連帯

Quan les novetats no sorprenen...

D'entrada vos ho dic, estic fart d'escriure sobre el PP, "tals collons" de veres... Tant de bò no tinguera el perque de fer-ho, significaría o bé que sería un bon grup polític o que no existiría, però no és el cas.

Continuament ens arriben notícies sobre les desventures peperes que deformen la imatge dels valencians cap a l'exterior. Una pepera que s'aprofita de discapacitats per fer campanya mentre els furta i enxufa al seu mariten un càrrec, millons furtats a tots els valencians que sen van a la merda ja siga en regalets, com en contractes que no duen a cap lloc gràcies a Rita o Camps...en fi, lo normalet en ixa classe de gent.

Però mentre tinga trellat no puc evitar difondre les seues actuacions delictives o de baix calat moral. Digueu-me rebel si voleu.

I últimament estàn molt mogudets, actius, es nota que venen eleccions i es fan de vore, mal, però ho fan, quina raó tenía el cap de turc aquell del PP quan va dir "En el Partido Popular la fiesta no se acaba nunca".

Fa poc ens hem enterat que Campsnal9, el canal "públic" dels valencians que tots paguem, com a bon tentacle del PP fa bones migues amb aquells de mateixa ideología com Intereconomía, i mentre redueixen les ajudes als dobladors valencians, cedeixen els seus estudis per a gravar tertúlies dels Interefaxanomía, per tant, amb els nostre diners. Déu els cría i ells es junten. (Això si, tallem les emisions de TV3! hahaha)

Obviament, amb aquesta ideología que els caracteritza, amagada per la seua hipocresía, no es d'extranyar que per al día de la Dona Treballadora ho celebren amb un llibre de cuina.

Estos personatges...capaços d'agarrar i firmar a un manifest contra la corrupció, ells! Això, no és per res, però deixa ixa iniciativa en paper mullat, sobretot si el firma el senyoret Camps.

Al igual que Maria José Català al començar el seu discurs a l’acte de proclamació dels candidats locals del PP al País Valencià: "Vos demane disculpes si algun moment em passe al valencià. És la meva llengua materna i tinc aquest defecte. Però, no me n’adone, de debò”.

Dia Internacional de la Dona Treballadora

Aquest dia es conmemora la lluita de la dona per la seua participació juntament amb l'home al camp del treball i la societat en general. Hi han dones treballadores a tots els àmbits, però inclús al s.XXI es seguixen mantinguent a una clara distància de l'home a l'hora de rebre el jornal, mateixa faena però menys diners, com remarcant una inferioritat, baix el meu punt de vista, ficticia. Això sense entrar al vergonyós tracte de les religions cap a les dones, ja siguen catòlics o àrabs, i la misogínia que això origina...penós.

Per això, es mereixen un día per remarcar la tasca que han dut i duen a terme, que ningú ho oblide.

I damunt l'entrada la dedique a ma mare, que no hi ha dona més treballadora en el món que ella.

He dit!

"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."

(Cau de llunes)
Maria-Mercè Marçal

PPLeaks

El mapa de la Corrupció del PP segons la informació recopilada per PPLEAKS.

Xè, això ho paguem tots!

Pareix que el caràcter generós dels Valencians ens passarà, com ens està passant, massa factura.

Primer que si aigua nostra cap a Castella, després que si corrupcions i especulacions, que si tots els abocadors i la merda cap a la nostra terra, que si el corredor Mediterràni siga vía Madrid, que si la platja per a Madrid, que si acaben amb les Caixes Valencianes i tot això baix un espòli brutal. Ara els espanyols, PPSOE, en una bacanal decideixen fer prospeccions petrolieres a les nostres costes i les de Eivissa, per supost, lo més problemàtic no és el fet de que tots els diners aniríen cap a Madrid també, vaja, d'això ja estem acostumats veritat? El fet més preocupant, és l'impacte ecològic que això supossarà. Perque el turisme i els diners, al cap i a la fi es poden recuperar, però la natura és molt més fràgil i necessària.

Està previst que es debata en el proper ple del Senat, que probablement se celebrarà el dia 9 de març. Els dos partits centralistes encara estàn a temps de recular. Els valencians també estem a temps de recular i no votar a ningún dels dos.

Mecaguen l'hòstia peperos...tingueu un poc de decència, coneiximent i qualitat democràtica i deixeu de ser peperos hòstia! Que fins i tot vosatros esteu a temps!

Nacionalisme fantasma

Qui viu a Espâña!!(llegir en tò Asnal) sap gràcies als mitjans de comunicació estatals que existeixen infitnits nacionalismes anomenats perifèrics que amenacen el centralisme castellà, que és la bandera del patriotisme Espanyol.

Perque el nacionalisme espanyol no existeix. Tan sols has d'observar comentaris en forums, mitjans digitals o televisius o converses als carrers. Gent com Marianico Rajoy va soltar: "Yo no soy nacionalista y el Partido Popular nunca será nacionalista ni caminará por sus sendas como hacen otros". Els nacionalistes som tots els altres, menys els Espanyols.





Irònicament...aquells que van guanyar la Guerra Civil Espanyola i van portar la Península Ibèrica a la misèria en tots els àmbits mundans es feien dir "Exèrcit Nacional", i una vegada al poder, es van deixar els collons (concretament un) per eliminar simbols identitaris nacionals dels "perifèrics" per substituir-los per l'única "nació real". A partir d'ahi surgixen molts moviments estratègics a curt termini com era el fet de prohibir les llengües de les distintes nacions que composaven aquella España!!(de nou amb tò Asnal) i d'altres més subtils per a llarg termini que s'amaguen a les lleis i la Constitució -que encara es mostra a Europa amb la fulla Franquista-.
Inclús ridícules com el fet de manipular la història, que si Hispania ja era Espanya, que si El Cid o els Almogàvers eren Espanyols...en fi, ridícul.




Obviament, les estratègies de curt termini tan sols es poden portar per la força, aprofitant que podien empresonar o afusellar qui volgueren, i ara, aprofiten una societat adormilada i ignorant per anar fent faena destructiva d'amagada, moltes vegades desgraciadament, portades a fet pels pròpis Valencians -millor dir-los Blavensians-.

És graciós i penós també, vore com gent es capaç de destruir tota una cultura per sentir-se un més del muntó, creguent-se la quimera d'un estat artificial i inexistent que no ha parat des de l'inici en la destrucció i asimilació de les nacions que l'envolten. Estiguent tant clar que Espanya és Castella, i viceversa, que no és més que una escusa nacionalista per poder expandir-se, resulta graciós i penós vore com tant valencià vitoreja a forasters que estàn dinamitant el nostre futur.

La nostra llengua, més parlada que el Suomi, no té oficialitat a Europa i està increiblement marginada. Per què el Suomi si està com una llengua digna? Serà el fet de no estar dins un estat centralista i fascista? Pareix ser que si. Ara, mos vindràn diguent que el Valencià és una llengua morta que no serveix per a res fora de casa, que el Castellà és una llengua de 400 millons de parlants sense matiçar que molts dixos 400 millons no s'entenen del tot entre si, ni tenen cap intenció de fer-ho. En eixes escuses pretenen eliminar la nostra llengua i van i els burros dels Valencians s'ho creuen. Creuen que pel fet de que el Castellà siga oficial al País Valencià és la nostra llengua pròpia, l'Espanyol, i no es donen compte que tan sols és un moviment per substituir una llengua per una altra.





"El Castellano nunca fué lengua de imposición", "Hay que mimar la rica multiculturalidad de España", paraules buides per enganyar un poble adormit..."Ojalá desapareciera el Valenciano para no tener que aprenderlo", l'autèntic objectiu, paraules reals per a un poble que no reacciona per mesinfotista.

Però els nacionalistes som nosaltres, ells no. Quan venen i no s'integren. Lluny d'integrar-se imposen el seu castellà amb l'escusa de que també és oficial...i no respeten la llengua que deuría de ser preferent...quan a la nostra terra està millor vist que es parle castellà que valencià...això no fa saltar les alarmes? O és que la majoría està tant trastocà que no es dona conter?

Valencianets i Valencianetes...el nacionalisme espanyol existeix i és l'únic nacionalisme de la península perillós, per ser destructiu amb totes les altres cultures, al careixer d'una nació real necesita alimentar-se de les altres. Nosaltres també som nacionalistes, si, però amb l'orgull de ser constructius i haver resistit tot aquest temps les ànsies anexionants espanyoles. Ells s'avergonyixen de ser nacionalistes i ho amaguen, pareix que saben del seu caràcter precari. Així que sentiu-vos orgullosos de ser Valencians sense necesitat d'adoptar llengües extrangeres ni nacionalismes perjudicals com l'Espanyol.

Valencians, ja és hora de tirar fora al PPSOE i viure amb dignitat!

Xarnege -País Basc/Gascunya-

Xarnege és un mot gascó amb el qual es denomina els pobles fronterers entre Euskal Herria i Gascunya que parlen tant en basc com en gascó. Així doncs, la proposta musical de Xarnege és mestissa, amb molts elements comuns d'ambdues cultures.

Músiques tradicionals dels dos cantons del Pirineu occidental, del Bearn i d'Euskal Herria componen el repertori de cançons, danses i melodies de Xarnege. La seva música és tradicional, rica en timbres arcaics i difícil de catalogar. Una redescoberta musical de les arrels comunes d'ambdós pobles.

Xarnege s’ha convertit en un dels grups més interessants del nou folk del sud d’Europa. El seu enfocament innovador de les arrels musicals comunes d’ambdues cultures ha sorprès i captivat un públic nacional i internacional.

Xarnege ha actuat als festivals de música tradicional més importants d'Europa: Portugal, Suïssa, Itàlia, França...

Formació:

• Joan Baudoin: Boha, flauta, tamborí i veu

• Lucia Longué: Veu, flauta, pandereta de cordes, boha i acordió diatònic

• Simon Guillaumin: Veu i viola de Roda

• Josean Martín Zarko: Guitarra i bouzouki

• Juan Ezeiza: Alboka i violí

Discografia:

• Ixo – Sho (2010)

• Música de contrabanda – Gaueko lan musika (2004)

Videos sobre el grup Basc-Occità:

Pàgina Web Oficial!!!

A la dreta

No sóc un nombre;
no sóc un país;
no sóc un color de pell;
no sóc uns genitals;
no sóc la roba que porte.

Mai seré el teu soldat;
no sóc un internauta;
no sóc una malaltia;
no sóc un saldo deutor en
un computador d'interessos.

No necessite redimir-me.

No sóc una discapacitat;
no sóc un telespectador;
no sóc el teu fan ...
i no, no m'agrades.

Deixa de mentir.

No especulen amb els meus drets.

No sóc una etiqueta, sóc una persona:
diversa en cultura i circumstàncies,
única en identitat,
i igual en dignitat i drets.

Sóc la ciutadania,
sóc l'electorat.

No robes.

Estàs a mercè del meu vot,
de la meva capacitat per desobeir
i fins i tot ignorar el teu estúpid diners.

Etiquetes per classificar;
classifiques per discriminar;
discrimines per agrupar;
agrupes per enfrontar.

No em demanes que assassine a desconeguts.
No em demanes que assassine coneguts.

¡Exigixc respecte ara!

Jaume d'Urgell
Bilbao, 1 de març de 2011