dijous, 17 de juny de 2010

This...is...EspaÑa!


Bé, vaig a aprofitar que tinc un bloc pràcticament unidireccional per parlar d'un tema que pareix tabú en esta societat, vull parlar de lo que opine d'Espanya, crec que tinc tot el dret del món, encara que a este estat pareix que la "llibertat d'expressió" no significa el mateix per a tota la gent. I dic això, perque estic a un estat on pretenen que les víctimes siguen els botxins i els que fan mal a tothora i a tots els llocs, vaja, són les víctimes que ho fan en legítima defensa. Un estat on creuen que és art i una festa desangrar un animal davant de gent en un somriure sàdic -i francament preocupant- i de xiquets. Un estat que tanca persones per cremar fotos d'un monarca o per furtar una barra de pà, mentre lladres en tratge i corbata estàn per damunt de la llei i es rebaixen penes a violadors i maltractadors. Un estat podrit que es queixa continuament dels "nacionalismes perifèrics" sense donar-se conter quel principal problema resideix al ranci "nacionalisme meseter" o centralista.

I així és que ho mires des d'on ho mires sempre és la mateixa història, ja siga a Galiza, País Basc, Catalunya, Illes Canàries, València o ves per on, la mateixa Castella. Mires on mires en la Península Ibèrica hi han independentistes, no estàn únicament aquells que trauen a la premsa per intentar demonitzar-los, sempre parlant de indepentendistes Catalans o Bascos, com si els altres no existiren, passant per alt la pregunta...i per què collons hi han tants independentistes?
Puix home...realment per a una persona que no es dedica únicament a pensar en futbol i en un irracional sentiment Espanyol quel cegue de la realitat és força evident, però jo no vaig a parlar dels motius dels independentismes de Llionessos, Extremenys, Andalusos, Aragonesos, Canaris, Balears, Gallecs, Castellans, Bascos, Catalans o Asturs, i molt menys vaig a parlar de Gibraltar, sinó del que conec de primera mà, dels Valencians, que potser, en certa forma, coincidixca en molts punts en els motius dels altres...

Primerament, quan era més jove i em venien propagandes de tots els mitjans de comunicació i socialitzacions espanyolistes a base d'esports i mil històries, pensava que si vaja, que deuríem de ser Espanyols...tot lo món ho deia, menys uns quants frikis que enarbolaven senyeres extranyes que no sabía que collons significaven...però vaja...passa el temps, comences a pensar per tu mateixa i a interessar-te no tan sols per lo quel conten als mitjans o terceres persones, sinó a interessar-te per tot lo quel rodeja i si hi ha sort, objectiva i críticament. D'eixa forma el fas preguntes a les que intentes trobar-li respostes com... si som Espanyols...per què la "lengua española", la "música española", el "cine español", no contempla les obres i la cultura valenciana? Per què està tot única i exclusivament en castellà...no som també espanyols segons "tot el món"? Llavors és quan investigues més, quan comences a vore el joc brut de l'espanyolisme, la gent que està tant enganyada i ensimismada en cortines de fum folklòriques, i veus que aquells "frikis" no tenen res de frikis, sinó tot lo contrari, són gent culta, que ha obert els ulls davant tantes injustícies patides i que eixa bandera que enarbolen és la que representa la seua lluita d'autodeterminació de mera supervivència, un clamor simplement demanant justícia, i el dones conter que en realitat no són pocs, sinó que la gran maquinària dels mitjans de comunicació s'encarreguen de que pareguen pocs al igual que poden manipular qualsevol altra opinió. I veus, com eixe moviment és fruit de la frustració, del despreci i maltracte que pateix el poble, com gent de totes les ideologíes s'uneixen pel fet de voler la seua terra i la seua llengua respectada.

I quan més penses més preguntes ixen...en que mos convé o beneficia als valencians pertanyer a Espanya? En serio...per a alguna cosa? Jo crec que des de que estem a Espanya només em fet que perdre la identitat, debilitar-se la nostra llengua al prohibir-nos-la i despreciarla actualment, ens han espanyolitzat les festes, em passat per dictadures, la paella no és Valenciana és Espanyola i al igual que la paella, també els nostres diners. Per a que ens volen doncs? És evident que per a aprofitar-se'n. I l'última "gesta" del PP en el regal de les Caixes valencianes a Madrid és lo que faltava ja...

Crec que hi ha algo que falta molt a este estat, una cosa que van eliminar sobretot a la guerra civil, el pensament crític, la intelectualitat o com vulgueu dir-li, però així és, estem a un estat on triunfen personatges com Rafa Mora, John Cobra, Belén Estaban o el de Pim Pam Toma Lacasitos, mentre gent brillant es queda a l'ombra. Els interesa al estat espanyol, basat en mentides nacionalistes això. D'ahi també que no hi hagen pel.lícules sobre herois nacionals que no siguen merament "espanyols". Perque Espanya què és? Una nació? Un poble? En absolut, això és lo que volen crear a partir de l'anexació de les nacions peninsulars a eixa idea nacionalista centralista, destruïnt-les en el procés, homogeneitzant-ho tot. L'actual Espanya, anomenada també abans com Hispania o Ibèria, tan sols és un territori, un territori que comprén moltes nacions, un territori que podría ser un estat idílic si es respectaren estes nacions a una República Federal o un conglomerat d'Estats Independents Units. Però a base d'absolutismes i totalitarismes la idea d'una Espanya i no "cincuentayuna" s'ha impossat, sobretot a partir del s.XIX. Lo que ens porta a una altra pregunta...per què Galiza és Espanyola i Portugal no? Per què Catalunya és Espanyola i Andorra no? També estàn dins d'Espanya...però... no són Espanyols? oh...són Ibèrics...però no és el mateix? Llavors?!...

Ixes són les reflexions que solc tindre al vore on visc...a un estat que no pot viure ni deixa viure a ningú, tot per culpa d'eixe nacionalisme ranci espanyol que provoca altres nacionalismes d'autodefensa creant un camí natural per l'autodeterminació i sobiranisme que clarament es mereixen. Tant de dret té un Gallec o Valencià de tindre un estat com qualsevol altre. I tinguent en conter les evidents deficències espanyoles, fins i tot és necesari per al pròpi estat espanyol, sempre a la cua d'europa, en eixes ànsies de grandea que ens han portat a guerres que no teníem el perque participar, i a caure en crisis pitjors que qualsevol altre estat europeu...

Espere que d'asi a un temps la gent d'esta península es sente a parlar d'una vegada sense pels a la llengua i per fer alguna cosa, no per acabar com sempre, ja està bé d'actuar com si no passara res, i siga lo més just per a tots, per cert, a una cambra on només es permet el Castellà, dificil quan a día de hui encara voten en contra de la oficialitat de la nostra llengua a la Unió Europea.

Ho he escrit tot tal qual em vé al cap, per a que quede tant natural com les reflexions quem venen al cap, per a concretar en fets i dades actuals o històrics estàn els profesionals, o els llibres vaja, però per opinar no fan falta plasmar algo que cadascú pot buscar.

Simplement volía soltar-ho i ara ja està.

divendres, 11 de juny de 2010

Valencianisme de construcció a internet