dilluns, 24 de maig de 2010

La barbàrie blavera...




Ahir, un grup autodenominat "Zeladors del Regne de València", és a dir, els quatre iaios de torn amb dos o tres xiquets educats en l'odi a tot allò que faça referència a Catalunya, van organitzar un acte públic a la plaça de l'Ajuntament de València. L'antiga plaça del País Valencià va ser testimoni d'un curiós aplec on, com a acte central, es va realitzar una cremada de llibres de text "per estar escrits en català".

Sí, ho heu llegit bé... una cremada de llibres. Si pensàveu que calia remuntar-se a l'època de l'Alemanya del III Reich per trobar exemples d'aquesta pràctica, us enganyàveu. Avui, a la València del segle XXI, en podem trobar un exemple. I, el que és pitjor, a pocs metres de l'ajuntament del cap i casal i, per tant, del munt de policies locals que vigilen les dependències municipals. Impunitat, diuen, aquells qui critiquen aquests fets.

Ahir va ser la cremada de llibres; abans d'ahir, o a l'altre, els atacs contra el Terra, les seus del Bloc, d'ERPV, d'EU o els casals Jaume I; d'ací uns dies, un altre grup ultra, Espanya 2000 (ja se'ls ha quedat vell, fins i tot, el nom), organitzarà una manfestació contra els okupes i els immigrants pel barri del Cabanyal... I, tot això, davant del silenci còmplice de les autoritats locals, controlades pel PP, i de la delegació del Govern, en mans del PSOE.

Mentre es continuen censurant concerts, com el de Los chikos del maiz que estava previst el passat divendres, i criminalitzant col·lectius com el SEPC, aquesta gentola continua campant pels nostres carrers sense que ningú no diga ni pruna.

Deixem-los fer, deixem-los, que quan el mostre siga tan gran que ja no es puga aturar, tots ens en penedirem. Quin fàstic!

(A la imatge, la cremada de llibres que van organitzar els nacional-socialistes a la plaça de l'Òpera de Berlín, el 10 de maig de 1933. Han passat 77 anys, però l'esperit sembla ser el mateix. Com diuen, es comença cremant llibres i s'acaba cremant persones)

Extret de VilaWeb.

dimecres, 19 de maig de 2010

Impunitat feixista al País Valencià.



Compareixença a la Comissió d'Interior del Congrés dels Diputats en relació a la impunitat dels grups violents d'extrema dreta al País Valencià, amb les intervencions de Mercè Pigem (CIU) i del portaveu d'Esquerra al Congrés, Joan Ridao. Respon el secretari d'estat de seguretat, Antonio Camacho.

Disculpeu que no estiga actualitzant molt, és època d'exàmens, però a la volta parlaré llarg i extens per aclarir i opinar sobre lo que són els PPCC, la Identitat Valenciana, i lo que pense d'este "Estat de nacions" que va cada vegada a pitjor.

Gràcies! :D

Constitucional «versus» Espanya

La cosa està que bufa. El Tribunal Constitucional, després de més de tres anys sense prendre una decisió en relació a l´Estatut de Catalunya, sembla que està a punt d´aprovar una nova i definitiva ponència, redactada en un temps rècord pel sector més conservador. Diuen que té tots els números de tirar endavant una resolució que el deixarà coix i manc, que el trepitjarà de tal manera que no el reconeixerà ni la mare que el va parir, és a dir, la majoria del poble català, el 90% de la seua representació parlamentària, a més de la ratificació de la cambra de diputats i diputades de l´estat espanyol. Algú té interés a irrompre amb una sentència definitiva que podria significar una veritable bomba de rellotgeria per al futur de la unitat d´Espanya, tan gelosament preservada durant la dictadura franquista i els trenta-cinc anys de transició.
Tots els esforços centralistes per a mantenir l´equilibri territorial espanyol poden anar-se´n en orris a partir del que dicte un reduït nombre de persones, a instàncies del recurs presentat per un Partit Popular disposat a fer valdre la irregular composició d´un tribunal, una part dels membres del qual fa anys que hauria d´haver estat substituïda. Es tracta d´una situació inacceptable, com ho seria el fet que, si emprem el símil esportiu, allargar una competició molt més del temps de durada pactat en principi, fins que guanye l´equip amic de l´àrbitre.
Si s´arriba a consumar el que se sospita, resultarà que el mateix tribunal que pretén retallar de manera substantiva el marc legal que s´ha atorgat la ciutadania catalana, serà el responsable de la seua radicalització fins a extrems encara desconeguts, però segurament molt més hostils i frontals contra unes estructures estatals que no respecten les particularitats, les necessitats i la voluntat dels seus pobles. Tirarà més llenya al foc en el conflicte territorial fins a esperonar de manera exponencial el desig sobiranista de les nacionalitats que fins ara han romàs submises a canvi del caramelet de noves competències, a l´espera d´un hipotètic Estat federal espanyol, inassolible a partir de la situació política que se´ns presenta amb la sentència de l´estatut català.
Ens trobem en un moment històric que pot precipitar una segona transició i que pot fer inevitable el pas de l´actual autonomisme a la sobirania dels pobles; que respecte els drets col·lectius que foren anorreats per una constitució redactada amb les pressions d´una dreta franquista, que no va passar comptes de les barbaritats comeses durant quaranta anys i que fou tutelada per un exèrcit que no tenia altra obsessió que complir aquella màxima actualitzada ara pel Tribunal Constitucional que diu: «Está todo atado y bien atado». Esperem que les cordes estiguen tan podrides com les ràncies idees de l´espanyolisme. És hora d´assumir la majoria d´edat de les nacions que conformen l´Estat espanyol, de respectar el seu dret a decidir quina relació volen tenir entre elles, sense pressions ni obsessions centralistes.

Voro Torrijos

dimecres, 12 de maig de 2010

Staredad

Cliqueu per vore-la millor!

dilluns, 10 de maig de 2010

Som Països Catalans

diumenge, 9 de maig de 2010

El Regne de València


"Aquelles terres tenen una llum esclatant, fins i tot més de com ens l’ensenya el Sorolla i de com la canta qualsevol torrentera florida de baladres. Fins a Serrans, la secanera hi és acolorida. La seva gent no en podia ser d’altra que les falleres engarlandades i florides d’ufanor, amb el foc de les falles esclatant a les mascletaes.

Els primers pobladors d’aquelles terres exuberants ja deurien ser així. Així és la Dama d’Elx, amb les palmeres vinclant-se com Nausicaa i el Misteri d’una Verga cels amunt. Vora mar i vés a saber si molt terra endins, hi passaren fenicis i grecs. Morvedre fou cartaginesa passada a sang pels romans. Fou dels gots fins a esdevenir palau de reina mora.

Diu que hi va passar el Cid. Van tornar els moros fins que els catalans, amb el rei En Jaume, arribaren al Puig fent-hi acampada, salvats per un ratpenat picant el tabal i desvetllant-los. Venien els moros. A temps, l’Aragó conqueria terres de Serrans.

València fou regne independent i sobirà. No fou engolida pels conqueridors, com ho foren els guanys de Castella fins a Andalusia. Caldria que els valencians d’avui ho recordessin. Els catalans els donàrem la llengua però mai no vam ajovar-los.

I ves que donaren a la parla de tots el més gran poeta d’aquells temps i ençà, Ausiàs Marc. Amb la prosa cavalleresca del Tirant lo Blanc. Passaren segles. A poc a poc, com nosaltres, el Regne fou governat “al modo de Castilla”, a juí del comte duc d’Olivares.

A la guerra entre austracistes i Borbons, el Regne fou austracista, vençut a la batalla d’Almansa. I vingué el capgirell. Envaït per frares castellans de totes les menes i per governadors d’enllà, fins el capellanet ras fou castellanitzat. El Regne es va sentir espanyol. La llengua va sobreviure. Però alguns d’enllà ja no saben que parlen com jo.

Per la nostra banda, savis filòlegs d’ací tenen el mal gust d’escriure sobre els “dialectes valencià i balear”. En grec no fóra cap ofensa, en català ho és. Els d’aquí culpa tenen.

No sabeu pas com enyoro aquella gent, aquells baladres, aquelles fogueres, aquella llum, aquella gent. Que em són germans."

Josep Maria Ballarín.

dimarts, 4 de maig de 2010

'Per la Punta (L'Horta i El Cabanyal)'