González-Sinde i els internautes s'odien

Per a demostrar-ho han versionat la cançó de Carlos Baute i Marta Sánchez.

Per cortesía de "elJueves".

Pat Condell i "l'ateisme agressiu".

Sense desperdici.

Los Draps

Los Draps és un grup de rock - ska-folk-punk originari de la comarca del Matarranya (Franja occidental d'Aragó). Influïts pel rock urbà i l'estil dels Gra Fort, el seu so barreja el punk-core amb instruments tradicionals: en el seu cas, la dolçaina aragonesa.

El grup es va originar l'any 92 al voltant de Joaquín de Guenen i Daniel del Colero: tots dos tocaven la guitarra en moltes festes pels pobles del Matarranya i els Ports, amb temes propis com ara Los Índios del Castell o Xica del mes de febrer, però d'un repertori basat principalment en versions com una de Litros de alcohol que resava «litros de merda corren per la sèquia, gorrina...»

Però, no va ser fins el 97 quan es va completar un grup amb l'entrada de Sisco de Torretes (bateria), Natxo del Rosset (teclats) i Sergio Arsís (baix): l'estiu de 1998, Los Draps feien el primer de molts concerts per la comarca a Pena-Roja, junt amb els grups La Codonyera, Azero i Artrosis, fins que a les acaballes del 99 Sisco va deixar el grup i va ser substituït per Rubén de Kolores, l'actual bateria de la formació.

Arribats a l'estiu de 2000 van gravar la maqueta Terra de Frontera, que els obriria la porta a concerts importants com el Carrascar i el Rebrot, ambdós en 2001. Llavors ja havien afegit un segon guitarrista, César de Txutxa, amb el qual actuarien a events importants, com l'Acampallengua de les Balears, l'Aplec dels Ports, diversos Correllengua i l'Acampallengua de la Franja de Ponent.

L'estiu del 2002 Dani del Colero deixava el grup i es quedaven sense cantant i guitarra solista, la qual cosa significava tornar a començar: la veu a les cançons va caure de la mà de Sergio i Kolores, i Txutxa va haver d'aprendre a tocar sol, fet que els va ralentir en la seva evolució fins l'arribada del Flare, amb el qual es van acabar orientant cap al punk-rock amb «gaita». El febrer de 2004 van gravar la cançó Matarranya, basada en un poema del desaparegut poeta penarogí Desideri Lombarte: el tema, editat per l'Associació Cultural Arran, és una de les referències de l'estil de música que fan ara.

Temps després va incorporar-se al grup Jorgito com a segon dolçainer: la contundència del grup s'anava establint amb temes com Cultura popular, Revolució i PP Feixistes (que els valdria una denúncia per part del PP d'Osca) i el conjunt es consolidava a cada concert, però a causa d'alguns problemes mèdics i psicològics d'un dels seus membres, el grup va estar apartat dels escenaris fins 2005. Mentrestant, al novembre del 2004 entrava al grup Marc (ex guitarrista de Notinkson), de Massalió, amb el qual es completava la formació actual del grup que s'autoeditaria el seu primer disc l'any 2006: No mos fareu callar!. El disc té dotze cançons (de les quals una, Entalto lo pueblo en aragonés) i conté col·laboracions de Kapi d'Azero, Isa, Miguel i Chabi de Prau, Kaspas de Visión Túnel, Josep de Temps al temps i Jandro de Mallacán.

El mateix any rebien el premi a la millor cançó en llengua minoritària de l'Aragó en els VIII Premis de la Música Aragonesa per Cultura popular, i pel novembre tornaven a entrar en estudi per enregistrar Un crit al vent, cançó inèdita inclosa en Sons del Matarranya, un recopilatori fet expressament per promoure la música en català a l'Aragó al llarg de 2007.

Veus la vida passar
quan te n'acates que la vida és una injustícia social.

Que per la llengua te toque lluitar,
a Galiza, Euskal Herria i als Països Catalans,
i per què?

Perquè s'aproven les normes
des de les corts espanyoles.

Te pressionen i t'imposen
l'espanyol a les escoles.

Les llengües minoritzades
no moren fan resistència.

Català, Asturià, Gallec,
Aragonès i Euskera.

Hi ha coses més alarmants,
que l'asturià i l'aragonès encara no són oficials.

I que a la Franja poc adelantat
està lo nostre ensenyament,
l'educació en català,
i per què?

Perquè s'aproven les normes
des de les corts espanyoles.

Te pressionen i t'imposen
l'espanyol a les escoles.

Les llengües minoritzades
no moren fan resistència.

Català, Asturià, Gallec,
Aragonès i Euskera.

Oh... cultura popular,
les llengües mortes resistint la invasió cultural.

Oh... cultura popular,
la nostra llengua és una peça d'unitat.

Oh... cultura popular,
les llengües mortes resistint la invasió cultural.

Oh... cultura popular,
la nostra llengua és una peça d'unitat.
i per què?

Perquè s'aproven les normes
des de les corts espanyoles.

Te pressionen i t'imposen
l'espanyol a les escoles.

Les llengües minoritzades
no moren fan resistència.

Català, Asturià, Gallec,
Aragonès i Euskera.

Pàgina web Oficial!

Zas! En toda la boca a Soraya Sáenz.

No sóc molt partidari del PSOE, és més, no els tinc en molta estima que diguem, però en aquest vídeo jo també els aplaudiría...com es disfruta vegent un gran ZAS! EN TODA LA BOCA! als tarambanes del PP.

En fí, quin circ tenim montat...

Terrorisme al Interné

Clickeu a la imatge per vore-la millor.
La imatge l'he agarrà del tuenti, per lo que no sé d'on vé ni qui la feta (és el que passa quan no és possa a la pròpia imatge), tan sols l'he traduïda.

El cas...

Desnudando a España

Veu el vídeo clicant asi, Desnudando a España

Video especial para españoles castellano-hablantes. Esta es la historia de Hispania y de España, su intolerancia y su menosprecio hacia los demás pueblos. Los efectos han sido enormes. En Galiza, la nobleza castellana impuesta a partir de la guerra de los Irmandinhos se despreocupó totalmente del progreso de Galiza fav...oreciendo su empobrecimiento. Prohibió el gallego en la escrita durante varios siglos hasta la revolución intelectual gallega del siglo XIX. Catalunya en el siglo XVIII perdió sus instituciones y su autogobierno. El pueblo vasco se ha visto desmenbrado. Las lenguas de estos pueblos han sido perseguidas. A pesar de todo aún hoy hay españoles que no entienden que el castellano no sea la lengua principal en la enseñanza dentro de estas naciones, que aún sin estado, son naciones, por mucho que les pese. España poco a poco ha asimilado a estos pueblos procurando que sus habitantes caigan en la comodidad y el costumbrismo, en la pereza o en la resignación. Pero aún hay mucha gente dispuesta a luchar que no acepta la españolización incluso entre esos resignados y aparentemente asimilados por este estado intolerante. El futuro será amargo para España.

I de regal...

La premsa valenciana en defensa de l’estatus

La major part de la premsa catalana publicava ahir una editorial conjunta en defensa de l’Estatut .Els valencians, que com ja sabeu és un poble a remolc hem reaccionat novament de manera àgil. En virtud de la clausula Camps també coneguda com “truc i retruc”, la premsa valenciana publica hui, amb font Arial 2 i en blanc, un comunicat conjunt que us transcrivim a Pica’m.

Tot i l’aparent dificultat a l’hora de bastir consensos a la societat valenciana, les redaccions dels principals diaris valencians no han tingut excessius problemes per posar-se d’una vegada d’acord amb este senzill i clarificant comunicat sobre les seues aspiracions.

En defensa de l’estatus.

1- El poble valencià és una Comoditat, que vol ser Pastís (del qual ens repartirem els trossos) i que serà Nació, creció, se reprodujo y murió.

2- La premsa valenciana, premsa que fa gust.

3- La premsa escrita valenciana no volem ser la veu dels nostres amos. De ser així haguèrem fet ràdio.

4- Qui paga mana , i el diari li la mama.

5- Tres provincias, una región, , Levante y Las Provincias, Mediterraneo e Información

6- Som el quart poder.. i no voler.

7- Necessitem un nou Palleter.. per que ja tenim la mà cansada…

8- Qui vullga més llengua… Tania’s. Jovencitas mulatas. Discrección garantizada.

9- No mos fareu nacionals. Som provincials.

10- Virgencita, ¡que me quede como estoy!

trobat a PICA'M

La despertà

La Unió Musical de Llíria, Miquel Gil, Pep i Míriam Gimeno Botifarra interpretant La despertà al pavelló Pla de lArc de Llíria el 21 de novembre del 2009 al concert Una nit única que va organitzar lInstitu dEstudis del Camp de Túria.

Una altra "Despertà" és la que es fà a "Falles", per a què la gent no dorma, els fallers a les 8 del matí, tots els dies de Falles, llancen masclets acompanyats per la seua banda de música per tot el barri: això és la despertà. Amb ella es pretén aconseguir que tot el barri es desperte per a gaudir des de primera hora del matí de les Falles, passejant per a veure els monuments que hi ha pels carrers, o per a participar en actes que des de les 8 del matí organitzen moltes comissions falleres. Alguns ni llançant una bomba nuclear en la porta de la seua casa es desperten, sobretot els qui no han dormit en tota la nit gaudint de la festa, però s'intenta.

Com per a molts fallers és un esforç acudir a la despertà, algunes comissions l'hi s'ho paguen organitzant una xocolatà, és a dir, convidant-los després del passeig per la demarcació, a xocolata calenta, que entra molt bé a aquestes hores del matí. Si no baixen, s'ho perden. També hi ha fallers que per a acudir a aquest acte, no dormen en tota la nit, i després de llançar tots els masclets s'en van a casa a dormir fins a l'hora de la mascletà. Uns altres baixen just després de la despertà, ja que s'han despertat gràcies a la mateixa. No tots els fallers són tan matiners!