines per agrupar;
agrupes per enfrontar.

No em demanes que assassine a desconeguts.
No em demanes que assassine coneguts.

¡Exigixc respecte ara!

Jaume d'Urgell
Bilbao, 1 de març de 2011

dijous, 27 de gener del 2011

Gran


Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car dirà la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Vicent Andrés Estellés

divendres, 10 de desembre del 2010

VerdCel


VerdCel és una amalgama de música, paraula, imatge i acció. La proposta d’aquest grup original, de llenguatge ric, únic, carregat de compromís, sentit i profunditat, originari d'Alcoi , no renuncia per a res a la bellesa formal, en fa un aliat. Tres discos (Lps en unes edicions acuradíssimes de Llibre-cd-dvd), un Ep i dos singles digitals, han estat les seues publicacions. Diverses les gires i molt nombrosos els concerts de presentació amb què VerdCel ha recorregut exitosament els Països Catalans, diversos indrets de l’Estat Espanyol i algunes incursions en l’àmbit europeu. Els seus treballs han sigut distingits amb nombrosos guardons: Premi Ovidi Montllor al millor disc de cançó, Premi Cantigas de Mayo, Premis de Cançó Horta-Guinardó i Viladecans, Premi popular Inquiet als clips, diverses distincions al disseny, etc.



Ara fa ja més de set anys es va crear aquest projecte en moviment i canvi que és VerdCel. Les propostes escèniques de VerdCel, a més de la música i els textos, integren des de bon començament el teatre i la imatge a la seua posada en escena. El muntatge de l’espectacle La cordeta s/e (amb l’ajut de l’actor Juli Cantó) dona pas la tardor-hivern de 2003-04 a enregistrar el seu primer disc, un Ep en format digipack, On està el Lloc?(PAE, 2004). Sempre Ovidi Montllor i la seua actitud escènica han estat una de les influències interpretatives del grup; van crear un espectacle íntegre basat en la seua obra (“Des d’hom fins el món”) i han participat en diversos treballs i tributs del canta-actor. En Març de 2006 VerdCel presenten el seu treball, fins el moment el més ambiciós, PaisViatge (Cambra Records, 2006), el primer llarga durada del grup i la culminació de les arts treballades i integrades a la manera de fer de VerdCel; un Llibre-Disc-Dvd que recull música, poesia, il·lustracions i un còmic que es converteix en el fil conductor del treball; l’espectacle, com un film, succeeix amb unes acurades vídeo-projeccions, que amb les accions el projecten més enllà de la música als directes. En aquest segon disc, “els d’Alcoi” fan una defensa poètica del territori i els nostres paisatges, amb la qual van recórrer exitosament racons del nostre territori i també altres escenaris d’arreu; va estar un treball distingit amb nombrosos guardons. Després va arribar Sàmara, on un curt-documental (Octavi Masià-Daniel Olmo) i un Còmic arrodoneixen els temes musicals del seu tercer cd; un espectacle i disc amb nom de dona: sÀmArA; la protagonista una dona nonagenària que amb les seues vivències deixa impressions als paisatges emocionals dels VerdCel; en directe com venen fent habitualment: a partir de cançons, imatges (videojeing), textos i interpretació. A les esquenes aquest equip creatiu que és VerdCel, porten quatre treballs (tres d’ells en format cd-llibre-dvd) i més de 400 actuacions de presentació dels mateixos en espais escènics diversos. Una proposta única i exquisida que ha tingut molts reconeixements de crítica i públic allà on han estat. Actualment presenten PetjAdeS, el primer tribut íntegre i reconeixement que es fa a l’obra del pioner Raimon i un dels mestres de La Nova Cançó. 15 verdSions de peces del de Xàtiva, un Curtmetratge, dos Documentals inèdits i un Còmic que relata certs punts essencials en la vida de l’artista.

Des de la Caverna Espanyola van ser tildats de "Etarres"...un absurd, però típic d'aquells que ho van declarar, uns autèntics terroristes filofranquistes. Un insult cap als músics pel simple fet de fer la seua música en la seua llengua.


divendres, 5 de novembre del 2010

Top Ten de refranys al País Valencià


  1. Qui no vulga pols, que no vaja a l'era
  2. A la taula i al llit al primer crit
  3. Quan Benicadell (o Bèrnia, o Corbera, o la Corberana, o Ifac, o Matamon, o Montdúver, o Montgó, o la Murta, o Segària) porta capell, pica espart i fes cordell
  4. Cel a borreguets, aigua a canterets
  5. No deixes les sendes velles per les novelles
  6. Li diu el mort al degollat: -Qui t'ha fet eixe forat?
  7. De fora (o Forasters) vindran que de casa ens trauran
  8. A l'estiu tot lo món viu
  9. Per Sant Joan, bacores, verdes o madures, però segures
  10. Triple empat entre Tota pedra fa paret | Estira més un pèl de figa que una maroma de barco | Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal

Este és el resultat després de la participació Valenciana a la iniciativa del blocaire de Raons que rimen, on es demanava que des de tots els racons catalanovalencianomallorquiparlants s'enviaren refranys per fer un top ten dels més recurrents.

dimarts, 12 d’octubre del 2010

El Top 10-100 de refranys Catalavalenciandorramallorquiparlants.


Fa un temps, des del bloc Raons que rimen, van començar una iniciativa per recollir refranys populars de tots els territoris Catalavalenciandorramallorquiparlants per fer un TOP 10 dels més coneguts i usats. Per supost este bloc va participar, i ara vos porte asi els resultats.

TOP 10

- 10 - A l'estiu tota cuca viu

- 9 - Qui dia passa, any empeny

- 8 - Tal faràs, tal trobaràs

- 7 - Per Nadal, cada ovella al seu corral

- 6 - Cel rogenc, pluja o vent

- 5 - A la taula i al llit, al primer crit

- 4 - Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i a la jove si pot

- 3 - No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat

- 2 - Al maig, cada dia un raig

- 1 - Qui no vulgui pols que no vagi a l'era




dissabte, 2 d’octubre del 2010

Llibre de Meravelles


Llibre de meravelles

Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.

Ací em pariren, ací estic.
Ací treballe i done besos.
Ací agonitze i ací em ric.

Ací defense unes collites.
Deu veirtats i quatre mites.

Ací em pariren i ací estic,
pobre de béns i ric de dies,
pobre de versos, d'afanys ric.

Cant l'amor i les parelles
que viuen, beuen i se'n van.
Cante un amor de contraban.

Cant l'amor, cante els amants.

No sé tampoc si açò són cants.

Dic les coses que vénen, van,
tornen un dia, altre se'n van,

l'esperança de contraban.

dijous, 22 d’abril del 2010

Feliç St. Jordi


Per St. Jordi regala cultura!

dimecres, 28 d’octubre del 2009

Llibre més que recomanadíssim, una necesitat!


Valencià en perill d’extinció,

segona edició revisada i augmentada (2005)

d’Eugeni S. Reig


En aquesta nova edició de Valencià en perill d’extinció podeu trobar:

– 605 paraules i locucions noves, no incloses en la primera edició.

– Les 835 paraules i locucions que recollia la primera edició, notablement augmentades.

– Un pròleg del professor Emili Casanova.

– Una nova introducció molt més extensa que la de la primera edició.

– Un índex alfabètic amb més de deu mil entrades.

– Bibliografia.

La informació que apareix en la segona edició duplica amb escreix la de la primera. De fet, podem ben bé dir que és un llibre nou.

L’esquema de cada entrada és el següent:

La paraula o locució escrita en lletres majúscules.

Definició de cada paraula o locució (o definicions, si l’entrada en qüestió té diverses accepcions), incloent-hi algunes receptes de cuina de plats típicament valencians i nombroses descripcions d’animals, plantes medicinals, objectes diversos, etc.

Exemples, sempre ben contextualitzats, molts d’ells extrets del valencià viu, frases reals que han sigut pronunciades espontàniament en converses quotidianes i que l’autor ha oït en algun moment, al llarg de la seua vida. S’hi inclouen refranys, dites, poemes i cançonetes populars, també extrets de la llengua viva. En alguns casos, s’inclouen texts d’autors valencians com ara Adolf Salvà, Martí Domínguez Barberà, Joan Valls Jordà, Vicent Andrés Estellés, Bernat Capó, Salvador Guinot o Enric Valor.

En moltes ocasions, si es considera convenient, s’inclou l’etimologia del mot i a voltes s’explicita en quins diccionaris apareix el vocable estudiat.

Diversos sinònims usats pels valencians de les paraules i locucions estudiades, així com els que habitualment sol emprar la llengua estàndard i, a més a més, els corresponents equivalents castellans.

El llibre està concebut com un llibre d’estudi i de treball per a ser emprat en l’escola, però també es pot llegir com si fóra una novel·la i, evidentment, pot ser usat com a llibre de consulta.

Té 864 pàgines. El preu de venda al públic és de 22 euros. L’ISBN és 84-609-5264-9.

Pot adquirir-se:

1) En les llibreries del País Valencià. Si en alguna no el trobeu –bé perquè no l’han portat, bé perquè no en queden exemplars–, digueu-li al llibreter que en demane a Morcillo, que n’és el distribuïdor.

2) Per internet, a Abacus, a llibres.com o bé a la Casa del Llibre.

3) En qualsevol dels establiments de la Casa del Llibre (horari de 9,30 a 21,30). En les llibreries de València, Barcelona i Madrid-Gran Vía hi ha exemplars en depòsit; les altres l’han de demanar. Les adreces són:

CASA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA

Passeig de Russafa, 11 – 46002 VALÈNCIA

Telf: 96 353 00 20 - Fax: 96 352 84 12

Adreça electrònica: valencia@casadellibro.com

CASA DEL LLIBRE DE BARCELONA

Passeig de Gràcia, 62 – 08007 BARCELONA

Telf: 93 272 34 80 – Fax: 93 487 14 26

Adreça electrònica: pgracia@casadellibro.com

CASA DEL LIBRO DE MADRID – GRAN VÍA

Gran Vía, 29 – 28013 MADRID

Telf: 91 524 19 00 – Fax: 91 522 77 58

Adreça electrònica: granvia@casadellibro.com

4) Demanant-lo al distribuïdor, que és:

J. Morcillo, S.L.

Carretera de Benetússer, 62 (Polígon de Mina) – 46200 PAIPORTA

Telf: 963-97-44-74 – Fax: 963-97-52-73

5) Demanant-lo directament a l’autor. Us l’enviarà contra-reembossament, com a paquet blau. Heu de comunicar-li l’adreça postal a la qual us ha d’enviar el llibre. En aquest cas el preu és de 27 euros. (Aquest preu inclou, a més dels 22 euros que val el llibre, 5 euros per despeses d’enviament). Aquest és el preu si s’ha d’enviar un sol exemplar del llibre a un punt de destinació situat dins de l’Estat espanyol. Si cal enviar més d’un exemplar o el punt de destinació es troba fora de l’Estat espanyol, cal consultar el preu. Si voleu que l’autor us dedique el vostre exemplar, faciliteu-li el nom o noms que ha de posar en la dedicatòria. La seua adreça electrònica és eugeni.s.reig@telefonica.net


Pròleg d’Emili Casanova a la segona edició de Valencià en perill d’extinció


Entrevista a Eugeni S. Reig: «La llengua en primer pla»


Articles de Joan Solà sobre Valencià en perill d’extinció


Ressenya de Valencià en perill d’extinció, per Abelard Saragossà



Visiteu Rodamots, una excel.lent pàgina dedicada a la recopilació de mots en Català/Valencià/Mallorquí.