Els servils

Servil: 1 Que mostra una actitud exageradament humil i servicial davant els superiors o poderosos generalment per obtenir un benefici.
            2 Relatiu als criats.
          adj. Relatiu als serfs i criats.
                 Humil i de poca estimació.
                 Rastrer, que es troba amb servilisme.

Al llarg de la història, els poderosos s'han servit de gent sense escrúpols ni estima pels altres, una classe de gent que mira pels seus interesos i beneficis per damunt de tot, inclús de la seua pròpia estima i dignitat. Sabedors d'açò les nacions i la gent que volien impossar-se'n a altres feien servir este tipo de persones per infiltrar-se, controlar i debilitar-les com una estratègia més maquiavèlica per a la invasió o enriquiment personal.

      Clar que hi han diversos factors que converteixen a una persona en un serf sense coneiximent. Quan la inferioritat que s'obté com a pròpia és autoinflingida voluntariament es crea el pitjor traïdor que pot existir per a una societat, nació o familia, però, si el servilisme és imposat o bé adoctrinat, la persona es pot rebel.lar contra tal injustícia quel rebaixa i sotmet a un altre per complir uns interesos aliens.

L'exemple d'aquest fet ho tinguem amb un germànic entre els anys 16 a.C. i 21 d.C. anomenat Armini.

      Amb pocs trets, Armini va ésser un cabdill germànic de la tribu dels queruscs. Nascut a Germània va rebre la ciutadania romana i va ser reconegut com a "eques" degut a la seua ajuda militar. Entrenat a Roma, coneixia molt bé els trets forts i les debilitats de les tropes romanes. En aquest temps, Armini era un bon germànic a ulls dels Romans, un servil bàrbar fet ciutadà.

      L'any 9 d.C. l'emperador August va enviar al general Publi Quintili Var cap a l'interior de Germània per acabar la conquista del país. Aquest general actuant cruelment va provocar el canvi en la mentalitat d'Armini, fet cap de la seua tribu al succeïr al seu pare, es rebel.là i va convèncer a alguns caps d'iniciar una revolta.

      Aprofitant la confiança del general Quintili Var, el va portar de cap a un parany aniquilant a gran part de les tropes invasores, entre ells el pròpi general. Els presoners foren sacrificats.

      Mentre molts altres caps s'unien a la defensa de Germània al costat d'Armini contra els invasors Romans, d'altres seguien servils a Roma, com el seu sogre Segestes. Després de moltes victòries contra Roma, va ésser traït per altres servils a Roma, com el seu oncle, i sense el poder necessari per oposar-se als invasors havent perdut l'última batalla, va ser assassinat després de 2 anys de poder absolut per la seua part, al convertir-se en opresió.

      En els relats dels seus enemics romans, Armini és molt respectat per la seva capacitat de lideratge militar i com a defensor de la llibertat del seu poble.

"Armini, sens dubte, alliberador de Germània, que va desafiar al poble romà no en els seus inicis com altres reis i líders, sinó en l'apogeu del seu imperi; en les batalles amb èxit canviant, invicte en la guerra."

      La història del canvi d'un servil a una persona que va agafar les regnes del seu destí. Segons molts pensadors, al tindre la humanitat por a la llibertat la facilitat i despreocupació que aporta deixar en mans d'altres el teu futur és lo que porta en gran mesura també, al servilisme.

Per què conte tota esta merda?

       Perquè els Valencians també som una nació envaïda, on sense pausa, apliquen estratègies colonials. I qui amb més zel els apliquen són els servils que tenim al govern. Servils del centralisme espanyol què sense cap escrúpol ens empobreixen i aniquilen sense compasió per replenar-se les butxaques. Eixa classe de gent que menteix per a protegir els seus interesos a costa de la mort de 43 persones al metro i el dia del vuité aniversari d'aquest fet queden despreocupadament per fer-se un soparot (a costa nostra), amb pocs aires de que vagen a canviar.

       Poc podrien fer per acabar amb la cultura, l'economia i la societat valenciana si no tinguerem als agents enemics al poder. Estos servils de "Roma" són la nostra perdició i per extensió ens fan servils a tots els que estem baix la seua vara.

       L'única manera de millorar es canviant la mentalitat i desfer-nos (democràticament) dels servils que tenim al poder, per fer-nos amb les regnes del nostre futur. És la nostra responsabilitat, o acàs som inferiors, servils i ciutadans de segona amb orgull?

¿Por qué el Estado español es un Estado fascista?

1. España carece de Constitución, durante la transición no se abrió un periodo constituyente, jamás se convocaron elecciones para una asamblea constituyente, la Constitución es nula y según la doctrina jurídica del "fruto del árbol envenenado" todo lo que deriva de un acto nulo es igualmente nulo, la única legitimidad del Estado actual deriva de su victoria en la guerra civil.

2. La legislación fascista (represiva y no represiva) jamás fue derogada, el Estado actual nunca se ha desligado del anterior, la jurisprudencia que se sigue invocando hoy como argumento ante los tribunales es la que procede de los jueces franquistas, los cargos dirigentes del aparato judicial han sido copados por los sectores más reaccionarios del fascismo, como el Opus Dei.

3. La Constitución no reconoce e impide reconocer el derecho a la autodeterminación de las naciones, que es un derecho democrático y cuyo ejercicio en España se configuró en 2003 como delito.

4. La transición jamás exigió responsabilidades políticas por los crímenes fascistas, jamás se depuraron a los aparatos del Estado, los fascistas siguieron en sus cargos, e incluso ascendieron, fueron premiados y condecorados.

5. Los demócratas, las víctimas del fascismo y los represaliados por el terrorismo de Estado jamás han sido reconocidos y rehabilitados; siguen siendo considerados como bandidos y terroristas.

6. La transición fue un baño de sangre, el régimen asesinó a 600 antifascistas de diversas organizaciones y a otros que no pertenecían a ninguna organización.

7. Los detenidos políticos se contaron por decenas de miles, los periodos de detención eran de diez días y la mayoría de ellos fueron brutalmente torturados, detuvieron a los antifascistas, a sus familiares, a sus amigos, a sus compañeros de trabajo, a sus vecinos y a los abogados que les defendían.

8. La transición se llevó a cabo en medio del pánico masivo a un golpe de Estado militar que volviera la situación de la posguerra si las masas seguían protestando: "o tragas o damos marcha atrás"; hay que recordar la Operación Galaxia, el golpe de Tejero y las múltiples declaraciones intimidantes de los jefes militares.

9. El Estado fascista creó, financió y protegió organizaciones parapoliciales como el Batallón Vasco Español, los Guerrilleros de Cristo Rey, la Triple A, los GAL que actuaron impunemente durante años, asesinando e intimidando a las masas.

10. En España la suspensión de garantías constitucionales es general y permanente según el artículo 55.2 de la Constitución, lo cual supone que no existe el derecho a la libertad, ni el derecho a la intimidad, ni a la presencia de un abogado durante el periodo de detención, la transición se llevó a cabo bajo un estado de excepción y el imperio de la legislación llamada antiterrorista.

11. Durante la transición los partidos políticos no se legalizaron sino que tuvieron que "pasar por la ventanilla" (pasar por el aro), incluso partidos hoy legales, como ERC y otros, como el PCE(m-l) o el carlista; ni siquiera legalizaron a las asociaciones de familiares de los presos políticos, hoy está vigente la Ley de Partidos, algunos partidos legales han sido ilegalizados y otros no se han legalizado jamás, como el PCE(r).

10. Desde 1939 hasta hoy en España existen presos políticos, es el país de Europa con mayor número de presos políticos, no ha habido ni un dia sin presos políticos porque no ha habido ninguna clase de amnistía.

11. En 1977 se creó ilegalmente la Audiencia Nacional, un tribunal fascista que aún subsiste y que sigue encargado de perseguir a los antifascistas en delitos políticos típicos como las injurias a la monarquía, además de la resistencia de las organizaciones armadas.

12. España es el país del mundo con mayor número de personas desaparecidas; en la posguerra fueron censados más de 100.000 casos; los más recientes proceden de la transición: son los de Eduardo Moreno Bergaretxe, "Pertur", José Miguel Etxeberria "Naparra" y Jean Louis Larre, "Popo Larre", aunque hay otros pendientes, como el de Santiago Corella "El Nani" o Antonio Anglés.

13. La desaparición es un crimen de lesa humanidad que no prescribe nunca, pero en 76 años, aquí no se ha juzgado ni un solo caso de ellos; ante esa impunidad, son los jueces argentinos los que están investigando los delitos cometidos por el franquismo.

14. Niños recién nacidos de personas humildes han sido secuestrados desde el final de la guerra hasta hoy con intervención de la Iglesia católica para ser adoptados por los fascistas, militares y oligarcas, la impunidad es total: no se ha investigado, ni juzgado, ni condenado a nadie, las familias no saben donde están sus hijos, los hijos no saben quiénes son sus padres.

15. El derecho de huelga se convierte en un delito de sedición en la Ley fascista de Movilización Nacional de 1969, que sigue vigente y que por decreto del gobierno permite convertir a los obreros en soldados sometidos a la disciplina de los tribunales militares.

16. No hay libertad de expresión sino diversos delitos, como el de apología del terrorismo que conducen a una estricta censura de los artículos de prensa y radio, así como de las letras de las canciones.

17. Hay dos instituciones especialmente intocables, la monarquía y el ejército, que vienen a ser lo mismo, los jueces consideran como delito incluso la quema de las fotos del rey, las críticas al rey no son un derecho sino un delito de injuras por el que han sido condenados muchos periodistas y otras personas que no lo eran, en 2009 fue condenado José Antonio Barroso Toledo, alcalde de Puerto Real, en un acto conmemorativo del aniversario de la II República por unas declaraciones contra la monarquía, el año pasado la Audiencia Nacional condenó por delitos contra la Corona al grupo musical "Ardor de estómago" y abrió diligencias contra el coronel Martínez Inglés por lo mismo.

18. Durante la transición fueron sistemáticamente perseguidos, denunciados, juzgados y condenados todos los periódicos y periodistas progresistas que llevaron a cabo algún tipo de denuncia de la continuidad del fascismo y sus crímenes, el último de ellos es Alfredo Grimaldos condenado en 2009 por el Tribunal Supremo por su libro "La sombra de Franco en la transición".

19. El cierre de determinados periódicos, como Egunkaria, fue un auténtico crimen de Estado porque era el único en el mundo en una lengua tan característica como la vasca, que hubiera debido ser objeto de especial reverencia en un país democrático.

20. En la década de los años ochenta fueron cerradas casi todas las radios libres.

21. Han incautado y cerrado periódicos y revistas como Hermano Lobo, Triunfo, Egin, El Jueves, Crash, Área Crítica, dirigida por Alfredo Grimaldos y muchas otras.

22. Han clausurado varios blogs y páginas web, la más conocida de las cuales es Antorcha, cerrada en 2008, el año anterior cerraron la de El Jueves, otras se cerraron ellas solas el años pasado tras la aprobación de la "Ley Sinde" por puro pánico en un ejercicio de autocensura que ha afectado a una de cada diez de las páginas de enlaces.

23. Han censurado y prohibido conciertos de música, discos y vetado a grupos musicales, como Sociedad Alcohólica; en 2007 fue condenado Rivas Leyva, cantante de hip hop del grupo canario "Poetas de la Calle" por una letra contra el rey y la guardia civil, el año pasado la Audiencia Nacional detuvo a los raperos Pablo Hasél y Marc Falcó.

24. Los delegados del gobierno prohíben casi 300 manifestaciones al año, que siempre versan sobre los mismos asuntos, es decir, que la censura se ceba siempre sistemáticamente sobre determinadas protestas, como las manifestaciones ateas en Semana Santa, las multas en las manifestaciones se han disparado en los últimos años como medio intimidatorio no sólo para convocar sino para acudir a ellas.

25. Ha desaparecido el derecho a la intimidad, el control policial de la correspondencia, del teléfono y de los correos electrónicos es total, absoluto y sin ninguna clase de control judicial.

26. Ya no hay procesos judiciales de extradición sino entregas automáticas de una policía a otra (órdenes europeas de detención), ha desaparecido el derecho de asilo político (salvo si eres un gusano cubano y similares).

27. La Iglesia católica aún no ha sido separada del Estado, se ha convertido en un negocio espiritual libre de impuestos, el Estado la financia a través de la enseñanza concertada, los obispos disponen de facultades públicas, como las notariales, que utilizan para apoderarse de tierras y fincas que no son suyas.

Estem al mapa...estem...al...mapa.

Ontinyent, poble del País Valencià

"Estem contents de viure amb alegria al costat de molts altres pobles que junts formem un gran País, el nostre sempre estimat País Valencià."

Un públic molt nombrós va assistir a aquesta convocatòria que demostra la normalitat i força cultural del topònim de País Valencià, el qual va rebre el suport explícit dels artistes que van anar oferint les seues obres: Toni de l'Hostal, Feliu Ventura, Pep 'Botifarra', Tomàs de los Santos i Borja Penalba, Carles Pastor, Tashkenti, la Trocamba Matanusca, Kaoba, Neuròtics, Mal Abuso, La Marabunta, Andreu Valor, Pau Miquel Soler i Hugo Mas.

A més a la glorieta de la capital de la Vall d'Albaida també hi havíen paradetes i tallers de pintura a l'estil trobadoresc.

La convocatòria ha respost a l'atac del PP contra l'ús correcte de 'País Valencià'. El PP va prohibir el terme "País Valencià" al Consell i a les Corts, obligant a utilitzar tan sols el nom imposat de Comunidad Valenciana. Ho va aprovar el PP, que va fer valer la seua sospitosa majoría absoluta per tirar endavant la proposició que obliga que les institucions i el Consell no tramiten cap iniciativa parlamentària o escrits que no siga Comunidad Valenciana. La proposició es va aprovar amb els 47 vots del PP a favor i els 37 vots de l'oposició en contra.

Mentre eliminen un nom que'ls valencians elegirem democràticament i que té una llarga història de les nostres institucions, places i carrers obligant-nos a utilitzar un nom imposat des de Madrid. Este grup de corruptes, lladres de tratge i corbata, mantenen a Franco d'alcalde honorífic, a José Antonio Primo de Rivera, i altres franquistes o etnocides/genocides als nostres carrers, pobles, institucions i alcaldíes per a la nostra vergonya.

Expulse'm al PP! Ja prou de patir la seua ingorància i mala fé que fa més mal que una pedregà! Si eres Valencià, si estimes la teua cultura i la teua gent, tin un mínim de sentit comú i no els votes!

Debat de veritat, no com en Intereconomía

Un interessant debat entre Teresa Jordà, diputada d'ERC; Joan Josep Nuet, diputat d'EUiA ; Jon Iñarritu, diputat d'Amaiur; Rosana Pérez, diputada del BNG; i Jaime Pastor i Ramón Cotarelo, professors de Ciència Política de la UNED al canal HispanTV on parlen sobre el posible futur de l'Estat Espanyol i les nacions que hi viuen a dins. 

Simplement vos convide a vore'l perque no hi té desperdici i es un plaer vore i escoltar un debat de veritat i no als insults que ens tenen acostumats des de la caverna casposa espanyola.

Trobe a faltar algún Valencià participant al debat.

Som País Valencià

Convocatòria per l'accident de metro de València

Futur pròxim

Ja queda menys per a dir la data i la pregunta sobre la consulta soberanista a Catalunya. 27 dies concretament segons el pacte al que van arribar CiU i ERC. Eixe referèndum que Espanya tant s'ha encabotat en prohibir i que li ha costat, per tant, més descrèdit democràtic a Europa.
Mentre fora veuen normal preguntar a la gent per el que vol, exercir bàsicament els seus drets, Espanya s'encabota en seguir practicant la guerra bruta i el totalitarisme imperialista tan nostàlgic que marca les seues continues accions.
Pot ser té por, perque davant la possibilitat que Catalunya siga independent, ningún Estat del món s'ha proclamat en contra, tot i les presions de la diplomàcia Espanyola. Això els té nerviosos, i ara el president de Catalunya s'ha reunit amb un important ministre francés, el ministre de defensa Jean-Yves Le Drian, evidenciant que la porta d'accés més important per al reconeixement europeu és França (no oblidem tampoc Alemanya, encara que determinant esperarà la resposta francesa.). 

Mapa napoleònic molt present a França

Faltaría vore que pot pensar França...obviament ells tenen una visió molt distinta del que és Catalunya, ja que també va formar part del seu territòri, cosa que tenen molt present els seus polítics, i també hi ha que tindre en compte que hi han moltes nacions sense Estat a territòri francés que podríen seguir l'exemple de Catalunya...(com tantes altres a territori peninsular que també ho podríen fer.) Tampoc es pot deixar passar per alt que a França hi ha una part de Catalunya des de 1659 pel tractat dels Pirineus. No sería d'extranyar que més avant després d'una hipotètica independència de Catalunya, aquest territori cultural i històricament Català, actualment baix domini francés vulgués formar part de Catalunya. Són coses que obviament passaràn per la ment dels francesos i els faràn determinar la seua resposta. No oblidem, que al cap i a la fi, no van a votar en contra dels seus interesos. Dins dels "pros" i "contres" de la posible independència també tindràn en compte, per supost lo més important, la decisió dels pròpis Catalans.

Tot podría passar! Aixina que d'aci a un temps, més prompte que tard, pot ser vegem el naixement d'una nova "Bèlgica" al sur de França o tot seguirà tant mal com sempre. Siga com siga, això sera cosa dels Catalans, i és algo que'ls Valencians hem d'observar amb molta atenció.


Sempre hem estat molt fotuts a un Estat que no ens vol vore encaixats, si no aixafats baix la seua bota per poder dominar-mos sense cap problema. Amb la crisi s'ha evidenciat més que mai, i amb polítics que no tenen res de valencians més que les ganes de menjar paella, estem abocats a un futur molt negre. Per sort, pareix que és cert allò de que la gent trau lo millor de sí als pitjors moments i ja es veu moviment, un moviment que sempre ha estat ahi però que ara es fa més evident. Un moviment valencianista tant a la societat com a la política que ens pot portar esperança a tots els valencians per més atacs que facen des de la capital de l'espanyolisme caspós i ranci. Ens hem de traure de damunt als emisaris de la destrucció i la corrupció.

Catalunya demostrarà que són una nació treballadora i amb gran força de voluntat capaç de fer lo que es propose sense permís de Castella.

I els Valencians no mos quedarem darrere, som un poble unit, alegre i combatiu.

A Groenlàndia hi ha un trosset Valencià!

L'àrtic

L'any 1970 un grup d'alpinistes, amb un bon sac escrotal, van decidir passar 30 dies a Groenlàndia. Com ja es podeu fer una idea al titol de l'entrada, aquests exploradors eren, com no podía ser d'altra manera, Valencians. Un d'ells l'Ontinyentí Hèctor Verdú, el fundador del Centre Excursionista d'Ontinyent.

Vaixell arribant a l'àrtic

Placa commemorativa en Valencià

                                                               

Aquest grup d'aventurers exploraren i cartografiàren una bona suma de glaciars, ascendint 25 cimes de gran altura, entre 1.300 i 2.400 metres. I he aci el fet que a Groenlàndia hi haja un trosset de la nostra terra, ja que un d'estos cims va ser batejat amb el nom "Puig d'Ontinyent". A més, d'un glaciar anomenat també "Pou Clar".

Valencians a l'àrtic

                                                                   .

Que esta entrada servixca com homenatge i admiració.

I per a que vos feu una lleugeríssima idea dels perills del que van fer...

Reviscolem!!

Ho tinc realment difícil per a escriure al bloc, pràcticament tan sols tinc temps per a netejar-me el cul.
Però, el mono de publicar és massa poderós com per a ignorar-lo.

Ja faré alguna cosa per poder seguir, reviuré encara que siga com a zombi.

Com acabar amb una televisió pública valencianoparlant en 5 fàcils passos

1-Elimina o redueix l'espai del valencià a la cadena, ja siga no doblant ni pel.lícules, series ni anuncis. I si pot ser fotent als treballadors millor que millor. Que no et frene una reducció d'un 75% d'ajuda als dobladors!

2- Crea un deute de 1.200 millons d'euros i fes, amb una programació de merda bàsicament repetitiva, que pràcticament ningú mire la cadena ni invertixca en ella.

3- Esclavitza-la baix els interesos d'un partit feixista d'extrema dreta, i possa-la en contra dels interesos dels pròpis valencians. Sobretot, que siga sumament evident, per a que a la gent li done més asco encara si pot ser.



4- No busques bones relacions amb altres cadenes del mateix domini lingüístic. Enfrontat a elles! Encara que siguen molt superiors! I per supost, deixa els teus platós de televisió per a cadenes xenòfobes i homofobes com Intereconomía, per a que puguen gravar les seues basures sensacionalistes d'extrema-dreta!

5- No renoves mai la cúpula directiva de la cadena, i en cas de fer-ho, acudeix als amigatxos de l'ànima...

Seguint estos simples pasos, aconseguiràs una televisió pública privada, al servici d'un partit antivalencià, que té la llengua pròpia marginalitzada, en números rojos i amb un 5'4% d'audiència.

Ja tan sols deuràs esperar a que caiga, i fugir amb les butxaques plenes! Felicitats!

Per a més informació sobre l'antigament coneguda com Campsnal9, avui en dia NO-DO9, visiteu La mirada crítica.

I finalment he vist la llum

No senyorets i senyoretes, no és que per gràcia divina haja acabat fent-me del Partit Podrit per més que alguns datils vulgueren...el que ha passat, estimats i estimades lectors, lectores, membres i membras és que després d'un llarguíssim, per mi etern, temps de desconexió a la red, per fí, per fí!!, puc accedir-hi!!!!



Si germans! Com Cagalló per Sèquia a retornat a la vida, ha vist la llum que hi havía al final del túnel i n'ha eixit al món virtual de nou! A més, amb la grata sorpresa de trobar-ne més de 200 seguidors a Facebook! Halellujah!

Però, per motius de faena les entrades seràn més reduides que en altres temps. Ja vorem, alomillor trac el "FUA" i puc seguir el ritme. Siga com siga, ja estem aci!!

I ara, com que l'entrada m'ha quedat excesivament religiosa...

El poder sectari de l'esglèsia

A ningú a part dels que estàn absorvits per ixa secta ens passa inadvertit l'ostentació de riquesa i poder de la qual fa gala l'esglèsia catòlica-apocalíptica-romana, paradoxalment en contra de les ensenyances del seu Déu.

Aquesta secta s'aprofita de la gent bona i/o ignorant, fàcilment manipulable o tant dèbil mentalment que necesita pertanyer a algún grup, per aconseguir eixe poder i riquesa. Riquesa que utilitza per als seus luxes i encubriments dels seus crims.

I poder que utilitzen per controlar la població. Antigament els era més fàcil controlar-la, passant per distintes fases: primer per convertir els pagans al Cristianisme els enganyaren en riqueses i substituint els seus rituals pagans amb festes religioses que perduren fins avui, la segón fase fou quan el poder de la esglèsia ja estava ben definit, quan podíen a través de la força i la por controlar a la població, els pocs que no es deixaven controlar eren cremats en fogueres, torturats abans, durant i després de la Inquisició, o simplement assassinats, i la tercera fase, l'actual, és el control de la població a partir de la seua riquesa i poder utilitzant els actuals governs i institucions, incapaços d'utilitzar la força o la por en estes èpoques modernes.

Però ai d'aquell que crega que ja no tenen força, i més que en tindràn quan els seus simpatitzants i iguals morals pugen al poder...el PP.

Aci al País Valencià ja patim aquesta dictadura nacional-catòlica, en les rentades de cervell d'escoles, instituts i universitat privades catòliques que embruten el nostre territori i totes les desicions polítiques esquitxades per eixa secta, sempre present a les fotografíes de campanya.

L'última coneguda, és el fet de que l'educació sexual s'haja reduit un 65%, la concessió de la Generalitat a les pressions de l'arquebisbat de València i dels grups catòlics més conservadors en matèria d'educació sexual escolar ha aconseguit frenar la generalització dels Programes d'Intervenció i Educació Sexual (PIES) en els instituts valencians. Les raons de la frenada a la generalització de l'educació sexual -tot i estar consagrada a la Llei orgànica de Salut Sexual i Reproductiva des de març de 2010 - es troben en el gir copernicà emprès a finals del curs passat per la Conselleria d'Educació, que dirigeix Alejandro Font de Mora.

Les travetes d'Educació als programes PIES han estat inversament proporcionals a la flexibilitat d'aquesta conselleria amb l'Església. En el mateix període, l'Arquebisbat ha elaborat i distribuït, amb el vistiplau d'Educació, un manual basat en l'abstinència, fins al matrimoni eclesiàstic, com a únic mètode anticonceptiu, la masturbació com a vici, i el no reconeixement de l'homosexualitat com una opció, seguint la doctrina de l'Institut Juan Pablo II.

Els alienats de la secta pareix que desconeixen, des de la seua ignorància, els perills de no impartir eixos cursos entre jóvens que estàn a punt de tindre les seues primeres relacions sexuals (siguent realistes estàn fent-ho ja), i amb el desconeiximent l'únic que aconsegueix l'esglèsia és possar en perill la salut i el futur dels joves.

L'església ha lliurat sempre una batalla amb el seu propi personal corroït pel vici en la qual ha portat totes les de perdre. El problema ha estat que en molts casos les transgressions de la política oficial començaven a la cúspide.

Un dels primers papes, Sixt III (432-440), va ser jutjat per altres eclesiàstics per seduir una monja. Va ser absolt després de citar en la seva defensa unes paraules de Crist: "Aquell de vosaltres que estigui sense pecat, que tiri la primera pedra".

A continuació s'enumeren els pitjors papes de la història:

1-Sergio III (904-911)

Conegut com "esclau de tots els vicis" pels seus cardenals, va arribar al poder després d'assassinar al seu predecessor i va tenir un fill amb el seu amant adolescent, trenta anys més jove que ell, la prostituta Marozia, el fill il.legítim de la parella passaria a ser el papa següent. Els més alts llocs del Vaticà s'adjudicaven mitjançant subasta, com si fossin quincalla, i el papat va iniciar la seva "segle fosc".

2-Benedicto IX (1032-1048)

Escandalitzava contínuament fins i tot als seus cardenals més curtits pervertint a nens de curta edat en el palau del Laterà. Penedit dels seus pecats, va abdicar per retirar-se a un monestir, però va canviar de parer i va tornar a ocupar el càrrec. Era "un desgraciat que celebrava la immoralitat - va escriure sant Pere Damion -, un dimoni de l'infern disfressat de sacerdot".

3-Juan XII (955-964)

Als seus setze anys, va ser acusat d'anar a dormir amb les seves dues germanes i de la invenció d'un catàleg de vergonyosos nous pecats. Descrit per un historiador de l'Església com "l'escòria mateixa", va morir als vint anys, quan el marit d'una de les seves amants va irrompre en el seu dormitori, li va descobrir in fraganti i li va destronar el crani amb un martell.

4-Bonifcacio VIII (1294-1303)

Després de massacrar a la població sencera de la ciutat italiana de Palestrina, es va donar a arranjaments amb una dona casada i la filla d'aquesta i va adquirir renom a Roma com pedòfil desvergonyit. Va proclamar en cèlebres paraules que mantenir relacions sexuals amb nens no era més pecaminós que fregar una mà contra l'altra, la qual cosa hauria de servir per nomenar patró dels sacerdots de Boston dels nostres dies. El poeta Dante va reservar un lloc per a ell en el vuitè cercle de l'infern.

5-Clemente VI (1342-1352)

Tota aparença de decòrum es va abandonar quan el papat es va traslladar a Abinyó, al sud de França, durant setanta-cinc anys. El poeta Petrarca va imposar al bon vivant Climent VI el nom de Dionís eclesiàstic pel nombre d'amants i la gravetat de la seua gonorrea. A la seva mort, cinquanta sacerdots van oferir la missa pel repòs de la seva ànima durant nou dies seguits, però l'enginy francès va concloure que això no era ni de bon tros suficient

6-Sixto IV (1471-1484)

Instal.lat de nou a Roma, el papat va aconseguir el seu veritable punt més baix en el Renaixement (L'historiador de l'Església Eamon Duffy compara Roma amb el Washington de Nixon, "una ciutat de putes a càrrec de l'empresa i tripijocs polítics ".) Sixto IV, que va construir la Capella Sixtina, va tenir sis fills il.legítims, un d'ells amb la seva germana. Recaptava un impost eclesiàstic sobre les prostitutes i cobrava als sacerdots per tenir amants, però els seus detractors sostenien que amb això l'únic que aconseguia era que augmentés la prevalença de l'homosexualitat en el clergat.

7-Inocencio VIII (1484-1492)

Aquest pontificat és recordat com l'Edat d'Or dels Bords: va reconèixer a vuit fills il.legítims i se sap que va tenir molts més, encara que entre enamoriscament i enamoriscament trobar temps per posar en marxa la Inquisició. En el seu llit de mort va ordenar que una bonica mestressa de cria li donés llet fresca del seu pit.

8-Alejandro VI (1492-1503)

El despietat Rodrigo Borja, que va adoptar el nom d'Alexandre VI, va presidir més orgies que misses, va escriure Edward Gibbon. Un dels plats forts de la seva carrera va ser la "Justa de les putes" de 1501, en què es va convidar a cinquanta ballarines a desvestir-se lentament al voltant de la taula del papa. Alejandro i els seus parents llançaven amb alegria castanyes a terra, i obligaven les dones a prostrar als seus peus com si foren porcs, després van oferir premis en forma de fins vestidures i joies per a l'home que pogués fornicar amb el major nombre de dones. Un altre dels passatemps d'Alexandre era veure copular als cavalls, cosa que li feia "petar de riure". Després de la seva mort -, el cos d'aquest papa va ser expulsat de la basílica de Sant Pere per considerar massa malvat per ser enterrat en sòl sagrat.

9-Julio II (1503-1513)

És recordat per haver encarregat a Miquel Àngel els frescos del sostre de la Capella Sixtina. Va ser també el primer papa que va contreure el "mal francès ", la sífilis, de prostituts de Roma. El Divendres Sant de 1508 no va poder deixar que els fidels li besaren els peus per tenir-los completament coberts d'úlceres de la sífilis.

10-Julio III (1550-1555)

El romàntic recalcitrant Julio III es va enamorar d'una jove i ben plantat captaire qui va veure barallant-se al carrer amb el mico d'un venedor ambulant. El papa va nomenar cardenal a aquell trinxeraires analfabet de deset anys, el que va inspirar un poema èpic, "En elogi de la sodomia", escrit probablement per un arquebisbe descontentament, dedicat en honor seu.

I així, des de llavors, fins als nostres dies.