Debat de veritat, no com en Intereconomía

Un interessant debat entre Teresa Jordà, diputada d'ERC; Joan Josep Nuet, diputat d'EUiA ; Jon Iñarritu, diputat d'Amaiur; Rosana Pérez, diputada del BNG; i Jaime Pastor i Ramón Cotarelo, professors de Ciència Política de la UNED al canal HispanTV on parlen sobre el posible futur de l'Estat Espanyol i les nacions que hi viuen a dins. 

Simplement vos convide a vore'l perque no hi té desperdici i es un plaer vore i escoltar un debat de veritat i no als insults que ens tenen acostumats des de la caverna casposa espanyola.

Trobe a faltar algún Valencià participant al debat.

Futur pròxim

Ja queda menys per a dir la data i la pregunta sobre la consulta soberanista a Catalunya. 27 dies concretament segons el pacte al que van arribar CiU i ERC. Eixe referèndum que Espanya tant s'ha encabotat en prohibir i que li ha costat, per tant, més descrèdit democràtic a Europa.
Mentre fora veuen normal preguntar a la gent per el que vol, exercir bàsicament els seus drets, Espanya s'encabota en seguir practicant la guerra bruta i el totalitarisme imperialista tan nostàlgic que marca les seues continues accions.
Pot ser té por, perque davant la possibilitat que Catalunya siga independent, ningún Estat del món s'ha proclamat en contra, tot i les presions de la diplomàcia Espanyola. Això els té nerviosos, i ara el president de Catalunya s'ha reunit amb un important ministre francés, el ministre de defensa Jean-Yves Le Drian, evidenciant que la porta d'accés més important per al reconeixement europeu és França (no oblidem tampoc Alemanya, encara que determinant esperarà la resposta francesa.). 

Mapa napoleònic molt present a França

Faltaría vore que pot pensar França...obviament ells tenen una visió molt distinta del que és Catalunya, ja que també va formar part del seu territòri, cosa que tenen molt present els seus polítics, i també hi ha que tindre en compte que hi han moltes nacions sense Estat a territòri francés que podríen seguir l'exemple de Catalunya...(com tantes altres a territori peninsular que també ho podríen fer.) Tampoc es pot deixar passar per alt que a França hi ha una part de Catalunya des de 1659 pel tractat dels Pirineus. No sería d'extranyar que més avant després d'una hipotètica independència de Catalunya, aquest territori cultural i històricament Català, actualment baix domini francés vulgués formar part de Catalunya. Són coses que obviament passaràn per la ment dels francesos i els faràn determinar la seua resposta. No oblidem, que al cap i a la fi, no van a votar en contra dels seus interesos. Dins dels "pros" i "contres" de la posible independència també tindràn en compte, per supost lo més important, la decisió dels pròpis Catalans.

Tot podría passar! Aixina que d'aci a un temps, més prompte que tard, pot ser vegem el naixement d'una nova "Bèlgica" al sur de França o tot seguirà tant mal com sempre. Siga com siga, això sera cosa dels Catalans, i és algo que'ls Valencians hem d'observar amb molta atenció.


Sempre hem estat molt fotuts a un Estat que no ens vol vore encaixats, si no aixafats baix la seua bota per poder dominar-mos sense cap problema. Amb la crisi s'ha evidenciat més que mai, i amb polítics que no tenen res de valencians més que les ganes de menjar paella, estem abocats a un futur molt negre. Per sort, pareix que és cert allò de que la gent trau lo millor de sí als pitjors moments i ja es veu moviment, un moviment que sempre ha estat ahi però que ara es fa més evident. Un moviment valencianista tant a la societat com a la política que ens pot portar esperança a tots els valencians per més atacs que facen des de la capital de l'espanyolisme caspós i ranci. Ens hem de traure de damunt als emisaris de la destrucció i la corrupció.

Catalunya demostrarà que són una nació treballadora i amb gran força de voluntat capaç de fer lo que es propose sense permís de Castella.

I els Valencians no mos quedarem darrere, som un poble unit, alegre i combatiu.

Els independentistes de l'SNP obtenen majoria absoluta a Alba/Escòcia

Els independentistes escocesos de l'SNP han obtingut la majoria absoluta a les eleccions que s'han celebrat aquest dijous al Parlament Escocès. L'SNP del primer ministre Alex Salmond ha aconseguit 69 escons (23 més que a les darreres eleccions) per 37 dels laboristes, 15 dels conservadors, 5 dels liberal demòcrates i 3 per altres partits, com els Verds, de manera que depassen sobradament la barrera dels 65 que marca la majoria absoluta. Així doncs tenen a la seua mà impulsar l'esperat referèndum d'autodeterminació, la convocatòria del qual requereix el vistiplau parlamentari de Holyrood. De les altres formacions destaca la caiguda dels liberals demòcrates (-12 diputats) molt castigats pel seu pacte amb els conservadors al govern britànic, uns conservadors que també baixen (-5 escons) tot i que no tant com els laboristes, que perden més de la meitat dels escons a la cambra escocesa (-7 escons).


Curiós també que a Escòcia la iniciativa per convocar un referèndum la puga concretar el partit guanyador a Escòcia i no el Parlament britànic. Aci no és així, gràcies a la Constitució tutelada del 78. els catalans i els bascos, a diferència dels escocesos, hauran d'esperar que els castellans i els seus derivats els donen permís per emancipar per molta majoria absoluta que aconseguixquen als seus territoris. I és clar, per això està el de la circumscripció provincial, per sobreponderar el vot Mesetari amb capital a Madriz. Però paciència, que tot evoluciona, i el cas escocés ens dona esperança.

Llavors a Alba (Escòcia) li espera un brillant futur si el referèndum acaba duguent-se a terme. En cas de que al referèndum s'aprovara la independència sería un clar exemple a seguir per a altres nacions sense estat en un avançat estadi d'autodeterminació com puga ser el País Basc o Catalunya. En els pròxims anys podrem vore com es desenvolupa la posible independència d'Escòcia i la reacció Europea (segur que Espanya no ho reconeixerà...). Estem a punt de viure fites històriques, i de manera insuperable, com és la creació d'un estat en base democràtica i voluntaria, sense vessament de sang.

Felicitats als Escocesos! Alba Gu Brath!!

25 d'abril

Avui celebrem al País Valencià el 25 d'abril de 1707, són 304 anys d'ocupació. La fi d'un Regne Valencià esplèndid i gloriós. Origens d'una tirania castellana, borbònica i imperialista per a la creació d'un pseudoestat centralista.


Principi de la Resistència de tot un poble, la lluita del País Valencià de llengua i cultura catalana per la seva llibertat i sobirania dins o no del marc dels Països Catalans, un estat federal plural, internacional i europeu. Catalunya 7 anys més tard, 11 de setembre de 1714, i fins avui en dia, pateix la mateixa repressió política, cultural i lingüística, però amb una base social i cultural identitaria molt més sòlida.

Salut i Llibertat!

Més de 80.000 persones es manifesten a València per TV3, la llengua i la transparència.

Amb el lema 'Sí a TV3! Sí a la llengua! Sí a la transparència!', més de vuitanta mil persones han recorregut el centre de València, en resposta a la crida d'Acció Cultural del País Valencià. La manifestació, que ha eixit des de les Torres de Quart, forma part dels actes de la diada del 25 d'Abril, en record de la derrota de la batalla d'Almansa del 1707, i culmina totes les mobilitzacions i actes fets a tot el país contra el cessament de les emissions de TV3 al País Valencià.

L'afluència de gent ha estat enorme, enmig de crits contra el detestable Francisco Camps i a favor de la recepció de TV3. Era encapçalada per una pancarta portada per les catorze entitats convocants, rere la qual n'hi havia una altra portada per representants polítics i sindicals del País Valencià, les Illes i del Principat. Al capdavant també hi havía una banda de músics Valencians.



Al final, des d'un camió escenari hi ha hagut l'actuació de Feliu Ventura, i l'actriu Pepa López ha llegit el manifest. Després va estar l'actuació de Lluís Llach. Llach abans de començar amb la seua actuació va dir que aquestes cançons que anava a cantar servien abans per lluitar contra els fascistes d'aquell temps i espera que també ho facen per lluitar contra els fascistes d'avui.

ACPV ha fet saber que l'Ajuntament de València ha posat traves a l'organització del concert de Llach, al·legant dificultats tècniques. Està clar que al PP no li agrada la cultura Valenciana, per això li van negar a Llach homenatges darrerament i ara com no, també un concert. Una ciutat amb un Ajuntament com toca, no nega l'actuació d'un cantant com Llach.

S'han adherit a la convocatòria els sindicats Comissions Obreres, UGT i Intersindical Valenciana, i entitats com Escola Valenciana, Ca Revolta, Salvem el Cabanyal i el Col·lectiu contra la Corrupció perque la manifestació també 'recull totes les inquietuds expressades per la situació econòmica, contra la corrupció, per l'ensenyament públic i el territori', com explica ACPV.



ACPV recorda que fa 'més de quatre anys que hi ha persecució econòmica i política del govern de Francisco Camps' contra l'entitat, des que el 2007 es va obrir el primer expedient administratiu. Per això, després de la manifestació del dia 16, ACPV continuarà la campanya de recollida de diners per a pagar la multa de 800.000 euros perquè, si no es paga, s'embargaran els comptes i els béns de l'entitat.

Però no va ser l'única manifestació a València. Els grupúscles d'extremadreta del GAV i Coalición Valenciana també feren una contramanifestació així, el passat dissabte 16 d'abril, l'extrema dreta catalanòfoba va patir una de les derrotes més sagnants dels darrers anys, amb un estrepitós fracàs a les seues convocatòries a València, que pretenien contrarestar els actes valencianistes del 25 d'Abril. Ni un centenar d'ultres es manifestaren pel matí i per la vesprada a València convocats pel GAV i per Coalición Valenciana (CV) malgrat la seua alta despesa en publicitat. Per la vesprada, la marxa valencianista convocada per ACPV, partits, entitats, col·lectius i sindicats aplegava 80.000, una gran marxa que encara eixia des de les Torres de Quart quan la capçalera havia arribat ja a les Torres dels Serrans, deixant en evidència els blavers, una demostració de força que ha enfonsat encara més l'antivalencianisme.

Tal i com demostren les fotos publicades a diversos mitjans, la manifestació de l'extrema dreta (de la qual no hi ha cap foto en vista general) fou una patètica passejada en soledat d'ultres rabiosos, mentre que la marxa valencianista per TV3 es convertia en una de les més grans de la història.

Però no només a València es va deixar clar que el valencianisme està més viu que mai: les Trobades d'Escola Valenciana aplegaven també este cap de setmana més de 70.000 persones arreu del País. Silla, Borbotó i València van acollir milers d'alumnes, professors, pares i mares reivindicant l'escola pública i en valencià, mentre els quatre blavers es dedicaven a bramar contra ZP i el catalanisme al centre de la capital.

Al final, tot i haver una enorme diferència de participació entre els actes de la dreta cavernícola catalanòfoba i el valencianisme de progrés la diferència més evident és de qualitat. Mentre els fatxes no tenen res més que caspa i mitjans de comunicació colonials, nosaltres tenim milers de músics, escriptors, artistes, activistes de la societat civil, joves compromesos i compromeses disposats a combatre a la nova Batalla de València per la dignitat i sempre contra els feixistes que ens neguen el nostre dret a existir.

Els partits espanyols, PPSOE, ja han rebut el missatge. Ara, a vore com actuen.

Catalunya Decideix

Ahir diumenge 10 d'abril del 2011 es va dur a terme la votació per l'autodeterminació a municipis de Catalunya, però, de la que més s'ha parlat, ha sigut la duta a terme en Barcelona. 230.590 persones van dir ‘sí' a la independència davant els 22.626 que es van mobilitzar pel ‘no' a la capital Catalana. Els vots en blanc representen l'1,53% (3.919 vots) i els nuls, el 0,05% (510). A Barcelona, s'ha “fet història”, segons els organitzadors, perquè “pulveritza tots els referents imaginables” amb una participació del 21,37% del cens electoral.

I, obviament les crítiques dels espanyolistes, tant d'esquerres com de dretes no s'han fet esperar.

Però, a un estat artificial com ho és Espanya, on el poble i la llengua Espanyola no és més que una quimera sense base, la supervivència depèn de la voluntat d'aquells que viuen en el seu món i ignoren nacions existents per tot el seu territori, la seva disseminació serà el que li espera. Hi ha "separatistes"en tota la península, per tant, el problema no són els catalans, sinó aquesta Espanya. I recalque el "aquesta", perquè de ser una República Federal i no un estat centralista, amb un continu expansionisme castellà, aquestes coses no passarien.



Entenc perfectament als catalans, de fet ja m'independtitze jo abans que ells i men vaig d'este merder. És el millor. En quan al Referèndum, encara que no siga vinculant perquè aquest Estat no és democràtic, qui diga que no serveix per a res és un il.lús. Tan il.lús com aquells que creuen que un 21% són "4 gats".

Per altra banda, espanyols, no entenc que a un Estat s'escandalitzen per referèndums sobre l'autodeterminació i en canvi es permet que partits corruptes i franquistes puguen guanyar amb majoría i amb normalitat, algo roïn vos passa...

Des d'aquesta humil bitàcora, la meua felicitació als Catalans amb la seua iniciativa social. Espere que els èxits aconseguits no es queden tan sols ahi. Endavant, feu història!

Casus Belli

No esperava tindre espies personals!!

Gràcies a un missatge al mail d'aquest bloc per part d'un anònim, he pogut comprovar que a alguns blocs de caire nacionalista espanyol han parlat d'aquesta bitàcora i del seu autor, o siga, un servidor. M'afalaga, el fet de que lladren per mi, significa que vaig per bon camí. Lo que diuen és lo de sempre, estàn obsesionats en catalunya i "m'acusen" de catalanista, aportant a més, la teoría conspirativa de que aquest bloc el dirigeixen des de Catalunya.

hahahahahahahaha Estos alienats de la realitat sempre m'alegren el dia. Quins collons clavar-se amb el bloc sense haver-los dit res. No vaig a ser com ells i fer mala propaganda dels seus blocs, per tant no els enllace...pobres, ja tenen prou en lo seu.

Però si, mira...ja va siguent hora de que confese...este bloc està teledirigit des de Catalunya, concretament per Jimmy Jump els dies que té lliure. Darrere els governs estem el HAARP - Anunnakis - Jimmy Jump -Jo. M'han pillat!

A més, és completament cert que sóc Catalanista...i Valencianista, Castellanista, Mallorquinista, Canarista, Llionista, Andalucista, Aragonista, Basquista, Galleguista...no era dificil observar-ho al haver escrit distintes entrades abogant al respecte per totes aquestes cultures. Però no acaba ahi la cosa...també sóc Occitanista, Montblanquista, Escocista, Irlandista, Vall d'Aranista, Bretonista, etc. Estic més per la diversitat REAL que no de la que parla Espanya per exemple amb el seu expansionisme uniforme. Pense que és millor per a un estat el fet de respectar-nos tots mutuament que el fet d'haver construït una nació sobre els cadàvers d'altres nacions.

La idea d'una República Federal ja no tan sols Espanyola, sinó Ibèrica és molt atractiva, però desgraciadament, la ignorància espanyola ho fa, no diré imposible, però si molt dificil. D'ahi que no quede altra que l'independentisme, perque aquesta Espanya, sentint-ho molt no val, és sumament perjudicial per a la salut mental i cultural de tots els que vivim en ella. De tanta represió com en la que s'ha construït la idea d'aquesta Espanya, no podía eixir res bò. Sense tradicions ni arrels nacionals, la identitat espanyola ja és només una qüestió de voluntat avui en día.

Però les coses artificioses no duren per sempre. És per això que mentre Espanya es busca a si mateixa les velles nacions s'alcen de les seves tombes glaçades.

I ixa és una de les clares diferències entre, no tant sols, el meu bloc i els vostres, sinó també les nostres ideologíes. Mentre vosaltres mireu per destruir i substituir, hi han altres que mirem per recuperar, reparar i construir. Per fer Espanya heu obligat a passar a les altres nacions per absolutismes i totalitarismes. L'última, amb la dictadura de Franco, vareu destruir molt i vareu impossar un nyap. Una vegada en "democràcia" començareu a usar estratègies nocives per a totes les nacions penínsulars cosa que no vos ha eixit massa bé, mentrestant, les llengues regionals avancen i llurs identitats es reafirmen, precissament reforçats per aquestos atacs.

Gallecs, Castellans, Catalans, Bascos, Aragonesos, Valencians i tants altres pobles no obren cap debat sobre llur identitat nacional. Ho tenen ben clar. Qui no ho té clar, i amb raó, és Espanya.

No vos obsesioneu amb els catalans, no són la única nació penínsular que camina cap a la independència, i no els culpeu, mireu cap enrere abans de dir res. Ah! Que ixa és una altra...s'ha de tindre molt poca memòria - o vergonya- per a dir nazis als altres siguent nacionalista espanyol. Crec que en realitat sabeu massa bé el perque ho dic.

Així que no vos molesteu en atacar-me, no anireu a cap lloc, és una absoluta i total pèrdua de temps. Un consell vos done, menys agresivitat i més cultura. Somrigueu home, que Espanya és campiona mundial de futbol!! ;)

Nacionalisme fantasma

Qui viu a Espâña!!(llegir en tò Asnal) sap gràcies als mitjans de comunicació estatals que existeixen infitnits nacionalismes anomenats perifèrics que amenacen el centralisme castellà, que és la bandera del patriotisme Espanyol.

Perque el nacionalisme espanyol no existeix. Tan sols has d'observar comentaris en forums, mitjans digitals o televisius o converses als carrers. Gent com Marianico Rajoy va soltar: "Yo no soy nacionalista y el Partido Popular nunca será nacionalista ni caminará por sus sendas como hacen otros". Els nacionalistes som tots els altres, menys els Espanyols.





Irònicament...aquells que van guanyar la Guerra Civil Espanyola i van portar la Península Ibèrica a la misèria en tots els àmbits mundans es feien dir "Exèrcit Nacional", i una vegada al poder, es van deixar els collons (concretament un) per eliminar simbols identitaris nacionals dels "perifèrics" per substituir-los per l'única "nació real". A partir d'ahi surgixen molts moviments estratègics a curt termini com era el fet de prohibir les llengües de les distintes nacions que composaven aquella España!!(de nou amb tò Asnal) i d'altres més subtils per a llarg termini que s'amaguen a les lleis i la Constitució -que encara es mostra a Europa amb la fulla Franquista-.
Inclús ridícules com el fet de manipular la història, que si Hispania ja era Espanya, que si El Cid o els Almogàvers eren Espanyols...en fi, ridícul.




Obviament, les estratègies de curt termini tan sols es poden portar per la força, aprofitant que podien empresonar o afusellar qui volgueren, i ara, aprofiten una societat adormilada i ignorant per anar fent faena destructiva d'amagada, moltes vegades desgraciadament, portades a fet pels pròpis Valencians -millor dir-los Blavensians-.

És graciós i penós també, vore com gent es capaç de destruir tota una cultura per sentir-se un més del muntó, creguent-se la quimera d'un estat artificial i inexistent que no ha parat des de l'inici en la destrucció i asimilació de les nacions que l'envolten. Estiguent tant clar que Espanya és Castella, i viceversa, que no és més que una escusa nacionalista per poder expandir-se, resulta graciós i penós vore com tant valencià vitoreja a forasters que estàn dinamitant el nostre futur.

La nostra llengua, més parlada que el Suomi, no té oficialitat a Europa i està increiblement marginada. Per què el Suomi si està com una llengua digna? Serà el fet de no estar dins un estat centralista i fascista? Pareix ser que si. Ara, mos vindràn diguent que el Valencià és una llengua morta que no serveix per a res fora de casa, que el Castellà és una llengua de 400 millons de parlants sense matiçar que molts dixos 400 millons no s'entenen del tot entre si, ni tenen cap intenció de fer-ho. En eixes escuses pretenen eliminar la nostra llengua i van i els burros dels Valencians s'ho creuen. Creuen que pel fet de que el Castellà siga oficial al País Valencià és la nostra llengua pròpia, l'Espanyol, i no es donen compte que tan sols és un moviment per substituir una llengua per una altra.





"El Castellano nunca fué lengua de imposición", "Hay que mimar la rica multiculturalidad de España", paraules buides per enganyar un poble adormit..."Ojalá desapareciera el Valenciano para no tener que aprenderlo", l'autèntic objectiu, paraules reals per a un poble que no reacciona per mesinfotista.

Però els nacionalistes som nosaltres, ells no. Quan venen i no s'integren. Lluny d'integrar-se imposen el seu castellà amb l'escusa de que també és oficial...i no respeten la llengua que deuría de ser preferent...quan a la nostra terra està millor vist que es parle castellà que valencià...això no fa saltar les alarmes? O és que la majoría està tant trastocà que no es dona conter?

Valencianets i Valencianetes...el nacionalisme espanyol existeix i és l'únic nacionalisme de la península perillós, per ser destructiu amb totes les altres cultures, al careixer d'una nació real necesita alimentar-se de les altres. Nosaltres també som nacionalistes, si, però amb l'orgull de ser constructius i haver resistit tot aquest temps les ànsies anexionants espanyoles. Ells s'avergonyixen de ser nacionalistes i ho amaguen, pareix que saben del seu caràcter precari. Així que sentiu-vos orgullosos de ser Valencians sense necesitat d'adoptar llengües extrangeres ni nacionalismes perjudicals com l'Espanyol.

Valencians, ja és hora de tirar fora al PPSOE i viure amb dignitat!

Volem TV3

Milers de persones es manifestaren a València per TV3. Es van sumar més manifestacions a favor de la cadena a Alacant i Castelló, com també es van solidaritzar a Barcelona.

Convocats per la plataforma "Sense Senyal", els manifestants han cridat consignes com "Volem TV3", "No a la manipulació", "Camps o democràcia" o "El president a Picassent". També van ambientar les manifestacions amb passacarrers i xarangues i inclús muixerangues, per després llegir un manifest sobre la reciprocitat, la llibertat d'expressió, la cultura i la democràcia. Manifestacions sempre constructives, pròpies d'un poble que construeix cultura i no la destrueix com des de fa temps va duguent-se a terme des del nacionalisme espanyol.

Sobre ser un dilluns laborable o estar organitzada amb tant poc de temps, milers de persones van omplir la plaça de la Mare de Déu a València des de les 19h el dia 21 de febrer en protesta per la persecució continuada i el setge a la nostra cultura, utilitzant manipuladament les lleis per censurar televisions públiques.

Molts manifestants eixiren també al carrer a Castelló o encara que ploguent a Alcoi.

Aci teniu uns pocs videos de les manifestacions:


Manifestació a Castelló.




Manifestació a València.




Manifestació a Alcoi.




Manifestació a Barcelona.

Descomposició

Tots conguem el GAV, eixe grup terrorista que creguent-se valencianistes fan moviments antivalencians. Tots sabem que van de la maneta amb grupúscles d'extremadreta d'estètica neonazi i franquista. Tots entenem que l'únic que utilitzen és l'odi, la violència i la por per conseguir els seus objectius, ja que no tenen cap argument a favor. I la història ens ha ensenyat a tots que ideologíes basades simplement en odi i desconeiximent acaben desapareguent, descomposant-se a poc a poc mentre la societat avança.

Això és lo que li està passant el blaverisme, un moviment surgit de la ignorància i l'odi cada vegada està més de capacaiguda. Membres abandonen organitzacions blaveres al culturitzar-se un poc, la RACV i LoRatPenat abandonen eixe radicalisme absurd i irracional, els tanquen les portes a l'expojove i a la fira de San Sebastià en Silla, demostren continuament el seu incivisme...estàn acabats.

És molt evident el desgast d'aquests grupuscles, molts asimilats per l'extremadreta espanyola, i altres cansats de fer boicots a actes i persones de l'àmbit cultural Valencià d'on no trauen res. Cada dia està més clar que no hi ha cap invasió catalana, que ixos que ells anomenen catalanistes són en realitat Valencianistes sense cap complexe de relacionar-se amb Catalans i Mallorquins. Ixos que ells anomenen Catalanistes són els que s'esforcen per la nostra llengua i cultura, pel nostre patrimoni.

Tots els moviments des del Govern Valencià han estat en contra dels Valencians aprofitant la seua majoritaria impunitat i estos blavers moltes vegades els han fet d'agents sense saber-ho. Una València cada vegada més castellanitzada està a punt d'arribar al seu limit. Apartem al PPSOE del Govern, i sense lacres d'extremadreta i blaveros dinamitant el progrés valencianista el País Valencià serà una gran terra per a tots els que vulguen viure en ella, com a Valencians.

L'antivalencianisme comença a descomposar-se i ho hem d'aprofitar.

Gràcies! ;)

Moltes gràcies a tots aquells i a totes aquelles que heu votat per a que el bloc "Com Cagalló per Sèquia!" arribe a ser finalista! Avui en dia és raro que la gent vote alguna cosa que no va amb ells, i al no haver fet tampoc molta difusió ha sigut una sorpresa prou gran la que m'he endut. Lo dit, gràcies per votar i per llegir!

Endavant!

La irracionalitat, violència i fanatisme blavero.

He deixat des de sempre ben clar, que haguent distintes formes de vore el Valencianisme, hi ha un que de Valencianisme només té el nom, el Blavero.

No tan sols intenta impossar la seua visió incompleta i analfabeta del Valencianisme, si no que la seua ignorància fa que la nostra llengua estiga encara penjant d'un fil. Els seus grupuscles són violents, actuen de forma vandàlica i temps abans terrorista. Es queixen de les iniciatives de molts valencians titllant-los de catalanistes, quan ells MAI han fet res constructiu per la nostra terra, llengua i cultura. Tot el que han fet ha sigut utilitzar la violència a manifestacions, fer pintades amenaçadores amb numerología de tendència nazi ( 88 -71 ), fer boicots a productes Valencians, Mallorquins i Catalans, fer boicots a actes culturals Valencians, més boicots a artistes Valencians com Raimon, i un llarguíssim etc. de conductes altament deplorables.

Estos no tenen res de valencianistes, són antivalencians i lo pitjor és que es creuen portadors de l'alliberament nacional, lo que fa que molts joves acaben caiguent en ixe parany i s'acosten perillosament a postures radicals d'extrema-dreta. Són moltes les coses que ja he comentat d'ells a aquesta entrada i en tot el bloc, i ara anem a contar la última que han fet aquestos filofranquistes.

Dins la seua paranoia, han sigut capaços d'atacar, al igual que fan amb els Casals Valencians, a LO RAT PENAT!! Val...alomillor no ho heu escoltat bé...han atacat a Lo Rat Penat...si, a Lo Rat...que què significa això? Doncs que la deriva absurda del blaverisme ha degenerat en atacar els seus pròpis feus...antigament LO RAT PENAT era una associació que fou fundada el 1878 per iniciativa de Constantí Llombart, Teodor Llorente i Fèlix Pizcueta, amb la intenció de defendre la cultura i llengua valencianes i impulsar un moviment semblant al de la Renaixença al País Valencià. En diversos dels seus escrits es dona per evident el fet de que el valencià i el català són la mateixa llengua, arribant a utilitzar el terme "català-valencià" per referir-se a aquesta. Això en un principi. Per què després de la Guerra Civil, va caure en mans de franquistes, que la van espanyolitzar i possar al servici dels "ofrenadors de Glòries a Madrid" i les bogeries blaveres. De tal manera que va acabar modificant la seua pròpia ortografía per diferenciar-la lo màxim possible de la catalana, perque els Catalans són el dimoni (hahaha...haha). No obstant això, ha fet alguns treballs que han fet bé a la cultura Valenciana, i ara, en última instància estava abogant per la pau llingüística, havent convidat un profesor de Filología Catalana a la seu.

Bé doncs, aquests blaveros, que no saben pensar, i tan sols lladrar, van començar a fer una campanya d'odi possant com a objectiu la seu de Lo Rat Penat a través de la seua web castellana de Valenciafreakdom.com. (no pense fer-los anuncis gratuits). Com que tot el que sone a Català, Catalunya o qualsevol altre dimoni els trastorna van reaccionar de la única manera que saben. Fent el ninot.

Van fer pintades titllant al president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, de "catalaniste", al igual que titllen de "catalanistes" al PP (HAAAHAHAHAHA), a Escola Valenciana, a les Universitats Valencianes, a gran part dels Valencians i a totes les Universitats i Llingüístes del món que segons ells són catalanistes perque els catalans són tant rics que preferixen pagar amb "l'or català" a ixes Universitats que comprar la seua independència... no és que els blaveros estiguen equivocats i ninguna tesi científica els done suport ni la raó, que va...els bojos són tots els altres...


En fi...

Solidaritat Valenciana?... No

""""Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i el PSAN han acordat estendre organitzativament la formació liderada per Joan Laporta al País Valencià. Segons ha explicat SI, l'enquadrament orgànic dels adherits valencians es farà dins de l'estructura general de l'organització, de base comarcal i sense perjudici de la formació d'un òrgan d'àmbit de país.

Ambdues formacions també han acordat que la incorporació del PSAN es tradueixi en el pas previ en la seva participació en el primer Congrés Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència i, si s'escau, en les eleccions municipals del mes de maig.

Tant SI com el PSAN han fet una crida al poble valencià perquè 'denunciï l'espoli' al qual està sotmès per l'Estat i per tant, reclami la independència 'com a única solució a la crisi econòmica i a la salvaguarda de la llengua i la cultura pròpies'. """"

Això vaig poder llegir a alguns medis digitals, que volíen començar una iniciativa per la independència de la nostra terra...independentment de que siga Laporta, Carod, Mas, o qui siga, i el partit que siga, trobe que és una gran estupidessa.

Per què?

Primerament, Catalunya està a anys llum de València, mentre ells miren pel dret de decidir, nosaltres encara mirem pel dret d'existir. Asi a València abans que mirar per la independència, tinguem que reforçar més la pròpia identitat.Estem molt més fotuts que Catalunya, en gran part per la ignorància blavera que pot eixir reforçada d'aquesta aventura Laportista...no puguem passar de 0 a 100 de colp, encara menys si ens costa tant car.

Necessitem primer normalitzar la existència d'un front per la independència del PV i per partits polítics no espanyolistes (obviament), de caire completament Valencià. S'ha de consolidar la llengua i la identitat al Pais Valencià, que aquests últims anys ha estat molt malmesa...

És cert que patim "espoli fiscal", és cert que la corrupció dels "espanyolistes" és vergonyosa, també és cert que la solució a la crisi econòmica, crisi en la educació i a la salvaguarda de la llengua i la cultura pròpies passa o bé per una Espanya més justa, la Federal, o per la Independència. Però, el poble valencià és digne, gran, seriós, i autosuficient, per a tindre i viure la seua pròpia història i evolució, cap a una major consciència de poble, d´autogovern i d´independència. No necesitem que ens empenten deixa manera. Una cosa és ajudar, i altra és molestar. Val que molts Valencians estàn pensant en la mona de Pasqua, però despertar-los és algo que depén de nosaltres mateixa, no dels Catalans.

Alçar polseguera que no duga a cap lloc més que la popularitat d'un personatge polític, en aquest cas Laporta, no ens beneficia en absolut als Valencians.

Nosaltres tinguem la raó del nostre costat, hi han molts Valencians que saben com està l'asunt i moltíssims que estàn absorts pel nacionalisme espanyol (com molts valencians sabem, inmensa majoría en ínfima educació), el mensatge tant obert de SI faràn que molts es tanquen en banda, fent que ells perden, que nosaltres perdem i en definitiva, que tot el País Valencià perga.

Aixina que no, no trobe gens correcte l'aventura de SI. Done plé suport a la diversitat política, però no quan lluny de ser positiva, és negativa.

VerdCel

VerdCel és una amalgama de música, paraula, imatge i acció. La proposta d’aquest grup original, de llenguatge ric, únic, carregat de compromís, sentit i profunditat, originari d'Alcoi , no renuncia per a res a la bellesa formal, en fa un aliat. Tres discos (Lps en unes edicions acuradíssimes de Llibre-cd-dvd), un Ep i dos singles digitals, han estat les seues publicacions. Diverses les gires i molt nombrosos els concerts de presentació amb què VerdCel ha recorregut exitosament els Països Catalans, diversos indrets de l’Estat Espanyol i algunes incursions en l’àmbit europeu. Els seus treballs han sigut distingits amb nombrosos guardons: Premi Ovidi Montllor al millor disc de cançó, Premi Cantigas de Mayo, Premis de Cançó Horta-Guinardó i Viladecans, Premi popular Inquiet als clips, diverses distincions al disseny, etc.



Ara fa ja més de set anys es va crear aquest projecte en moviment i canvi que és VerdCel. Les propostes escèniques de VerdCel, a més de la música i els textos, integren des de bon començament el teatre i la imatge a la seua posada en escena. El muntatge de l’espectacle La cordeta s/e (amb l’ajut de l’actor Juli Cantó) dona pas la tardor-hivern de 2003-04 a enregistrar el seu primer disc, un Ep en format digipack, On està el Lloc?(PAE, 2004). Sempre Ovidi Montllor i la seua actitud escènica han estat una de les influències interpretatives del grup; van crear un espectacle íntegre basat en la seua obra (“Des d’hom fins el món”) i han participat en diversos treballs i tributs del canta-actor. En Març de 2006 VerdCel presenten el seu treball, fins el moment el més ambiciós, PaisViatge (Cambra Records, 2006), el primer llarga durada del grup i la culminació de les arts treballades i integrades a la manera de fer de VerdCel; un Llibre-Disc-Dvd que recull música, poesia, il·lustracions i un còmic que es converteix en el fil conductor del treball; l’espectacle, com un film, succeeix amb unes acurades vídeo-projeccions, que amb les accions el projecten més enllà de la música als directes. En aquest segon disc, “els d’Alcoi” fan una defensa poètica del territori i els nostres paisatges, amb la qual van recórrer exitosament racons del nostre territori i també altres escenaris d’arreu; va estar un treball distingit amb nombrosos guardons. Després va arribar Sàmara, on un curt-documental (Octavi Masià-Daniel Olmo) i un Còmic arrodoneixen els temes musicals del seu tercer cd; un espectacle i disc amb nom de dona: sÀmArA; la protagonista una dona nonagenària que amb les seues vivències deixa impressions als paisatges emocionals dels VerdCel; en directe com venen fent habitualment: a partir de cançons, imatges (videojeing), textos i interpretació. A les esquenes aquest equip creatiu que és VerdCel, porten quatre treballs (tres d’ells en format cd-llibre-dvd) i més de 400 actuacions de presentació dels mateixos en espais escènics diversos. Una proposta única i exquisida que ha tingut molts reconeixements de crítica i públic allà on han estat. Actualment presenten PetjAdeS, el primer tribut íntegre i reconeixement que es fa a l’obra del pioner Raimon i un dels mestres de La Nova Cançó. 15 verdSions de peces del de Xàtiva, un Curtmetratge, dos Documentals inèdits i un Còmic que relata certs punts essencials en la vida de l’artista.

Des de la Caverna Espanyola van ser tildats de "Etarres"...un absurd, però típic d'aquells que ho van declarar, uns autèntics terroristes filofranquistes. Un insult cap als músics pel simple fet de fer la seua música en la seua llengua.

Lloc Oficial

Jo no era Independentista.

Difonc un text del bloc de Joan Maria Minguet Batllori, Doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, Professor d’Història de l’Art Contemporani i d’Història del Cinema a la Universitat Autònoma de Barcelona i President de l’Associació Catalana de Crítics d’Art. Al cap i a la fi, el que explica ho hem patit i pensat molts Valencians, i estic segur, que també tants altres que no tenen de llengua materna el castellà, i han patit l'opressió de la Espanya Centralista.





Yo no era independentista. Lo escribo así, en español, una lengua en la que fui instruido en tiempos del Dictador y en la que he publicado varios libros y múltiples artículos y con la que me relaciono con gran cantidad de amigos y conocidos. No es mi lengua materna, lo es el catalán, y me siento orgulloso de dominarla. A pesar de la ya mencionada imposición. ¿Un ejemplo? Cuando estudiaba bachillerato, la profesora de biología me hizo salir al entarimado y me preguntó el funcionamiento del aparato digestivo, con los nervios propios de mi timidez, al llegar al punto de hablar del hígado, me salió su designación catalana, “fetge”, y la mezquina profesora me soltó una bofetada.

Yo no era independentista. Siempre he entendido que lo que algunos llaman “problema catalán” es en realidad el “problema español”. La mayoría de los que hablan de lo catalán como de algo problemático lo hacen desde la ignorancia, ellos solamente hablan una lengua. Una ex alumna, ahora amiga, hablaba euskera y español, vino a vivir a Cataluña y ahora también domina perfectamente el catalán. Si fuera a vivir a Galicia, seguro que aprendería el gallego. Sin problemas. Por una estricta cuestión de confraternización.

Yo no era independentista. Tenía la ilusión (que, por lo que parece, viene de iluso) de que podríamos abandonar ese suplicio agónico del Estado de las Autonomías y construir un verdadero estado federal. Pero ha sido todo un engaño, un engaño de los políticos, de los españoles y de los catalanes, soy consciente de ello. Yo no era independentista porqué pensaba que los estúpidos tópicos y las nefandas mentiras que vierten sobre Cataluña los medios de comunicación carpetovetónicos, ahora también el Tribunal Constitucional, serían superados por los individuos. Pero demasiados ciudadanos españoles se han aferrado al anticatalanismo más cerril. ¿Dónde están las voces de mis amigos españoles que tantas veces me habían confiado su apuesta por el federalismo, por la España plural?

Yo no era independentista. Y, ¿qué debo hacer ahora? ¿Someterme a los dictados de unos juristas que quieren imponer la lengua única, la España individible? Justamente, una vez más, los españoles que hablan una sola lengua se atreven a sugerir —a proponer, a ordenar— que saber más de un idioma peninsular es una pérdida de tiempo, si no una injuria. Wittgenstein decía que con cada lengua comprendemos el mundo de una manera distinta, pero el Estado español se dirige a la uniformidad. Con el silencio de tantos y de tantos ciudadanos que asienten sin pestañear.

Jo no era independentista. Però vaig prometre’m que mai més ningú no em donaria una bufetada per fer servir la llengua amb què els meus pares em parlaven de petit, la mateixa amb què he explicat contes als meus fills, amb què he escrit els meus textos més íntims, amb què he parlat d’amor i de llibertat. Amb mi que no comptin.

World Records, Lip Dub per la Independència!

Lipdub per la independència de Catalunya i la resta dels Països Catalans, realitzat el 24 d'octubre del 2010 a la ciutat de Vic. Aquest vídeo té el rècord mundial de més gent participant en un lipdub, 5.771 persones, acreditades per la World Records Academy. La iniciativa sorgeix de la gent del poble català, amb participació de gent d'arreur dels Països de llengua catalanoparlant. Es vol fer saber, a tot el món, que Catalunya, el País Valencià i Ses Illes són nacions i com a tal necessiten la independència per assegurar-se la supervivència i el futur. La cançó escollida ha estat La Flama, del grup Valencià Obrint Pas i el poema introductòri és del Valencià Vicent Estellés.

9 d'Octubre

Jo vaig!

Illa de Xàtiva, un Documental sobre les Comarques Centrals del PV

El 11 de setembre de 1714, les tropes borbòniques entraren a Barcelona a sang i a foc. Allí s'hi trobaven també les darreres tropes valencianes maulets que la defensaven. Entre d'elles podem imaginar que n'hi hauria maulets xativins, en sentit ample, de Xàtiva i de la seua governació. Aquestos en caure Barcelona vegeren com queia la darrera possibilitat de recuperar Xàtiva. Per això, en caure Barcelona, podem dir que va caure també Xàtiva. I que la seua diada és ltambé la nostra diada. I amb ella va caure també la nostra governació, antecedent històric de les Comarques Centrals del País Valencià. Sempre s'ha posat l'èmfasi en la crema de la ciutat i l'intent borbònic de Felip V d'esborrar-la amb la construcció d'una nova colònia anomenada San Felipe. Intent que hauria quedat revertit amb la repoblació i la posterior recuperació del nom gràcies a l'il·lustrat Joaquim Llorenç Villanueva el 1811, clausurant així l'afer. Aquesta explicació beneïda per la història oficial, suposaria el triomf de la democràcia i la confirmació d'una reconciliació espanyola. La realitat, però, és que aquest fet va donar lloc a una situació d'excepcionalitat, sols interrompuda breument, per la Província de Xàtiva el 1822-1823 (impulsada també per Villanueva), per la qual no sols una ciutat era esborrada, sinó que un territori que havia existit des d'abans de la romanització s'esgolava en un no res jurídic per la força de les armes. Prova que un problema, no sols cultural, sinó, fins i tot territorial, hi perviu no ressolt des d'aleshores són els casos de Caudete (Cabdet) i Castelló. El primer poble, on encara es mantenen costums valencians, era part de la Governació de Xàtiva llavors, però Cabdet hui es troba emplaçat a Castellà la Manxa com càstig per la seua adhesió a la causa maulet, mentre és dóna el contrasentit que Villena, castellana en aquell moment, i lògicament borbònica aleshores, li ha pres el lloc. Castelló, per la seua banda, conegut llavors com Castelló de Xàtiva, es troba paradoxalment a la comarca de la Ribera Alta on participa des de l'arribada de la "democràcia" d'una guerra de denominacions entre Castelló de la Ribera i Villanueva de Castelló. A banda d'això, difícil se'ns fa encara imaginar totes les consequències que s'han derivat, però a tall d'exemple podem esmentar aquestes: la poc inocent incomunicació entre les nostres poblacions, exemples destacats del qual són la increïble absència de connexió entre Gandia i Dénia i l'estat paupèrrim en que sobreviu la línia Xàtiva-Alcoi; també ho és l'absència d'una universitat pròpia i que els nostres centres universitaris estiguen dividits en petites dependències filials de València i Alacant; i no ho és menys encara la sorprenent absència d'una denominació d'origen vitivinícola pròpia i de nou la seua divisió entre València (la Costera i la Vall d'Albaida) i Alacant (el Comtat, l'Alcoià i la Marina). Tot això i la situació perifèrica en que es troba aquest territori respecte dels actuals nuclis de poder immediat, València i Alacant, i la vinculació constant que ha mostrat amb Barcelona i el Principat, així com amb Eivissa per mar, fan que constituixca una quinta gran illa en l'àmbit de la catalanitat, l'Illa de Xàtiva, a la que també podríem anomenar Diània, com ho feia el mestre Joan Pellicer, i que és, sense cap mena de dubte, encara avuí, el pany ocult que niga "Espanya" calladament i sense que es note l'efecte, més enllà de l'interessat rebombori mediàtic dels suposats epicentres d'Euskadi i el Principat.

Per tot això, ara més que mai, ens cal una reflexió sobre què són i signifiquen les Comarques Centrals, una exploració que ens ajude a clarificar quina és la seua relació amb València ciutat i quin paper juguem en el trencaclosques polític. Un paper que, a ben segur, és més important del que pensem. I una exploració que vos convidem a iniciar amb aquest documental que esperem vos agrade.

Illa de Xàtiva, un documental sobre les Comarques Centrals del País Valencià from Terradelfoc on Vimeo.

Vist i copiat de Terradelfoc!

A reveure, Espanya!

Espanya és “una nación arrastrada al borde de su resistencia institucional por culpa de un nacionalismo disparatado y egoista. Un nacionalismo que sólo puede sobrevivir sobre la base de vampirizar al resto de España“. Són paraules del totpoderós César Vidal, un més d’eixos “periodistes” convertits en retors a la vella que defensen (indirectament la majoria de vegades, però directament sense vergonya d’altres) una Espanya que ha de restar al record.

No ho entenen des d’Espanya? Eixa Espanya no som nosaltres. Com reflexionava Suso del Toro al seu treball “Espanyols tots”, aquests mitjans de comunicació de dretes (però també molts d’esquerres escrits baix els interessos madrilenys) ens presenten una idea d’Espanya dominant construïda sobre el nacionalisme castellanista i que ha arribat fins nosaltres directament des del franquisme. Sense parades.

César Vidal ha tornat al timó del seu programa nocturn a Esradio i des d’allí llança missatges cap al nacionalisme independentista català (i gallec, basc, valencià, andalús) convidant-los a abandonar Espanya, a dir “a reveure i si no ens vegem millor”. César Vidal és una nacionalista perifèric, un independentista convençut, un lluitador català, valencià o basc, com ho preferiu.

"Ningú llança (a excepció de la gent de la seua “calanya”) tantes proclames que mobilitzen els independentistes sense estat. Són tant que ens fan entendre que nosaltres no som gens com ells."

El possible és necessari. Cal lluitar pacíficament, cal treballar o diluir-nos. Amb mata de jonc (política) o sense ella. Parlant català i fent-los adonar-se’n que som iguals però que som diferents i que no van a aconseguir homogeneïtzar-nos. Apliquem eixe lema ecologista de “pensa globalment, actua localment”. Mirem el món des de la nostra terra, en clau valenciana i no permetem que ens diguem que és ser valencià.

Gràcies a aquests espanyols per deixar-nos tan clar que és Espanya i fer-nos entendre que no tinguem res a veure amb ella. A reveure, Espanya.

Text escrit per Carles Senso a PICA'M

Autodeterminació a la Díada de Mallorca.

Convocats per la plataforma 31D, integrada per les forces polítiques, socials i sindicals nacionalistes de Mallorca, unes 3000 persones segons el Diari de Balears (4000 segons els assistents i 1000 segons la policia) es van manifestar el passat dimecres 30 pels carrers de Palma sota el lema "Espanya i França són crisi. Decidim Països Catalans" en la ja tradicional marxa per la Diada de Mallorca emmarcada en els actes de la Festa de l'Estendard, que se celebra institucionalment des del segle XIII i commemora l'entrada del rei Jaume I a Ciutat de Mallorca el 31 de desembre de 1229.

La marxa va discórrer sense incidents amb forta escorta policial d'uniforme i de paisà, que va impedir que un grup de feixistes atacara la comitiva amb llançament d'ous. Tot i això, sí es van produïr incidents entre "catalanistes i espanyolistes" en l'acte oficial d'ofrena al rei Jaume, segons informa el Diario de Mallorca.

La mobilització estava constituïda per tres blocs. Just darrere de les xeremies que obrien la marxa anaven els representants del Bloc per Mallorca (PSM, Entesa per Mallorca i Esquerra Republicana de Catalunya-Illes) i el Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament-Intersindical de les Illes Balears (STEI-i), encapçalats pel líder del Bloc i del Partit Socialista de Mallorca (PSM) i del Bloc, Biel Barceló. Darrere del grup del Bloc anava el d'ERC, amb el president del partit, Joan Puigcercós, i molts militants de les joventuts vinguts de Catalunya.

El tercer grup, i el més nombrós, era el de l'Esquerra Independentista (EI) amb representació del quatre organitzacions que la conformen: el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC-Mallorca), Endavant, Gent Activa i Maulets. El grup de l'EI va realitzar accions reivindicatives al llarg del recorregut. Eixint del Born van hissar una pancarta contra el Pla de carreteres a les obres de la façana del Casal Balaguer, a la costa de la Pols van llegir el seu manifest, i a l'altura del carrer Oms van cremar desenes de reproducions en paper de la bandera espanyola. La Policia espanyola, destacada en el recorregut, no hi va intervindre.

També hi van assistir representants del Partis Nacionalista Basc, el Bloc Nacionalista Gallec, Aralar i Convergència i Unió.

En finalitzar la marxa es va llegir el manifest conjunt de la plataforma organitzadora per part del periodista del Diari de Balears, Ander Zurimendi, a la plaça dels Patins. El text reivindicava "la dimissió dels polítics imputats en casos de corrupió" i criticava el "virrei Ramon Socies", delegat de Govern, pels "atacs al català que els mallorquins han patit amb el seu consentiment", afermant també "es tolera cap campanya anticatalana ni antimallorquina per part dels sectors espanyolistes illencs", i criticant els casos de corrupció que esquitxen les institucions mallorquines i balears.

La festa va continuar amb un concert dels grups Brams i Eixut en acabar la lectura del manifest amb els himnes La Balanguera i Els Segadors.

extret de Valencianisme.com