Ontinyent, poble del País Valencià

"Estem contents de viure amb alegria al costat de molts altres pobles que junts formem un gran País, el nostre sempre estimat País Valencià."

Un públic molt nombrós va assistir a aquesta convocatòria que demostra la normalitat i força cultural del topònim de País Valencià, el qual va rebre el suport explícit dels artistes que van anar oferint les seues obres: Toni de l'Hostal, Feliu Ventura, Pep 'Botifarra', Tomàs de los Santos i Borja Penalba, Carles Pastor, Tashkenti, la Trocamba Matanusca, Kaoba, Neuròtics, Mal Abuso, La Marabunta, Andreu Valor, Pau Miquel Soler i Hugo Mas.

A més a la glorieta de la capital de la Vall d'Albaida també hi havíen paradetes i tallers de pintura a l'estil trobadoresc.

La convocatòria ha respost a l'atac del PP contra l'ús correcte de 'País Valencià'. El PP va prohibir el terme "País Valencià" al Consell i a les Corts, obligant a utilitzar tan sols el nom imposat de Comunidad Valenciana. Ho va aprovar el PP, que va fer valer la seua sospitosa majoría absoluta per tirar endavant la proposició que obliga que les institucions i el Consell no tramiten cap iniciativa parlamentària o escrits que no siga Comunidad Valenciana. La proposició es va aprovar amb els 47 vots del PP a favor i els 37 vots de l'oposició en contra.

Mentre eliminen un nom que'ls valencians elegirem democràticament i que té una llarga història de les nostres institucions, places i carrers obligant-nos a utilitzar un nom imposat des de Madrid. Este grup de corruptes, lladres de tratge i corbata, mantenen a Franco d'alcalde honorífic, a José Antonio Primo de Rivera, i altres franquistes o etnocides/genocides als nostres carrers, pobles, institucions i alcaldíes per a la nostra vergonya.

Expulse'm al PP! Ja prou de patir la seua ingorància i mala fé que fa més mal que una pedregà! Si eres Valencià, si estimes la teua cultura i la teua gent, tin un mínim de sentit comú i no els votes!

Romanç Contra Camps - Al Tall

Déu em done inspiració
per a poder explicar
la vida d’un pecador
que duu la ruina al poble
governant amb confusió.

Francisco Camps és la fitxa;
de la Generalitat
es repenja i encapritxa
i gastant sense trellat
al país ha fet la guitza.

Du dins el pap una idea
Camps procura a poc a poc
soterrar la nostra llengua
i penjar-la en la paret
del museu de la indecència.

Amb ràbia i obstinació
va empentant una campanya
de brutal persecució
a Acció Cultural que sempre
per la llengua ha fet un front.

TV3 tan apreciada
que durant 26 anys
amb València connectava
Francisco Camps l’ha tancat,
assolant un pont de guaita

Televisió en valencià
Canal Nou va retirant-se
i el doblatge s’ha tallat
vulnerant els estatuts
què per això cèntims no hi ha.

Van per milers els infants
que volen entrar a escola
estudiant en valencià,
però Camps no crea places
Què per això cèntims no hi ha.

Disculpeu Francisco Camps,
si sou gent de bona traça
i al cor guardeu pietat,
però fugiu de votar-lo
què ens durà calamitats.

Mai no ha volgut escoltar
a les víctimes del metro,
uns innocents ciutadans
que clamen per que assumisca
la responsabilitat

La seua veu és somorta,
diu que dos i dos són tres
i una més que ell en reporta
per atendre els seus amics
i ofrenar a Espanya glòria.

Xoriços i presidiaris
són amics que ell ha triat
mentre va resant rosaris
i entre tots han convertit
esta terra en un calvari.

Ell somriu d’orella a orella,
i mentre somriu es riu,
quan se n’ix per la portella
dels perills que alguns judicis
el condemnen a la rella.

Vergonya per a València,
proposar un encausat
a ocupar la presidència
de la Generalitat
és un càrrec de consciència.

Entre l’America’s Cup,
una visita del Papa
o la ciutat de les Arts
i amb la cursa d’automòbils,
la butxaca ens ha escurat.

Escoles en barracons,
la sanitat va ofegant-se
per manca de previsió,
els vells i aquells que no es valen
oblidats en un racó.

I la Generalitat
deu mes diners que divisa,
tant que no poden pagar
les empreses que l’atenen
van caient en un forat.

Verge dels Desemparats,
dóna senderi en les urnes
i als valencians unitat
amb tots els pobles que tenen
la llengua en comunitat.

Valencians i valencianes,
no voteu Francisco Camps
que vos farà eixir per cames
de la llengua que parleu
i la llar dels vostres pares.




Per dignitat i sentit comú, no voteu a Camps.

Radio Occitania

Fa un temps vaig difondre l'espai de comunicació "conjunta" en la nostra llengua. Avui aprofite per mostrar-vos una iniciativa nortenya que promociona els programes en llengua Occitana.

Radio Occitania

Radio local associativa, creada en 1981 a Tolosa, tant les nostres característiques, com el nostre nom ho indica, n'es la promoció de la llengua així com de la cultura occitana.

16 hores de programes al menys per dia son realitzats després d'aquesta data.

La nostra fita és la de realitzar els nostres programes de mes en mes en Occità, ja que podem emetre tots tipus de temes: l'economia, la política, l'esport, la literatura, el cinema, la cultura, l'historia, l'actualitat, la ciència... donant-li un aspecte viu i actual a la llengua d'Oc.

A Mitjorn-Pirineus, diverses ràdios associatives proposen programes en llengua occitana en l'Arieja, Tarn, Tarn-i-Garona, l'Olt i l'Aveirò. Nomes dues ràdios locals difusen aquest tipus d'emissions mes o menys cap el 60% de llurs graelles: extractes de Radio Pais al Ponent, entre l'Atlàntic i la Garona, i Radio Occitània dins l'aglomeració de Tolosa, al Cominjes i al Lauragues.

Els nostres programes Occitans i Catalans, llengües germanes, són realitzats amb una sensibilitat cultural per a tal de valoritzar el patrimoni cultural europeu amb 10 a 15 ores de programes per dia.

Radio Occitània programa cursos d'iniciació i de perfeccionament en llengua occitana, així com cada dia, 12 punts d'informacions regionals, nacionals i internacionals en Occità (amb 2 butlletins complerts de 30 trenta minutes bilingues Francès-Occità), demostrant el caràcter actual i ben viu de la llengua dels Trobadors.

Dins la regiò de Tolosa, la llengua occitana es parlada per el 14% de la gen i la comprenen 41%, n'obstant dins les rodalies i l'ambit camperol, es parlada per el 28% de la gent i el 48% la comprenen. De les persones questionadaes, 75% consideren que la llengua occitana fa part de la cultura de Mitjorn-Pirineus, 80% son favorables a un ensenyament de l'Occità, i 77% dessitjen que França adopti una lei per la reconeixença i la protecciò de les llengues nacionals.

València Ska

València ska naix amb l'objectiu de convertir-se en el portal de l'ska del País Valencià, des d'Alacant a Castelló.

Per què?

Pegant una simple volta per internet podreu comprovar com són molts els grups que tenen l'ska com a referent d'una manera o altra i que molts als que ens agrada aquesta sincopada música no coneixem, sent de tan a prop nostre. Açò està ben clar que és roin per a tot i totes. Però a més de grups hi ha associacions, promotors de concerts, selectors, sound systems, locals, programes de ràdio,bars, pubs etc... que fan el seu "curro" però passen inadvertits per a la majoria.

Com participar?

Si estàs en qualsevol de les situacions anteriors o simplement penses que tens qualsevol cosa que aportar estàs convidat al projecte. Només has d'enviar-nos el que fas a info@valenciaska.net i en quan puguem (ningú ens paga per fer açò, evidentment, és per pura passió per la música) ho posarem a la web de la millor manera que sabem. Si envies alguna imatge o logo millor que millor

València Ska ja és Associació cultural!

Després de molt de temps meditant a les muntanyes de Jamaica, entre la mare natura i algun que altre rastafari que ens va ajudar en la busqueda, per fi avui podem dir que València Ska ja és associació!!!

Volem fer una crida a tots els nostre seguidors, i animar-vos a que es feu socis, farem una assemblea per a decidir el futur de l’associació i de València Ska.

Aquestos són els passos:

Des de ja mateix: CAPTACIÓ DE SOCIS: envie el teu nom i cognoms indicant la teua disposició a ser soci a info@valenciaska.net.

Assemblea general. Acordarem una data i decidim les quotes anuals (s’ha de parlar, però volem una cosa simbòlica 5-10€ any aprox.) i es renovaran càrrecs de la junta de l’associació. Necessitem gent nova amb ganetes de currar!

Després de l’assemblea:Doncs qui estiga d’acord amb la quota establerta la paga i qui no, doncs no te cap compromís. Començar a preparar el IV València Ska Festival i els projectes que la nova junta decidisca.

Açò va de bo!

Web Oficial!

Més de 80.000 persones es manifesten a València per TV3, la llengua i la transparència.

Amb el lema 'Sí a TV3! Sí a la llengua! Sí a la transparència!', més de vuitanta mil persones han recorregut el centre de València, en resposta a la crida d'Acció Cultural del País Valencià. La manifestació, que ha eixit des de les Torres de Quart, forma part dels actes de la diada del 25 d'Abril, en record de la derrota de la batalla d'Almansa del 1707, i culmina totes les mobilitzacions i actes fets a tot el país contra el cessament de les emissions de TV3 al País Valencià.

L'afluència de gent ha estat enorme, enmig de crits contra el detestable Francisco Camps i a favor de la recepció de TV3. Era encapçalada per una pancarta portada per les catorze entitats convocants, rere la qual n'hi havia una altra portada per representants polítics i sindicals del País Valencià, les Illes i del Principat. Al capdavant també hi havía una banda de músics Valencians.



Al final, des d'un camió escenari hi ha hagut l'actuació de Feliu Ventura, i l'actriu Pepa López ha llegit el manifest. Després va estar l'actuació de Lluís Llach. Llach abans de començar amb la seua actuació va dir que aquestes cançons que anava a cantar servien abans per lluitar contra els fascistes d'aquell temps i espera que també ho facen per lluitar contra els fascistes d'avui.

ACPV ha fet saber que l'Ajuntament de València ha posat traves a l'organització del concert de Llach, al·legant dificultats tècniques. Està clar que al PP no li agrada la cultura Valenciana, per això li van negar a Llach homenatges darrerament i ara com no, també un concert. Una ciutat amb un Ajuntament com toca, no nega l'actuació d'un cantant com Llach.

S'han adherit a la convocatòria els sindicats Comissions Obreres, UGT i Intersindical Valenciana, i entitats com Escola Valenciana, Ca Revolta, Salvem el Cabanyal i el Col·lectiu contra la Corrupció perque la manifestació també 'recull totes les inquietuds expressades per la situació econòmica, contra la corrupció, per l'ensenyament públic i el territori', com explica ACPV.



ACPV recorda que fa 'més de quatre anys que hi ha persecució econòmica i política del govern de Francisco Camps' contra l'entitat, des que el 2007 es va obrir el primer expedient administratiu. Per això, després de la manifestació del dia 16, ACPV continuarà la campanya de recollida de diners per a pagar la multa de 800.000 euros perquè, si no es paga, s'embargaran els comptes i els béns de l'entitat.

Però no va ser l'única manifestació a València. Els grupúscles d'extremadreta del GAV i Coalición Valenciana també feren una contramanifestació així, el passat dissabte 16 d'abril, l'extrema dreta catalanòfoba va patir una de les derrotes més sagnants dels darrers anys, amb un estrepitós fracàs a les seues convocatòries a València, que pretenien contrarestar els actes valencianistes del 25 d'Abril. Ni un centenar d'ultres es manifestaren pel matí i per la vesprada a València convocats pel GAV i per Coalición Valenciana (CV) malgrat la seua alta despesa en publicitat. Per la vesprada, la marxa valencianista convocada per ACPV, partits, entitats, col·lectius i sindicats aplegava 80.000, una gran marxa que encara eixia des de les Torres de Quart quan la capçalera havia arribat ja a les Torres dels Serrans, deixant en evidència els blavers, una demostració de força que ha enfonsat encara més l'antivalencianisme.

Tal i com demostren les fotos publicades a diversos mitjans, la manifestació de l'extrema dreta (de la qual no hi ha cap foto en vista general) fou una patètica passejada en soledat d'ultres rabiosos, mentre que la marxa valencianista per TV3 es convertia en una de les més grans de la història.

Però no només a València es va deixar clar que el valencianisme està més viu que mai: les Trobades d'Escola Valenciana aplegaven també este cap de setmana més de 70.000 persones arreu del País. Silla, Borbotó i València van acollir milers d'alumnes, professors, pares i mares reivindicant l'escola pública i en valencià, mentre els quatre blavers es dedicaven a bramar contra ZP i el catalanisme al centre de la capital.

Al final, tot i haver una enorme diferència de participació entre els actes de la dreta cavernícola catalanòfoba i el valencianisme de progrés la diferència més evident és de qualitat. Mentre els fatxes no tenen res més que caspa i mitjans de comunicació colonials, nosaltres tenim milers de músics, escriptors, artistes, activistes de la societat civil, joves compromesos i compromeses disposats a combatre a la nova Batalla de València per la dignitat i sempre contra els feixistes que ens neguen el nostre dret a existir.

Els partits espanyols, PPSOE, ja han rebut el missatge. Ara, a vore com actuen.

14.000 persones a l'Acampallengua 2011 de Mallorca

Unes 14.000 persones van anar aquest darrer cap de setmana a l'Acampallengua 2011 que han organitzat els Joves de Mallorca per la Llengua. Enguany l'ha acollit la localitat de Camps, on s'han dut a terme tota classe d'activitats, tallers, concerts i xarrades diverses, així com una Jornada de Normalització Lingüística a càrrec de la UIB, cercaviles, campionats esportius, teatre i dansa, tallers de tota mena, batucada, activitats lúdiques i tantes altres. També s'hi han projectat films en mallorquí/valencià/català i hi ha tingut lloc l'assemblea de l'entitat, sense oblidar el concert d'Obrint Pas, Oprimits, Ocults i Pota Lait. Joves de Mallorca per la Llengua xifra en 3.000 persones les que han acampat a la zona habilitada per a fer-ho. Les activitats amb més assistència han estat les conferències lingüístiques, especialment la de Gabriel Bibiloni (UIB), els tallers i l'assemblea de l'entitat, així com naturalment el concert del dissabte a la nit.

A l'assamblea duta a terme pels Joves de Mallorca per la Llengua també s'aprovà un manifest:

"Els polítics d’aquesta terra deixin de fer demagògia i partidisme amb la llengua catalana. El català és la llengua de Mallorca, una llengua que, tot i ser la pròpia de l’illa, es troba en una situació de desavantatge i que cal protegir i fomentar. Per això demanam que, d’una vegada per totes, es deixi de fer partidisme amb el català i que es reconegui per part de tots els partits polítics la indiscutible unitat de la llengua catalana. De la mateixa manera, enguany s’acompleixen 25 anys de l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística. Els Joves de Mallorca per la Llengua demanam el seu complet desenvolupament per tal que els mallorquins puguem viure plenament en català. Demanam que els departaments de Política Lingüística, que depenen directament dels departaments de Cultura, passin a dependre de les àrees de Presidència, cosa que faria augmentar la seva influència i possibilitaria fer una política transversal en favor de la plena normalització del català a tots els àmbits. Demanam que el català sigui la llengua vehicular a l’ensenyament: és a les nostres aules on es formen els professionals de demà i cal que siguin competents en la llengua pròpia del territori. Demanam que els mitjans de comunicació de les Illes Balears ofereixin una programació de qualitat i en la llengua pròpia, així com el lliure accés a les altres televisions en la nostra llengua que es desenvolupen fora de les Illes. També denunciam el tancament de TV3 al País Valencià, un greu atemptat a la nostra comunitat lingüística. Demanam que la llengua catalana sigui l’eix fonamental de cohesió social i l’eina bàsica en el procés d’integració de tots els nouvinguts que vénen a Mallorca. Demanam més fermesa i voluntat per part de les institucions per fer-los plenament mallorquins, cosa que passa perquè aprenguin la nostra llengua i visquin plenament en català. Demanam que el coneixement de la llengua pròpia de Mallorca sigui un requisit per accedir a l’Administració, tant la local com l’estatal, que hagi de tractar amb la societat mallorquina. Parlar en català a Mallorca no ha de ser un mèrit, sinó un requisit per accedir a l’administració pública. Demanam que els dinamitzadors lingüístics arribin a tots els pobles perquè es pugui dur a terme una feina a peu de carrer en aquesta matèria. Demanam que es desenvolupi la Llei de Cinema promoguda pel Consell Social de la Llengua Catalana que garanteix l’arribada als cinemes de la nostra llengua que, fins ara, ha romàs ignorada i silenciada en aquest àmbit del lleure. Demanam a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears que demani a l’estat espanyol el reconeixement de l’oficialitat del català a Europa. Com a idioma de més d’onze milions de persones i un dels més emprats a Internet ha de tenir una presència clara a les institucions de la Unió Europea. La nostra llengua ha de ser escoltada més enllà de les fronteres dels territoris de parla catalana. Demanam que es doni un impuls a l’Institut Ramon Llull i que se n’augmentin les seves competències amb la finalitat de promoure la col·laboració amb la resta del territori de parla catalana i de fer feina conjunta per fer realitat la plena normalització de la nostra llengua. Finalment, demanam que els càrrecs públics facin una crida a favor de l’ús de la llengua catalana i que en donin exemple fent-la servir sempre en l’exercici del seu càrrec. Campos, 16 d’abril de 2011"

Moviment contra la Intolerància

Els Manel i l'aventura de ser músic no castellanoparlant

Hi han molts músics, d'altíssima qualitat, que canten en la nostra llengua. Desgraciadament pocs són reconeguts i cap és promocionat al Estat Espanyol pel simple fet de no cantar amb la "lengua del Imperio".

Fa poc ha sigut notícia que el grup Manel ha sigut número 1 de vendes a tot l'Estat. Jo volía parlar sobre aquest èxit al bloc com a homenatge pel seu esforç que ha donat com a fruit un èxit merescut. Sem van adelantar des de l'Aixeta.

I vegent la notícia a El Mundo, per curiositat, també vaig llegir els comentaris, coneguent-los com els conec segur que més d'un escupiría bilis per la boca, i no em van decepcionar. Ja que l'entrada sobre els Manel l'havía fet un company, havía pensat el fer-ne una sobre els comentaris casposos al diari Espanyol sobre la notícia de que un disc en català fora número 1. També he vist un article sobre això a Directe.cat! ...maleït siga!

La sort bloguera no m'acompanya ara...

Xarnege -País Basc/Gascunya-

Xarnege és un mot gascó amb el qual es denomina els pobles fronterers entre Euskal Herria i Gascunya que parlen tant en basc com en gascó. Així doncs, la proposta musical de Xarnege és mestissa, amb molts elements comuns d'ambdues cultures.

Músiques tradicionals dels dos cantons del Pirineu occidental, del Bearn i d'Euskal Herria componen el repertori de cançons, danses i melodies de Xarnege. La seva música és tradicional, rica en timbres arcaics i difícil de catalogar. Una redescoberta musical de les arrels comunes d'ambdós pobles.

Xarnege s’ha convertit en un dels grups més interessants del nou folk del sud d’Europa. El seu enfocament innovador de les arrels musicals comunes d’ambdues cultures ha sorprès i captivat un públic nacional i internacional.

Xarnege ha actuat als festivals de música tradicional més importants d'Europa: Portugal, Suïssa, Itàlia, França...

Formació:

• Joan Baudoin: Boha, flauta, tamborí i veu

• Lucia Longué: Veu, flauta, pandereta de cordes, boha i acordió diatònic

• Simon Guillaumin: Veu i viola de Roda

• Josean Martín Zarko: Guitarra i bouzouki

• Juan Ezeiza: Alboka i violí

Discografia:

• Ixo – Sho (2010)

• Música de contrabanda – Gaueko lan musika (2004)

Videos sobre el grup Basc-Occità:

Pàgina Web Oficial!!!

Prou d'Apartheid

Els músics Valencians estàn masivament marginats a la seua pròpia terra. Les nostres pròpies institucions fan com si no existiren. Mentre a la ràdio s'escolta continuament la cançoneta "Que viiiiiiva Españaaaa!" com si d'un altaveu propagandístic es tractara, no s'escolta en canvi cap cançó en la nostra llengua. Les promocions tan sols existeixen per als que canten en castellà, i a les festes per als concerts tan sols conviden a Bisbals.

Així doncs, que han de fer els músics (i actors, escriptors, etc.) que treballen amb la seua llengua, el Valencià? No tenen més remei que ajustar-se el cinturó, més que res per ajustar-se els pantalons, si no cauen pel pes dels collons que tenen d'anar contracorrent, i anar si més no, a Catalunya. Si, si...ixos que alguns ignorants per asi insulten per això, per ignorancia o per enveja, ja que si no fora per iniciatives catalanes o pel seu suport, de Valencians ja no en quedava ni un. Als fets em remet.

Cert és també que cantants com Pep Gimeno Botifarra cada vegada tenen més públic al País Valencià, pareix que la música autòctona encara pot reviscolar certs sentiments, i ara s'han proposat uns quants músics Valencians tocar hui al Palau de la Música en Catalunya. Quina bogería, eh? Quan tornen els rebràn els mítics defensors de la llengua i la cultura valenciana als crits de "trahïdor", "benut a l'hor catalino"...i bé, allò únic que saben fer ixos... Perque dona igual que Pep, o Raimon canten en Valencià i si lluiten per a que la nostra cultura no desaparega, els personatges "blavensianos" que són els que no fan res, els tiraràn en cara que són uns venuts. Però escolta, qui som nosaltres per acabar en la il.lusió d'aquests fantasiosos?

Siga com siga, que Pep cante en Catalunya és una cosa molt positiva. Donar-se a coneixer siguent músic sempre és molt positiu, sobretot quan és un públic amb qui compartim llengua. Donar a coneixer la nostra cultura sempre és positiu. Que no som tan sols Paella, Mascletà i Falles.

Aixina que tota la sort del món per a l'actuació, enhorabona i que els Catalans disfruten de la nostra música!

Bones festes!

No patiu que tornarem l'any que vé!

M'agarre vacances al bloc, i espere que vosaltres també disfruteu dels dies de festa, però sense gastar molt que Gener fa por!

Jo ja tinc demanaet el regal de nadal, si, només un...no m'agrada demanar massa...

Espere que no tinga cap impediment per a portar-la...

En fi...que ho passeu bé! Bon Nadal, Bon Cap d'any & Happy New Year!

VerdCel

VerdCel és una amalgama de música, paraula, imatge i acció. La proposta d’aquest grup original, de llenguatge ric, únic, carregat de compromís, sentit i profunditat, originari d'Alcoi , no renuncia per a res a la bellesa formal, en fa un aliat. Tres discos (Lps en unes edicions acuradíssimes de Llibre-cd-dvd), un Ep i dos singles digitals, han estat les seues publicacions. Diverses les gires i molt nombrosos els concerts de presentació amb què VerdCel ha recorregut exitosament els Països Catalans, diversos indrets de l’Estat Espanyol i algunes incursions en l’àmbit europeu. Els seus treballs han sigut distingits amb nombrosos guardons: Premi Ovidi Montllor al millor disc de cançó, Premi Cantigas de Mayo, Premis de Cançó Horta-Guinardó i Viladecans, Premi popular Inquiet als clips, diverses distincions al disseny, etc.



Ara fa ja més de set anys es va crear aquest projecte en moviment i canvi que és VerdCel. Les propostes escèniques de VerdCel, a més de la música i els textos, integren des de bon començament el teatre i la imatge a la seua posada en escena. El muntatge de l’espectacle La cordeta s/e (amb l’ajut de l’actor Juli Cantó) dona pas la tardor-hivern de 2003-04 a enregistrar el seu primer disc, un Ep en format digipack, On està el Lloc?(PAE, 2004). Sempre Ovidi Montllor i la seua actitud escènica han estat una de les influències interpretatives del grup; van crear un espectacle íntegre basat en la seua obra (“Des d’hom fins el món”) i han participat en diversos treballs i tributs del canta-actor. En Març de 2006 VerdCel presenten el seu treball, fins el moment el més ambiciós, PaisViatge (Cambra Records, 2006), el primer llarga durada del grup i la culminació de les arts treballades i integrades a la manera de fer de VerdCel; un Llibre-Disc-Dvd que recull música, poesia, il·lustracions i un còmic que es converteix en el fil conductor del treball; l’espectacle, com un film, succeeix amb unes acurades vídeo-projeccions, que amb les accions el projecten més enllà de la música als directes. En aquest segon disc, “els d’Alcoi” fan una defensa poètica del territori i els nostres paisatges, amb la qual van recórrer exitosament racons del nostre territori i també altres escenaris d’arreu; va estar un treball distingit amb nombrosos guardons. Després va arribar Sàmara, on un curt-documental (Octavi Masià-Daniel Olmo) i un Còmic arrodoneixen els temes musicals del seu tercer cd; un espectacle i disc amb nom de dona: sÀmArA; la protagonista una dona nonagenària que amb les seues vivències deixa impressions als paisatges emocionals dels VerdCel; en directe com venen fent habitualment: a partir de cançons, imatges (videojeing), textos i interpretació. A les esquenes aquest equip creatiu que és VerdCel, porten quatre treballs (tres d’ells en format cd-llibre-dvd) i més de 400 actuacions de presentació dels mateixos en espais escènics diversos. Una proposta única i exquisida que ha tingut molts reconeixements de crítica i públic allà on han estat. Actualment presenten PetjAdeS, el primer tribut íntegre i reconeixement que es fa a l’obra del pioner Raimon i un dels mestres de La Nova Cançó. 15 verdSions de peces del de Xàtiva, un Curtmetratge, dos Documentals inèdits i un Còmic que relata certs punts essencials en la vida de l’artista.

Des de la Caverna Espanyola van ser tildats de "Etarres"...un absurd, però típic d'aquells que ho van declarar, uns autèntics terroristes filofranquistes. Un insult cap als músics pel simple fet de fer la seua música en la seua llengua.

Lloc Oficial

Som Socarrats! - A Mansalva -

"A Mansalva" és un grup de Rock de Xàtiva que vaig tindre el gust d'escoltar en varies ocasions. Tot grup que faça música en valencià sempre és benvingut!

Felicitats Castellers!!

Com molts sabreu ja, el dia 16 de novembre del 2010 els "Castells" es varen declarar Patrimoni de la Humanitat!!

Una boníssima notícia no tan sols per a tots els que disfruten i participen en aquest acte, també per a la nostra cultura!

Hi havía molta gent treballant per a que la UNESCO ho reconeguera, i finalment ha donat el seu fruit. I la veritat, ja era hora, tinguent en compte que els castells tenen una antiguitat de vora tres segles. Ja en les cròniques de l'any 1800 anomenen aquesta festivitat. Conegut com a "ball dels Valencians", on solíen amuntonar-se per formar una muntanya després de ballar una dança. Al llarg del temps el ball es va perdre i deixaren solamen el castell, formant una bona al.legoría del que és l'esforç de tot un poble per arribar a lo més alt.

Hi ha tot un món dins els castells i les colles que s'han de viure per poder disfrutar-les plenament. Asi al País Valencià, mai s'han deixat de practicar, com la sempre famosa "Muixeranga d'Algemesí", per posar un exemple. Tot un orgull per al poble Valencià. I és que un castell no és simplement emocions i sentiments, és una festivitat âon cap tot el món, des de homes, a dones, de xiquets a majors, d'una ideología o una altra, o de qualsevol nacionalitat...la finalitat és la de compartir i aconseguir uns objectius conjuntament, és tota una manera de viure!

Així doncs, moltes felicitacions a totes les colles castelleres i als Catalans que han fet açò posible gràcies a la seua gran tasca, i per supost, una gran felicitació a tots els Valencians -als de veritat- per ser el seu origen i mantenir-la, encara que en baix nombre. Un toc d'atenció per a que es veja tot el que perdem continuament els Valencians, i una gran cagada de cara, per a aquells que culpen als Catalans de tot, sense els quals, dificilment seguiriem vius com a poble, i això és un fet...

Felicitats també als Mallorquins per la Sibil.la i als Andalusos pel Flamenc!

World Records, Lip Dub per la Independència!

Lipdub per la independència de Catalunya i la resta dels Països Catalans, realitzat el 24 d'octubre del 2010 a la ciutat de Vic. Aquest vídeo té el rècord mundial de més gent participant en un lipdub, 5.771 persones, acreditades per la World Records Academy. La iniciativa sorgeix de la gent del poble català, amb participació de gent d'arreur dels Països de llengua catalanoparlant. Es vol fer saber, a tot el món, que Catalunya, el País Valencià i Ses Illes són nacions i com a tal necessiten la independència per assegurar-se la supervivència i el futur. La cançó escollida ha estat La Flama, del grup Valencià Obrint Pas i el poema introductòri és del Valencià Vicent Estellés.

Llibre de Meravelles

Llibre de meravelles

Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.

Ací em pariren, ací estic.
Ací treballe i done besos.
Ací agonitze i ací em ric.

Ací defense unes collites.
Deu veirtats i quatre mites.

Ací em pariren i ací estic,
pobre de béns i ric de dies,
pobre de versos, d'afanys ric.

Cant l'amor i les parelles
que viuen, beuen i se'n van.
Cante un amor de contraban.

Cant l'amor, cante els amants.

No sé tampoc si açò són cants.

Dic les coses que vénen, van,
tornen un dia, altre se'n van,

l'esperança de contraban.

Raimon a Xàtiva

Una emotiva retrobada del cantautor valencià amb la seva terra natal després de 18 anys de no cantar-hi. Amb 19 temes rellevants, "Raimon a Xàtiva" permetrà conèixer quin significat té per al cantautor l'indret on va néixer, els records més lligats a la seva infantesa o bé on va escriure els seus primers versos.

Mira'l clickant asi!

Valencians al Setge de Barcelona

Cesk Freixas - Ovidi

M'he aferrat a la paraula
que surt de cada veu,
i fa del vers la nostra pàtria.

Hem fet himnes de cançons
que l'absència ens va robar,
com dies que van durar tants anys.

Ovidi, memòria.

Mira si sóc pobre que no et puc fer tornar al món,
però arribaras de les vacances sense el teu nom.
I algú altre cantarà amb la seva veu
que ets valencià i tens senyera on blau no hi ha.

Hem trepitjat tots els teatres
que han omplert parlant de tu,
la fal·làcia s'asseia al davant.

I hem callat tota resposta
mentre ha durat la funció,
amb respecte més que amb compassió.

I ara parlo del silenci
que et van voler imposar
els mateixos que avui juguen,
fent-te seu, parant la mà.

De reüll, miro la farsa
dels que es fan passar per tu,
de qui busca una foto
enmig del circ desesperant.

Ovidi, memòria.

Mira si sóc pobre que no et puc fer tornar al món,
però arribaras de les vacances sense el teu nom.
I algú altre cantarà amb la seva veu
que ets valencià i tens senyera on blau no hi ha...

SpotiFalles

Perdoneu que no actualitze de forma molt constant, és època d'exàmens, de Falles i de Pasqua, i bé ja sabeu...