En defensa del repetidor de Perenxisa

Dos anys després del tancament de la Carrasqueta el Govern de Camps té previst tancar el repetidor de Perenxisa que dóna cobertura de les emissions de TV3 a bona part de l’àrea metropolitana de València. Des del Col·lectiu Safranar han organitzat diversos actes per a mostrar el rebuig a esta amenaça i arreplegar signatures en defensa de la iniciativa legislativa popular Televisió sense fronteres.

El dijous 10 de desembre, a les 19.15 i a la sala d’actes de l’Institut Tirant lo Blanch, situat al carrer del Convent (Fra Lluís Amigó), 41, de Torrent es farà present l’humor crític i corrosiu de Xavi Castillo, un artista molt més que necessari en aquests temps en què se’ns vol imposar una dictadura del pensament únic.

Dos dies més tard, el dissabte 12 de desembre de matí, el col·lectiu ha organitzat una excursió al repetidor de la Perenxisa amb l’actuació de Pep Gimeno “Botifarra”. L’eixida serà des de la urbanització de Santo Domingo a les 11 hores. L’excursió discorrerà per la senda PR: V-162, una ruta de baixa dificultat. L’actuació del Botifarra tindrà lloc a les 12.30 hores.

extret de PICA'M

Imagina ser del PP.

Un Galego ;), amic del blog m'ha enviat aquesta imatge i per no fer-li un lleig la penje com un senyoret.
Feu-li click per veure-la millor.

Romanç de cec del rei Jaume - Al Tall

Lletra:
En la fosca de la nit sempara reina Maria per a concebre un fillet que el rei Pere defugia.

Així comença la història amb miratges de llegenda, de Montpeller les campanes ressonen fins la Provença. Perquè el 2 de febrer del 1208 ha nascut un infant amb bona estrella que haurà de pujar per camins de rocam i malesa, perills i treballs el perseguiran violents de tota mena, donat en penyora, els seus pares són morts massa dhora, shaurà de criar assetjat per gent usurpadora i així es farà fort com soca de roure colpit pels vuit vents i obrirà en tres branques un país potent.

Comte de Barcelona, rei dAragó, senyor de Montpeller, només un xicot, farà bona ciència de la seua gran intel·ligència, astut i prudent sotmetrà la noblesa insurgent i amb la sang calenta, tallarà la rapinya violenta, perdrà lOccitània front a laliança del Papa i de França i girarà els ulls a terres del sud i cara a la mar i eixamplarà la terra per als seus vassalls.

Mercaders i burgesos de Barcelona, Tortosa i Tarragona presenten queixes, que des de Mallorca els pirates ataquen la costa i al rei fan dispondre per armar una flota i respondre, es fan a la mar, toquen terra vora el port dAndratx, van ser cent vint dies de batalles cruels i agonies, trencant la muralla els guerrers fan una gran matança i així es va rendir Abu Yahia, rei dels sarraïns.

El rei posa lesguard sobre València que és terra rica i bella com cap hi ha en el món, entra per Borriana població principal de la Plana, presa la ciutat, fa captiu tot el nord valencià, era un nou doctubre que a València va entrar amb gran luxe un rei amb trenta anys que lluïa com sol en la mar.

D un nou ordre en Europa naixia lalba i el rei Jaume en sa terra bé que ho mostrava, ja va obrint les vies per a suprimir el dret sobre les vides, para els peus als nobles i ofereix terres a tot el poble que baixen del nord per ser amos amb el seu esforç, i amb la carta pobla les ciutats creixen a la seua
ombra, fa regne a València amb uns Furs de moderna tendència, lestat més dinàmic en tot làmbit del Mediterrani, que feu avançar els antics països federats. Tindrà un abans i un després el dret a la tirania, el rei arbitrarà els nobles i als veïns obrirà via.

Les Corts contrapesaran lexcés i la desmesura i els reis no tindran corona fins que dels Furs facen jura.

Fent memòria històrica

El 28 de juliol de 1939 va ser afusellat a Paterna Jovino Fernández Díaz, últim alcalde republicà de Xàtiva. Asturià d’origen, ferroviari de professió i, en opinió de molts dels qui el van conèixer, «un home bo».

El responsable principal de la seua mort és encara avui dia alcalde d’honor de Xàtiva: aquell detestable «Caudillo de España por la gracia de Dios». Quin honor més regran, collons!, tindre d’alcalde honorífic un generalot criminal! Però així ho volen l’alcalde actual, Alfonso Rus, i la seua majoria absoluta d’escolans d’amèn.

No hi ha a Xàtiva cap monument que recorde les víctimes del franquisme: els afusellats a la Casa Blanca, a Paterna, els qui moriren a les presons en el terror de la postguerra o durant la llarga nit del franquisme. La majoria de ciutats que patiren bombardejos durant la guerra han recordat els seus veïns morts en aquelles massacres. A Xàtiva ha costat molt posar un monument a les víctimes (L’Aixopluc) en el lloc on caigueren les bombes assassines. L’alcalde Alfonso Rus sempre s’hi ha oposat. Per no remoure el passat, perquè la iniciativa tenia color polític, deia ell, excusa de mal pagador, de demòcrata de pacotilla, de socarrat rebordonit. Perquè quan foren beatificats a Roma els «mártires por la fe» de Xàtiva va perdre el cul per afegir-se al viatge, no debades honoraren els del seu bàndol polític, «caídos por Dios y por España».

No hi cap cap plaça ni carrer que porte el nom de cap d’aquelles víctimes del terror franquista. Cap. Molta modèlica transició política, però molt de silenci. El silenci, l’àcid que corrou la dignitat dels vençuts.

Dic mentida: a Xàtiva hi ha un carrer dedicat a un republicà. Només un. Va ser l’alcalde antecessor de Jovino Fernández Díaz: Vicent Parra Servet. El seu nét és l’actual primer Tinent d’Alcalde de Xàtiva, Vicent Parra Sisternes, regidor d’Urbanisme, diputat autonòmic del PP, president de la Mancomunitat de Municipis La Costera-La Canal, president també del Consorci de Residus Pla Zonal X, XI, XII Àrea de Gestió 2, per tant responsable primer del macroabocador de Llanera. El carrer Vicent Parra puja des d’antiga Fàbrica dels Mistos (o Almàssera), passa arran de les Casetes del Rector i desemboca just davant de l’entrada al fastuós Falcon Crest particular de l’hereu de l’imperi Rus. Quina casualitat.

Però la pitjor ingratitud no prové dels declarats enemics polítics. Sinó d’aquells que des de la militància en el mateix partit que les víctimes no han fet res per rescatar-los de l’oprobi de l’oblit. Jovino Fernández Díaz era militant de la UGT i del PSOE. Han passat trenta-cinc anys d’ençà de la mort del dictador, i dels qui avui fan política sota les sigles del mateix partit d’aquell «home bo» calia esperar l’homenatge, per obligació moral i democràtica. Cal retornar l’honor i la dignitat a les bones persones com Jovino Fernández Díaz. No és possible seguir oblidant-lo i dir que vivim en democràcia. Perquè la democràcia no creix en les fosses del silenci: s’hi podreix.

Article publicat avui a l'edició comarcal de LEVANTE-EMV

Trobat al bloc de Cucarella

Ovidi Twins

Parlem de dualitats,

la dualitat de dos germans bessons bivitel·lins tan diferents, la dualitat de tradició front a innovació, entre acústic i electrònic, o la clàssica dualitat apol·linio-dionisíaca.

Nova Nova Cançó ? Perquè Nova Cançó? És allò líric enfront a allò èpic. L'individual, front a allò social.

L'estil musical de la Cançó se sol associar amb música avorrida. I n'hi ha, com a totes bandes.

És l'actitut de qui la canta. Un exemple molt esclaridor és el de l'admirat dels Twins, Ovidi Montllor.

Va tocar tant rock progresiu, com cants de batre, i sempre des d'una actitut personal, una manera de fer pròpia i molt vigorosa. Un estil immediatament reconeixible.

Podriem definir, doncs la Cançó com un gènere de gèneres? Tal i com passa, per exemple al Jazz, la Copla o la Rumba? Seria d'allò més interessant.

Però millor passeu i ho vegeu amb les vostres pròpies orelles....



Pàgina Oficial

En Valenyol, naturalment.

Com sempre, en els mitjans de comunicació tan "objectius" i per a res manipulats del centre de l'huracà han començat un atac "victimista" contra la llengua valenciana com si volerem exterminar el castellà. Es veu que una professora, potser nacionalista o terrorista o aneu a saber, s'ha encabotat en que una xiqueta valenciana de la seua classe, d'aquestes de "sobresaliente", conteste en valencià un exàmen de Coneixement del Medi. Inadmisible...

No es nou les invencions, manipulacions i les "favaes" que arriben a dir en els mitjans de comunicació de la meseta en contra dels "nacionalismes" que no siguen d'índole espanyolista.
Solen fer-se les víctimes (siguent els botxins) de qüestions lingüistiques a Catalunya i ara pareix que li ha arribat el torn als "ofrenedors de glòries a Espanya"...

Tot això pot crear un debat més dur del que ja fà temps es parla, sobre quina és la nostra llengua, sobre la mentira de la cooficialitat de les llengües del País Valencià, del blaverisme, del catalanisme, del pancastellanisme, de la hipocresía dels espanyols, etc. Debats que segurament ens dividiràn encara més i faràn que el complexe social que es té no disminuixca en absolut.

Per desgràcia asi no estem com a Catalunya, estem molt més fotuts en matèria lingüística valenciana i estos atacs poden fer que els típics borregos que solen haver per asi voten a grups com UPyD, com si en el PP no tinguerem prou... fotent-mos fins lo inimaginable...en fí, forasters vindràn i de casa ens trauràn.

Aquest vídeo és un clar exemple que ha aportat Jaume C. i B. sobre el recull que fà l'APM sobre el merder manipulador espanyol:

La mentida de la cooficialitat

ESTATUT D’AUTONOMIA

Article sext
1- La llengua pròpia del País Valencià és el valencià.
2- L’idioma valencià és l’oficial al País Valencià, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià.
5- S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.

Definició de cooficialitat: f. Qualitat de cooficial.
Definició de cooficial: adj. Que comparteix oficialitat, amb igualtat de circumstàncies legals.

Aquell ciutadà que acudesca a qualsevol organisme oficial es trobarà que el manament de l’Estatut d’Autonomia no el respecta la mateixa Administració que és qui havia de ser-ne garant. A tall d’exemple podem fer-ne un breu recorregut per algun. Si caus malalt i acudeixes a la consulta del metge et trobaràs que la immensa majoria de la retolació d’ambulatoris i hospitals és en castellà. Qualsevol document te’l faciliten només en castellà. I si vols expressar-te en valencià et trobes amb males cares, i de vegades amb problemes on la teva salut està en joc. Prova de demanar en els jutjats paperam oficial en català/valencià i et trobaràs havent de donar mil explicacions que t’incomoden el fet de voler-los en la teua llengua i acabaràs trobant-te amb respostes seques que tenen una forta càrrega interna en la qual pots llegir entre línies: “Si continuas por ese camino te vamos a poner muchos problemas” o senzillament amb un: “No tenemos”. O dirigeix-te a les forces d’ordre públic i t’hi pots trobar amb tota la gamma de respostes on la majoria d’elles són en castellà, o fins i tot, en casos extrems, et prohibeixen que t’expresses en una llengua que no siga el castellà.

Pel que fa als centres educatius, quantes de les circulars que reben a casa els pares estan en valencià, o en bilingüe? I això és que el professorat és el sector més sensibilitzat en el tema. I si parlem dels mitjans de comunicació oficials –tot i que Canal 9 Televisió Valenciana meresca ser objecte d’una columna, o moltes, a part–, quants programes dels que s’hi emeten són en valencià? I sobre cultura valenciana? Els escriptors valencians, tot i que hi ha un bell estol de molta alta qualitat, són invisibles per a l’ens públic. I així podríem anar analitzant els diferents àmbits al llarg del País Valencià –premsa, llibres, restauració, botigues...– on malauradament no trobem enlloc aquella equidistància que ordena l’Estatut d’Autonomia.

Valencians, Salut i Terra.

trobat a L'informatiu

10 anys dels Gürtels