A Groenlàndia hi ha un trosset Valencià!

L'àrtic

L'any 1970 un grup d'alpinistes, amb un bon sac escrotal, van decidir passar 30 dies a Groenlàndia. Com ja es podeu fer una idea al titol de l'entrada, aquests exploradors eren, com no podía ser d'altra manera, Valencians. Un d'ells l'Ontinyentí Hèctor Verdú, el fundador del Centre Excursionista d'Ontinyent.

Vaixell arribant a l'àrtic

Placa commemorativa en Valencià

                                                               

Aquest grup d'aventurers exploraren i cartografiàren una bona suma de glaciars, ascendint 25 cimes de gran altura, entre 1.300 i 2.400 metres. I he aci el fet que a Groenlàndia hi haja un trosset de la nostra terra, ja que un d'estos cims va ser batejat amb el nom "Puig d'Ontinyent". A més, d'un glaciar anomenat també "Pou Clar".

Valencians a l'àrtic

                                                                   .

Que esta entrada servixca com homenatge i admiració.

I per a que vos feu una lleugeríssima idea dels perills del que van fer...

Com acabar amb una televisió pública valencianoparlant en 5 fàcils passos

1-Elimina o redueix l'espai del valencià a la cadena, ja siga no doblant ni pel.lícules, series ni anuncis. I si pot ser fotent als treballadors millor que millor. Que no et frene una reducció d'un 75% d'ajuda als dobladors!

2- Crea un deute de 1.200 millons d'euros i fes, amb una programació de merda bàsicament repetitiva, que pràcticament ningú mire la cadena ni invertixca en ella.

3- Esclavitza-la baix els interesos d'un partit feixista d'extrema dreta, i possa-la en contra dels interesos dels pròpis valencians. Sobretot, que siga sumament evident, per a que a la gent li done més asco encara si pot ser.



4- No busques bones relacions amb altres cadenes del mateix domini lingüístic. Enfrontat a elles! Encara que siguen molt superiors! I per supost, deixa els teus platós de televisió per a cadenes xenòfobes i homofobes com Intereconomía, per a que puguen gravar les seues basures sensacionalistes d'extrema-dreta!

5- No renoves mai la cúpula directiva de la cadena, i en cas de fer-ho, acudeix als amigatxos de l'ànima...

Seguint estos simples pasos, aconseguiràs una televisió pública privada, al servici d'un partit antivalencià, que té la llengua pròpia marginalitzada, en números rojos i amb un 5'4% d'audiència.

Ja tan sols deuràs esperar a que caiga, i fugir amb les butxaques plenes! Felicitats!

Per a més informació sobre l'antigament coneguda com Campsnal9, avui en dia NO-DO9, visiteu La mirada crítica.

El valencià que va construir un xalet Normand a la part alta d'un edifici a Buenos Aires

En una alçada de nou pisos, un xalet que sembla extrapolat d'algun paisatge del vell continent, domina una de les millors vistes de Buenos Aires. I tot a pocs metres de l'obelisc, l'ícon urbà de la ciutat.

I com no podía ser d'altra manera la història del xalet és responsabilitat d'un immigrant valencià, Rafael Díaz, que com altres tants, arribà a Buenos Aires buscant millors oportunitats a finals del segle XIX.

L'edifici sobre el que es construeix el xalet és el seu negoci de moblería, que prospera en l'ambient de en aquells dies ascendent classe mitjana argentina. En pocs anys, queda al comandament de la botiga de mobles més gran d'Amèrica Llatina, amb un saló de vendes de diversos pisos, i un sistema de venda per catàleg a tot el país. La seva seu estava localitzada a passos d'on, en poc temps, es construiria l'obelisc porteño. Admirador dels xalets d'estil normand, Díaz decideix construir un a gust en el cim de la seva botiga de Mobles. Però en comptes d'estar situat en una vila balneària, aquesta vegada, estaria enmig d'un mar de ciment.


A causa de que la seva casa de residència es trobava allunyada del centre de la ciutat, el xalet en altura servia com un lloc de descans per dinar i fer la migdiada fins a tornar al seu treball ... sota de casa seva. Gairebé, com tocar el cel amb les mans.

Rafael Díaz mor l'any 1962. Els seus fills, liquiden el negoci de la moblería, ja en decadència, per llogar els pisos de l'edifici. El xalet, miraculosament (en una ciutat en constant canvi) sobreviu fins a l'actualitat, gairebé en l'oblit, encimbellat al cim del cor de Buenos Aires, però envoltat d'enormes cartells publicitaris que li neguen la meravellosa vista de la ciutat, i en dies clars, fins a la costa d'Uruguai.


Si algú té l'oportunitat d'anar a Argentina i caminar per l'obelisc, avui podrà mirar sobre l'edifici, a l'adreça exacta de Sarmiento 1113. I podrà veure el xalet des d'alguns angles tancats, avui restaurat i funcionant com una confiteria per al personal de les empreses del edificis. Clarament, un dels xalets d'estil normand més insòlits quant a la seva ubicació de tot el planeta.

Info de La Nación

Què és un Oxímoron?

Un oxímoron consisteix a harmonitzar dos conceptes oposats en una sola expressió, formant així un tercer concepte. Atès que el sentit literal d'un oxímoron és 'absurd', es força al lector a buscar un sentit metafòric.

Per exemple, això és un oxímoron:

Article 14 de la Constitució Espanyola de 1978
Els espanyols són iguals davant la llei, sense que puga prevaleixer
per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

Article 56 de la Constitució Espanyola de 1978
3. La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat. Els seus actes seran sempre referendats en la forma establerta en l'article 64, no tenint validesa sense aquest referendament, llevat del que disposa l'article 65.2.

Radio Occitania

Fa un temps vaig difondre l'espai de comunicació "conjunta" en la nostra llengua. Avui aprofite per mostrar-vos una iniciativa nortenya que promociona els programes en llengua Occitana.

Radio Occitania

Radio local associativa, creada en 1981 a Tolosa, tant les nostres característiques, com el nostre nom ho indica, n'es la promoció de la llengua així com de la cultura occitana.

16 hores de programes al menys per dia son realitzats després d'aquesta data.

La nostra fita és la de realitzar els nostres programes de mes en mes en Occità, ja que podem emetre tots tipus de temes: l'economia, la política, l'esport, la literatura, el cinema, la cultura, l'historia, l'actualitat, la ciència... donant-li un aspecte viu i actual a la llengua d'Oc.

A Mitjorn-Pirineus, diverses ràdios associatives proposen programes en llengua occitana en l'Arieja, Tarn, Tarn-i-Garona, l'Olt i l'Aveirò. Nomes dues ràdios locals difusen aquest tipus d'emissions mes o menys cap el 60% de llurs graelles: extractes de Radio Pais al Ponent, entre l'Atlàntic i la Garona, i Radio Occitània dins l'aglomeració de Tolosa, al Cominjes i al Lauragues.

Els nostres programes Occitans i Catalans, llengües germanes, són realitzats amb una sensibilitat cultural per a tal de valoritzar el patrimoni cultural europeu amb 10 a 15 ores de programes per dia.

Radio Occitània programa cursos d'iniciació i de perfeccionament en llengua occitana, així com cada dia, 12 punts d'informacions regionals, nacionals i internacionals en Occità (amb 2 butlletins complerts de 30 trenta minutes bilingues Francès-Occità), demostrant el caràcter actual i ben viu de la llengua dels Trobadors.

Dins la regiò de Tolosa, la llengua occitana es parlada per el 14% de la gen i la comprenen 41%, n'obstant dins les rodalies i l'ambit camperol, es parlada per el 28% de la gent i el 48% la comprenen. De les persones questionadaes, 75% consideren que la llengua occitana fa part de la cultura de Mitjorn-Pirineus, 80% son favorables a un ensenyament de l'Occità, i 77% dessitjen que França adopti una lei per la reconeixença i la protecciò de les llengues nacionals.

19 d'Abril Día dels nadius Americans

El 19 d'abril es commemora el dia del Nadiu Americà, dia Americà de l'Indi, dia del Aborigen Americà, o anomenat també amerindi o indígena. És celebrat en aquesta data pel fet que, el 1940, a la ciutat de Pátzcuaro, Michoacán, es va dur a terme el Congrés Indigenista Interamericà on es van reunir, per primera vegada, els representants de cultures indígenes del llunyà continent.

El dia del Nadiu Americà pretén tenir cura i perpetuar, a més de valorar, les cultures aborígens d'Amèrica que no gaudeixen encara d'un tracte igualitari entre els seus ciutadans. La Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes, aprovada el 13 de setembre de 2007, és un marc referencial per a afirmar el respecte i igualtat cap als pobles indígenes entre totes les nacions. Aquesta declaració, a més, consolida aquestes cultures com a patrimoni comú de la humanitat.

La població aborigen forma part de la identitat nacional de cada país d'Amèrica-el indígena és identitat-, a Mèxic representa el 13% de la població, en països com Bolívia, Guatemala o Perú, la població indígena americana representa el 50% (o més) de la població total, i així, des de Xile amb 4.6% fins a Canadà amb 2.0%. En molts d'aquests pobles autòctons d'Amèrica, enmig de conflictes i tensions, s'ha transmès generacionalment el coneixement per la sostenibilitat de l'entorn on habiten, ells són per molt, els primers ambientalistes que en la seva diversitat han cridat a la Terra: "Mare Terra" perquè tota vida emana d'ella, i se sabien part. En aquestes cosmovisions, a més de la terra, l'aigua, l'aire i el foc també són sagrats; aquest saber indígena permet una harmonia en família, i família és, per a ells, tot el que és viu sobre la Mare Terra, totes les relacions i connexions entre el seu ésser i la resta del planeta i l'univers.





El Dia del Nadiu Americà, cada 19 d'abril, és un bon dia per recordar la necessitat d'aclarir, estimular i coordinar la política indigenista dels diversos països per al desenvolupament de normes i mesures aplicables que milloren de manera integral la vida de les famílies indígenes, començant per revalorar les seves arrels ancestrals.

El món al revés

Exactament així estem. Quan s'ajuda als que han creat aquesta crisi i es criminalitza i castiga als qui la patim. Quan alguns ninots s'atreveixen a dir que el castellà està perseguit a terres com Galiza, Catalunya o València. Quan jutges tenen que exiliar-se per investigar el franquisme. Quan et demanen experiència per a treballar, quan necesites un treball per tindre experiència. Quan treballes per poder tindre un cotxe, però et demanen cotxe per poder treballar. Quan fotografíen al líder del PP a un vaixell de narcotraficants i el cesat és el fotògraf. Quan el primer que seu a la banqueta dels acusats, en el cas Gürtel, no és cap corrupte del PP, sinó un dels denunciants. I un llarg i trist etcètera, llavors es veu que efectivament estem a un món al revés.

El Barri Xinés de València

Nosaltres, els meus amics i jo, tinguem per ritual agafar el tren a Xàtiva per anar els caps de setmana (els que anem) al Cap-i-Casal, de festa. És un costum pràctic més que res, i també molt divertit...anècdotes hi han un fum i la preocupació pel cotxe és inexistent. Quan arribes amb el tren a València capital, a l'estació del Nord, bellíssim edifici modernista del s. XIX-XX i Patrimoni Històric Artístic, et trobes al seu costat esquerra al eixir, i dret al entrar, amb un barri molt característic. Quan camines pel 唐人街 (Barri Xinés), tot són botigues de xinesos i per a xinesos, encara que obviament qualsevol pot comprar en tals establiments. Un mateix té la sensació de caminar per un carrer qualsevol de Pekín, amb xinesos passejant pels carrers, cartells de les tendes amb la seua escriptura criptogràfica -degut a lo dificil que és aprendre-la-, les perruqueries, botigues de menjar, restaurants, fruiteries, drogueries,etc.

No fa falta anar molt lluny per disfrutar del exotisme oriental. A mi personalment, m'encanta el Pà Baozi (包子). Una espècie d'entrepà a base d'una massa feta al vapor amb carn al seu interior. Sempre que vaig cauen dos deixos panets. És una delicatessen.

Vos recomane anar alli i disfrutar d'algo distint a lo habitual. I perque el saber no ocupa lloc, vos done una classe de xinés express, lo més bàsic. Així demostreu als xinesos que som persones cultes.

Quan entreu a un establiment o simplement voleu saludar a un xinés, (com que tenen molt de respete per la seua pròpia cultura, és extrany no coneixer algún que no el sàpiga, inclús els nascuts aci), lo que heu de dir és "Ni häo!", que significa "Hola!". I "Ni häo ma?" significa "Com està vosté?". A lo que es pot respondre: "Häo!", o siga, "Bé".

Si cregueu que podeu regatetjar amb els xinesos, sou uns il.lusos, però podeu intentar-ho començant per un "Tài guì le", o el que és lo mateix, "Massa car". (aquesta és graciosa perque el fonema sona com "tagüela")

Si voleu agraïr qualsevol cosa, o per educació respondre quan et servisquen alguna cosa "Xié, Xié" vol dir "Gràcies", i "Düo Xié!" s'utilitza per a dir "Moltes gràcies!".

Si voleu donar-los la benviguda a cap lloc, un "Huānyíng", "Benvingut!" serà suficient.

Per a despedir-se, un simple "Zàijiàn!" vos servirà com un "Adéu!".

Recordem!

歡迎 - Huānyíng - Benvingut
你好 - Ni häo! - Hola!
你好嗎？ - Ni häo ma? - Com està vosté?
好 - Häo! - Bé (bò)
謝謝 - Xié, Xié - Gràcies (quasi com el Xè valencià!)
鐸謝 - Düo Xié! - Moltes gràcies!
再見 - Zàijiàn! - Adéu!
太貴了 - Tài guì le - Massa car

I això és tot, ja esteu preparats per a ser un xinés més del 唐人街!
Aneu practicant, així quan mitja xina estiga aci, ja tindreu feina feta.

Fins una altra!

Valenceland

És la història d'un lloc anomenat Valenceland. Valenceland era un lloc on tots els Valencianets vivien i jugaven, on naixien i moríen, i ho feien tot de la mateixa manera que tú i jo. Inclús teníen un parlament, i cada quatre anys tenien una elecció. Caminaven rumb a les urnes i votaven. I cada día d'eleccions tots els Valencianets i Valencianetes, acostumbraven a anar a les urnes i elegien un Govern. Un govern format per enormes i gordes gavines espanyoles. Ara si penses que és extrany que uns valencianets trien un govern de gavines espanyoles, mira també els últims anys dels Mallorquinets i voràs que no és un cas aïllat. No estic diguent res en contra de les gavines, ells eren uns "bons companys", dirigíen el govern amb "dignitat", pasaven bones lleis, és a dir, lleis que eren bones per als espanyols. Però estes lleis que eren bones per als espanyols, no ho eren tant per als Valencianets. Una de les lleis deia que el castellà devia ser oficial i predominar sobre la llengua autòctona, per facilitar la colonització. Una altra llei deia, que els Valencianets deuríem demanar qualsevol cosa al Govern Central, per a que des de alli pugueren controlar fàcilment el desenvolupament valencià, no fora cas que es feren massa forts i mentrestant, s'enriquien. Totes aquestes lleis eren bones lleis per als espanyols, però eren molt dures per als Valencianets. I quan els Valencianets ho tenien més i més dificil, quan ja no podíen fer res més, van decidir que es devia fer algo al respecte. Llavors van anar en massa a votar. Votaren contra les gavines espanyoles...votaren a les roses espanyoles. Les roses espanyoles van utilitzar una genial campanya, van dir: "Tot lo que necesita Valenceland és més visió!". Van dir: "El problema en Valenceland, és el tracte discriminatòri als valencians. Si ens elegixen, nosaltres ho normalitzarem!" I ho van fer. Van normalitzar la situació amb el bilingüísme...anglés-castellà i van continuar regalant caixes d'estalvis al centre. I la vida dels Valencianets continuà siguent igual de dura. Així que quan no van poder més, votaren contra les roses espanyoles i elegiren de nou a les gavines espanyoles. Per a després tornar a les roses, i d'ahi a les gavines. Inclús provaren amb un mig gavina, mig rosa, i ho anomenaren Coalició. Inclús intentaren un govern amb espanyols valencianoparlants, eren espanyols que intentaven sonar com a Valencians però que actuaven com a espanyols. Voràn amics, el problema no estava en el color, forma o aspecte dels grups. El problema estava en que eren Espanyolistes! I perque eren espanyols naturalment treballaven pels interesos dels espanyols i no dels Valencianets. Finalment va vindre de molt lluny un Valencianet que va tindre una idea. Amics meus, esteu atents a l'humil company amb una idea. Éll va dir als altres Valencianets: "Mireu companys! Per què seguim elegint un govern format per espanyols? Per què no elegim un govern fet per Valencians?". "OH!" van dir, "És un catalanista!!". Així que el possaren en la presó. "Però vull recordar-los que es pot tancar o eliminar a un Valencià o a qualsevol altre home...però no es pot tancar una idea."

Inspirat en Mouseland de Thomas Douglas.

Formigues porteres

Navegant per la xarxa he trobat una curiosa formiga de la qual no tenía ni idea de que exisitira i per tant, no puc evitar parlar d'ella. Un, acostumat a veure documentals per internet sabía de la existència de formigues que utilitzen el seu "cul" com a contenedor de nutrients per a altres membres del seu formiguer en cas d'escasseig, i d'altres que són lo suficientment ferotges com per a menjar-se en qüestió de segons éssers vius molt més grans que elles. Però desconeixía que algunes formigues s'haveren adaptat a la funcionalitat de "porta d'acces al formiguer".

Aquestes Cephalotes varians o Formigues tortuga han desenvolupat una espècie d'escut plà al seu enorme cap que utilitzen per taponar l'entrada al formiguer d'altres rivals o depredadors.




Viuen a les cavitats pre-existents dels arbres a les zones tropicals. Al no construir elles el formiguer deuen conquerir i defensar el territori, d'ahi aquesta evolució defensiva.




Les obreres d'esta espècie es divideixen en dos grups: unes xicotetes i àgils, i les altres, més grans i robustes amb el cap aplanat, les defensores del territori.




Segons el tamany de l'acces al seu territori poden formar un mur impenetrable al més pur estil "Espartà" per impedir l'acces a qualsevol enemic.



Via AWP

Casus Belli

No esperava tindre espies personals!!

Gràcies a un missatge al mail d'aquest bloc per part d'un anònim, he pogut comprovar que a alguns blocs de caire nacionalista espanyol han parlat d'aquesta bitàcora i del seu autor, o siga, un servidor. M'afalaga, el fet de que lladren per mi, significa que vaig per bon camí. Lo que diuen és lo de sempre, estàn obsesionats en catalunya i "m'acusen" de catalanista, aportant a més, la teoría conspirativa de que aquest bloc el dirigeixen des de Catalunya.

hahahahahahahaha Estos alienats de la realitat sempre m'alegren el dia. Quins collons clavar-se amb el bloc sense haver-los dit res. No vaig a ser com ells i fer mala propaganda dels seus blocs, per tant no els enllace...pobres, ja tenen prou en lo seu.

Però si, mira...ja va siguent hora de que confese...este bloc està teledirigit des de Catalunya, concretament per Jimmy Jump els dies que té lliure. Darrere els governs estem el HAARP - Anunnakis - Jimmy Jump -Jo. M'han pillat!

A més, és completament cert que sóc Catalanista...i Valencianista, Castellanista, Mallorquinista, Canarista, Llionista, Andalucista, Aragonista, Basquista, Galleguista...no era dificil observar-ho al haver escrit distintes entrades abogant al respecte per totes aquestes cultures. Però no acaba ahi la cosa...també sóc Occitanista, Montblanquista, Escocista, Irlandista, Vall d'Aranista, Bretonista, etc. Estic més per la diversitat REAL que no de la que parla Espanya per exemple amb el seu expansionisme uniforme. Pense que és millor per a un estat el fet de respectar-nos tots mutuament que el fet d'haver construït una nació sobre els cadàvers d'altres nacions.

La idea d'una República Federal ja no tan sols Espanyola, sinó Ibèrica és molt atractiva, però desgraciadament, la ignorància espanyola ho fa, no diré imposible, però si molt dificil. D'ahi que no quede altra que l'independentisme, perque aquesta Espanya, sentint-ho molt no val, és sumament perjudicial per a la salut mental i cultural de tots els que vivim en ella. De tanta represió com en la que s'ha construït la idea d'aquesta Espanya, no podía eixir res bò. Sense tradicions ni arrels nacionals, la identitat espanyola ja és només una qüestió de voluntat avui en día.

Però les coses artificioses no duren per sempre. És per això que mentre Espanya es busca a si mateixa les velles nacions s'alcen de les seves tombes glaçades.

I ixa és una de les clares diferències entre, no tant sols, el meu bloc i els vostres, sinó també les nostres ideologíes. Mentre vosaltres mireu per destruir i substituir, hi han altres que mirem per recuperar, reparar i construir. Per fer Espanya heu obligat a passar a les altres nacions per absolutismes i totalitarismes. L'última, amb la dictadura de Franco, vareu destruir molt i vareu impossar un nyap. Una vegada en "democràcia" començareu a usar estratègies nocives per a totes les nacions penínsulars cosa que no vos ha eixit massa bé, mentrestant, les llengues regionals avancen i llurs identitats es reafirmen, precissament reforçats per aquestos atacs.

Gallecs, Castellans, Catalans, Bascos, Aragonesos, Valencians i tants altres pobles no obren cap debat sobre llur identitat nacional. Ho tenen ben clar. Qui no ho té clar, i amb raó, és Espanya.

No vos obsesioneu amb els catalans, no són la única nació penínsular que camina cap a la independència, i no els culpeu, mireu cap enrere abans de dir res. Ah! Que ixa és una altra...s'ha de tindre molt poca memòria - o vergonya- per a dir nazis als altres siguent nacionalista espanyol. Crec que en realitat sabeu massa bé el perque ho dic.

Així que no vos molesteu en atacar-me, no anireu a cap lloc, és una absoluta i total pèrdua de temps. Un consell vos done, menys agresivitat i més cultura. Somrigueu home, que Espanya és campiona mundial de futbol!! ;)

Gran Festa Inaugural i pública de l'aeroport de Castelló

"Fabra inaugura un aeroport sense avions ni permís de navegació:
"Se puede pasear por las pistas, lo que no se podría hacer si despegaran aeronaves"

Doncs llavors, aprofitem l'oportunitat que ens brinden Fabra i Camps, per a passar una alegre jornada festiva a les instal.lacions que tan amablement ens cedeixen.
Podem fer festes, barbacoes, discomovils, envolar el Catxirulo o menjar-nos la mona, els que tinguen equips de música que els porten, els que siguen batuquers que vinguen a animar, skaters, ciclistes, famílies, diumengers, Ravera ... tots són benvinguts, tenim una aeroport per gaudir ..."

Aquest missatge es pot llegir a la convocatòria d'una irònica festa Rave Inaugural de l'aeroport de Castelló al Facebook, inaugurat fa poc per Camps i Fabra, per aprofitar que tinguem un aeroport sense avions ni permisos de vol. Ja s'han apuntat unes 9.500 persones més les 3.000 que pot ser aniríen. Tot un èxit de masses, i és que si algo té el PP, és que en ells, "la fiesta nunca acaba".

Canvi d'estil

Fins una altra antic banner! Renovar-se o fer pudor a podrit!

El nou és un poc minimalista, però ahi radica també la seua belleça, en la seua senzilleça.

Mapes Interactius - Joc Educatiu

Clickeu en la imatge per jugar, que està molt bé!

I de regal una notícia que constata la bogería de la que he parlat en l'entrada anterior.

Eficiència Japonesa vs. Especulacions Made in Spain

Japó, després de 6 dies, tota una carretera reparada.

Spain, 3 mesos per ficar 3 faroles.

Els Manel i l'aventura de ser músic no castellanoparlant

Hi han molts músics, d'altíssima qualitat, que canten en la nostra llengua. Desgraciadament pocs són reconeguts i cap és promocionat al Estat Espanyol pel simple fet de no cantar amb la "lengua del Imperio".

Fa poc ha sigut notícia que el grup Manel ha sigut número 1 de vendes a tot l'Estat. Jo volía parlar sobre aquest èxit al bloc com a homenatge pel seu esforç que ha donat com a fruit un èxit merescut. Sem van adelantar des de l'Aixeta.

I vegent la notícia a El Mundo, per curiositat, també vaig llegir els comentaris, coneguent-los com els conec segur que més d'un escupiría bilis per la boca, i no em van decepcionar. Ja que l'entrada sobre els Manel l'havía fet un company, havía pensat el fer-ne una sobre els comentaris casposos al diari Espanyol sobre la notícia de que un disc en català fora número 1. També he vist un article sobre això a Directe.cat! ...maleït siga!

La sort bloguera no m'acompanya ara...

PPLeaks

El mapa de la Corrupció del PP segons la informació recopilada per PPLEAKS.

10 Estratègies de Manipulació

El lingüista Noam Chomsky va elaborar la llista de les "10 Estratègies de Manipulació" que s'utilitzen, a través dels mitjans, per a controlar-nos:

1. L'estratègia de la distracció.

L'element primordial del control social és l'estratègia de la distracció que consisteix a desviar l'atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d'informacions insignificants . L'estratègia de la distracció és igualment indispensable per a impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l'àrea de la ciència, l'economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. "Mantenir l'Atenció del públic distreta, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per pensar (veure "Armes silencioses per a guerres tranquiles")


"El terror es basa en la incomunicació i l'aïllament" (Rodolfo Walsh)



2. Crear problemes i després oferir solucions.

Aquest mètode també és anomenat "problema-reacció-solució ". Es crea un problema, una "situació" prevista per causar certa reacció en el públic, per tal que aquest siga el mandant de les mesures que es desitja fer acceptar. Per exemple: Deixar que es desenvolupe o s'intensifique la violència urbana (Delinqüència), o organitzar atemptats sagnants, per tal que el públic siga el demandant de, estrictes polítiques i lleis de seguretat en perjudici de la seva pròpia llibertat. O també: crear una crisi econòmica per fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials, privatitzacions i el desmantellament dels serveis públics.



3. L'estratègia de la gradualitat.

Per fer que s'accepte una mesura inacceptable, n'hi ha prou aplicar gradualment, amb comptagotes, per anys consecutius (Com es ve fent amb certes privatitzacions o l'eliminació de llengües autòctones). És d'aquesta manera quines condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990: Estat de benestar mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, atur en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents, tants canvis que hagueren provocat una revolució si s'hagueren aplicat d'una sola vegada.



4. L'estratègia de diferir

Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com "dolorosa, però necessària" (Com l'actual reforma a l'edat de les pensions del Govern i l'oposició espanyola), obtenint l'acceptació pública, en el moment, per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l'esforç no és emprat immediatament. Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que "després d'això tot anirà a millor i el sacrifici podrà ser evitat". Això dóna més temps al públic per a acostumar-se a la idea del canvi i d'acceptar-la amb resignació quan arribe el moment.



5. Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat o malalts mentals.

La majoria de la publicitat televisiva adreçada al gran públic utilitza discurs, arguments, personatges i una entonació particularment infantil, moltes vegades propers a la debilitat, com si l'espectador fos una criatura de poca edat o deficient mental. Com més gran siga l'engany a l'espectador, més es tendeix a adoptar un to infantil. Per què? "Si un es dirigeix a una persona com si ella tingués l'edat de 12 anys o menys, llavors, en raó de la suggestionabilitat, ella tendirà a una resposta o reacció també desproveïda d'un sentit crític com la d'una persona de 12 anys o menys anys d'edat "(veure" Armes silencioses per a guerres tranquiles").



6.Utilitzar l'aspecte emocional més que reflexiu.

Fer ús de l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per causar Shock, una mena de curt circuit en l'anàlisi racional, i finalment al sentit crític dels individus. (Exemple mostrar una vegada i una altra a víctimes d'un desastre, un atemptat o d'una crisi econòmica, per utilitzar-les com a justificant i així dur a terme "Decisions impopulars, però necessàries") D'altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d'accés a l'inconscient per a implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments ...

"L'art dels nostres enemics és desmoralitzar, entristir als pobles. Els pobles deprimits no guanyen. Res gran es pot fer amb la tristesa" (Arturo Jauretche)



7. Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat.

Fer que el públic siga incapaç de comprendre les tècniques que influeixen directament en éll i els mètodes utilitzats per al seu control i esclavitud. "La qualitat de l'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobre i mediocre possible amb l'accés a la menor quantitat d'informació veritable, de manera que la distància de la ignorància que es planeja entre les classes inferiors i superiors parega, siga i es mantinga inabastable per a les inferiors "


"La majoria dels professors ensenyen fets, els bons professors ensenyen idees i els grans professors ensenyen com pensar" (Jonathan Pool)


"La ignorància és el pitjor enemic de la civilització, i la ignorància sol ser, en els seus efectes, tan malvada com la pròpia maldat" (Eugenio María de Hostos)



8. Estimular al públic a ser complaent amb la mediocritat.

Promoure al públic a creure que és "La moda" ser simple, estúpid, vulgar i inculte. Instant a tractar com a "Bicho raro" a qui pensa més del compte. ¿Irònic no? (Beléns Estébans, Rafes Mores, Johns Cobres,...)



9. Reforçar l'auto-culpabilitat

Fer creure, a l'individu, que éll és l'únic culpable de la seva pròpia desgràcia, per causa de la seua poca intel ligència, mínimes capacitats, o del seu insuficient esforç. Així, en lloc de rebel.lar-se en contra de l'injust sistema econòmic en què viu, l'individu s'auto-desvalguda i es culpa, el que genera un estat depressiu, un dels efectes és la inhibició de la seva acció.



10. Conèixer als individus millor del que ells mateixos es coneixen.

En el transcurs dels últims 50 anys, els avanços accelerats de la ciència han generat una creixent bretxa entre els coneixements del públic i aquells posseïts i utilitzats per les èlits dominants. Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el "Sistema" ha gaudit d'un coneixement avançat de l'ésser humà, tant de forma física com psicològicament. El sistema ha aconseguit conèixer millor l'individu comú del que éll es coneix a si mateix. Això significa que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control més gran i un gran poder de manipulació i utilització dels individus, més gran que el dels individus sobre ells mateixos.