Com cagalló per sèquia!

Com acabar amb una televisió pública valencianoparlant en 5 fàcils passos

2011-07-26T13:45:00.002+02:00

1-Elimina o redueix l'espai del valencià a la cadena, ja siga no doblant ni pel.lícules, series ni anuncis. I si pot ser fotent als treballadors millor que millor. Que no et frene una reducció d'un 75% d'ajuda als dobladors!

2- Crea un deute de 1.200 millons d'euros i fes, amb una programació de merda bàsicament repetitiva, que pràcticament ningú mire la cadena ni invertixca en ella.

3- Esclavitza-la baix els interesos d'un partit feixista d'extrema dreta, i possa-la en contra dels interesos dels pròpis valencians. Sobretot, que siga sumament evident, per a que a la gent li done més asco encara si pot ser.

4- No busques bones relacions amb altres cadenes del mateix domini lingüístic. Enfrontat a elles! Encara que siguen molt superiors! I per supost, deixa els teus platós de televisió per a cadenes xenòfobes i homofobes com Intereconomía, per a que puguen gravar les seues basures sensacionalistes d'extrema-dreta!

5- No renoves mai la cúpula directiva de la cadena, i en cas de fer-ho, acudeix als amigatxos de l'ànima...

Seguint estos simples pasos, aconseguiràs una televisió pública privada, al servici d'un partit antivalencià, que té la llengua pròpia marginalitzada, en números rojos i amb un 5'4% d'audiència.

Ja tan sols deuràs esperar a que caiga, i fugir amb les butxaques plenes! Felicitats!

Per a més informació sobre l'antigament coneguda com Campsnal9, avui en dia NO-DO9, visiteu La mirada crítica.

I finalment he vist la llum

2011-07-25T22:03:00.002+02:00

No senyorets i senyoretes, no és que per gràcia divina haja acabat fent-me del Partit Podrit per més que alguns datils vulgueren...el que ha passat, estimats i estimades lectors, lectores, membres i membras és que després d'un llarguíssim, per mi etern, temps de desconexió a la red, per fí, per fí!!, puc accedir-hi!!!!

Si germans! Com Cagalló per Sèquia a retornat a la vida, ha vist la llum que hi havía al final del túnel i n'ha eixit al món virtual de nou! A més, amb la grata sorpresa de trobar-ne més de 200 seguidors a Facebook! Halellujah!

Però, per motius de faena les entrades seràn més reduides que en altres temps. Ja vorem, alomillor trac el "FUA" i puc seguir el ritme. Siga com siga, ja estem aci!!

I ara, com que l'entrada m'ha quedat excesivament religiosa...

El poder sectari de l'esglèsia

2011-05-14T14:38:00.004+02:00

A ningú a part dels que estàn absorvits per ixa secta ens passa inadvertit l'ostentació de riquesa i poder de la qual fa gala l'esglèsia catòlica-apocalíptica-romana, paradoxalment en contra de les ensenyances del seu Déu.

Aquesta secta s'aprofita de la gent bona i/o ignorant, fàcilment manipulable o tant dèbil mentalment que necesita pertanyer a algún grup, per aconseguir eixe poder i riquesa. Riquesa que utilitza per als seus luxes i encubriments dels seus crims.

I poder que utilitzen per controlar la població. Antigament els era més fàcil controlar-la, passant per distintes fases: primer per convertir els pagans al Cristianisme els enganyaren en riqueses i substituint els seus rituals pagans amb festes religioses que perduren fins avui, la segón fase fou quan el poder de la esglèsia ja estava ben definit, quan podíen a través de la força i la por controlar a la població, els pocs que no es deixaven controlar eren cremats en fogueres, torturats abans, durant i després de la Inquisició, o simplement assassinats, i la tercera fase, l'actual, és el control de la població a partir de la seua riquesa i poder utilitzant els actuals governs i institucions, incapaços d'utilitzar la força o la por en estes èpoques modernes.

Però ai d'aquell que crega que ja no tenen força, i més que en tindràn quan els seus simpatitzants i iguals morals pugen al poder...el PP.

Aci al País Valencià ja patim aquesta dictadura nacional-catòlica, en les rentades de cervell d'escoles, instituts i universitat privades catòliques que embruten el nostre territori i totes les desicions polítiques esquitxades per eixa secta, sempre present a les fotografíes de campanya.

L'última coneguda, és el fet de que l'educació sexual s'haja reduit un 65%, la concessió de la Generalitat a les pressions de l'arquebisbat de València i dels grups catòlics més conservadors en matèria d'educació sexual escolar ha aconseguit frenar la generalització dels Programes d'Intervenció i Educació Sexual (PIES) en els instituts valencians. Les raons de la frenada a la generalització de l'educació sexual -tot i estar consagrada a la Llei orgànica de Salut Sexual i Reproductiva des de març de 2010 - es troben en el gir copernicà emprès a finals del curs passat per la Conselleria d'Educació, que dirigeix Alejandro Font de Mora.

Les travetes d'Educació als programes PIES han estat inversament proporcionals a la flexibilitat d'aquesta conselleria amb l'Església. En el mateix període, l'Arquebisbat ha elaborat i distribuït, amb el vistiplau d'Educació, un manual basat en l'abstinència, fins al matrimoni eclesiàstic, com a únic mètode anticonceptiu, la masturbació com a vici, i el no reconeixement de l'homosexualitat com una opció, seguint la doctrina de l'Institut Juan Pablo II.

Els alienats de la secta pareix que desconeixen, des de la seua ignorància, els perills de no impartir eixos cursos entre jóvens que estàn a punt de tindre les seues primeres relacions sexuals (siguent realistes estàn fent-ho ja), i amb el desconeiximent l'únic que aconsegueix l'esglèsia és possar en perill la salut i el futur dels joves.

L'església ha lliurat sempre una batalla amb el seu propi personal corroït pel vici en la qual ha portat totes les de perdre. El problema ha estat que en molts casos les transgressions de la política oficial començaven a la cúspide.

Un dels primers papes, Sixt III (432-440), va ser jutjat per altres eclesiàstics per seduir una monja. Va ser absolt després de citar en la seva defensa unes paraules de Crist: "Aquell de vosaltres que estigui sense pecat, que tiri la primera pedra".

A continuació s'enumeren els pitjors papes de la història:

1-Sergio III (904-911)

Conegut com "esclau de tots els vicis" pels seus cardenals, va arribar al poder després d'assassinar al seu predecessor i va tenir un fill amb el seu amant adolescent, trenta anys més jove que ell, la prostituta Marozia, el fill il.legítim de la parella passaria a ser el papa següent. Els més alts llocs del Vaticà s'adjudicaven mitjançant subasta, com si fossin quincalla, i el papat va iniciar la seva "segle fosc".

2-Benedicto IX (1032-1048)

Escandalitzava contínuament fins i tot als seus cardenals més curtits pervertint a nens de curta edat en el palau del Laterà. Penedit dels seus pecats, va abdicar per retirar-se a un monestir, però va canviar de parer i va tornar a ocupar el càrrec. Era "un desgraciat que celebrava la immoralitat - va escriure sant Pere Damion -, un dimoni de l'infern disfressat de sacerdot".

3-Juan XII (955-964)

Als seus setze anys, va ser acusat d'anar a dormir amb les seves dues germanes i de la invenció d'un catàleg de vergonyosos nous pecats. Descrit per un historiador de l'Església com "l'escòria mateixa", va morir als vint anys, quan el marit d'una de les seves amants va irrompre en el seu dormitori, li va descobrir in fraganti i li va destronar el crani amb un martell.

4-Bonifcacio VIII (1294-1303)

Després de massacrar a la població sencera de la ciutat italiana de Palestrina, es va donar a arranjaments amb una dona casada i la filla d'aquesta i va adquirir renom a Roma com pedòfil desvergonyit. Va proclamar en cèlebres paraules que mantenir relacions sexuals amb nens no era més pecaminós que fregar una mà contra l'altra, la qual cosa hauria de servir per nomenar patró dels sacerdots de Boston dels nostres dies. El poeta Dante va reservar un lloc per a ell en el vuitè cercle de l'infern.

5-Clemente VI (1342-1352)

Tota aparença de decòrum es va abandonar quan el papat es va traslladar a Abinyó, al sud de França, durant setanta-cinc anys. El poeta Petrarca va imposar al bon vivant Climent VI el nom de Dionís eclesiàstic pel nombre d'amants i la gravetat de la seua gonorrea. A la seva mort, cinquanta sacerdots van oferir la missa pel repòs de la seva ànima durant nou dies seguits, però l'enginy francès va concloure que això no era ni de bon tros suficient

6-Sixto IV (1471-1484)

Instal.lat de nou a Roma, el papat va aconseguir el seu veritable punt més baix en el Renaixement (L'historiador de l'Església Eamon Duffy compara Roma amb el Washington de Nixon, "una ciutat de putes a càrrec de l'empresa i tripijocs polítics ".) Sixto IV, que va construir la Capella Sixtina, va tenir sis fills il.legítims, un d'ells amb la seva germana. Recaptava un impost eclesiàstic sobre les prostitutes i cobrava als sacerdots per tenir amants, però els seus detractors sostenien que amb això l'únic que aconseguia era que augmentés la prevalença de l'homosexualitat en el clergat.

7-Inocencio VIII (1484-1492)

Aquest pontificat és recordat com l'Edat d'Or dels Bords: va reconèixer a vuit fills il.legítims i se sap que va tenir molts més, encara que entre enamoriscament i enamoriscament trobar temps per posar en marxa la Inquisició. En el seu llit de mort va ordenar que una bonica mestressa de cria li donés llet fresca del seu pit.

8-Alejandro VI (1492-1503)

El despietat Rodrigo Borja, que va adoptar el nom d'Alexandre VI, va presidir més orgies que misses, va escriure Edward Gibbon. Un dels plats forts de la seva carrera va ser la "Justa de les putes" de 1501, en què es va convidar a cinquanta ballarines a desvestir-se lentament al voltant de la taula del papa. Alejandro i els seus parents llançaven amb alegria castanyes a terra, i obligaven les dones a prostrar als seus peus com si foren porcs, després van oferir premis en forma de fins vestidures i joies per a l'home que pogués fornicar amb el major nombre de dones. Un altre dels passatemps d'Alexandre era veure copular als cavalls, cosa que li feia "petar de riure". Després de la seva mort -, el cos d'aquest papa va ser expulsat de la basílica de Sant Pere per considerar massa malvat per ser enterrat en sòl sagrat.

9-Julio II (1503-1513)

És recordat per haver encarregat a Miquel Àngel els frescos del sostre de la Capella Sixtina. Va ser també el primer papa que va contreure el "mal francès ", la sífilis, de prostituts de Roma. El Divendres Sant de 1508 no va poder deixar que els fidels li besaren els peus per tenir-los completament coberts d'úlceres de la sífilis.

10-Julio III (1550-1555)

El romàntic recalcitrant Julio III es va enamorar d'una jove i ben plantat captaire qui va veure barallant-se al carrer amb el mico d'un venedor ambulant. El papa va nomenar cardenal a aquell trinxeraires analfabet de deset anys, el que va inspirar un poema èpic, "En elogi de la sodomia", escrit probablement per un arquebisbe descontentament, dedicat en honor seu.

I així, des de llavors, fins als nostres dies.

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

2011-05-11T09:24:00.002+02:00

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

La guerra que vosté no veu - The war you don't see

2011-05-11T02:35:00.003+02:00

Documental d'hora i mitja de duració en què el excorresponsal de guerra John Pilger explica com els mitjans informatius manipulen la informació que rebem sobre els enfrontaments bèl.lics que hi ha al món. Té algunes imatges, reals, que poden ferir la sensibilitat. El docmental està en anglés subtitulat en castellà.

Romanç Contra Camps - Al Tall

2011-05-10T01:16:00.005+02:00

Déu em done inspiració
per a poder explicar
la vida d’un pecador
que duu la ruina al poble
governant amb confusió.

Francisco Camps és la fitxa;
de la Generalitat
es repenja i encapritxa
i gastant sense trellat
al país ha fet la guitza.

Du dins el pap una idea
Camps procura a poc a poc
soterrar la nostra llengua
i penjar-la en la paret
del museu de la indecència.

Amb ràbia i obstinació
va empentant una campanya
de brutal persecució
a Acció Cultural que sempre
per la llengua ha fet un front.

TV3 tan apreciada
que durant 26 anys
amb València connectava
Francisco Camps l’ha tancat,
assolant un pont de guaita

Televisió en valencià
Canal Nou va retirant-se
i el doblatge s’ha tallat
vulnerant els estatuts
què per això cèntims no hi ha.

Van per milers els infants
que volen entrar a escola
estudiant en valencià,
però Camps no crea places
Què per això cèntims no hi ha.

Disculpeu Francisco Camps,
si sou gent de bona traça
i al cor guardeu pietat,
però fugiu de votar-lo
què ens durà calamitats.

Mai no ha volgut escoltar
a les víctimes del metro,
uns innocents ciutadans
que clamen per que assumisca
la responsabilitat

La seua veu és somorta,
diu que dos i dos són tres
i una més que ell en reporta
per atendre els seus amics
i ofrenar a Espanya glòria.

Xoriços i presidiaris
són amics que ell ha triat
mentre va resant rosaris
i entre tots han convertit
esta terra en un calvari.

Ell somriu d’orella a orella,
i mentre somriu es riu,
quan se n’ix per la portella
dels perills que alguns judicis
el condemnen a la rella.

Vergonya per a València,
proposar un encausat
a ocupar la presidència
de la Generalitat
és un càrrec de consciència.

Entre l’America’s Cup,
una visita del Papa
o la ciutat de les Arts
i amb la cursa d’automòbils,
la butxaca ens ha escurat.

Escoles en barracons,
la sanitat va ofegant-se
per manca de previsió,
els vells i aquells que no es valen
oblidats en un racó.

I la Generalitat
deu mes diners que divisa,
tant que no poden pagar
les empreses que l’atenen
van caient en un forat.

Verge dels Desemparats,
dóna senderi en les urnes
i als valencians unitat
amb tots els pobles que tenen
la llengua en comunitat.

Valencians i valencianes,
no voteu Francisco Camps
que vos farà eixir per cames
de la llengua que parleu
i la llar dels vostres pares.

Per dignitat i sentit comú, no voteu a Camps.

Bildu finalment SI es podrà presentar el 22-M

2011-05-07T15:24:00.005+02:00

Al final vegent el rebombori polític, s'han tirat enrere, o bé han utilitzat el cabet i s'han donat compte que en "sospites" no es va a cap lloc. El Ple del Tribunal Constitucional ha decidit per sis vots a favor i cinc en contra que la coalició Bildu concórrega als comicis. De fet, els ha fet un paticul al Suprem per actuar de forma irresponsable.

I aquest circ "democràtic" espanyol ha obert el debat de per què a uns inmediatament es jutgen per ser Bascos però en canvi a altres partits que tenen clarament tendències nazis no, pel simple fet obviament, de ser espanyolistes. Raó també de l'immensa impunitat dels violents d'extremadreta al País Valencià.

Mentre havíen il.legalitzat a Bildu de bones a primeres per simples sospites, algunes de les candidatures formades per partits amb una tradició democràtica excepcional, permeten que partits directament nazis es presenten a les eleccions.

És el cas d'Alianza Nacional, un partit xenòfob que tot i les agressions constants, robatoris violents d'urnes i apologies del genocidi encara cap fiscal de l'Estat s'ha plantejat il·legalitzar-lo. La proximitat d'aquest 22-M ens permet recordar que les passades eleccions municipals Alianza Nacional va presentar l'assassí de l'independentista Guillem Agulló com a candidat del partit a les municipals de Xiva (València). I el cas d'aquest partit no són sospites, està demostrat, de fet, són ells mateixa qui diuen: "Alianza Nacional no frega el nazisme, sinó que l'abraça".

Mentrestant, tenim altres partits a les nostres terres, d'una baixa catadura moral, com España 2000 amb el seu niu de prostíbuls i membres fascistes, també DN, MSR i com no, els Franquistes del PP, els primers en demanar la "ley de partidos" en quan el primer en passar per ahi, deuría de ser eixe partit.

Pot ser per estos casos, també s'ho hagen repensat...qui sap...

Així doncs, el circ continua.

Felicitats a tots aquells Bascos que poden tindre veu.

El valencià que va construir un xalet Normand a la part alta d'un edifici a Buenos Aires

2011-05-07T14:26:00.002+02:00

En una alçada de nou pisos, un xalet que sembla extrapolat d'algun paisatge del vell continent, domina una de les millors vistes de Buenos Aires. I tot a pocs metres de l'obelisc, l'ícon urbà de la ciutat.

I com no podía ser d'altra manera la història del xalet és responsabilitat d'un immigrant valencià, Rafael Díaz, que com altres tants, arribà a Buenos Aires buscant millors oportunitats a finals del segle XIX.

L'edifici sobre el que es construeix el xalet és el seu negoci de moblería, que prospera en l'ambient de en aquells dies ascendent classe mitjana argentina. En pocs anys, queda al comandament de la botiga de mobles més gran d'Amèrica Llatina, amb un saló de vendes de diversos pisos, i un sistema de venda per catàleg a tot el país. La seva seu estava localitzada a passos d'on, en poc temps, es construiria l'obelisc porteño. Admirador dels xalets d'estil normand, Díaz decideix construir un a gust en el cim de la seva botiga de Mobles. Però en comptes d'estar situat en una vila balneària, aquesta vegada, estaria enmig d'un mar de ciment.

A causa de que la seva casa de residència es trobava allunyada del centre de la ciutat, el xalet en altura servia com un lloc de descans per dinar i fer la migdiada fins a tornar al seu treball ... sota de casa seva. Gairebé, com tocar el cel amb les mans.

Rafael Díaz mor l'any 1962. Els seus fills, liquiden el negoci de la moblería, ja en decadència, per llogar els pisos de l'edifici. El xalet, miraculosament (en una ciutat en constant canvi) sobreviu fins a l'actualitat, gairebé en l'oblit, encimbellat al cim del cor de Buenos Aires, però envoltat d'enormes cartells publicitaris que li neguen la meravellosa vista de la ciutat, i en dies clars, fins a la costa d'Uruguai.

Si algú té l'oportunitat d'anar a Argentina i caminar per l'obelisc, avui podrà mirar sobre l'edifici, a l'adreça exacta de Sarmiento 1113. I podrà veure el xalet des d'alguns angles tancats, avui restaurat i funcionant com una confiteria per al personal de les empreses del edificis. Clarament, un dels xalets d'estil normand més insòlits quant a la seva ubicació de tot el planeta.

Info de La Nación

Els independentistes de l'SNP obtenen majoria absoluta a Alba/Escòcia

2011-05-06T18:54:00.006+02:00

Els independentistes escocesos de l'SNP han obtingut la majoria absoluta a les eleccions que s'han celebrat aquest dijous al Parlament Escocès. L'SNP del primer ministre Alex Salmond ha aconseguit 69 escons (23 més que a les darreres eleccions) per 37 dels laboristes, 15 dels conservadors, 5 dels liberal demòcrates i 3 per altres partits, com els Verds, de manera que depassen sobradament la barrera dels 65 que marca la majoria absoluta. Així doncs tenen a la seua mà impulsar l'esperat referèndum d'autodeterminació, la convocatòria del qual requereix el vistiplau parlamentari de Holyrood. De les altres formacions destaca la caiguda dels liberals demòcrates (-12 diputats) molt castigats pel seu pacte amb els conservadors al govern britànic, uns conservadors que també baixen (-5 escons) tot i que no tant com els laboristes, que perden més de la meitat dels escons a la cambra escocesa (-7 escons).

Curiós també que a Escòcia la iniciativa per convocar un referèndum la puga concretar el partit guanyador a Escòcia i no el Parlament britànic. Aci no és així, gràcies a la Constitució tutelada del 78. els catalans i els bascos, a diferència dels escocesos, hauran d'esperar que els castellans i els seus derivats els donen permís per emancipar per molta majoria absoluta que aconseguixquen als seus territoris. I és clar, per això està el de la circumscripció provincial, per sobreponderar el vot Mesetari amb capital a Madriz. Però paciència, que tot evoluciona, i el cas escocés ens dona esperança.

Llavors a Alba (Escòcia) li espera un brillant futur si el referèndum acaba duguent-se a terme. En cas de que al referèndum s'aprovara la independència sería un clar exemple a seguir per a altres nacions sense estat en un avançat estadi d'autodeterminació com puga ser el País Basc o Catalunya. En els pròxims anys podrem vore com es desenvolupa la posible independència d'Escòcia i la reacció Europea (segur que Espanya no ho reconeixerà...). Estem a punt de viure fites històriques, i de manera insuperable, com és la creació d'un estat en base democràtica i voluntaria, sense vessament de sang.

Felicitats als Escocesos! Alba Gu Brath!!

El limbo dels doblatges valencians

2011-05-05T22:19:00.004+02:00

Després de la notícia en que RTVV retallava un 75% l'ajuda als doblatges en valencià, ens trobem amb que el col·lectiu de professionals del doblatge (CPD) del País Valencià ha decidit no acceptar cap encàrrec de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) fins que l'ens públic no els pague un deute pendent amb els estudis que ascendeix a 3,5 milions d'euros.

A través d'una nota de premsa indiquen que són conscients de les dificultats dels estudis però assegura que "la morositat ha arribat a un punt que és millor per a nosaltres deixar de treballar per a Canal9 i no acumular més deute". Els actors denuncien que RTVV, que representa el 90% de la seua faena, "incompleix sistemàticament els terminis de pagament" i "perjudica greument l'escassa estabilitat de la nostra faena".

També han criticat que l'administració pública valenciana, de la qual RTVV també forma part, se'n passe del termini de 400 dies per pagar els seus proveïdors "quan segons les darreres informacions aparegudes en premsa, altres empreses, fins i tot presumptament implicades en greus delictes, cobren les seues factures en 30 dies" (600.000 €), en relació a una informació apareguda sobre Orange Market.

Mentrestant el PP prohibeix l'emissió de TV3, segons alguns peperos per falta de reciprocitat, falta de reciprocitat precisament per l'impagament de RTVV al satèlit que ho retransmitía a catalunya. Però, a falta de vergonya, no han dubtat en multar a ACPV en multes estratosfèriques per embutxacar-se més diners i de pas, fotre encara més la nostra llengua.

Aixina i tot, estic en contra d'aquells que diuen que tinguem una política cada vegada més Italiana...no, nosaltres estem molt pitjor...aquells no tenen que oferir noves glòries als seus aniquiladors.

Les universitats se sumen a l'extermini valencià

2011-05-03T17:47:00.002+02:00

COL·LECTIU SANCHIS GUARNER

"InfoRUVID és una nova revista, de luxosa edició, signada per totes les universitat valencianes. Potser seria millor dir-ne: totes les universitats que operen en territori valencià. Perquè, de valencianes, no n'exerceixen.

La revista està elaborada amb un radical menysteniment del valencià, que arriba a l'insult, quan —a la pàgina 90— la ressenya del llibre Al meu país no sap ploure ens explica que l'obra fa referència a la meteorologia variable del “Levante”. Més encara, s'apunta que el títol remet a una cançó de Raimon que —segons la revista— també la va composar per a parlar dels canvis de l'oratge al “Levante”.

Al Levante de què?, fan referència les universitats valencianes. Volen dir a l'est de Madrid? I això és —per a les universitats valencianes— la característica més distintiva del territori en què ensenyen i investiguen? Levante és una denominació d'origen franquista, nascuda per tal de despersonalitzar el País Valencià. És profundament centralista i essencialment errònia, des d'una òptica estrictament espanyolista, perquè l'Est de l'Estat espanyol no és el País Valencià sinó les Illes Balears.

El menysteniment, però, no es limita a això. La revista s'edita en espanyol, amb un requadres breus, entre 20 i 40 paraules, que són tota la concessió que les nostres entitats acadèmiques fan a la llengua pròpia. El nom de la revista fa referència a la Red de Universidades Valencianas Investigación y Desarrollo, que en valencià seria Xarxa d'Universitats Valencianes Recerca i Desenvolupament. Com es pot comprovar, ni a l'hora de pensar el nom no els ha passat pel cap la llengua dels valencians. En portada, el nom en castellà apareix escrit en lletra redoneta, mentre que la versió en valencià hi figura en cursiva, que és la forma habitual d'introduir en un text termes en un idioma estranger.

És això, el valencià, per a les nostres universitats? Una llengua estrangera? L'índex també destaca, en lletra roja els títols castellans, mentre que la versió en valencià (del títol només) apareix convenientment difuminada i en gris. En definitiva, un gran esforç per minimitzar la llengua pròpia, només comparable amb l'interés inequívoc que expressen per destacar la llengua dels castellans.

És preocupant que això siga una nova tendència. Fins ara, els atacs descarats a la llengua eren cosa d'analfabets i de cavernícoles desproveïts de tota cultura. ¿Seran ara les universitats les qui prendran el relleu? ¿Sumaran esforços, junt a les institucions valencianes més emblemàtiques, ara en mans dels enemics declarats del valencià, per tal de contribuir a exterminar-lo com més prompte millor?

Aquesta revista s'hauria de retirar de la circulació, per l'insult que suposa contra la llengua oficial i pròpia dels valencians. I els rectorats de les universitats públiques valencianes haurien de revisar quines publicacions financen amb els diners de les seues respectives universitats, que són —també— diners de tots els valencians. També d'aquells que no els agrada que els insulten."

La mafia del PePeronni continua

2011-05-03T16:50:00.004+02:00

Entre totes les putades que fan els feixistes del PP, i faràn mentre estiguen, algunes d'elles ja comentades al bloc, d'altres més conegudes pels mitjans i altres que han sabut amagar, hui vos porte tres perles peperils.

1. La direcció de RTVV ha impedit als candidats de la coalició Compromís, Enric Morera i Mònica Oltra, d'accedir a les instal·lacions de l'ens, a Burjassot. CCOO i UGT els havien convidat perquè explicaren quin és el model de futur que plantegen per a RTVV. Morera i Oltra han hagut de parlar amb els treballadors a través de la reixa que envolta el centre de producció. 'La direcció ha realitzat un atac a la democràcia, perquè ha impedit que s'exercisca el dret de reunió entre treballadors i representants polítics', segons Morera. Res de nou a un partit d'ideología dictatorial.

2. El concert d'Orxata Sound System i Arthur Caravan este dissabte a Alcoi va haver de ser suspés a última hora per la denegació dels permisos per part de l'Ajuntament de la ciutat. La resposta a la xarxa ha estat ràpida, i els afectats parlen de "censura". A més, van explicar en roda de premsa que el procediment per obtenir els permisos de l'Ajuntament havia estat ple de dificultats: després d'un mes d'espera, l'Ajuntament els va concedir el 14 de març, per advertir-los, quatre setmanes després, que el concert es podria celebrar, però que hauria de canviar de lloc, ja que s'havia decidit instal·lar una fira medieval a la mateixa plaça on s'anava a celebrar l'espectacle. Els organitzadors van proposar aleshores la plaça Gonçal Cantó, epicentre de la nit Alcoiana i lloc habitual de concerts d'aquest tipus, com a alternativa. “La resposta a esta nova proposta, però, no ha estat donar l'autorització a la qual s'havien compromés, sinó simplement denegar-ne el permís i el dia abans del concert, ni tan sols a les 48 hores de presentar la sol·licitud, com ens havien dit, en clara intenció de perjudicar els organitzadors”, van assenyalar les portaveus de l'organització. “L'eufòria de la nit històrica que visquérem ahir a l'Apolo amb Obrint Pas es torna ràbia en saber que el PP censura el nostre concert de dissabte a Alcoi”. Com han demostrat continuament el PP menysprea la música en valencià, lluny de promocionar-la, protegir-la i utilitzar-la, la censuren. I no és la primera vegada, ni serà l'última.

3. En tercer lloc un vídeo els fets del qual parlen per si mateixa.

El Suprem il.legalitza Bildu

2011-05-02T07:37:00.004+02:00

Bildu no es podrà presentar, finalment, a les eleccions municipals del 22 de maig després que el Tribunal Suprem (TS) haja il.legalitzat la coalició basca. 9 magistrats han votat a favor d'il·legalitzar la coalició, 6 en contra i n'hi ha hagut un que ha votat l'estimació parcial: que algunes llistes es puguen presentar i altres no.

Totes les llistes de Bildu queden il·legalitzades. Però pel que fa a les 18 agrupacions electorals associades, s'estima parcialment el recurs de la Fiscalia, i en aquesta part sí que han estat d'acord tots els magistrats. Això vol dir que la meitat es podran presentar i les altres, no.

L'escusa per a tal il.legalització vé donada per la típica acusació de terroristes, o simplement estar "pròxims" a Batasuna o ETA. (Ja podríen especificar que és això de "pròxim". Hem de recordar que fins i tot cantants valencians o antitaurins andalusos han sigut titllats d'etarres). Bé, en cas de que així fora, em pareixería perfecte, cap partit polític deuría tindre simpatíes en cap grup radical...

Però...siguem conseqüents...si s'il.legalitza Bildu per sospitar que tenen simpatíes amb els grups anteriorment mencionats...llavors, altres grups que clarament tenen a les llistes imputats corruptes, assassins que han cumplit condemna, neonazis, proxenetes, amb un codi ètic que els eximeix de tota culpa, uns grups que lluny de condemnar la violència franquista la lloen, portant l'ensenya de San Juan sense cap vergonya a les seues manifestacions i reunions...aquells que presenten les seues idees polítiques amb xenofòbia, homofòbia i intolerància casposa, que utilitzen la violència com a mitjà d'expresió havent-se cobrat més d'una víctima... España2000, PxC, AN, DN, MSR, FAES, PP...per què no estàn il.legalitzats? Què tenen d'especial? Jo personalment els trobe molt reprobables...

En el cas de Bildu, la resposta és senzilla, per poder manar el PPSOE a Euskal Herria teníen que desfer-se deixa coalició. En el cas dels altres també és evident...siga com siga en els dos casos, entre espanyols queda la cosa.

Han caçat al Bin Laden

2011-05-02T06:02:00.007+02:00

Osama Bin Laden ha mort. Així ho ha anunciat aquesta nit el president Barack Obama poc abans de mitjanit en un solemne anunci oficial des de la Casa Blanca difós per totes les cadenes de televisió del país. Gairebé deu anys després dels atemptats de l'11-S, una operació de les ordres especials ha acabat amb la vida de l'arquitecte del pitjor atac terrorista ocorregut en sòl nord-americà, refugiat al Pakistan.

El missatge nord-americà està clar...poden fer lo que vulguen quan vulguen i on vulguen. I certament ho han demostrat, matant milers de persones innocents per ajusticiar un terrorista.

En fí...supose que les víctimes del 11-S i 11-M els alegrarà saber-ho, vorem com s'ho prenen les víctimes dels actes imperialistes...

Ara cal vore també les idees conspiratives, no tan descabellades tinguent en compte la llarga llista de "casus bellis" que té EEUU al llarg de la seua història, totes auto-lesionades. I com posiblement s'establirà l'estat policial als Estats Units per "defensar els seus ciutadans" de posibles represalies a l'anomenada societat de la por, tot arran a les seues pròpies jugades.

Quin món de bojos.

Què és un Oxímoron?

2011-05-01T03:44:00.003+02:00

Un oxímoron consisteix a harmonitzar dos conceptes oposats en una sola expressió, formant així un tercer concepte. Atès que el sentit literal d'un oxímoron és 'absurd', es força al lector a buscar un sentit metafòric.

Per exemple, això és un oxímoron:

Article 14 de la Constitució Espanyola de 1978
Els espanyols són iguals davant la llei, sense que puga prevaleixer
per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

Article 56 de la Constitució Espanyola de 1978
3. La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat. Els seus actes seran sempre referendats en la forma establerta en l'article 64, no tenint validesa sense aquest referendament, llevat del que disposa l'article 65.2.

Espanya fa olor a merda

2011-04-30T19:24:00.003+02:00

És el titol d'un text que he llegit per internet del granadí Pedro Antonio Honrubia Hurtado. El traduïxc al Valencià i vosaltres jutgeu.

"La setmana passada em vaig assabentar que fregar-se el cul amb una bandera espanyola és delicte en aquest estat "de dret" nostre. I no ho comprenc. No sé què pretenen evitar amb això. Es fregue un o no es fregue la maleïda bandera pel cul, ho faci abans o al cap de cagar, Espanya ja fa olor de merda de totes, totes. No hi ha remei que puga evitar-ho.

Així que no protegeixen res. Si amb aquesta llei el que es pretén és que l'ensenya borbònica no fregue amb els escrements propis de tot ésser humà, arriben tard, fa molt, però molt temps, que aquesta bandera està plena de merda fins el pal, i per on passa, deixa el seu rastre olorós.

No anem a parlar de la història de sang, misèria, robatori, explotació i genocidi que ha deixat per ombra tal bandera allà per on ha anat passant. No anem a parlar de l'expulsió prenazi dels jueus, no anem a parlar del genocidi al poble andalús (català, gallec, ...) o als pobles indígenes d'Amèrica, no anem a parlar del robatori sistemàtic dels recursos a totes les colònies que han tingut la desgràcia de ser alguna vegada part de l'imperi nacional-catòlic, no anem a parlar de la inquisició o del cabdill passejant sota paleça, perquè no toca. No anem a parlar de res d'això, però podríem fer-ho.

Espanya fa olor de merda, sí, fa olor de merda. No tota Espanya, ni tot els espanyols, però aquesta bandera, vermella i groga, amb tot el que arrossega i significa, fa olor de merda, encara que ara dues victòries en dos campionats de futbol hagin fet de cop i volta que el poble perda la memòria, i ni dubten a mostrar orgullosos en els seus balcons, o al coll de les seves samarretes. No per això deixa de fer olor de merda.

I, el pitjor, no és una olor de merda seca. Tot el contrari. És olor de merda fresca, molt fresca.

És l'olor que es desprèn de tots aquests mitjans de comunicació neofeixistes, que es passen els dies promovent els valors més reaccionaris, encoratjant la xenofòbia, impulsant l'homofòbia, coquetejant indissimuladament amb el racisme, i, per descomptat, legitimant amb el seu discurs les pràctiques feixistes que després acaben amb agressions nazis com les que hem vist recentment en algunes universitats, o un teatre de Barcelona, amén de les centenars que es donen cada any als carrers.

És l'olor que es desprèn de tots aquests grupuscles feixistes que, emparats per polítics i jutges de la seva mateixa corda, sembren aquest estat de intolerància, de repressió i de persecució perpètua a tot aquell que gosi dissentir amb els valors suprems del nacional-catolicisme: Déu, pàtria i rei.

És l'olor que es desprèn d'uns tribunals de justícia que manen aturar amb bombo i platerets mediàtic a un grup de joves per tenir la gosadia de mostrar els seus cossos nus en una Església.

És l'olor que es desprèn d'aquests mateixos tribunals que obren una investigació penal contra un grup de persones que s'han atrevit a convocar una professió atea a Madrid, per mostrar així el seu rebuig als privilegis que l'Església Catòlica té en aquest estat suposadament aconfessional .

És l'olor que es desprèn de les desenes de persones que, estant imputades i fins i tot algunes condemnades per delictes de corrupció, es presentaràn en les llistes electorals dels seus partits, amb el suport i l'ajuda d'aquests, sense que a ningú semble importar, és més, semblant que a més corrupció, més vots són capaços de tenir en els seus respectius pobles, ciutats o territoris.

És l'olor que es desprèn d'un govern que marca la seva agenda política assegut en una taula amb els representants de les cinquanta principals empreses de l'estat, que al seu torn l'obliguen a imposar les polítiques antiobreres que marquen des de Brussel i l'FMI, tot això sense que ningú els hagi votat, ni als uns, ni als altres, sense que, per a més inri, als que sí que han votat tinguen cap possibilitat de negar-se.

És l'olor que es desprèn d'aquestes manifestacions, retransmitides com si foren esdeveniments d'interès, en què uns pocs milers de fatxes surten periòdicament a reivindicar que s'ataque sense pietat els drets d'homosexuals, de les dones o dels votants d'una determinada opció política basca a la qual volen convertir en una empestada, segons siga el cas.

És l'olor que es desprèn de la presència de les tropes imperials espanyoles en diversos països aliens, bombardejant i matant a centenars de persones, per defensar els interessos econòmics d'uns pocs.

És l'olor que es desprèn d'unes lleis que segueixen considerant delictes la blasfèmia, la profanació i altres bajocades nacional-catòliques, mentre volen impedir que una musulmana puga posar-se un mocador al cap.

És l'olor que es desprèn de les contínues batudes que els cossos i forces de seguretat de l'estat realitzen contra la població immigrant, i la persecució i condemna que volen fer amb tot aquell que s'atrevisca a denunciar o documentar.

És l'olor que es desprèn de la incomunicació a què són sotmesos determinats detinguts, de les tortures que reiteradament són denunciades pels mateixos i avalades per alguns dels principals organismes de drets humans del món.

És l'olor que es desprèn de l'empresonament d'innocents, sense més acusació que la pertinença infundada a una banda armada, de la qual mai han format part, i amb la que mai han tingut la menor relació, malgrat la qual cosa són detinguts i empresonats només per fer política, o per atrevir-se a informar des d'una perspectiva diferent del que passa als carrers d'Euskal Herria.

És l'olor que es desprèn de la indefensió en què queden les persones que són multades en manifestacions o actes similars, acusats de qualsevol tonteria, sense més prova que la identificació visual d'un policia, no poques vegades sobre la base de llistes negres prèviament manejades per aquests policies, i res més.

És l'olor que es desprèn de la potestat que tenen els cossos antiavalots per dissoldre a cops qualsevol manifestació pacífica que altere el "bon" funcionament d'una determinada ciutat, podent agredir a tort i a dret, sense que mai més hagen de donar explicacions per això , tot i que les imatges demostren que els seus agressions han estat simplement perquè els ha donat la gana, amb afany de fer mal i causar lesions a persones que no estaven usant la violència, i, de vegades, que simplement passaven per allà i es van portar una bona dosi de pals.

És l'olor que es desprèn d'acabar amb una vaga de treballadors declarant un estat d'alarma, i obligant als treballadors a anar al seu lloc de treball a punta de pistola.

És l'olor que es desprèn de lleis que atorguen a l'estat potestat per tancar pàgines web en el moment que ho considere oportú.

És l'olor que es desprèn del tracte que donen als ciutadans d'Amèrica Llatina en els aeroports, quan gosen voler venir des dels seus països fins a aquestes terres, ja siga a fer turisme, ja siga a visitar uns familiars, ja siguen tants i tants casos que es repeteixen diàriament a Barajas i altres llocs de l'estat, on té reservades unes sales d'empresonament per donar-los la benvinguda.

És l'olor que es desprèn del tracte que es dóna als ciutadans immigrants en els CIEs, o de la simples existència legal d'aquests centres de reclusió, on persones sense cap delicte són recloses contra la seva voluntat, com si foren delinqüents, fins decretar la seva expulsió a no se sol saber on, de vegades qualsevol desert africà on se'ls deixa, drogats, a costa de qualsevol cosa.

És l'olor que es desprèn les múltiples Ordenances "cíviques" promulgades per centenars d'ajuntaments d'arreu de l'estat, que criminalitzen al ciutadà, i volen convertir els carrers en grans centres comercials on l'única activitat vàlida siga el trànsit amb fins econòmics, o el consum, i que a més volen convertir els ciutadans en delators dels seus propis veïns, en un sistema panòptic legitimat i emparat per llei en el qual tots som sospitosos/delators al mateix temps.

És l'olor que es desprèn d'aquells alcaldes que estan demanant que es traguen als captaires dels carrers, com el que mana escombrar les escombraries per tenir uns carrers nets als ulls del turista o del ciutadà comú, perquè aquesta i no una altra és la intenció d'aquestes temptatives: que la pobresa, la misèria i la injustícia del capitalisme queden tancades en guetos on no es puguen veure per la majoria.

És l'olor que es desprèn d'una constitució elaborada a l'ombra del feixisme, que atorga a l'exèrcit la potestat d'intervenir en cas que algú gose, fins i tot democràticament, posar en perill la unitat d'Espanya, i que nega expressament el dret dels pobles a poder decidir lliurement el seu futur.

I, per descomptat, és l'olor que es desprèn d'una institució monàrquica que en el seu moment va jurar les lleis del franquisme, i el cap visible va ser posada a dit pel mateix Franco.

Així que el que s'ha dit, no cal que ningú es passe una bandera d'Espanya pel cul després de cagar, Espanya ja fa olor de merda, des del mateix moment del seu naixement, i ara, cada vegada més i amb més desvergonya, amb més força que mai."

Radio Occitania

2011-04-30T19:13:00.003+02:00

Fa un temps vaig difondre l'espai de comunicació "conjunta" en la nostra llengua. Avui aprofite per mostrar-vos una iniciativa nortenya que promociona els programes en llengua Occitana.

Radio Occitania

Radio local associativa, creada en 1981 a Tolosa, tant les nostres característiques, com el nostre nom ho indica, n'es la promoció de la llengua així com de la cultura occitana.

16 hores de programes al menys per dia son realitzats després d'aquesta data.

La nostra fita és la de realitzar els nostres programes de mes en mes en Occità, ja que podem emetre tots tipus de temes: l'economia, la política, l'esport, la literatura, el cinema, la cultura, l'historia, l'actualitat, la ciència... donant-li un aspecte viu i actual a la llengua d'Oc.

A Mitjorn-Pirineus, diverses ràdios associatives proposen programes en llengua occitana en l'Arieja, Tarn, Tarn-i-Garona, l'Olt i l'Aveirò. Nomes dues ràdios locals difusen aquest tipus d'emissions mes o menys cap el 60% de llurs graelles: extractes de Radio Pais al Ponent, entre l'Atlàntic i la Garona, i Radio Occitània dins l'aglomeració de Tolosa, al Cominjes i al Lauragues.

Els nostres programes Occitans i Catalans, llengües germanes, són realitzats amb una sensibilitat cultural per a tal de valoritzar el patrimoni cultural europeu amb 10 a 15 ores de programes per dia.

Radio Occitània programa cursos d'iniciació i de perfeccionament en llengua occitana, així com cada dia, 12 punts d'informacions regionals, nacionals i internacionals en Occità (amb 2 butlletins complerts de 30 trenta minutes bilingues Francès-Occità), demostrant el caràcter actual i ben viu de la llengua dels Trobadors.

Dins la regiò de Tolosa, la llengua occitana es parlada per el 14% de la gen i la comprenen 41%, n'obstant dins les rodalies i l'ambit camperol, es parlada per el 28% de la gent i el 48% la comprenen. De les persones questionadaes, 75% consideren que la llengua occitana fa part de la cultura de Mitjorn-Pirineus, 80% son favorables a un ensenyament de l'Occità, i 77% dessitjen que França adopti una lei per la reconeixença i la protecciò de les llengues nacionals.

València Ska

2011-04-26T12:18:00.003+02:00

València ska naix amb l'objectiu de convertir-se en el portal de l'ska del País Valencià, des d'Alacant a Castelló.

Per què?

Pegant una simple volta per internet podreu comprovar com són molts els grups que tenen l'ska com a referent d'una manera o altra i que molts als que ens agrada aquesta sincopada música no coneixem, sent de tan a prop nostre. Açò està ben clar que és roin per a tot i totes. Però a més de grups hi ha associacions, promotors de concerts, selectors, sound systems, locals, programes de ràdio,bars, pubs etc... que fan el seu "curro" però passen inadvertits per a la majoria.

Com participar?

Si estàs en qualsevol de les situacions anteriors o simplement penses que tens qualsevol cosa que aportar estàs convidat al projecte. Només has d'enviar-nos el que fas a info@valenciaska.net i en quan puguem (ningú ens paga per fer açò, evidentment, és per pura passió per la música) ho posarem a la web de la millor manera que sabem. Si envies alguna imatge o logo millor que millor

València Ska ja és Associació cultural!

Després de molt de temps meditant a les muntanyes de Jamaica, entre la mare natura i algun que altre rastafari que ens va ajudar en la busqueda, per fi avui podem dir que València Ska ja és associació!!!

Volem fer una crida a tots els nostre seguidors, i animar-vos a que es feu socis, farem una assemblea per a decidir el futur de l’associació i de València Ska.

Aquestos són els passos:

Des de ja mateix: CAPTACIÓ DE SOCIS: envie el teu nom i cognoms indicant la teua disposició a ser soci a info@valenciaska.net.

Assemblea general. Acordarem una data i decidim les quotes anuals (s’ha de parlar, però volem una cosa simbòlica 5-10€ any aprox.) i es renovaran càrrecs de la junta de l’associació. Necessitem gent nova amb ganetes de currar!

Després de l’assemblea:Doncs qui estiga d’acord amb la quota establerta la paga i qui no, doncs no te cap compromís. Començar a preparar el IV València Ska Festival i els projectes que la nova junta decidisca.

Açò va de bo!

Web Oficial!

25 d'abril

2011-04-25T12:01:00.004+02:00

Avui celebrem al País Valencià el 25 d'abril de 1707, són 304 anys d'ocupació. La fi d'un Regne Valencià esplèndid i gloriós. Origens d'una tirania castellana, borbònica i imperialista per a la creació d'un pseudoestat centralista.

Principi de la Resistència de tot un poble, la lluita del País Valencià de llengua i cultura catalana per la seva llibertat i sobirania dins o no del marc dels Països Catalans, un estat federal plural, internacional i europeu. Catalunya 7 anys més tard, 11 de setembre de 1714, i fins avui en dia, pateix la mateixa repressió política, cultural i lingüística, però amb una base social i cultural identitaria molt més sòlida.

Salut i Llibertat!

19 d'Abril Día dels nadius Americans

2011-04-19T16:16:00.003+02:00

El 19 d'abril es commemora el dia del Nadiu Americà, dia Americà de l'Indi, dia del Aborigen Americà, o anomenat també amerindi o indígena. És celebrat en aquesta data pel fet que, el 1940, a la ciutat de Pátzcuaro, Michoacán, es va dur a terme el Congrés Indigenista Interamericà on es van reunir, per primera vegada, els representants de cultures indígenes del llunyà continent.

El dia del Nadiu Americà pretén tenir cura i perpetuar, a més de valorar, les cultures aborígens d'Amèrica que no gaudeixen encara d'un tracte igualitari entre els seus ciutadans. La Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes, aprovada el 13 de setembre de 2007, és un marc referencial per a afirmar el respecte i igualtat cap als pobles indígenes entre totes les nacions. Aquesta declaració, a més, consolida aquestes cultures com a patrimoni comú de la humanitat.

La població aborigen forma part de la identitat nacional de cada país d'Amèrica-el indígena és identitat-, a Mèxic representa el 13% de la població, en països com Bolívia, Guatemala o Perú, la població indígena americana representa el 50% (o més) de la població total, i així, des de Xile amb 4.6% fins a Canadà amb 2.0%. En molts d'aquests pobles autòctons d'Amèrica, enmig de conflictes i tensions, s'ha transmès generacionalment el coneixement per la sostenibilitat de l'entorn on habiten, ells són per molt, els primers ambientalistes que en la seva diversitat han cridat a la Terra: "Mare Terra" perquè tota vida emana d'ella, i se sabien part. En aquestes cosmovisions, a més de la terra, l'aigua, l'aire i el foc també són sagrats; aquest saber indígena permet una harmonia en família, i família és, per a ells, tot el que és viu sobre la Mare Terra, totes les relacions i connexions entre el seu ésser i la resta del planeta i l'univers.

El Dia del Nadiu Americà, cada 19 d'abril, és un bon dia per recordar la necessitat d'aclarir, estimular i coordinar la política indigenista dels diversos països per al desenvolupament de normes i mesures aplicables que milloren de manera integral la vida de les famílies indígenes, començant per revalorar les seves arrels ancestrals.

Homenatge a les víctimes del Franquisme

2011-04-19T15:52:00.001+02:00

Ni Rita, ni cap feixista, siga del PP o de qualsevol altre grupúscle de despreciables, ho prohibirà.

Homenatge als Maulets en Xàtiva

2011-04-19T13:18:00.004+02:00

El dissabte 16 d'abril en conmemoració del 25 d'abril, s'ha fet el tradicional homenatge als maulets a Xàtiva. L'acte ha començat amb una dansada al carrer Montcada, a càrrec de les escoles de dansa de Xàtiva, la Llosa de Ranes, el Genovés i Llocnou d'en Fenollet. Una hora després han arribat a la plaça de Sant Francesc, on hi ha la pedra dels maulets i on els esperaven una generosa multitud.

Una representant d'ACPV ha llegit un manifest molt emotiu en què ha demanat a la ciutadania que se solidaritze amb l'entitat per evitar el tancament. Ha recordat que cal l'ajuda de tothom i totdon per pagar la multa de 800.000 euros que els ha posat la Generalitat. Com ja sabeu si es furta de les arques de la ciutadanía i s'especula no passa res, si eres una associació cultural et multen. Finalment, la Rondalla de Xàtiva ha tocat i cantat unes quantes cançons, com la "Malaguenya de Barxeta".

L'homenatge és organitzat per la Comissió 25 d'Abril i hi han assistit representants de tots els partits polítics de Xàtiva, excepte el PP.

La Pedra dels Maulets

La Pedra dels Maulets és el nom popular amb que és coneix el Monument als Maulets, una escultura en homenatge als maulets que defensaren Xàtiva i els furs valencians durant la Guerra de Successió i que es troba situada a la Plaça de Sant Francesc de la capital de la Costera.

La Pedra dels Maulets és l'únic monument de Xàtiva i possiblement de tot el País Valencià dedicat als maulets. Consistix en una gran pedra de marbre de Buixcarró de les pedreres de Barxeta, amb una cara polida sobre la qual hi ha una inscripció que diu: "Als maulets per l'heroica defensa de la ciutat, cremada el 1707 per Felip V, en la lluita pels furs valencians. Els xativins i tots els valencians. 18-6-1978".

La Pedra va ser instal·lada en la Plaça de Sant Francesc a instàncies del primer ajuntament democràtic de Xàtiva. A la seua inauguració acudí Josep Lluís Albinyana, president del Consell Preautonòmic del País Valencià i les autoritats locals, encapçalades per Manuel Casesnoves, primer alcalde democràtic.

Durant la seua breu existència, ha patit diferents agressions fascistes, sobretot en forma de pintades. El 2003 però, la placa on es llegia la inscripció hagué de ser tallada de nou ja que l'anterior quedà reduïda a trossos irrecomponibles. Tot i això, amb el temps, el fet que siga un dels pocs monuments dedicats als maulets, l'ha convertit en un símbol per molts socarrats i per a valencians de tot arreu del País Valencià.

Així en els darrers temps s'organitzen tots els anys en la Pedra dels Maulets diferents actes coincidint amb el 25 d'abril i el 17 de juny dates en què es commemora la batalla d'Almansa i l'incendi de Xàtiva. Entre d'altres és habitual la Commemoració del 25 d'abril a Xàtiva, un acte organitzat pels grups polítics locals amb la participació de diferents entitats cíviques de la ciutat i la manifestació del grup independentista juvenil Maulets. El 2007, l'Assemblea de Maulets de La Costera, convoca el 16 de juny una marxa nocturna a les muralles de Xàtiva que partia de la Pedra dels Maulets i l'associació Amics de La Costera organitzà una processó cívica per al 17 de juny amb motiu del 300 aniversari de l'incendi de la Ciutat de Xàtiva i va dipositar una corona de flors al monument.

Més de 80.000 persones es manifesten a València per TV3, la llengua i la transparència.

2011-04-18T18:08:00.006+02:00

Amb el lema 'Sí a TV3! Sí a la llengua! Sí a la transparència!', més de vuitanta mil persones han recorregut el centre de València, en resposta a la crida d'Acció Cultural del País Valencià. La manifestació, que ha eixit des de les Torres de Quart, forma part dels actes de la diada del 25 d'Abril, en record de la derrota de la batalla d'Almansa del 1707, i culmina totes les mobilitzacions i actes fets a tot el país contra el cessament de les emissions de TV3 al País Valencià.

L'afluència de gent ha estat enorme, enmig de crits contra el detestable Francisco Camps i a favor de la recepció de TV3. Era encapçalada per una pancarta portada per les catorze entitats convocants, rere la qual n'hi havia una altra portada per representants polítics i sindicals del País Valencià, les Illes i del Principat. Al capdavant també hi havía una banda de músics Valencians.

Al final, des d'un camió escenari hi ha hagut l'actuació de Feliu Ventura, i l'actriu Pepa López ha llegit el manifest. Després va estar l'actuació de Lluís Llach. Llach abans de començar amb la seua actuació va dir que aquestes cançons que anava a cantar servien abans per lluitar contra els fascistes d'aquell temps i espera que també ho facen per lluitar contra els fascistes d'avui.

ACPV ha fet saber que l'Ajuntament de València ha posat traves a l'organització del concert de Llach, al·legant dificultats tècniques. Està clar que al PP no li agrada la cultura Valenciana, per això li van negar a Llach homenatges darrerament i ara com no, també un concert. Una ciutat amb un Ajuntament com toca, no nega l'actuació d'un cantant com Llach.

S'han adherit a la convocatòria els sindicats Comissions Obreres, UGT i Intersindical Valenciana, i entitats com Escola Valenciana, Ca Revolta, Salvem el Cabanyal i el Col·lectiu contra la Corrupció perque la manifestació també 'recull totes les inquietuds expressades per la situació econòmica, contra la corrupció, per l'ensenyament públic i el territori', com explica ACPV.

ACPV recorda que fa 'més de quatre anys que hi ha persecució econòmica i política del govern de Francisco Camps' contra l'entitat, des que el 2007 es va obrir el primer expedient administratiu. Per això, després de la manifestació del dia 16, ACPV continuarà la campanya de recollida de diners per a pagar la multa de 800.000 euros perquè, si no es paga, s'embargaran els comptes i els béns de l'entitat.

Però no va ser l'única manifestació a València. Els grupúscles d'extremadreta del GAV i Coalición Valenciana també feren una contramanifestació així, el passat dissabte 16 d'abril, l'extrema dreta catalanòfoba va patir una de les derrotes més sagnants dels darrers anys, amb un estrepitós fracàs a les seues convocatòries a València, que pretenien contrarestar els actes valencianistes del 25 d'Abril. Ni un centenar d'ultres es manifestaren pel matí i per la vesprada a València convocats pel GAV i per Coalición Valenciana (CV) malgrat la seua alta despesa en publicitat. Per la vesprada, la marxa valencianista convocada per ACPV, partits, entitats, col·lectius i sindicats aplegava 80.000, una gran marxa que encara eixia des de les Torres de Quart quan la capçalera havia arribat ja a les Torres dels Serrans, deixant en evidència els blavers, una demostració de força que ha enfonsat encara més l'antivalencianisme.

Tal i com demostren les fotos publicades a diversos mitjans, la manifestació de l'extrema dreta (de la qual no hi ha cap foto en vista general) fou una patètica passejada en soledat d'ultres rabiosos, mentre que la marxa valencianista per TV3 es convertia en una de les més grans de la història.

Però no només a València es va deixar clar que el valencianisme està més viu que mai: les Trobades d'Escola Valenciana aplegaven també este cap de setmana més de 70.000 persones arreu del País. Silla, Borbotó i València van acollir milers d'alumnes, professors, pares i mares reivindicant l'escola pública i en valencià, mentre els quatre blavers es dedicaven a bramar contra ZP i el catalanisme al centre de la capital.

Al final, tot i haver una enorme diferència de participació entre els actes de la dreta cavernícola catalanòfoba i el valencianisme de progrés la diferència més evident és de qualitat. Mentre els fatxes no tenen res més que caspa i mitjans de comunicació colonials, nosaltres tenim milers de músics, escriptors, artistes, activistes de la societat civil, joves compromesos i compromeses disposats a combatre a la nova Batalla de València per la dignitat i sempre contra els feixistes que ens neguen el nostre dret a existir.

Els partits espanyols, PPSOE, ja han rebut el missatge. Ara, a vore com actuen.

14.000 persones a l'Acampallengua 2011 de Mallorca

2011-04-18T17:48:00.004+02:00

Unes 14.000 persones van anar aquest darrer cap de setmana a l'Acampallengua 2011 que han organitzat els Joves de Mallorca per la Llengua. Enguany l'ha acollit la localitat de Camps, on s'han dut a terme tota classe d'activitats, tallers, concerts i xarrades diverses, així com una Jornada de Normalització Lingüística a càrrec de la UIB, cercaviles, campionats esportius, teatre i dansa, tallers de tota mena, batucada, activitats lúdiques i tantes altres. També s'hi han projectat films en mallorquí/valencià/català i hi ha tingut lloc l'assemblea de l'entitat, sense oblidar el concert d'Obrint Pas, Oprimits, Ocults i Pota Lait. Joves de Mallorca per la Llengua xifra en 3.000 persones les que han acampat a la zona habilitada per a fer-ho. Les activitats amb més assistència han estat les conferències lingüístiques, especialment la de Gabriel Bibiloni (UIB), els tallers i l'assemblea de l'entitat, així com naturalment el concert del dissabte a la nit.

A l'assamblea duta a terme pels Joves de Mallorca per la Llengua també s'aprovà un manifest:

"Els polítics d’aquesta terra deixin de fer demagògia i partidisme amb la llengua catalana. El català és la llengua de Mallorca, una llengua que, tot i ser la pròpia de l’illa, es troba en una situació de desavantatge i que cal protegir i fomentar. Per això demanam que, d’una vegada per totes, es deixi de fer partidisme amb el català i que es reconegui per part de tots els partits polítics la indiscutible unitat de la llengua catalana. De la mateixa manera, enguany s’acompleixen 25 anys de l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística. Els Joves de Mallorca per la Llengua demanam el seu complet desenvolupament per tal que els mallorquins puguem viure plenament en català. Demanam que els departaments de Política Lingüística, que depenen directament dels departaments de Cultura, passin a dependre de les àrees de Presidència, cosa que faria augmentar la seva influència i possibilitaria fer una política transversal en favor de la plena normalització del català a tots els àmbits. Demanam que el català sigui la llengua vehicular a l’ensenyament: és a les nostres aules on es formen els professionals de demà i cal que siguin competents en la llengua pròpia del territori. Demanam que els mitjans de comunicació de les Illes Balears ofereixin una programació de qualitat i en la llengua pròpia, així com el lliure accés a les altres televisions en la nostra llengua que es desenvolupen fora de les Illes. També denunciam el tancament de TV3 al País Valencià, un greu atemptat a la nostra comunitat lingüística. Demanam que la llengua catalana sigui l’eix fonamental de cohesió social i l’eina bàsica en el procés d’integració de tots els nouvinguts que vénen a Mallorca. Demanam més fermesa i voluntat per part de les institucions per fer-los plenament mallorquins, cosa que passa perquè aprenguin la nostra llengua i visquin plenament en català. Demanam que el coneixement de la llengua pròpia de Mallorca sigui un requisit per accedir a l’Administració, tant la local com l’estatal, que hagi de tractar amb la societat mallorquina. Parlar en català a Mallorca no ha de ser un mèrit, sinó un requisit per accedir a l’administració pública. Demanam que els dinamitzadors lingüístics arribin a tots els pobles perquè es pugui dur a terme una feina a peu de carrer en aquesta matèria. Demanam que es desenvolupi la Llei de Cinema promoguda pel Consell Social de la Llengua Catalana que garanteix l’arribada als cinemes de la nostra llengua que, fins ara, ha romàs ignorada i silenciada en aquest àmbit del lleure. Demanam a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears que demani a l’estat espanyol el reconeixement de l’oficialitat del català a Europa. Com a idioma de més d’onze milions de persones i un dels més emprats a Internet ha de tenir una presència clara a les institucions de la Unió Europea. La nostra llengua ha de ser escoltada més enllà de les fronteres dels territoris de parla catalana. Demanam que es doni un impuls a l’Institut Ramon Llull i que se n’augmentin les seves competències amb la finalitat de promoure la col·laboració amb la resta del territori de parla catalana i de fer feina conjunta per fer realitat la plena normalització de la nostra llengua. Finalment, demanam que els càrrecs públics facin una crida a favor de l’ús de la llengua catalana i que en donin exemple fent-la servir sempre en l’exercici del seu càrrec. Campos, 16 d’abril de 2011"

Moviment contra la Intolerància

2011-04-15T14:15:00.001+02:00

Rita Barberà prohibeix homenatjar les víctimes del Franquisme

2011-04-15T13:42:00.002+02:00

L’Ajuntament de València ha notificat als organitzadors de l’Acte en memòria i desgreuge de les víctimes del franquisme soterrades a les fosses comunes del Cementeri general de València que l’acte queda prohibit. L’acte està previst per aquest proper diumenge a les 12 del migdia. Prohibit o no, els organitzadors faràn l’acte i esperen una gran assistència.

A la seva web han fet públic que no es la primera vegada que l’Ajuntament encapçalat per Rita Barberà els prohibeix l’acte, encara que aquest any l’Ajuntament ha prohibit fins hi tot que sonen les músiques de “Fosses del silenci”, la Muixeranga i l’Himne de Riego.

No és la primera que fan, mostrant que segueixen tan fidels al seu origen franquista com sempre. Es neguen a llevar a Franco i altres personatges franquistes dels carrers i Ajuntaments, però no permeten homenatges a les víctimes (això si, construir monuments per homenatjar a Franquistes sobre les víctimes al Cementeri, això si ho fan), ni a Republicans mentre criden als plens "Arriba España" i van atacant la nostra cultura com a clara continuació de la ideología dictatorial. Llàstima em donen els Valencians que els voten, demostrant una clara carència intelectual. Gràcies a ells som els pallassos de la Península, a més de ser profundament indignant.

Valencians, ja va siguent hora de llevar-nos la "caspa" del Cap-i-Casal.

El País Valencià és el meu País.

2011-04-13T17:35:00.001+02:00

Tanya Savicheva i el diari infantil més amarg de la guerra

2011-04-12T21:28:00.006+02:00

És el testament vital d'una xiqueta de 14 anys que va veure com desapareixien a poc a poc tots els membres de la seva família víctimes del setge de Leningrad. Una vella llibreta on anava apuntant, amb mediocre destresa, la data i hora de la mort de pares i germans fins a quedar completament sola. Si Anna Frank va commoure per la seva precocitat literària, Tatiana Savicheva ho va fer simplement per l'enteresa d'un gest que va ser utilitzat més tard com a prova en els judicis de Nuremberg. Aquesta és la història amb el seu punyent final.

Retrat de Tanya Savicheva i les nou fulles del seu insòlit diari.

TRADUCCIÓ DE LES 9 FULLES DEL DIARI

1.-Zhenia va morir el 28 de desembre de 1941, a les 12:30 hores. 2.-L 'àvia va morir el 25 de gener de 1942, a les 3:00 pm 3.-Leka va morir el 17 de març de 1942, a les 05:00 4.-L'oncle Vasia va morir el 13 d'abril de 1942, 2 hores després de la mitjanit. 5.-L 'oncle Lesha el 10 de maig de 1942 a les 4:00 pm 6.-La mare el 13 de maig de 1942 a les 7.30 PM 7.-Els Savicheva van morir. 8.-Van morir tots. 9.-Només va quedar Tanya.

L'assetjament de Leningrad va obligar a totes les famílies pobres de la ciutat a treballar en l'exèrcit de la Unió Soviètica per poder sobreviure. Tatiana, amb només 10 anys, s'encarregava de cavar trinxeres, construir barricades i romandre a l'aguait en teulades i coberts per apagar amb la rapidesa del joc d'un nen, les bombes incendiàries que queien de l'infern. Un treball tan digne com el dels seus quatre germans. Costurers militars, raspallats, muntadors de munició ... i altres activitats pròpies de l'edat de la piruleta.

El setge a la ciutat de Leningrad.

El bloqueig de la ciutat per les tropes alemanyes va durar 872 dies (1941-1944) durant els quals van morir més d'un milió de persones. El 90% ho va fer de fam. L'agonia per fam és eterna. La gent no resava per viure, suplicava morir ràpid en algun dels passos aeris de la Luftwaffe. La mort rondava el carrer barrejada amb l'esgotament massiu d'una ciutat derrotada físicament. Els cadàvers eren despullats de les peces dentals de valor, tallats els seus dits per les aliances i fins mutilats per justificar un canibalisme d'urgència. Són tristament famoses les sopes de pell per alimentar els nens afamats...

Tot això és història. Història explicada pels protagonistes a través dels seus diaris. Documents que van servir per donar una oportunitat fidel a la memòria. No era anormal regalar als teus fills un quadern per apuntar els seus records. El que primer va ser un joc, més tard es va convertir en una prova de la història. El problema és que la majoria de llibres i papers van prendre en estufes i fogueres per poder sobreviure al dur hivern de setge nazi. Només els capritxos d'algun nen podien salvar aquells preuats tresors. Així va passar amb els Savicheva.

Tanya amb la seva família, abans del setge de Leningrad.

Després de la desaparició d'una de les germanes de Tatiana, la seva mare-Mariya Ignátievna-li va regalar una petita llibreta per honrar la seva memòria. Tatiana a penes sabia escriure però la va utilitzar com involuntari epitafi de tota la seva estirp.

El primer registre de diari de Tatiana és del 28 de setembre de 1941. La seva germana Zhenia no va tornar el dia anterior de la fàbrica on muntava mines per a l'exèrcit. Estava a set quilòmetres a peu de casa seva i havia comentat que després dels seus dos torns anava a donar sang per portar una monedes. Va morir congelada al dia següent en braços de la seva germana Nani, que va eixir a buscar-la: 1 .- "Zhenia va morir el 28 de desembre de 1941, a les 12:30 hores"

En l'enterrament improvisat de Zhenia, a les portes del cementiri de Serafímovskoe, la mare va pronunciar unes paraules que serien reveladores: "Nosaltres et estem enterrant, filla meva, però qui ens enterrarà a nosaltres?"

Memorial Tanya Savicheva. Als afores de Leningrad. (Sant Petersburg)

Dos dies després de l'aniversari de Tatiana, el 1942, els més febles van començar a caure. L'àvia va morir en un llit després de negar-se a ingressar a l'hospital. Un infern de fred, desemparament i solitud: 2 .- "La iaia va morir el 25 de gener de 1942, a les 3:00 de la tarda".

Leka, el germà gran de Tatiana, no parava a casa, treballava i pernoctava a la seva fàbrica i visitava a la seva família molt de tant en tant. Una distròfia causada per una penosa alimentació va acabar amb la seua vida als 24 anys: 3 .- "Leka va morir el 17 de març de 1942, a les 5:00 am " La lletra de Tatiana es torna cada vegada més tremolosa i desigual. Pot sospitar un deteriorament físic i d'habilitat segons compares els escrits: 4 .- "L'oncle Vasia va morir el 13 d'abril de 1942, 2 hores després de la mitjanit."

Amb la mort de Vasia l'empitjorament de la seva coordinació és notori i es percep en els escrits. Tatiana s'ha de fer càrrec de la seva mare i el seu oncle Lesha, molt debilitats per la inanició. Ella sola desmunta i trosseja tots els mobles de les dues cases per cremar a l'estufa fins al final de l'hivern. Amb la nota de la mort del seu oncle, Tatiana hi omet la paraula 'morir' i passa simplement a apuntar el seu decés: 5 .- "L'oncle Lesha el 10 de maig de 1942 a les 4:00 pm"

Només quedaven la mare i ella a mercè del temps. Sembla que el capritxós destí va voler que Mariya marxés primer i així Tatiana pogués escriure la seva darrera necrològica: 6 .- "La mare el 13 de maig de 1942 a les 07:30"

Tatiana va ser testimoni de la cruel i lenta desaparició de tota la seva família i es va quedar completament sola. No sabia que els seus germans Mikhaïl i Nina, donats per morts en la seva fugida, van sobreviure al setge i més tard s'encarregarien de difondre la seva memòria. Per això Tatiana, abans de ser ingressada en una llar d'infants, va escriure els únics silogismes del seu breviari: 7 .- "Els Savicheva van morir." i 8 .- "Van morir tots."

L'última de les seves notes és una declaració molt cruel de solitud. Entre la victòria del que arriba al final i la malenconia de la seva desgràcia s'intueix que Tatiana es conjectura el pitjor. Però encara té la força mental per puntualitzar els fets i, probablement, signar el seu destí: 9 .- "Només va quedar Tanya."

Tatiana va ser rescatada juntament amb altres 140 nens a l'agost de 1942. Desnodrits i malalts van ser traslladats a un hospital al poble veí de Krasni Bor. Tots els nens van aconseguir sobreviure i recuperar-se de les queixalades de la fam. Tots menys Tatiana que, després de perdre la vista i sense remuntar la costa de la seva desnutrició, va morir de tuberculosi intestinal el primer de juliol de 1944, als 14 anys d'edat. Una pena.

El diari de seixanta paraules mai es va publicar. Es pot veure avui el original en el Museu d'Història de Leningrad (Sant Petersburg), i una còpia al Memorial Tanya Savicheva.

Traduït de Kurioso

La llista de la vergonya

2011-04-12T17:45:00.003+02:00

Les llistes autonòmiques i municipals del PP per al País Valencià són un insult i una burla al poble valencià, encara que la paraula que millor les definiríen és: vergonyoses! Avalades per Rajoy (que o bé està "en el ajo" o el tenen agarrat pels collons) i la direcció nacional del partit. És la confirmació, per si algú a hores d'ara encara tenia dubtes, que el PP és el partit més permissiu actualment amb la corrupció.

Les llistes del PP valencià, les d'Alacant, Castelló i València estan contaminades per corruptes. En totes elles, els corruptes apareixen entre els primers. La més encorruptada és la d'Alacant. Els noms de la vergonya són:

-Per Castelló:

-Vicente Rambla: Número 4 a la llista de Castelló. Actualment és vicepresident primer del Govern valencià. Anticorrupció li assenyala en dos delictes electorals per finançament il.legal del partit a les eleccions autonòmiques de 2007 i en les generals de 2008.

-Ricardo Costa: Número 7 a la llista per Castelló. Està imputat pel TSJV per un delicte de suborn passiu pels regals rebuts per la trama Gürtel. Anticorrupció demana que se li s'investigue pels mateixos delictes que a Rambla. Va ser suspès temporalment de la seva militància i se li va destituir com a secretari general del PP a la Comunitat Valenciana i com a portaveu del partit a les Corts. No obstant això, recentment se li va restituir la militància i actualment és diputat autonòmic i coordinador de l'àrea econòmica del grup parlamentari.

-Per València:

-Francesc Camps: Número 1 de la llista per València. Imputat per suborn per acceptar els regals de la trama Gürtel, cosa que ell segueix negant. Anticorrupció vol que se li s'investigue per altres delictes, com ara, finançament il.legal en les campanyes electorals de 2007 i 2008, suborn propi, prevaricació en l'adjudicació de contractes, delictes fiscals, i delictes de falsedat en document mercantil. Actualment és el president de la Generalitat valenciana.

-Jorge Bellver: Número 16 en la llista per València. Imputat per prevaricació per haver aprovat la construcció d'un aparcament subterrani sota el Jardí de Monforte sense l'informe de la Direcció General de Patrimoni. Si és elegit diputat, podrà acollir-se a la seva condició d'aforat per exigir que el seu judici se celebri en el TSJV. Es demanen per Bellver vuit anys i mig d'inhabilitació per a càrrec públic. Actualment, Bellver és regidor a l'ajuntament de València.

-Per Alacant:

-Sonia Castedo: Número 1 en la llista per Alacant. Està imputada per tres delictes relacionats amb les seves etapes al capdavant de la regidoria d'Urbanisme (2003-2010) i al capdavant de l'alcaldia d'Alacant (el 2008). Se l'acusa de revelació d'informació privilegiada, tràfic d'influències i suborn. Els fets delictius són: La revelació d'informació privilegiada a Ortiz sobre l'elaboració del nou PGOU. El segon és el disseny d'altres aspectes del PGOU relacionats amb l'edificabilitat en programes urbanístics "a la mesura d'Ortiz". El tercer té a veure amb la remodelació de l'estadi Rico Pérez, estadi de l'equip de l'Hèrcules, a favor dels interessos d'Ortiz. Actualment, Sonia Castedo és alcaldessa d'Alacant.

-Milagrosa Martínez: Número 3 a la llista d'Alacant. Anticorrupció l'assenyala com a autora d'un delicte de suborn quan el 2006, sent consellera de Turisme, va acceptar un rellotge valorat en 2.400 euros com a regal d'Álvaro Pérez, el Bigotes (cap de la trama Gürtel a València), després d'haver contractat a dit a diverses de les seves empreses. Actualment és presidenta de les Corts Valencianes (el parlament valencià).

-Luis Díaz Alperi: Número 4 en la llista per Alacant. Dins de les actuacions pel cas Brugal, se li assenyala els mateixos delictes que a Sonia Castedo. Va rebre regals d'Enrique Ortiz (s'assenyalen, concretament, un viatge a Balears el 2008, realitzat en un iot d'Ortiz, i un viatge en avió a Grècia). També es destaca la compra de sòl protegit a Agua Amarga per urbanitzar-lo. El 2008, sense donar cap explicació, va dimitir del seu càrrec com a alcalde d'Alacant, sent succeït per Sonia Castedo.

-David Serra: Número 10 en la llista per Alacant. Anticorrupció l'acusa de delictes electorals pel finançament irregular en les campanyes de 2007 i 2008. Actualment és diputat autonòmic i vicesecretari d'Organització del PP valencià.

-Pedro Hernández: Número 13 en la llista d'Alacant. Haurà de respondre davant la Justícia per l'operació de compra-venda d'una finca que li va reportar una plusvàlua de 5,4 milions d'euros. Va comprar una finca en sòl rústic a la localitat d'Almoradí per 180.000 euros i dos anys després la va vendre per 5,6 milions. Se l'acusa de tràfic d'influències i informació privilegiada. Actualment és alcalde de Torrevieja.

-Yolanda García: Número 19 en la llista d'Alacant. Està implicada, segons la Fiscalia, en els delictes electorals de 2007 i 2008. Actualment és diputada autonòmica i tresorera del PP valencià.

Guillem Agulló

2011-04-11T17:57:00.003+02:00

Del bloc de Feliu Ventura.

Fa 18 anys, Guillem tenia 18 anys.
Records adolorits i Obstinada memòria.

Molts es pregunten per què cada any tanta gent el recorda. És perquè Guillem era cadascú de nosaltres.
Però cadascú de nosaltres és Guillem i això no entrava en els càlculs macabres de l’espanyolisme postolímpic.
Només hi ha una cosa amb la que no comptàvem ni nosaltres, i és que molts joves de 18 -i menys- anys encara el recorden i mantenen viu el seu anhel i la seua memòria. Joves que no van viure aquella mort com un fiblada a les entranyes l’11 d’Abril de 1993. Joves que no van viure la intoxicació i la burla dels mitjans com un escup a la dignitat. Joves que no van viure un judici-farsa com una segona mort mentre la policia els colpejava afora...

Però sí que hi ha una cosa que aquest joves i nosaltres hem viscut igualment: el coratge d’una família dempeus front el dolor. Per això torne a llençar una forta abraçada a Carme, a Guillem, a Betlem i a Carmina. Sense vosaltres açò no hagués estat igual.

11 d'Abril a les 18:00 al Saló d'actes de l'Octubre CCC (València) Acció Popular Contra la Impunitat.

L'incendi de Benicolet

2011-04-11T17:46:00.002+02:00

Ha afectat 1.480 hectàrees (1.448,7 de les qual corresponen a terreny forestal) i des d'ahir es troba estabilitzat.

Per una altra banda, la conselleria de Governació ha donat per controlat un altre incendi, el de Benigembla, que ha afectat 96 hectàrees. Aquest últim es va iniciar dissabte, per una crema agrícola incontrolada.

L'incendi de Benicolet va ser provocat, el per què, de moment és una incògnita.

Catalunya Decideix

2011-04-11T17:25:00.005+02:00

Ahir diumenge 10 d'abril del 2011 es va dur a terme la votació per l'autodeterminació a municipis de Catalunya, però, de la que més s'ha parlat, ha sigut la duta a terme en Barcelona. 230.590 persones van dir ‘sí' a la independència davant els 22.626 que es van mobilitzar pel ‘no' a la capital Catalana. Els vots en blanc representen l'1,53% (3.919 vots) i els nuls, el 0,05% (510). A Barcelona, s'ha “fet història”, segons els organitzadors, perquè “pulveritza tots els referents imaginables” amb una participació del 21,37% del cens electoral.

I, obviament les crítiques dels espanyolistes, tant d'esquerres com de dretes no s'han fet esperar.

Però, a un estat artificial com ho és Espanya, on el poble i la llengua Espanyola no és més que una quimera sense base, la supervivència depèn de la voluntat d'aquells que viuen en el seu món i ignoren nacions existents per tot el seu territori, la seva disseminació serà el que li espera. Hi ha "separatistes"en tota la península, per tant, el problema no són els catalans, sinó aquesta Espanya. I recalque el "aquesta", perquè de ser una República Federal i no un estat centralista, amb un continu expansionisme castellà, aquestes coses no passarien.

Entenc perfectament als catalans, de fet ja m'independtitze jo abans que ells i men vaig d'este merder. És el millor. En quan al Referèndum, encara que no siga vinculant perquè aquest Estat no és democràtic, qui diga que no serveix per a res és un il.lús. Tan il.lús com aquells que creuen que un 21% són "4 gats".

Per altra banda, espanyols, no entenc que a un Estat s'escandalitzen per referèndums sobre l'autodeterminació i en canvi es permet que partits corruptes i franquistes puguen guanyar amb majoría i amb normalitat, algo roïn vos passa...

Des d'aquesta humil bitàcora, la meua felicitació als Catalans amb la seua iniciativa social. Espere que els èxits aconseguits no es queden tan sols ahi. Endavant, feu història!

Despeguen els primers avions...

2011-04-09T14:56:00.002+02:00

...a l'aeroport de Castelló.

La ruïna de la Nova Fe de València

2011-04-08T17:18:00.003+02:00

Un tram de fals sostre d'escaiola pròxim a una zona de quiròfans del nou hospital La Fe de València es va desplomar sobtadament mentre a uns metres de distància tenia lloc una intervenció. Al quiròfan proper a l'incident obviament es van suspendre les operacions del vespre.

També ha patit algun altre problema des de la seva recent posada en marxa. En el seu primer dia de funcionament després del trasllat dels pacients adults, el 21 de febrer, va patir una apagada en bona part d'una de les torres d'hospitalització. O la inundació que va haver en les cuines.

Evidentment, davant tants problemes alguna cosa no s'ha fet bé. Per anar amb presa? Per haver-se embutxacat part dels diners i haver-ho fet amb una pitjor qualitat? No es sap, de moment. Lo únic que es sap de moment, és que ixe hospital, és una ruïna.

El món al revés

2011-04-08T16:57:00.004+02:00

Exactament així estem. Quan s'ajuda als que han creat aquesta crisi i es criminalitza i castiga als qui la patim. Quan alguns ninots s'atreveixen a dir que el castellà està perseguit a terres com Galiza, Catalunya o València. Quan jutges tenen que exiliar-se per investigar el franquisme. Quan et demanen experiència per a treballar, quan necesites un treball per tindre experiència. Quan treballes per poder tindre un cotxe, però et demanen cotxe per poder treballar. Quan fotografíen al líder del PP a un vaixell de narcotraficants i el cesat és el fotògraf. Quan el primer que seu a la banqueta dels acusats, en el cas Gürtel, no és cap corrupte del PP, sinó un dels denunciants. I un llarg i trist etcètera, llavors es veu que efectivament estem a un món al revés.

750 anys de les Corts Valencianes

2011-04-07T19:15:00.004+02:00

Hui fa 750 anys de la primera sessió de les Corts de València, on el rei Jaume I va jurar els nostres Furs. Va ser tal dia com avui a l'any 1261, i tenia lloc el naixement institucional del Regne de València, que va durar fins el decret de Nova Planta promulgat pel borbó Felip V en 1707. Tot i això, cap institució "valenciana" actual s'ha dignat a celebrar-ho o fer-ne ressò.

Tanmateix, des del Centre d'Actuació Valencianista (CAV) pensen convocar una concentració per al diumenge dia 24 d'abril en el centre del Cap i Casal. Tal acte comptarà amb la participació de diverses personalitats de la cultura valenciana tinguent com objectiu la commemoració dels 750 anys dels Furs i els 304 anys de la Derrota d'Almansa, segons he pogut llegir a Valencianisme.com

Les Corts

Actualment el Palau de Benicarló (o Palau dels Borja) és la seu oficial de les Corts Valencianes, situat al nucli antic de la ciutat de València. Es tracta d'un edifici del gòtic civil, construït a finals del segle XV per a la residència de la família Borja, ducs de Gandia. Es va construir sobre un edifici anterior, on estigué l'Escola d'Art i Gramàtica de València des de 1408.

Després de la conquesta i durant el regnat de Jaume I, les necessitats econòmiques i militars de la Corona motivaren algunes reunions del rei amb representants dels tres grups estamentals: la noblesa, el clergat i els grups urbans de les viles reials (controlat per la burgesia), per tal d'obtenir prestacions militars o econòmiques. Les necessitats econòmiques motivaven aquestes reunions, i a principi del segle XIV ja es pot parlar d'una constitució estable i definitiva de les Corts del regne de València.

No obstant això, de les del regnat de Jaume I, la més importants d'aquestes reunions fou la de l'any 1261 a València, en la qual el rei jurà i promulgà els Furs. Com a mostra de la importància econòmica per a la corona de les Corts, el rei va jurar els furs a canvi de 48.000 sous, que li van fer la ciutat de València, els llocs i viles de l'horta de València que pertanyien a clergues i nobles, i les viles de Castelló de la Plana, Vilafamés, Onda, Llíria, Corbera, Cullera i Gandia.

En aquestes Corts, el rei Jaume I instaurà als seus successors l'obligació de celebrar Cort general a València al principi de cada regnat, dins un mes d'haver arribat a la ciutat. Aquesta norma es va reiterar en unes altres Corts el 1271, celebrades també per Jaume I, i, més tard, pel seu fill, Pere el Gran, que va acotar la convocatòria de les corts al primer mes de cada regnat. Aquestes eren les úniques reunions preceptives, però el rei reunia les Corts en altres ocasions, quan tenia necessitat.

El 1302, Jaume II establí l'obligatorietat de la seua celebració cada tres anys. Més tard, Pere el Cerimoniós, a les Corts de València de 1336, va confirmar aquesta celebració triennal, precisant que s'havia de fer per Tots Sants (1 de novembre).

És durant el segle XIII i els principis del XIV quan s'hi van afegir la resta de viles i llocs del regne de València, fins les corts de 1329, on es va aconseguir una representativitat territorial completa, sent ja les corts de tot el regne.

A partir d'aquest moment, no sempre es reunien les ciutats i viles més importants, sino que es reunien unes o altres segons els temes tractats. No obstant això, la representació era generalment gran. Per exemple, a les Corts de València, de l'any 1510: Ademús, Alacant, Alcoi, Alpont, Alzira, Biar, Bocairent, Borriana, Cabdet, Castelló de la Plana, Castielfabib, Cullera, Llíria, Morella, Ontinyent, Oriola, Penàguila, Peníscola, València, la Vila Joiosa, Vila-real, Xàtiva, Xèrica i Xixona.

Les Corts de València de l'any 1418 creen la Generalitat, amb una duració dels càrrecs de tres anys. És a mitan segle XV a on les institucions valencianes estaven plenament consolidades.

Amb la unificació de les corones de Castella i d'Aragó, les Corts del regne de València van perdent lleugerament poder i es convoquen menys freqüentment durant el segle XVI, i es fa més palés al segle XVII. De fet, la decadència és clara i es darreres foren celebrades a València l'any 1645. Finalment, després de la Guerra de Successió Espanyola el 1707 i els Decrets de Nova Planta, s'abolí el dret valencià i amb ell el regne.

Les Corts ja no foren convocades ni celebrades fins a la seua nova implantació per l'Estatut d'Autonomia de 1982. Des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia, les Corts tenen un funcionament modern com cambra legislativa representativa amb sufragi universal. La cambra s'ha reunit diverses vegades fora de la ciutat de València, fet que s'ha impulsat en les últimes legislatures.

Poster ElJueves

2011-04-07T19:08:00.001+02:00

Un bon poster de la revista ElJueves amb una clara crítica (o descripció) cap a la tònica general del canal d'extremadreta Intereconomía.

El Barri Xinés de València

2011-04-05T16:40:00.004+02:00

Nosaltres, els meus amics i jo, tinguem per ritual agafar el tren a Xàtiva per anar els caps de setmana (els que anem) al Cap-i-Casal, de festa. És un costum pràctic més que res, i també molt divertit...anècdotes hi han un fum i la preocupació pel cotxe és inexistent. Quan arribes amb el tren a València capital, a l'estació del Nord, bellíssim edifici modernista del s. XIX-XX i Patrimoni Històric Artístic, et trobes al seu costat esquerra al eixir, i dret al entrar, amb un barri molt característic. Quan camines pel 唐人街 (Barri Xinés), tot són botigues de xinesos i per a xinesos, encara que obviament qualsevol pot comprar en tals establiments. Un mateix té la sensació de caminar per un carrer qualsevol de Pekín, amb xinesos passejant pels carrers, cartells de les tendes amb la seua escriptura criptogràfica -degut a lo dificil que és aprendre-la-, les perruqueries, botigues de menjar, restaurants, fruiteries, drogueries,etc.

No fa falta anar molt lluny per disfrutar del exotisme oriental. A mi personalment, m'encanta el Pà Baozi (包子). Una espècie d'entrepà a base d'una massa feta al vapor amb carn al seu interior. Sempre que vaig cauen dos deixos panets. És una delicatessen.

Vos recomane anar alli i disfrutar d'algo distint a lo habitual. I perque el saber no ocupa lloc, vos done una classe de xinés express, lo més bàsic. Així demostreu als xinesos que som persones cultes.

Quan entreu a un establiment o simplement voleu saludar a un xinés, (com que tenen molt de respete per la seua pròpia cultura, és extrany no coneixer algún que no el sàpiga, inclús els nascuts aci), lo que heu de dir és "Ni häo!", que significa "Hola!". I "Ni häo ma?" significa "Com està vosté?". A lo que es pot respondre: "Häo!", o siga, "Bé".

Si cregueu que podeu regatetjar amb els xinesos, sou uns il.lusos, però podeu intentar-ho començant per un "Tài guì le", o el que és lo mateix, "Massa car". (aquesta és graciosa perque el fonema sona com "tagüela")

Si voleu agraïr qualsevol cosa, o per educació respondre quan et servisquen alguna cosa "Xié, Xié" vol dir "Gràcies", i "Düo Xié!" s'utilitza per a dir "Moltes gràcies!".

Si voleu donar-los la benviguda a cap lloc, un "Huānyíng", "Benvingut!" serà suficient.

Per a despedir-se, un simple "Zàijiàn!" vos servirà com un "Adéu!".

Recordem!

歡迎 - Huānyíng - Benvingut
你好 - Ni häo! - Hola!
你好嗎？ - Ni häo ma? - Com està vosté?
好 - Häo! - Bé (bò)
謝謝 - Xié, Xié - Gràcies (quasi com el Xè valencià!)
鐸謝 - Düo Xié! - Moltes gràcies!
再見 - Zàijiàn! - Adéu!
太貴了 - Tài guì le - Massa car

I això és tot, ja esteu preparats per a ser un xinés més del 唐人街!
Aneu practicant, així quan mitja xina estiga aci, ja tindreu feina feta.

Fins una altra!

Valenceland

2011-04-05T14:11:00.005+02:00

És la història d'un lloc anomenat Valenceland. Valenceland era un lloc on tots els Valencianets vivien i jugaven, on naixien i moríen, i ho feien tot de la mateixa manera que tú i jo. Inclús teníen un parlament, i cada quatre anys tenien una elecció. Caminaven rumb a les urnes i votaven. I cada día d'eleccions tots els Valencianets i Valencianetes, acostumbraven a anar a les urnes i elegien un Govern. Un govern format per enormes i gordes gavines espanyoles. Ara si penses que és extrany que uns valencianets trien un govern de gavines espanyoles, mira també els últims anys dels Mallorquinets i voràs que no és un cas aïllat. No estic diguent res en contra de les gavines, ells eren uns "bons companys", dirigíen el govern amb "dignitat", pasaven bones lleis, és a dir, lleis que eren bones per als espanyols. Però estes lleis que eren bones per als espanyols, no ho eren tant per als Valencianets. Una de les lleis deia que el castellà devia ser oficial i predominar sobre la llengua autòctona, per facilitar la colonització. Una altra llei deia, que els Valencianets deuríem demanar qualsevol cosa al Govern Central, per a que des de alli pugueren controlar fàcilment el desenvolupament valencià, no fora cas que es feren massa forts i mentrestant, s'enriquien. Totes aquestes lleis eren bones lleis per als espanyols, però eren molt dures per als Valencianets. I quan els Valencianets ho tenien més i més dificil, quan ja no podíen fer res més, van decidir que es devia fer algo al respecte. Llavors van anar en massa a votar. Votaren contra les gavines espanyoles...votaren a les roses espanyoles. Les roses espanyoles van utilitzar una genial campanya, van dir: "Tot lo que necesita Valenceland és més visió!". Van dir: "El problema en Valenceland, és el tracte discriminatòri als valencians. Si ens elegixen, nosaltres ho normalitzarem!" I ho van fer. Van normalitzar la situació amb el bilingüísme...anglés-castellà i van continuar regalant caixes d'estalvis al centre. I la vida dels Valencianets continuà siguent igual de dura. Així que quan no van poder més, votaren contra les roses espanyoles i elegiren de nou a les gavines espanyoles. Per a després tornar a les roses, i d'ahi a les gavines. Inclús provaren amb un mig gavina, mig rosa, i ho anomenaren Coalició. Inclús intentaren un govern amb espanyols valencianoparlants, eren espanyols que intentaven sonar com a Valencians però que actuaven com a espanyols. Voràn amics, el problema no estava en el color, forma o aspecte dels grups. El problema estava en que eren Espanyolistes! I perque eren espanyols naturalment treballaven pels interesos dels espanyols i no dels Valencianets. Finalment va vindre de molt lluny un Valencianet que va tindre una idea. Amics meus, esteu atents a l'humil company amb una idea. Éll va dir als altres Valencianets: "Mireu companys! Per què seguim elegint un govern format per espanyols? Per què no elegim un govern fet per Valencians?". "OH!" van dir, "És un catalanista!!". Així que el possaren en la presó. "Però vull recordar-los que es pot tancar o eliminar a un Valencià o a qualsevol altre home...però no es pot tancar una idea."

Inspirat en Mouseland de Thomas Douglas.

Formigues porteres

2011-04-04T18:43:00.004+02:00

Navegant per la xarxa he trobat una curiosa formiga de la qual no tenía ni idea de que exisitira i per tant, no puc evitar parlar d'ella. Un, acostumat a veure documentals per internet sabía de la existència de formigues que utilitzen el seu "cul" com a contenedor de nutrients per a altres membres del seu formiguer en cas d'escasseig, i d'altres que són lo suficientment ferotges com per a menjar-se en qüestió de segons éssers vius molt més grans que elles. Però desconeixía que algunes formigues s'haveren adaptat a la funcionalitat de "porta d'acces al formiguer".

Aquestes Cephalotes varians o Formigues tortuga han desenvolupat una espècie d'escut plà al seu enorme cap que utilitzen per taponar l'entrada al formiguer d'altres rivals o depredadors.

Viuen a les cavitats pre-existents dels arbres a les zones tropicals. Al no construir elles el formiguer deuen conquerir i defensar el territori, d'ahi aquesta evolució defensiva.

Les obreres d'esta espècie es divideixen en dos grups: unes xicotetes i àgils, i les altres, més grans i robustes amb el cap aplanat, les defensores del territori.

Segons el tamany de l'acces al seu territori poden formar un mur impenetrable al més pur estil "Espartà" per impedir l'acces a qualsevol enemic.

Via AWP

Casus Belli

2011-04-02T10:00:00.001+02:00

No esperava tindre espies personals!!

Gràcies a un missatge al mail d'aquest bloc per part d'un anònim, he pogut comprovar que a alguns blocs de caire nacionalista espanyol han parlat d'aquesta bitàcora i del seu autor, o siga, un servidor. M'afalaga, el fet de que lladren per mi, significa que vaig per bon camí. Lo que diuen és lo de sempre, estàn obsesionats en catalunya i "m'acusen" de catalanista, aportant a més, la teoría conspirativa de que aquest bloc el dirigeixen des de Catalunya.

hahahahahahahaha Estos alienats de la realitat sempre m'alegren el dia. Quins collons clavar-se amb el bloc sense haver-los dit res. No vaig a ser com ells i fer mala propaganda dels seus blocs, per tant no els enllace...pobres, ja tenen prou en lo seu.

Però si, mira...ja va siguent hora de que confese...este bloc està teledirigit des de Catalunya, concretament per Jimmy Jump els dies que té lliure. Darrere els governs estem el HAARP - Anunnakis - Jimmy Jump -Jo. M'han pillat!

A més, és completament cert que sóc Catalanista...i Valencianista, Castellanista, Mallorquinista, Canarista, Llionista, Andalucista, Aragonista, Basquista, Galleguista...no era dificil observar-ho al haver escrit distintes entrades abogant al respecte per totes aquestes cultures. Però no acaba ahi la cosa...també sóc Occitanista, Montblanquista, Escocista, Irlandista, Vall d'Aranista, Bretonista, etc. Estic més per la diversitat REAL que no de la que parla Espanya per exemple amb el seu expansionisme uniforme. Pense que és millor per a un estat el fet de respectar-nos tots mutuament que el fet d'haver construït una nació sobre els cadàvers d'altres nacions.

La idea d'una República Federal ja no tan sols Espanyola, sinó Ibèrica és molt atractiva, però desgraciadament, la ignorància espanyola ho fa, no diré imposible, però si molt dificil. D'ahi que no quede altra que l'independentisme, perque aquesta Espanya, sentint-ho molt no val, és sumament perjudicial per a la salut mental i cultural de tots els que vivim en ella. De tanta represió com en la que s'ha construït la idea d'aquesta Espanya, no podía eixir res bò. Sense tradicions ni arrels nacionals, la identitat espanyola ja és només una qüestió de voluntat avui en día.

Però les coses artificioses no duren per sempre. És per això que mentre Espanya es busca a si mateixa les velles nacions s'alcen de les seves tombes glaçades.

I ixa és una de les clares diferències entre, no tant sols, el meu bloc i els vostres, sinó també les nostres ideologíes. Mentre vosaltres mireu per destruir i substituir, hi han altres que mirem per recuperar, reparar i construir. Per fer Espanya heu obligat a passar a les altres nacions per absolutismes i totalitarismes. L'última, amb la dictadura de Franco, vareu destruir molt i vareu impossar un nyap. Una vegada en "democràcia" començareu a usar estratègies nocives per a totes les nacions penínsulars cosa que no vos ha eixit massa bé, mentrestant, les llengues regionals avancen i llurs identitats es reafirmen, precissament reforçats per aquestos atacs.

Gallecs, Castellans, Catalans, Bascos, Aragonesos, Valencians i tants altres pobles no obren cap debat sobre llur identitat nacional. Ho tenen ben clar. Qui no ho té clar, i amb raó, és Espanya.

No vos obsesioneu amb els catalans, no són la única nació penínsular que camina cap a la independència, i no els culpeu, mireu cap enrere abans de dir res. Ah! Que ixa és una altra...s'ha de tindre molt poca memòria - o vergonya- per a dir nazis als altres siguent nacionalista espanyol. Crec que en realitat sabeu massa bé el perque ho dic.

Així que no vos molesteu en atacar-me, no anireu a cap lloc, és una absoluta i total pèrdua de temps. Un consell vos done, menys agresivitat i més cultura. Somrigueu home, que Espanya és campiona mundial de futbol!! ;)

Impunitat ultradreta i les seues conseqüències

2011-04-01T14:10:00.004+02:00

Alex, un turista francès de 36 anys que es trobava a València les darreres festes de Falles, acabà la nit del 18 de març a l'hospital per la brutal agressió que va patir junt a dos amics valencians i el seu germà a mans d'uns energúmens armats amb punys americans. El resultat de l'agressió ha sigut la pèrdua d'un ull, la fractura del pòmul, una fractura cranial frontal i el trencament de l'envà nasal. L'atac va tindre lloc entre els carrers Borriana i Joaquin Costa, a la zona de la plaça de Cánovas, al barri de l'Eixample. Segons conten les víctimes, l'atac, que es realitzà gratuïtament i sense cap tipus de provocació prèvia, podria tenir motivacions racistes, ja que Alex, de pare grec i mare francesa, te certs trets àrabs. La policia no va aconseguir identificar els autors de la salvatge agressió, pel què les víctimes han posat denúncia i han demanat la col·laboració ciutadana per tractar de localitzar els bèsties, dels qui se sap que tenien entre 20 i 25 anys, vestien roba esportiva i portaven el cap rapat.

El pa de cada día a una terra on els grups d'ultradreta campen obertament baix el beneplàcit dels partits polítics centralistes. Els mateixos que ixen de "caça" en cap de setmana contra els inmigrants, homosexuals o qualsevol que no siga dels "seus". Els mateixos que van increpar a Laporta. Els mateixos que van pegar una palliça al administrador de Valencianisme.com i tants altres. Els mateixos salvatges. Esperem que els troben i jutgen. Però en aquesta terra...pot ser això és demanr massa i tot per lo vist.

Per altra banda, s'anuncià la creació de la primera Oficina d'Atenció i Solidaritat a les Víctimes de Delictes d'Odi al País Valencià, anunciada pel Moviment Contra la Intolerància i la Conselleria d'Immigració i Solidaritat, que prestarà orientació, assessorament i assistència jurídica i acompanyament a les víctimes de delictes d'odi. L'anunci es va fer a València en la presentació de la campanya 'Stop als crims d'odi a Europa'. També Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) s'ha sumat hui a les demandes d'ONGs i col·lectius per exigir una Fiscalia de Delictes d'Odi al País Valencià.

La solució a tot açò i tants altres problemes que tinguem els valencians és una major i millor educació. Tant senzill com això. Amb informació, descervellats com aquestos seríen anecdòtics i castigats.

Notícia vista a Antifeixistes.org

Gran Festa Inaugural i pública de l'aeroport de Castelló

2011-04-01T13:55:00.003+02:00

"Fabra inaugura un aeroport sense avions ni permís de navegació:
"Se puede pasear por las pistas, lo que no se podría hacer si despegaran aeronaves"

Doncs llavors, aprofitem l'oportunitat que ens brinden Fabra i Camps, per a passar una alegre jornada festiva a les instal.lacions que tan amablement ens cedeixen.
Podem fer festes, barbacoes, discomovils, envolar el Catxirulo o menjar-nos la mona, els que tinguen equips de música que els porten, els que siguen batuquers que vinguen a animar, skaters, ciclistes, famílies, diumengers, Ravera ... tots són benvinguts, tenim una aeroport per gaudir ..."

Aquest missatge es pot llegir a la convocatòria d'una irònica festa Rave Inaugural de l'aeroport de Castelló al Facebook, inaugurat fa poc per Camps i Fabra, per aprofitar que tinguem un aeroport sense avions ni permisos de vol. Ja s'han apuntat unes 9.500 persones més les 3.000 que pot ser aniríen. Tot un èxit de masses, i és que si algo té el PP, és que en ells, "la fiesta nunca acaba".

Canvi d'estil

2011-03-31T19:15:00.003+02:00

Fins una altra antic banner! Renovar-se o fer pudor a podrit!

El nou és un poc minimalista, però ahi radica també la seua belleça, en la seua senzilleça.

Mapes Interactius - Joc Educatiu

2011-03-31T02:34:00.004+02:00

Clickeu en la imatge per jugar, que està molt bé!

I de regal una notícia que constata la bogería de la que he parlat en l'entrada anterior.