Xavi Castillo i el Cura de la Llosa de Ranes.

Més desprèci policial.

A la nit de dissabte hi va haver una nova agressió a la llengua acompanyada d'un tracte vexatori a qui la parlava. El cas va ocórrer al barri de Benimaclet de València quan passava mitja hora de la mitjanit del 2 de gener. El periodista Sergi Tarín, del nou diari digital L'informatiu, anava en bicicleta quan en un carreró va topar amb dos agents de la Policia Nacional espanyola. Els dos policies el van aturar, el van obligar a baixar de la bicicleta i li van preguntar si duia drogues o algun objecte punxant. El periodista va respondre, en valencià, que no duia res d'això. Seguidament se'l va obligar a parlar en castellà perquè expressar-se en valencià "és ideologia", a la vegada que li van agafar, sense permís i sense cap cordialitat, la cartera que duia a la butxaca perquè un dels agents "havia vist un bony perillós a la butxaca i s'havia sentit amenaçat". A més a més se'l va escorcollar per assegurar-se que "no era un camell que estaven buscant i a qui el periodista s'hi assembla molt". Tarín, dolgut pel tracte rebut i per la intimidació de la situació, va demanar als agents els seus números de placa i ja els va avançar que els denunciaria. També ho ha publicat a la seva columna sent conscient de l'advertència dels agents: "A veure què escrius. Et llegirem".

trobat a Racó Català.

Autodeterminació a la Díada de Mallorca.

Convocats per la plataforma 31D, integrada per les forces polítiques, socials i sindicals nacionalistes de Mallorca, unes 3000 persones segons el Diari de Balears (4000 segons els assistents i 1000 segons la policia) es van manifestar el passat dimecres 30 pels carrers de Palma sota el lema "Espanya i França són crisi. Decidim Països Catalans" en la ja tradicional marxa per la Diada de Mallorca emmarcada en els actes de la Festa de l'Estendard, que se celebra institucionalment des del segle XIII i commemora l'entrada del rei Jaume I a Ciutat de Mallorca el 31 de desembre de 1229.

La marxa va discórrer sense incidents amb forta escorta policial d'uniforme i de paisà, que va impedir que un grup de feixistes atacara la comitiva amb llançament d'ous. Tot i això, sí es van produïr incidents entre "catalanistes i espanyolistes" en l'acte oficial d'ofrena al rei Jaume, segons informa el Diario de Mallorca.

La mobilització estava constituïda per tres blocs. Just darrere de les xeremies que obrien la marxa anaven els representants del Bloc per Mallorca (PSM, Entesa per Mallorca i Esquerra Republicana de Catalunya-Illes) i el Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament-Intersindical de les Illes Balears (STEI-i), encapçalats pel líder del Bloc i del Partit Socialista de Mallorca (PSM) i del Bloc, Biel Barceló. Darrere del grup del Bloc anava el d'ERC, amb el president del partit, Joan Puigcercós, i molts militants de les joventuts vinguts de Catalunya.

El tercer grup, i el més nombrós, era el de l'Esquerra Independentista (EI) amb representació del quatre organitzacions que la conformen: el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC-Mallorca), Endavant, Gent Activa i Maulets. El grup de l'EI va realitzar accions reivindicatives al llarg del recorregut. Eixint del Born van hissar una pancarta contra el Pla de carreteres a les obres de la façana del Casal Balaguer, a la costa de la Pols van llegir el seu manifest, i a l'altura del carrer Oms van cremar desenes de reproducions en paper de la bandera espanyola. La Policia espanyola, destacada en el recorregut, no hi va intervindre.

També hi van assistir representants del Partis Nacionalista Basc, el Bloc Nacionalista Gallec, Aralar i Convergència i Unió.

En finalitzar la marxa es va llegir el manifest conjunt de la plataforma organitzadora per part del periodista del Diari de Balears, Ander Zurimendi, a la plaça dels Patins. El text reivindicava "la dimissió dels polítics imputats en casos de corrupió" i criticava el "virrei Ramon Socies", delegat de Govern, pels "atacs al català que els mallorquins han patit amb el seu consentiment", afermant també "es tolera cap campanya anticatalana ni antimallorquina per part dels sectors espanyolistes illencs", i criticant els casos de corrupció que esquitxen les institucions mallorquines i balears.

La festa va continuar amb un concert dels grups Brams i Eixut en acabar la lectura del manifest amb els himnes La Balanguera i Els Segadors.

extret de Valencianisme.com

Por als referèndums, por a la democràcia.

Per Paco Anton. "Cuidadín, cuidadín" amb les conseqüències que tindria un referèndum sobre l'autonomia llionesa. Ho avisava, amb altres paraules, el sociòleg Zamorà Alfredo Hernández en la televisió autonòmica, després de precisar que ell és fidel partidari de Castella-Lleó, com ho prova la seva trajectòria. Però això no li va impedir constatar la realitat: que els sentiments provincials prevaleixen, amb molta diferència, sobre els de pertinença a aquesta comunitat autònoma. Una mica que, per altra banda, assenyalen una després d'una altra totes les enquestes que es realitzen per aquests pagaments. I que els responsables de la Junta coneixen de sobres.

L'avís d'Hernández anava acompanyat d'una previsió sobre els hipotètics resultats d'aquesta consulta: si s'organitza bé i amb rigor, entorn del 50% dels vots seria favorable a la proposta. Xè, que lo de Catalunya d'aquests últims dies "que té molt poc que veure amb el nostre" seria un poc així com una broma. I si algú que s'identifica amb Castella-Lleó i defensa l'actual estatus, es «tem» que la meitat de la població està per la segregació, per la constitució d'una autonomia llionesa, cap suposar que les expectatives dels llionesistes superen àmpliament aquest percentatge. Els uns i els altres sabràn en què basen les seves prediccions.

El que està clar és que la mera possibilitat que es realitze aquest referèndum no vinculant li ha ficat la por en el cos a l'Executiu autonòmic. Va trigar a reaccionar, però el portaveu i conseller de Presidència ha sortit al pas amb tota l'artilleria: apel·la a la Justícia i adverteix que aquesta consulta és il·legal i només pot fer-la l'Estat. Per descomptat. Igual d'il·legal que tots els referèndums que es vénen celebrant en els municipis catalans, encara que el de Lleó i el de Catalunya se semblin com un ou a una castanya. Allí es parla i es pregunta sobre la independència d'aquesta comunitat respecte a Espanya, i per aquí el que es planteja és el reconeixement d'una regió lleonesa autònoma i al marge de Castella, però sempre dintre del marc constitucional i de la nació espanyola. I es demana que es pronunciï el poble sobirà, encara que sigui per a esmenar-los la plana als «demòcrates orgànics» que fa una cambra de segle van decidir per tots la configuració de l'actual mapa autonòmic.

És només per aclarir-lo a ments encara més obtuses que la meva "que ja és a dir", sense pressuposar que jo estigui a favor o en contra de la consulta. Jo no m'atreviria a donar un pronòstic sobre l'arrelament del llionesisme, però aquest «canguelo» que els ha entrat als homes forts de la Junta pot ser que faci fiables els càlculs del sociòleg Hernández. Fiables quant al provincialisme persistent i, sobretot, indicatius del rebuig que genera el concepte «Valladolid», que ja ha prés amb més força de la desitjada en tot el territori autonòmic, no només a Lleó i a Burgos, que són els altres pollastres que es van sentir i se senten ningunetjats en aquest invent.

Que ho miren des d'aquesta òptica. I que s'apliquen el conte que en forma de consell paternal els han soltat als insurrectes llionesistes: «En lloc de jugar a trencar el mapa autonòmic, el que haurien de fer és preocupar-se per millorar la qualitat de vida dels ciutadans». Exacte. També dels ciutadans de Zamora, de Salamanca, de Lleó? Mentre existeixin aquestes diferències de gairebé trenta punts en la convergència econòmica entre unes províncies i altres, mentre les desigualtats siguin tan abismals, la consolidació de la Comunitat només serà una quimera. Si a hores d'ara de la pel·lícula encara caminem així, és que les coses no s'han fet bé. I caldria començar per reconèixer-lo.

trobat a la Opinión de Zamora.

L'Ajuntament d'Alcoi renega del Valencià

El regidor i portaveu del BLOC a l’Ajuntament d’Alcoi, Paco Blay, ha denunciat (en esta nota de premsa que reproduïm) el que considera un autèntic atac per part de la Regidoria de Festes a la llengua que es parla al País Valencià des de fa més de 750 anys: el valencià, perquè el govern del PP ha editat milers de cartes als Reis d’Orient per als xiquets alcoians solament en castellà. “Està clar amb aquesta decisió quin respecte i estima tenen per la llengua pròpia: ninguna, i l’objectiu és clar, acabar amb la llengua parla pels valencians des de fa 750 anys”.

Segons Blay, "és indignant que les cartes al Reis d’Orient editades per l’Ajuntament en l'any de la 125 cavalcada estiguen solament en castellà, i no se n'haja editat cap en valencià, llengua oficial i històrica dels alcoians i dels valencians".

El representant del BLOC recorda que fa setmanes que el govern del PP ha rebut queixes de pares i mares en eixe sentit, amb temps suficient com per a rectificar l’error i editar-ne també en valencià. “No ha estat així i per això se sumem a la protesta i la recolzem. La voluntat de la regidoria de Festes en aquest sentit ha estat clara: al valencià ni aigua, incomplint per tant amb l’esperit de la Constitució i de l’Estatut d’Autonomia; aquesta marginació no sols és il·legal sinó que es pot considerar una persecució política”.

Per altre costat, Blay insisteix en què aquesta ha estat pràctica habitual del PP en les institucions on governa, ja que mai ha volgut recolzar mesures adients que ajuden a la normalització del valencià com cal, i denuncia uns altres incompliments que afecten tant a la legislació vigent sobre la qüestió com al propi Reglament Municipal de Normalització Lingüística; com ara els que afecten tant a la cartelleria i la retolació (interior i exterior) com a la publicitat i la promoció, la documentació d’ús extern, les comunicacions exteriors, les respostes en castellà a ciutadans que s’han dirigit a l’administració en valencià, la documentació d’ús intern, etc. “La gran majoria d’aquestos documents, que haurien d’estar preferentment en valencià segons la LUEV (Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià), es fan servir quasi tot en castellà; ni tan sols en les dues llengües cooficials: tan sols en una”.

Acaba la seua nota Blay recordant que el Síndic de Greuges ja ha fet diverses recomanacions a l’Ajuntament d’Alcoi, a requeriment de ciutadans, que s’han queixat de l’escàs ús públic que fa el nostre Ajuntament de la nostra llengua pròpia i d’una de les dues llengües cooficials: el valencià. “La darrera carta als reis exclusivament en castellà no fa més que confirmar aquesta animositat que el PP té contra la llengua que parlen els alcoians i valencians des de més de 750 anys”.

trobat a Valencianisme.com

Refranyer Valencià Vol. II

-Anar begut i dret, això no pot ser.

-Besos i abraços no fan xiquets, això és guaret per a l'any que ve.

-Contra el lleig vici de demanar, existeix la noble virtut de no donar.

-Desembre nevat, bon any de blat.

-En el temps dels melons, pocs sermons.

-Fa més mal una llengua de destral, que una destral en les mans.

-Gust secret, no és gust complet.

-Home llarg d'esquena, curt de faena.

-Junt a riu ni convent, no faces res de fonament.

-La necessitat unix, la discussió partix.

-Llops entre llops no es mosseguen.

-Març, marçot, mata la vella, amb el jove no pot.

-No hi ha més remei que morir-se o fer-se vell.

-On el paper escrit parla, no valen les paraules.

-Parla no quan pugues sinó quan degues.

-Qui té males puces, no li faces burles.

-Rinyes de marit, de la taula al llit.

-Si tens casa de lloguer, no et faltarà què fer.

-Tens arrancada de rossí i parada de burro.

-Una brossa no fa niu, ni una gota no fa riu.

-Veges, si la cansalada és de pollastre.

-Xe, si estem com fígues en cofí.

Pederastia i abús sexual en el documental "Libranos del mal"

Libranos del mal, és el documental nord-americà que recull el primer testimoniatge del pare O'Grady, un sacerdot catòlic condemnat per pederastia. El prelat va violar i sodomitzar a centenars d'ells, xiquets i xiquetes, inclòs un bebé de nou mesos.

El cura Oliver O'Grady era tan cortes en les seves maneres i tan tendre amb els xiquets que els feligresos de la seva parròquia es disputaven el seu afecte. Li convidaven a sopar i a dormir en les seves cases, convençuts que tenir un sacerdot a casa era una benedicció divina. A la nit, quan tots dormien, O'Grady entrava en les habitacions dels nens. Va violar i sodomitzar a centenars d'ells, xiquets i xiquetes, inclòs un bebé de nou mesos. La seva espiral de pederastia i els esforços de l'Església catòlica d'Estats Units i el Vaticà per protegir-li a ell i a uns altres com ell, estan recollits amb testimoniatges turbadors en “Deliver us from evil” (Líbranos del mal).

Un documental que recomane plenament.

El PP és una merda!

"Aquest partit és una merda" això és algo que sap tot lo món i aquest és el text del sms que l'expresident del PP a Catalunya, Daniel Sirera, va enviar des del seu mòbil a la seva companya del PP, Carina Mejías, el passat 30 de setembre de 2009 a les 18.53 hores.

Si ells mateixa estàn farts del PP, que s'imaginen com estem tots els altres.

M'extranya que no en parlara d'aquesta notícia al seu degut temps, però bé, estes coses no perden brillantor per més temps que pase i lo que realment m'agradaría és quel Camps, la Rita, el Rus i tota la pesca valencianopepera també admitiren aquesta evidència...quel PP és una merda i que al estil "bizarro" de la Mà de Mides I, tot lo que toquen, en merda es convertix.