Ontinyent, poble del País Valencià

"Estem contents de viure amb alegria al costat de molts altres pobles que junts formem un gran País, el nostre sempre estimat País Valencià."

Un públic molt nombrós va assistir a aquesta convocatòria que demostra la normalitat i força cultural del topònim de País Valencià, el qual va rebre el suport explícit dels artistes que van anar oferint les seues obres: Toni de l'Hostal, Feliu Ventura, Pep 'Botifarra', Tomàs de los Santos i Borja Penalba, Carles Pastor, Tashkenti, la Trocamba Matanusca, Kaoba, Neuròtics, Mal Abuso, La Marabunta, Andreu Valor, Pau Miquel Soler i Hugo Mas.

A més a la glorieta de la capital de la Vall d'Albaida també hi havíen paradetes i tallers de pintura a l'estil trobadoresc.

La convocatòria ha respost a l'atac del PP contra l'ús correcte de 'País Valencià'. El PP va prohibir el terme "País Valencià" al Consell i a les Corts, obligant a utilitzar tan sols el nom imposat de Comunidad Valenciana. Ho va aprovar el PP, que va fer valer la seua sospitosa majoría absoluta per tirar endavant la proposició que obliga que les institucions i el Consell no tramiten cap iniciativa parlamentària o escrits que no siga Comunidad Valenciana. La proposició es va aprovar amb els 47 vots del PP a favor i els 37 vots de l'oposició en contra.

Mentre eliminen un nom que'ls valencians elegirem democràticament i que té una llarga història de les nostres institucions, places i carrers obligant-nos a utilitzar un nom imposat des de Madrid. Este grup de corruptes, lladres de tratge i corbata, mantenen a Franco d'alcalde honorífic, a José Antonio Primo de Rivera, i altres franquistes o etnocides/genocides als nostres carrers, pobles, institucions i alcaldíes per a la nostra vergonya.

Expulse'm al PP! Ja prou de patir la seua ingorància i mala fé que fa més mal que una pedregà! Si eres Valencià, si estimes la teua cultura i la teua gent, tin un mínim de sentit comú i no els votes!

Debat de veritat, no com en Intereconomía

Un interessant debat entre Teresa Jordà, diputada d'ERC; Joan Josep Nuet, diputat d'EUiA ; Jon Iñarritu, diputat d'Amaiur; Rosana Pérez, diputada del BNG; i Jaime Pastor i Ramón Cotarelo, professors de Ciència Política de la UNED al canal HispanTV on parlen sobre el posible futur de l'Estat Espanyol i les nacions que hi viuen a dins. 

Simplement vos convide a vore'l perque no hi té desperdici i es un plaer vore i escoltar un debat de veritat i no als insults que ens tenen acostumats des de la caverna casposa espanyola.

Trobe a faltar algún Valencià participant al debat.

25 d'abril

Avui celebrem al País Valencià el 25 d'abril de 1707, són 304 anys d'ocupació. La fi d'un Regne Valencià esplèndid i gloriós. Origens d'una tirania castellana, borbònica i imperialista per a la creació d'un pseudoestat centralista.


Principi de la Resistència de tot un poble, la lluita del País Valencià de llengua i cultura catalana per la seva llibertat i sobirania dins o no del marc dels Països Catalans, un estat federal plural, internacional i europeu. Catalunya 7 anys més tard, 11 de setembre de 1714, i fins avui en dia, pateix la mateixa repressió política, cultural i lingüística, però amb una base social i cultural identitaria molt més sòlida.

Salut i Llibertat!

Més de 80.000 persones es manifesten a València per TV3, la llengua i la transparència.

Amb el lema 'Sí a TV3! Sí a la llengua! Sí a la transparència!', més de vuitanta mil persones han recorregut el centre de València, en resposta a la crida d'Acció Cultural del País Valencià. La manifestació, que ha eixit des de les Torres de Quart, forma part dels actes de la diada del 25 d'Abril, en record de la derrota de la batalla d'Almansa del 1707, i culmina totes les mobilitzacions i actes fets a tot el país contra el cessament de les emissions de TV3 al País Valencià.

L'afluència de gent ha estat enorme, enmig de crits contra el detestable Francisco Camps i a favor de la recepció de TV3. Era encapçalada per una pancarta portada per les catorze entitats convocants, rere la qual n'hi havia una altra portada per representants polítics i sindicals del País Valencià, les Illes i del Principat. Al capdavant també hi havía una banda de músics Valencians.



Al final, des d'un camió escenari hi ha hagut l'actuació de Feliu Ventura, i l'actriu Pepa López ha llegit el manifest. Després va estar l'actuació de Lluís Llach. Llach abans de començar amb la seua actuació va dir que aquestes cançons que anava a cantar servien abans per lluitar contra els fascistes d'aquell temps i espera que també ho facen per lluitar contra els fascistes d'avui.

ACPV ha fet saber que l'Ajuntament de València ha posat traves a l'organització del concert de Llach, al·legant dificultats tècniques. Està clar que al PP no li agrada la cultura Valenciana, per això li van negar a Llach homenatges darrerament i ara com no, també un concert. Una ciutat amb un Ajuntament com toca, no nega l'actuació d'un cantant com Llach.

S'han adherit a la convocatòria els sindicats Comissions Obreres, UGT i Intersindical Valenciana, i entitats com Escola Valenciana, Ca Revolta, Salvem el Cabanyal i el Col·lectiu contra la Corrupció perque la manifestació també 'recull totes les inquietuds expressades per la situació econòmica, contra la corrupció, per l'ensenyament públic i el territori', com explica ACPV.



ACPV recorda que fa 'més de quatre anys que hi ha persecució econòmica i política del govern de Francisco Camps' contra l'entitat, des que el 2007 es va obrir el primer expedient administratiu. Per això, després de la manifestació del dia 16, ACPV continuarà la campanya de recollida de diners per a pagar la multa de 800.000 euros perquè, si no es paga, s'embargaran els comptes i els béns de l'entitat.

Però no va ser l'única manifestació a València. Els grupúscles d'extremadreta del GAV i Coalición Valenciana també feren una contramanifestació així, el passat dissabte 16 d'abril, l'extrema dreta catalanòfoba va patir una de les derrotes més sagnants dels darrers anys, amb un estrepitós fracàs a les seues convocatòries a València, que pretenien contrarestar els actes valencianistes del 25 d'Abril. Ni un centenar d'ultres es manifestaren pel matí i per la vesprada a València convocats pel GAV i per Coalición Valenciana (CV) malgrat la seua alta despesa en publicitat. Per la vesprada, la marxa valencianista convocada per ACPV, partits, entitats, col·lectius i sindicats aplegava 80.000, una gran marxa que encara eixia des de les Torres de Quart quan la capçalera havia arribat ja a les Torres dels Serrans, deixant en evidència els blavers, una demostració de força que ha enfonsat encara més l'antivalencianisme.

Tal i com demostren les fotos publicades a diversos mitjans, la manifestació de l'extrema dreta (de la qual no hi ha cap foto en vista general) fou una patètica passejada en soledat d'ultres rabiosos, mentre que la marxa valencianista per TV3 es convertia en una de les més grans de la història.

Però no només a València es va deixar clar que el valencianisme està més viu que mai: les Trobades d'Escola Valenciana aplegaven també este cap de setmana més de 70.000 persones arreu del País. Silla, Borbotó i València van acollir milers d'alumnes, professors, pares i mares reivindicant l'escola pública i en valencià, mentre els quatre blavers es dedicaven a bramar contra ZP i el catalanisme al centre de la capital.

Al final, tot i haver una enorme diferència de participació entre els actes de la dreta cavernícola catalanòfoba i el valencianisme de progrés la diferència més evident és de qualitat. Mentre els fatxes no tenen res més que caspa i mitjans de comunicació colonials, nosaltres tenim milers de músics, escriptors, artistes, activistes de la societat civil, joves compromesos i compromeses disposats a combatre a la nova Batalla de València per la dignitat i sempre contra els feixistes que ens neguen el nostre dret a existir.

Els partits espanyols, PPSOE, ja han rebut el missatge. Ara, a vore com actuen.

14.000 persones a l'Acampallengua 2011 de Mallorca

Unes 14.000 persones van anar aquest darrer cap de setmana a l'Acampallengua 2011 que han organitzat els Joves de Mallorca per la Llengua. Enguany l'ha acollit la localitat de Camps, on s'han dut a terme tota classe d'activitats, tallers, concerts i xarrades diverses, així com una Jornada de Normalització Lingüística a càrrec de la UIB, cercaviles, campionats esportius, teatre i dansa, tallers de tota mena, batucada, activitats lúdiques i tantes altres. També s'hi han projectat films en mallorquí/valencià/català i hi ha tingut lloc l'assemblea de l'entitat, sense oblidar el concert d'Obrint Pas, Oprimits, Ocults i Pota Lait. Joves de Mallorca per la Llengua xifra en 3.000 persones les que han acampat a la zona habilitada per a fer-ho. Les activitats amb més assistència han estat les conferències lingüístiques, especialment la de Gabriel Bibiloni (UIB), els tallers i l'assemblea de l'entitat, així com naturalment el concert del dissabte a la nit.

A l'assamblea duta a terme pels Joves de Mallorca per la Llengua també s'aprovà un manifest:

"Els polítics d’aquesta terra deixin de fer demagògia i partidisme amb la llengua catalana. El català és la llengua de Mallorca, una llengua que, tot i ser la pròpia de l’illa, es troba en una situació de desavantatge i que cal protegir i fomentar. Per això demanam que, d’una vegada per totes, es deixi de fer partidisme amb el català i que es reconegui per part de tots els partits polítics la indiscutible unitat de la llengua catalana. De la mateixa manera, enguany s’acompleixen 25 anys de l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística. Els Joves de Mallorca per la Llengua demanam el seu complet desenvolupament per tal que els mallorquins puguem viure plenament en català. Demanam que els departaments de Política Lingüística, que depenen directament dels departaments de Cultura, passin a dependre de les àrees de Presidència, cosa que faria augmentar la seva influència i possibilitaria fer una política transversal en favor de la plena normalització del català a tots els àmbits. Demanam que el català sigui la llengua vehicular a l’ensenyament: és a les nostres aules on es formen els professionals de demà i cal que siguin competents en la llengua pròpia del territori. Demanam que els mitjans de comunicació de les Illes Balears ofereixin una programació de qualitat i en la llengua pròpia, així com el lliure accés a les altres televisions en la nostra llengua que es desenvolupen fora de les Illes. També denunciam el tancament de TV3 al País Valencià, un greu atemptat a la nostra comunitat lingüística. Demanam que la llengua catalana sigui l’eix fonamental de cohesió social i l’eina bàsica en el procés d’integració de tots els nouvinguts que vénen a Mallorca. Demanam més fermesa i voluntat per part de les institucions per fer-los plenament mallorquins, cosa que passa perquè aprenguin la nostra llengua i visquin plenament en català. Demanam que el coneixement de la llengua pròpia de Mallorca sigui un requisit per accedir a l’Administració, tant la local com l’estatal, que hagi de tractar amb la societat mallorquina. Parlar en català a Mallorca no ha de ser un mèrit, sinó un requisit per accedir a l’administració pública. Demanam que els dinamitzadors lingüístics arribin a tots els pobles perquè es pugui dur a terme una feina a peu de carrer en aquesta matèria. Demanam que es desenvolupi la Llei de Cinema promoguda pel Consell Social de la Llengua Catalana que garanteix l’arribada als cinemes de la nostra llengua que, fins ara, ha romàs ignorada i silenciada en aquest àmbit del lleure. Demanam a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears que demani a l’estat espanyol el reconeixement de l’oficialitat del català a Europa. Com a idioma de més d’onze milions de persones i un dels més emprats a Internet ha de tenir una presència clara a les institucions de la Unió Europea. La nostra llengua ha de ser escoltada més enllà de les fronteres dels territoris de parla catalana. Demanam que es doni un impuls a l’Institut Ramon Llull i que se n’augmentin les seves competències amb la finalitat de promoure la col·laboració amb la resta del territori de parla catalana i de fer feina conjunta per fer realitat la plena normalització de la nostra llengua. Finalment, demanam que els càrrecs públics facin una crida a favor de l’ús de la llengua catalana i que en donin exemple fent-la servir sempre en l’exercici del seu càrrec. Campos, 16 d’abril de 2011"

750 anys de les Corts Valencianes

Hui fa 750 anys de la primera sessió de les Corts de València, on el rei Jaume I va jurar els nostres Furs. Va ser tal dia com avui a l'any 1261, i tenia lloc el naixement institucional del Regne de València, que va durar fins el decret de Nova Planta promulgat pel borbó Felip V en 1707. Tot i això, cap institució "valenciana" actual s'ha dignat a celebrar-ho o fer-ne ressò.

Tanmateix, des del Centre d'Actuació Valencianista (CAV) pensen convocar una concentració per al diumenge dia 24 d'abril en el centre del Cap i Casal. Tal acte comptarà amb la participació de diverses personalitats de la cultura valenciana tinguent com objectiu la commemoració dels 750 anys dels Furs i els 304 anys de la Derrota d'Almansa, segons he pogut llegir a Valencianisme.com

Les Corts

Actualment el Palau de Benicarló (o Palau dels Borja) és la seu oficial de les Corts Valencianes, situat al nucli antic de la ciutat de València. Es tracta d'un edifici del gòtic civil, construït a finals del segle XV per a la residència de la família Borja, ducs de Gandia. Es va construir sobre un edifici anterior, on estigué l'Escola d'Art i Gramàtica de València des de 1408.

Després de la conquesta i durant el regnat de Jaume I, les necessitats econòmiques i militars de la Corona motivaren algunes reunions del rei amb representants dels tres grups estamentals: la noblesa, el clergat i els grups urbans de les viles reials (controlat per la burgesia), per tal d'obtenir prestacions militars o econòmiques. Les necessitats econòmiques motivaven aquestes reunions, i a principi del segle XIV ja es pot parlar d'una constitució estable i definitiva de les Corts del regne de València.

No obstant això, de les del regnat de Jaume I, la més importants d'aquestes reunions fou la de l'any 1261 a València, en la qual el rei jurà i promulgà els Furs. Com a mostra de la importància econòmica per a la corona de les Corts, el rei va jurar els furs a canvi de 48.000 sous, que li van fer la ciutat de València, els llocs i viles de l'horta de València que pertanyien a clergues i nobles, i les viles de Castelló de la Plana, Vilafamés, Onda, Llíria, Corbera, Cullera i Gandia.

En aquestes Corts, el rei Jaume I instaurà als seus successors l'obligació de celebrar Cort general a València al principi de cada regnat, dins un mes d'haver arribat a la ciutat. Aquesta norma es va reiterar en unes altres Corts el 1271, celebrades també per Jaume I, i, més tard, pel seu fill, Pere el Gran, que va acotar la convocatòria de les corts al primer mes de cada regnat. Aquestes eren les úniques reunions preceptives, però el rei reunia les Corts en altres ocasions, quan tenia necessitat.

El 1302, Jaume II establí l'obligatorietat de la seua celebració cada tres anys. Més tard, Pere el Cerimoniós, a les Corts de València de 1336, va confirmar aquesta celebració triennal, precisant que s'havia de fer per Tots Sants (1 de novembre).

És durant el segle XIII i els principis del XIV quan s'hi van afegir la resta de viles i llocs del regne de València, fins les corts de 1329, on es va aconseguir una representativitat territorial completa, sent ja les corts de tot el regne.

A partir d'aquest moment, no sempre es reunien les ciutats i viles més importants, sino que es reunien unes o altres segons els temes tractats. No obstant això, la representació era generalment gran. Per exemple, a les Corts de València, de l'any 1510: Ademús, Alacant, Alcoi, Alpont, Alzira, Biar, Bocairent, Borriana, Cabdet, Castelló de la Plana, Castielfabib, Cullera, Llíria, Morella, Ontinyent, Oriola, Penàguila, Peníscola, València, la Vila Joiosa, Vila-real, Xàtiva, Xèrica i Xixona.

Les Corts de València de l'any 1418 creen la Generalitat, amb una duració dels càrrecs de tres anys. És a mitan segle XV a on les institucions valencianes estaven plenament consolidades.

Amb la unificació de les corones de Castella i d'Aragó, les Corts del regne de València van perdent lleugerament poder i es convoquen menys freqüentment durant el segle XVI, i es fa més palés al segle XVII. De fet, la decadència és clara i es darreres foren celebrades a València l'any 1645. Finalment, després de la Guerra de Successió Espanyola el 1707 i els Decrets de Nova Planta, s'abolí el dret valencià i amb ell el regne.

Les Corts ja no foren convocades ni celebrades fins a la seua nova implantació per l'Estatut d'Autonomia de 1982. Des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia, les Corts tenen un funcionament modern com cambra legislativa representativa amb sufragi universal. La cambra s'ha reunit diverses vegades fora de la ciutat de València, fet que s'ha impulsat en les últimes legislatures.

Casus Belli

No esperava tindre espies personals!!

Gràcies a un missatge al mail d'aquest bloc per part d'un anònim, he pogut comprovar que a alguns blocs de caire nacionalista espanyol han parlat d'aquesta bitàcora i del seu autor, o siga, un servidor. M'afalaga, el fet de que lladren per mi, significa que vaig per bon camí. Lo que diuen és lo de sempre, estàn obsesionats en catalunya i "m'acusen" de catalanista, aportant a més, la teoría conspirativa de que aquest bloc el dirigeixen des de Catalunya.

hahahahahahahaha Estos alienats de la realitat sempre m'alegren el dia. Quins collons clavar-se amb el bloc sense haver-los dit res. No vaig a ser com ells i fer mala propaganda dels seus blocs, per tant no els enllace...pobres, ja tenen prou en lo seu.

Però si, mira...ja va siguent hora de que confese...este bloc està teledirigit des de Catalunya, concretament per Jimmy Jump els dies que té lliure. Darrere els governs estem el HAARP - Anunnakis - Jimmy Jump -Jo. M'han pillat!

A més, és completament cert que sóc Catalanista...i Valencianista, Castellanista, Mallorquinista, Canarista, Llionista, Andalucista, Aragonista, Basquista, Galleguista...no era dificil observar-ho al haver escrit distintes entrades abogant al respecte per totes aquestes cultures. Però no acaba ahi la cosa...també sóc Occitanista, Montblanquista, Escocista, Irlandista, Vall d'Aranista, Bretonista, etc. Estic més per la diversitat REAL que no de la que parla Espanya per exemple amb el seu expansionisme uniforme. Pense que és millor per a un estat el fet de respectar-nos tots mutuament que el fet d'haver construït una nació sobre els cadàvers d'altres nacions.

La idea d'una República Federal ja no tan sols Espanyola, sinó Ibèrica és molt atractiva, però desgraciadament, la ignorància espanyola ho fa, no diré imposible, però si molt dificil. D'ahi que no quede altra que l'independentisme, perque aquesta Espanya, sentint-ho molt no val, és sumament perjudicial per a la salut mental i cultural de tots els que vivim en ella. De tanta represió com en la que s'ha construït la idea d'aquesta Espanya, no podía eixir res bò. Sense tradicions ni arrels nacionals, la identitat espanyola ja és només una qüestió de voluntat avui en día.

Però les coses artificioses no duren per sempre. És per això que mentre Espanya es busca a si mateixa les velles nacions s'alcen de les seves tombes glaçades.

I ixa és una de les clares diferències entre, no tant sols, el meu bloc i els vostres, sinó també les nostres ideologíes. Mentre vosaltres mireu per destruir i substituir, hi han altres que mirem per recuperar, reparar i construir. Per fer Espanya heu obligat a passar a les altres nacions per absolutismes i totalitarismes. L'última, amb la dictadura de Franco, vareu destruir molt i vareu impossar un nyap. Una vegada en "democràcia" començareu a usar estratègies nocives per a totes les nacions penínsulars cosa que no vos ha eixit massa bé, mentrestant, les llengues regionals avancen i llurs identitats es reafirmen, precissament reforçats per aquestos atacs.

Gallecs, Castellans, Catalans, Bascos, Aragonesos, Valencians i tants altres pobles no obren cap debat sobre llur identitat nacional. Ho tenen ben clar. Qui no ho té clar, i amb raó, és Espanya.

No vos obsesioneu amb els catalans, no són la única nació penínsular que camina cap a la independència, i no els culpeu, mireu cap enrere abans de dir res. Ah! Que ixa és una altra...s'ha de tindre molt poca memòria - o vergonya- per a dir nazis als altres siguent nacionalista espanyol. Crec que en realitat sabeu massa bé el perque ho dic.

Així que no vos molesteu en atacar-me, no anireu a cap lloc, és una absoluta i total pèrdua de temps. Un consell vos done, menys agresivitat i més cultura. Somrigueu home, que Espanya és campiona mundial de futbol!! ;)

Descomposició

Tots conguem el GAV, eixe grup terrorista que creguent-se valencianistes fan moviments antivalencians. Tots sabem que van de la maneta amb grupúscles d'extremadreta d'estètica neonazi i franquista. Tots entenem que l'únic que utilitzen és l'odi, la violència i la por per conseguir els seus objectius, ja que no tenen cap argument a favor. I la història ens ha ensenyat a tots que ideologíes basades simplement en odi i desconeiximent acaben desapareguent, descomposant-se a poc a poc mentre la societat avança.

Això és lo que li està passant el blaverisme, un moviment surgit de la ignorància i l'odi cada vegada està més de capacaiguda. Membres abandonen organitzacions blaveres al culturitzar-se un poc, la RACV i LoRatPenat abandonen eixe radicalisme absurd i irracional, els tanquen les portes a l'expojove i a la fira de San Sebastià en Silla, demostren continuament el seu incivisme...estàn acabats.

És molt evident el desgast d'aquests grupuscles, molts asimilats per l'extremadreta espanyola, i altres cansats de fer boicots a actes i persones de l'àmbit cultural Valencià d'on no trauen res. Cada dia està més clar que no hi ha cap invasió catalana, que ixos que ells anomenen catalanistes són en realitat Valencianistes sense cap complexe de relacionar-se amb Catalans i Mallorquins. Ixos que ells anomenen Catalanistes són els que s'esforcen per la nostra llengua i cultura, pel nostre patrimoni.

Tots els moviments des del Govern Valencià han estat en contra dels Valencians aprofitant la seua majoritaria impunitat i estos blavers moltes vegades els han fet d'agents sense saber-ho. Una València cada vegada més castellanitzada està a punt d'arribar al seu limit. Apartem al PPSOE del Govern, i sense lacres d'extremadreta i blaveros dinamitant el progrés valencianista el País Valencià serà una gran terra per a tots els que vulguen viure en ella, com a Valencians.

L'antivalencianisme comença a descomposar-se i ho hem d'aprofitar.

Ja és suficient?

Algo que els peperos i blaveros no saben fer.

El PP per fí després de donar pel cul anys i anys negant la veritat de forma absurda ( tal com fan els ignorants blaveros), s'han tingut que tragar les seues paraules, perque encara com, el temps acaba possant a tots al seu lloc... i finalment, ha admitit que el Valencià i el Català són la mateixa llengua. Independentment del sentiment de la gent que es senta Valenciana, Catalana, Espanyola (l'actual, o siga, la Castellana), s'ha impossat la raó, perquè poc té a vore ixos sentiments en la ciència llingüística.

Es veu que la 'cabuderia' del govern (em negue a dir que és Valencià), ha costat uns 16.500 euros en despeses judicials relacionades amb la reiterada pèrdua de sentències. I és que per més que vulguen les seues "eminències" peperes no poden anar contra la raó, quan uns argumenten documentadament i ells ho fan fantasiosament. En prou vergonyes ens han possat internacionalment en les seues ridícules "proves" que han sigut, una rere altra provades com a autèntics...autèntics fraus!

Ara, gràcies a que després de 35 sentències en contra, el PP valencià admet la unitat de la llengua, la filología Catalana i la filología Valenciana queden igualades com al mateix, beneficiant a tots dos i per tant a la nostra llengua. És una bona notícia encara que alguns la utilitzaràn en contra dels valencians, els mateixos que no fan res constructiu per la llengua i la cultura valenciana, però es creuen ferms defensors emprant la llengua castellana en la seua croada personal...els mateixos que han estat utilitzant tot este temps per enfrontar a Valencians vs Valencians i Valencians vs Catalans. Divide et impera...

Així doncs, ja està la cosa feta? Doncs no, esperem que la cosa no quede ahi i continue avançant-se en la normalitat de la nostra llengua autòctona lluny de manipulacions i doctrines centralistes, i la millor forma de fer-ho és utilitzant la llengua, perque si nosaltres no la cuidem, qui ho va a fer?

Tio Canya, reviscola que a València has de tornar!

Lo Rat Penat carrega contra els radicals

Ni el valencianisme catalanitzant, ni el catalanisme pancatalanitzador, ni la uniformització castellana procedent de Madrid. El nou i inesperat enemic de Lo Rat Penat és el blaverisme de tall radical. Així ho va advertir ahir a la nit a la gala dels Jocs Florals Enric Esteve, president de Lo Rat Penat, en un contundent discurs en què va carregar contra "els hipòcrites del valencianisme" i va anunciar que la seva entitat, fundada el 1878, "continuarà deixant en el camí als que en les seves formes d'actuar es converteixen en els més absoluts totalitaris i intolerants, que ens recorden èpoques passades [Batalla de València] que no hem de consentir que tornen".

Encara que no els va citar pels seus noms, la crítica anava dirigida al blaverisme polític que representen Coalición Valenciana -el partit de Juan García Sentandreu-, Unió Valenciana i el Grup d'Acció Valencianista (GAV). I per si quedaven dubtes, el president Ratpenat les va aclarar. "Mai hem volgut donar suport a un radicalisme que en ple segle XXI viu acomplexat per l'esdevenir de la societat i que se sent en possessió de l'única veritat de la nostra cultura. [Però] no hi ha una veritat absoluta. Per això, no hi ha una única forma de veure, entendre i defensar el valencianisme. I ací no ha d'haver cap inquisidor que, des d'una capella, otorgue i trega títols de valencianitat a ningú ", va dir Esteve, després de destacar que Lo Rat Penat s'ha apartat d'un valencianisme "ancorat a un passat sense suport social que s'alimentava de l'odi i la visceralitat".

Aquestes paraules d'Enric Esteve en l'acte més important de l'any, sens dubte, marquen un punt d'inflexió en la trajectòria pendular de Lo Rat Penat i suposen una sacsejada al valencianisme tricolor. El blaverisme polític, allunyat de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) -ja no segueix les seves normes ortogràfiques- i ara menyspreat per Lo Rat Penat, queda dislocat de les dues institucions culturals que han sustentat ideològicament al blaverisme polític.

En aquesta línia de desconnexió cultural i aïllament polític s'ha d'entendre al president de Lo Rat Penat quan ahir a la nit va denunciar que "aquests hipòcrites del valencianisme viuen d'esquena als referents de la cultura valenciana. Que sí, que el carrer és necessàri, però quan va acompanyat d'un llibre i d'una càrrega de bona voluntat per fer aquesta societat cada vegada més plural i democràtica ", ha matisat.

Enric Esteve no va voler fugir de parlar sobre les recents pintades sofertes a la seu de Lo Rat Penat que l'acusaven de "catalanista" després d'haver convidat a una conferència al professor de Filologia Catalana Abelard Saragossà. Esteve descriu als autors de les pintades com "uns aniquiladors de les llibertats del poble valencià". "I els puc assegurar que no eren partidaris del Nord [és a dir, Catalunya, una paraula que no va pronunciar], no. Aquestes pintades venien d'aquests que pateixen la greu malaltia de creure's en possessió de la veritat". "A aquest reducte els he de dir que Lo Rat Penat seguirà treballant per la defensa dels interessos de tota la pàtria valenciana. I més en concret, per la nostra llengua, cultura i tradicions".

Si el president de les joventuts d'Unió Valenciana, Raül Cerdà, perplex amb la invitació del Rat Penat al professor de Filologia Catalana, exigia fa 10 dies a aquesta entitat "que parlen ara o que callen per sempre", ahir a la nit va obtenir la resposta : Lo Rat Penat decideix donar l'esquena als partits polítics regionalistes.

"No tancarem les portes als qui, volent a València, pensen d'una altra manera"

A part de la crítica dirigida als moviments regionalistes i les seves entitats satèl.lit, el president de Lo Rat Penat va apel.lar ahir a la nit a la unió del valencianisme. Si Lo Rat Penat "ha estat punt de trobada entre tots els valencians, d'esquerres, de dretes, monàrquics, republicans, nacionalistes, regionalistes", va dir Enric Esteve, "no serem nosaltres els que d'una manera dictatorial tanquem les portes a gent que , volent a València i treballant per ella, tinguen diferents formes de pensar ", va afirmar el president de l'entitat decana del valencianisme i que va ser grisol del nacionalisme progressista durant bona part del segle XX. Esteve també va presumir que la seva entitat treballa "sense deixar el diàleg, però al mateix temps sense renunciar a res".

Extret del Levante "el mercantil valenciano en castellano" i traduit per mi a Soft.

La irracionalitat, violència i fanatisme blavero.

He deixat des de sempre ben clar, que haguent distintes formes de vore el Valencianisme, hi ha un que de Valencianisme només té el nom, el Blavero.

No tan sols intenta impossar la seua visió incompleta i analfabeta del Valencianisme, si no que la seua ignorància fa que la nostra llengua estiga encara penjant d'un fil. Els seus grupuscles són violents, actuen de forma vandàlica i temps abans terrorista. Es queixen de les iniciatives de molts valencians titllant-los de catalanistes, quan ells MAI han fet res constructiu per la nostra terra, llengua i cultura. Tot el que han fet ha sigut utilitzar la violència a manifestacions, fer pintades amenaçadores amb numerología de tendència nazi ( 88 -71 ), fer boicots a productes Valencians, Mallorquins i Catalans, fer boicots a actes culturals Valencians, més boicots a artistes Valencians com Raimon, i un llarguíssim etc. de conductes altament deplorables.

Estos no tenen res de valencianistes, són antivalencians i lo pitjor és que es creuen portadors de l'alliberament nacional, lo que fa que molts joves acaben caiguent en ixe parany i s'acosten perillosament a postures radicals d'extrema-dreta. Són moltes les coses que ja he comentat d'ells a aquesta entrada i en tot el bloc, i ara anem a contar la última que han fet aquestos filofranquistes.

Dins la seua paranoia, han sigut capaços d'atacar, al igual que fan amb els Casals Valencians, a LO RAT PENAT!! Val...alomillor no ho heu escoltat bé...han atacat a Lo Rat Penat...si, a Lo Rat...que què significa això? Doncs que la deriva absurda del blaverisme ha degenerat en atacar els seus pròpis feus...antigament LO RAT PENAT era una associació que fou fundada el 1878 per iniciativa de Constantí Llombart, Teodor Llorente i Fèlix Pizcueta, amb la intenció de defendre la cultura i llengua valencianes i impulsar un moviment semblant al de la Renaixença al País Valencià. En diversos dels seus escrits es dona per evident el fet de que el valencià i el català són la mateixa llengua, arribant a utilitzar el terme "català-valencià" per referir-se a aquesta. Això en un principi. Per què després de la Guerra Civil, va caure en mans de franquistes, que la van espanyolitzar i possar al servici dels "ofrenadors de Glòries a Madrid" i les bogeries blaveres. De tal manera que va acabar modificant la seua pròpia ortografía per diferenciar-la lo màxim possible de la catalana, perque els Catalans són el dimoni (hahaha...haha). No obstant això, ha fet alguns treballs que han fet bé a la cultura Valenciana, i ara, en última instància estava abogant per la pau llingüística, havent convidat un profesor de Filología Catalana a la seu.

Bé doncs, aquests blaveros, que no saben pensar, i tan sols lladrar, van començar a fer una campanya d'odi possant com a objectiu la seu de Lo Rat Penat a través de la seua web castellana de Valenciafreakdom.com. (no pense fer-los anuncis gratuits). Com que tot el que sone a Català, Catalunya o qualsevol altre dimoni els trastorna van reaccionar de la única manera que saben. Fent el ninot.

Van fer pintades titllant al president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, de "catalaniste", al igual que titllen de "catalanistes" al PP (HAAAHAHAHAHA), a Escola Valenciana, a les Universitats Valencianes, a gran part dels Valencians i a totes les Universitats i Llingüístes del món que segons ells són catalanistes perque els catalans són tant rics que preferixen pagar amb "l'or català" a ixes Universitats que comprar la seua independència... no és que els blaveros estiguen equivocats i ninguna tesi científica els done suport ni la raó, que va...els bojos són tots els altres...


En fi...

Misto

Arrel al anterior text que he publicat, on Joan Maria Minguet Batllori ens feia una puntualització d'una anècdota que li passà quan era xicotet, em vaig recordar que havía vist una altra experiència pareguda a un altre bloc de la meua població, però, amb certs matissos. La compartixc:

Carlet, 1971

- Va Joanet, donat aire que no aplegarem a escola a temps. (Insistia l’avi al seu net.)

Joanet feia ja 5 mesos que cursava el primer any de preescolar dins el pla d’Educació General Bàsica que havia imposat el règim del Caudillo, entre els quals estava l’obligatorietat d’una ensenyança exclusivament en castellà.

Per a ell els primers mesos va suposar un handicap, ja que a casa, al carrer, i per tot arreu, llevat de la televisió, tot el món li parlava en valencià i encara que gràcies a la televisió entenia perfectament el castellà, no li cabia en el seu cabet menut tindre que parlar-lo. Ell parlava, com tot el món del seu voltant, el valencià.

Aquell dia a l’escola el va marcar per a tota la vida, a ell, a la seua mestra de preescolar, i a l’inspector d’ensenyança que feia una visita rutinària al col·legi.

- Buenos días niños !!! hoy tenemos aquí al inspector. Cuando el señor inspector haga una pregunta debemos responder como os he enseñado. Si alguien quiere decir algo, primero que levante la mano.

Va dir la professora, i acte seguit, un home totalment estrany per a tota l’aula, vestit amb una roba grisa i amb un bigot que semblava ridícul, va prendre la paraula.

- Vamos a ver... necesito un voluntario.

Com que els xiquets no sabien que volia dir això, l’home es va vore amb la necessitat d’especificar més...

- ¿algun niño o niña quiere responder a mis preguntas a cambio de una piruleta?

Lo de “las preguntas” no sabien bé de que anava, però lo de la “piruleta” ho varen entendre tots a la perfecció, més quan l’oferiment anava degudament il·lustrat per la presència de la susdita llepolia a la mà del “Señor Inspector”.

Amb la ignorància innata que tenen els xiquets, Joanet, va alçar la mà, més mogut per la seua debilitat pel dolç, que no per les seues ganes de col·laborar.

- Ale ven aquí, - li va dir l’inspector, seient-lo en les seues cames i donant-li anticipadament el regal.

De la butxaca, va treure una caixeta de mistos d’eixos que tenien el palet de paper apretadament enrotllat i parafinat, amb la cabota tan roja com la “piruleta” que lluïa Joanet a les mans. Va treure un misto, es va quedar mirant fixament a Joanet i va preguntar...

- Vamos a ver Juan Manuel, ¿que es esto?

Joanet va mirar allò que tan poc d’interès li provocava i va contestar... Un misto.

- No, Juan Manuel, esto no se llama “misto”, prueba otra vez ¿que es esto?

El xiquet una mica estranyat, va pensar uns segons per repassar on estava l’error de la seua resposta i va llançar de nou . Un misto.

- Ay que niño más travieso. No, esto no se llama “misto”, se llama cerilla. Vamos a ver otra vez. ¿que es esto?

Joanet, va pensar que possiblement l’inspector no ho sentia bé i va dir amb veu més alta. UN MISTO !!!

A l’aula en aquell moment hi havien tres sentiments... D’una banda el de tots els xiquets, que envejaven a Joanet per la llepolia que duia a les mans i que estaven tan contrariats com ell de vore que el que l’home duia a les mans era un misto, a pesar que l’home no pareixia entendre-ho. El de “doña Vicenta” , la mestra, que estava més vermella que de costum, amb cara de voler que la terra se la tragués. I l’inspector, que anava calfant-se per moments de vore que no treia els resultats esperats, però que va respirar fons i va continuar amb l’atac.

- Venga Juan Manuel , estoy seguro que eres un niño muy listo y vas a contestar satisfactoriamente. A ver, repite conmigo CE-RI-LLA. Ahora tu.

- I joanet... CE-RI-LLA.

- Ves como si sabes, ale, ¿que es esto? – Mostrant de nou el misto.

- UN MISTOOO.

- No, no y no. Esto es una CERILLA, CE-RI-LLA, CE-RI-LLA. Dilo tu.!!!

- CE-RI-LLA.

- Que es esto?

- Un misto. (es reafirmava Joanet altra vegada)


Davant la insistència de Joanet, el nerviosisme de l’inspector, que va resoldre que el Joanet no es mereixia la llepolia i li la va llevar de les mans d’un grapat i quan ja estava a punt d’eixir per la porta de l’aula, amb la “señorita Vicenta” darrere intentant justificar el fet ocorregut, Joanet en clar intent de recuperar la desitjada “piruleta” va dir en veu alta.

- CE – RI – LLA.

L’inspector i la “seño” es varen girar, “doña Vicenta” va respirar profundament, i el bigot prim i ridicul de l’inspector que pareixia més menut a conseqüència de tindre la boca apretada de la mala llet, va recuperar la seua longitud habitual al relaxar aquest la boca i mostrar un somriure. I clar la llepolia va tornar a les mans de Joanet, per a enveja de tots els altres xiquets. Joanet restava plantat al mig de l’aula on tot els xiquets el podien vore, i quan la “señorita Vicenta” i l’Inspector varen eixir per la porta de l’aula, Joanet, en la “piruleta” a l’altura de la boca, va regalar a tots els presents un somriure de trionf i va dir en veu alta ...

MIS-TO.

.

..

...


Trenta cinc anys després, un dia que em trobava a Carlet, al soterrat d’una tia meua, es va adreçar a mi una dona d’una cinquantena i em va dir...


- Perdona, però ¿tu ets el fill de Marinela?

- Si clar, però em perdonarà per que ara mateix no sabria dir qui és vostè. (vaig contestar)

- És clar que no t’enrecordes de mi, fa tants anys que no ens veiem. ¿i si jo et digués MIS-TO?, ¿sabries qui sóc?

El meu cap és va posar a regirar per tot arreu, intentant esbrinar on volia anar a parar aquella desconeguda, però no va fer falta més d’uns segons per que trobés la resposta, i al moment em va vindre al cap, cada segon d’aquell dia.

- No em diga que vostè és “la señorita Vicenta” !!!!

- No m’ho puc creure, ¿encara recordes aquell dia?

- Ho recorde com si hagués passat ahir mateix. El dia del misto.

- I jo també, era el meu primer any de mestra, i la meua primera inspecció, i tu cabudet en no dir “cerilla” pensava que em fotien al carrer acabada d’incorporar. I menys mal que vaig tancar la porta a temps, per què l’inspector no ho va sentir, però jo si, que després de recobrar la “piruleta” vares tornar a dir MIS-TO. Jo no t’he oblidat mai, uns quants anys després d’allò em vaig donar compte que un xiquet de quasi cinc anys, m’havia mostrat, amb una cabuderia innocent, la importància de parlar la nostra llengua i no oblidar d’on venim.

- Vaja, me’n alegre que siga així.

La conversa va continuar dins lo habitual de l’acte en que ens trobàvem, però jo per un moment vaig tornar als meus cinc anys i a aquella aula amb un sostre altíssim, la pissarra pintada a la paret irregular, amb una estufa de llenya a un racó i uns finestrals enormes que deixaven passar la llum esmorteïda de les vesprades de l’hivern.

Felicitats Castellers!!

Com molts sabreu ja, el dia 16 de novembre del 2010 els "Castells" es varen declarar Patrimoni de la Humanitat!!

Una boníssima notícia no tan sols per a tots els que disfruten i participen en aquest acte, també per a la nostra cultura!

Hi havía molta gent treballant per a que la UNESCO ho reconeguera, i finalment ha donat el seu fruit. I la veritat, ja era hora, tinguent en compte que els castells tenen una antiguitat de vora tres segles. Ja en les cròniques de l'any 1800 anomenen aquesta festivitat. Conegut com a "ball dels Valencians", on solíen amuntonar-se per formar una muntanya després de ballar una dança. Al llarg del temps el ball es va perdre i deixaren solamen el castell, formant una bona al.legoría del que és l'esforç de tot un poble per arribar a lo més alt.

Hi ha tot un món dins els castells i les colles que s'han de viure per poder disfrutar-les plenament. Asi al País Valencià, mai s'han deixat de practicar, com la sempre famosa "Muixeranga d'Algemesí", per posar un exemple. Tot un orgull per al poble Valencià. I és que un castell no és simplement emocions i sentiments, és una festivitat âon cap tot el món, des de homes, a dones, de xiquets a majors, d'una ideología o una altra, o de qualsevol nacionalitat...la finalitat és la de compartir i aconseguir uns objectius conjuntament, és tota una manera de viure!

Així doncs, moltes felicitacions a totes les colles castelleres i als Catalans que han fet açò posible gràcies a la seua gran tasca, i per supost, una gran felicitació a tots els Valencians -als de veritat- per ser el seu origen i mantenir-la, encara que en baix nombre. Un toc d'atenció per a que es veja tot el que perdem continuament els Valencians, i una gran cagada de cara, per a aquells que culpen als Catalans de tot, sense els quals, dificilment seguiriem vius com a poble, i això és un fet...

Felicitats també als Mallorquins per la Sibil.la i als Andalusos pel Flamenc!

No tot seràn males notícies al bloc.

La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ascensió Figueres, va participar ahir en la cloenda d'un curs sobre didàctica de la llengua valenciano-catalana com a idioma estranger, que organitzaven l'AVL, l'Institut Ramon Llull i la Xarxa Lluís Vives d'Universitats de Catalunya, València, les Illes Balears i el Rosselló. En l'acte, celebrat en la localitat valenciana de Morella, Figueres va recordar la unitat lingüística valenciano-catalana i va fer una crida a "arraconar qüestions que ens han separat durant massa temps".

La presidenta va explicar que "este curs és un prova més de la línia d'acostament de tot allò que ens unix: dos cultures germanes, la catalana i la valenciana, amb els seus dos patrimonis propis i una llengua que compartim i enriquim amb la seua diversitat". A més, va criticar la polèmica creada per la distinció de les dos denominacions oficials ("valencià" i "català") de l'idioma compartit al mateix nivell.

Per a ella, "jornades com esta deurien servir per a arraconar qüestions que, a un costat i a l'altre de l'Ebre, ens han separat durant massa temps, més per una falta de comprensió que per la voluntat de superar velles traves lingüístiques". Figueres també va mostrar la "satisfacció" de l'Acadèmia per organitzar un curs que "fomenta, estudia i difon la llengua que compartim", segons informa El Mercantil Valenciano.

Cal recordar que l'AVL ha demostrat repetidament el seu compromís amb la unitat lingüística (acompanyada de la dualitat onomàstica), però poques voltes la seua màxima representant havia fet unes declaracions públiques tan explícites a favor de la superació definitiva del conflicte.

També varen participar en l'acte de cloenda el president de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló (ex conseller català per ERC), la vicerectora de Cooperació i Relacions Internacionals de la Universitat Jaume I de Castelló, Immaculada Fortanet, i el batle de Morella, Joaquim Puig.

Extret de Valencianisme.com

Illa de Xàtiva, un Documental sobre les Comarques Centrals del PV

El 11 de setembre de 1714, les tropes borbòniques entraren a Barcelona a sang i a foc. Allí s'hi trobaven també les darreres tropes valencianes maulets que la defensaven. Entre d'elles podem imaginar que n'hi hauria maulets xativins, en sentit ample, de Xàtiva i de la seua governació. Aquestos en caure Barcelona vegeren com queia la darrera possibilitat de recuperar Xàtiva. Per això, en caure Barcelona, podem dir que va caure també Xàtiva. I que la seua diada és ltambé la nostra diada. I amb ella va caure també la nostra governació, antecedent històric de les Comarques Centrals del País Valencià. Sempre s'ha posat l'èmfasi en la crema de la ciutat i l'intent borbònic de Felip V d'esborrar-la amb la construcció d'una nova colònia anomenada San Felipe. Intent que hauria quedat revertit amb la repoblació i la posterior recuperació del nom gràcies a l'il·lustrat Joaquim Llorenç Villanueva el 1811, clausurant així l'afer. Aquesta explicació beneïda per la història oficial, suposaria el triomf de la democràcia i la confirmació d'una reconciliació espanyola. La realitat, però, és que aquest fet va donar lloc a una situació d'excepcionalitat, sols interrompuda breument, per la Província de Xàtiva el 1822-1823 (impulsada també per Villanueva), per la qual no sols una ciutat era esborrada, sinó que un territori que havia existit des d'abans de la romanització s'esgolava en un no res jurídic per la força de les armes. Prova que un problema, no sols cultural, sinó, fins i tot territorial, hi perviu no ressolt des d'aleshores són els casos de Caudete (Cabdet) i Castelló. El primer poble, on encara es mantenen costums valencians, era part de la Governació de Xàtiva llavors, però Cabdet hui es troba emplaçat a Castellà la Manxa com càstig per la seua adhesió a la causa maulet, mentre és dóna el contrasentit que Villena, castellana en aquell moment, i lògicament borbònica aleshores, li ha pres el lloc. Castelló, per la seua banda, conegut llavors com Castelló de Xàtiva, es troba paradoxalment a la comarca de la Ribera Alta on participa des de l'arribada de la "democràcia" d'una guerra de denominacions entre Castelló de la Ribera i Villanueva de Castelló. A banda d'això, difícil se'ns fa encara imaginar totes les consequències que s'han derivat, però a tall d'exemple podem esmentar aquestes: la poc inocent incomunicació entre les nostres poblacions, exemples destacats del qual són la increïble absència de connexió entre Gandia i Dénia i l'estat paupèrrim en que sobreviu la línia Xàtiva-Alcoi; també ho és l'absència d'una universitat pròpia i que els nostres centres universitaris estiguen dividits en petites dependències filials de València i Alacant; i no ho és menys encara la sorprenent absència d'una denominació d'origen vitivinícola pròpia i de nou la seua divisió entre València (la Costera i la Vall d'Albaida) i Alacant (el Comtat, l'Alcoià i la Marina). Tot això i la situació perifèrica en que es troba aquest territori respecte dels actuals nuclis de poder immediat, València i Alacant, i la vinculació constant que ha mostrat amb Barcelona i el Principat, així com amb Eivissa per mar, fan que constituixca una quinta gran illa en l'àmbit de la catalanitat, l'Illa de Xàtiva, a la que també podríem anomenar Diània, com ho feia el mestre Joan Pellicer, i que és, sense cap mena de dubte, encara avuí, el pany ocult que niga "Espanya" calladament i sense que es note l'efecte, més enllà de l'interessat rebombori mediàtic dels suposats epicentres d'Euskadi i el Principat.

Per tot això, ara més que mai, ens cal una reflexió sobre què són i signifiquen les Comarques Centrals, una exploració que ens ajude a clarificar quina és la seua relació amb València ciutat i quin paper juguem en el trencaclosques polític. Un paper que, a ben segur, és més important del que pensem. I una exploració que vos convidem a iniciar amb aquest documental que esperem vos agrade.

Illa de Xàtiva, un documental sobre les Comarques Centrals del País Valencià from Terradelfoc on Vimeo.

Vist i copiat de Terradelfoc!

Som Països Catalans

Valencians al Setge de Barcelona

Herois de 1714

Tot açò i molt més a 11Setembre1714

Auca de Joan Baptista Basset

Premeu les imatges per fer-les grans.

La unitat del nostre idioma

JOSEP GINER I MARCO. 1.931

Encara hi ha ignorants que neguen la unitat del nostre Verb.

També n'hi ha d'altres que, tot i estant-ne convençuts, pareix que tinguen por a proclamar-ho als quatre vents, com si este fet no fos el baluard invencible del valencianisme i l'orgull més noble per als escriptors valencians en saber que la nostra parla no és qualsevol dialecte de mala mort ni tampoc un petit idioma com molts d'eixos cent catorze idiomes populars que, segons les estadístiques de la Societat de nacions, han estat elevats a la categoria de llengües erudites i oficials en Europa des de 1918 ençà, sinó que la nostra llengua és un gran idioma, superior al portugués, danés, noruec, finlandés, txec, hongarés, polonés, etc.

Hom parla de fer-la literària, com si la llengua literària no estiguera feta i sistematitzada fa ja una pila d'anys.

Hom parla de fixar la seua gramàtica, com si esta no fóra ja fixada magníficament per savis filòlegs.

La nostra llengua idiomàtica i literària està sistematitzada a base dels escriptors valencians del segle xv, car València fon el centre literari del Segle d'Or de la llengua, que per això tant pot dir-se valenciana com catalana. Quan els clàssics valencians deien indistintament llengua valenciana o catalana no es referien als dialectes del Regne o del Principat, sinó a tot l'idioma nacional.

Si bé que la majoria dels escriptors del Segle d'Or de la nostra llengua eren valencians, de molts n'hi ha que no és gens fàcil de precisar si eren de València o de Barcelona. Així Jordi de Sant Jordi, per la senzillesa dels seus versos, era tingut per català, però sembla que naixqué en València. Ausiàs Marc, el poeta cim de la nostra literatura, s'anomena ell mateix «català de València». Ramon Llull, com a prosista, és el més fàcil i planer de llegir per als valencians i resulta que ell diu que era català de Mallorca.

Si un valencià profà en l'estudi de la seua llengua llig la prosa de Roís de Corella, dirà que això és català, i, si llig l'elegantíssim Bernat Metge, dirà que això sí que és valencià. Doncs bé, Bernat Metge era del Principat i Corella, del Regne. Explicació? Molt senzilla. Els escriptors primitius escriuen tal com es parlava i els seus escrits sols es diferencien del llenguatge d'ara en allò que ha evolucionat la llengua.

El que nos separa de Llull, Metge, Montaner, Desclot, Pere II, etc., i en general dels escriptors clàssics del primer període (quasi tots ells de la Catalunya estricta) és el temps. Per altra banda, els parlars de València, de la Catalunya occidental (Lleida) i, sobretot, de Mallorca evolucionen menys que els dialectes de la Catalunya oriental (Barcelona), i d'açò que els escriptors clàssics barcelonins se semblen més al valencià que no al català de Barcelona.

Després de l'erro de Casp ve la decadència del Principat. Barcelona emmudix. València pren l'hegemonia nacional. Aleshores els seus escriptors reben els vents del Renaixement i la influència de Petrarca, Boccaccio i Dant, als quals imiten i superen, per la qual cosa el lèxic literari s'omple de barroquismes.

Així mateix, la traducció i estudi dels texts llatins introduïx les formes erudites i les construccions llatines: es traduïx al nostre idioma des de la Bíblia al Corà, des d'Aristòtil i Plató a Horaci i Virgili, des dels clàssics italians fins als provençals i francesos, etc. Tot açò fa que, en adquirir la llengua literària una maduresa i unitat grandiosa, es separe de l'evolució popular que seguixen alguns escriptors com Jaume Roig, Bernat Fenollar, etc.

En resum, que en la nostra literatura clàssica, els escriptors barcelonins representen l'estil planer, senzill, ingenu, i els escriptors valencians representen l'estil erudit, elevat, la maduresa de l'idioma.

Això de voler crear una acadèmia de la llengua valenciana, si és per unificar l'idioma més encara, i per estudiar i classificar les varietats valencianes i recollir el lèxic dialectal, bé, però si és per tal que uns senyors ignorants en filologia comencen per fixar la seua gramàtica (que ja és fixada), per una ortografia municipal (que ningú seguix), etc., és ganes de fer el «tonto» i de fer-li molt de mal al valencià, com està succeint.

La llengua que es parla des dels estanys de Salses (Rosselló) fins més enllà del Segura (Guardamar) i des de Castella i Aragó fins a les costes de Sardenya, tot abraçant la part oriental d'Aragó (part d'Osca i Terol), Andorra, Rosselló, la Catalunya estricta, València, les illes Balears i l'Alguer, és una; pot dir-se catalana o valenciana (perquè fon en València on assolí categoria idiomàtica), però havent estat Barcelona qui la reféu, defensà i restaurà, just és que, internacionalment, predomine la denominació de llengua catalana i reservem la denominació de llengua valenciana entre nosatres, però fent sempre ambdues expressions sinònimes, com ho són (compare's amb el cas de dir espanyol i castellà).

Per atra part, anomenar llengua valenciana sols als dialectes del Regne, no és just. Si el parlar de la Marina és valencià, per què no ho ha de ser el d'Eivissa, que és exactament igual? l el parlar de Morella és igual que el de Lleida, el de Cullera i Vinaròs igual que el de Tortosa, el d'Elx igual que el d'Albaida, el de Menorca igual que el de l'Empordà, el de Pollensa igual que el de l'Alguer, etc.

Pot hom donar una prova major de la forta unitat de la nostra llengua?

Només els ignorants poden negar-la.


UN FILÒLEG
El Poble Valencià, 15 (17 d'octubre de 1931), p. 1.