divendres, 30 d’abril de 2010

Unifiquen totes les emissores de ràdio i televisió dels Països Catalans en un sol espai

Allò que la política ha dividit, la xarxa ho tornarà a unir. Amb aquesta motivació han nascut els webs Païsoscatalans.tv i Païsoscatalans.fm, que agrupen totes les emissores de televisió i de ràdio que emeten als Països Catalans. Així, per exemple, és possible escoltar des d'un sol web la programació de Ràdio Arrels, a la Catalunya Nord, i amb un sol clic passar a escoltar Alcúdia Ràdio, emetent des de l'illa de Mallorca. En total s'hi poden visualitzar una vintena de televisions del Principat, el País Valencià, la Catalunya Nord i Andorra, així com escoltar una cinquantena d'emissores de ràdio dels diversos territoris.

El Consell prohibeix al col·legi parroquial de Picassent donar les seves classes en valencià.


LAURA SENA PICASSENT La direcció general d'Ordenació i Centres Docents de la Conselleria d'Educació ha remès una resolució al col·legi parroquial concertat Sant Cristòfor Màrtir de Picassent en la qual denega la petició que va formular per a convertir una de les les seves línies a l'ensenyament en valencià. El document arriba al centre més d'un any després d'haver formulat la sol·licitud, arran de la demanda existent entre els pares i mares, i després de l'enviament de nombrosos escrits reclamant un pronunciament de la conselleria en aquest assumpte, tant des del col·legi afectat com del Consell Escolar Municipal.

La sol·licitud es va formular al març de l'any passat i, amb ella, el centre pretenia matricular en valencià als nens de tres anys d'una de les línies per al curs 2009-2010, de manera que aniren ascendint. A pesar de ser una població valencianoparlant, el Sant Cristòfor té les seves dues línies en castellà. Atès que l'informe de la inspecció de zona era favorable i que no es va obtenir resposta escrita de la conselleria, el Sant Cristòfor Màrtir va procedir a matricular als 24 alumnes en valencià. Després de nombrosos escrits, la Conselleria d'Educació ha contestat i ha denegat la sol·licitud ja que al·lega que de l'informe del Servei de Planificació Educativa sobre els programes d'educació bilingüe que apliquen els col·legis de Picassent es desprèn que "l'equilibri en el normal ús i ensenyament de les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana es veuria perjudicat en aquesta població".

font Levante-emv

dimecres, 28 d’abril de 2010

Entrevista a Obrint Pas

La gent de Valencianisme.com sol fer entrevistes interessants a personatges i grups musicals entre d'altres, i al seu foro donen la oportunitat de que la gent aliena a la pàgina (prèvi registre) puga fer qüestions que ells després transmeten als seus entrevistats. Aprofitant això, em vaig registrar i formular una qüestió per a l'entrevista d'Obrint Pas que tenien pensada fer, i la van tindre en conter, així que tot seguit reproduixc el tros de l'entrevista en qüestió, i si voleu llegir l'entrevista completa tingueu un link al baix de l'entrada. Gràcies a Valencianisme.com per tindre en conter la meua pregunta.


"Un fet que ha caracteritzat el món musical valencià contemporani ha sigut la seua consolidació any rere any tot i el menyspreu generalitzat per part dels poders públics valencians. Fins i tot, uns anys arrere el Col•lectiu Ovidi Montllor va protagonitzar un tancament al Palau de la Música de València com a protesta per l’apartheid del Consell contra els artistes que s’expressen en la llengua pròpia del país. Ha canviat la situació des d’aleshores? Si la resposta és negativa, considereu que són necessàries noves mobilitzacions?

Creiem que no podem caure en el conformisme. La resignació és un dels grans mals del valencians. Ens pensem que les coses han estat, són i seran sempre així. Doncs no. Hem de continuar lluitant pels nostres drets. Eixint al carrer i lluitant pels nostres drets. El cas de la música en valencià és una exemple d’això. Ens hem acostumat que ens neguen la presència a la televisió pública pel simple fet, no només de pensar el que pensem, sinó de cantar en la llengua pròpia. És intolerable. Per això es va crear el col•lectiu i per això és necessari que continue amb el treball que realitza. En aquest sentit, hem de dir que les campanyes com el tancament al Palau de la Música han marcat un abans i un després respecte al tractament que fa la premsa convencional sobre la música en valencià. Aquesta és la via. Desemmascarar la hipocresia dels qui diuen defensar la nostra cultura i proposar alternatives constructives per la seua normalització.

Parlem ara de les relacions amb les administracions estatals. En una Espanya tan centralista com l'actual, quines són les polítiques de suport cap a la música expressada en les llengües oficials de l'estat espanyol que no siguen el castellà impulsades pel Ministeri de Cultura? Quin ha sigut, en definitiva, el tracte que heu percebut entre els governs d'Aznar i Zapatero cap a la música en la nostra llengua?

Com sabem, als nacionalistes espanyols sempre els ha interessat fomentar la ignorància respecte a les nacions i cultures que el seu estat nega. I si ho fan és perquè són conscients que l'aprenentatge i el respecte mutu esfondraria els pilars uniformitzadors d’aquest estat. Nosaltres hem viscut aquesta realitat d’una manera molt intensa perquè hem tingut la sort de viatjar arreu de l’estat i conèixer moltes persones i organitzacions que comparteixen els valors de l'esquerra transformadora. És emocionant estar a Badajoz, Múrcia o Madrid i trobar-te milers de persones entre el públic cantant cançons en català. En aquest sentit, hem de dir que se’ns han caigut molts tòpics i prejudicis i que hem après que arreu hi ha joves disposats a construir un món millor. "



Podeu llegir l'entrevista completa a Valencianisme.com.

dimarts, 27 d’abril de 2010

Cesk Freixas - Ovidi



M'he aferrat a la paraula
que surt de cada veu,
i fa del vers la nostra pàtria.

Hem fet himnes de cançons
que l'absència ens va robar,
com dies que van durar tants anys.

Ovidi, memòria.

Mira si sóc pobre que no et puc fer tornar al món,
però arribaras de les vacances sense el teu nom.
I algú altre cantarà amb la seva veu
que ets valencià i tens senyera on blau no hi ha.

Hem trepitjat tots els teatres
que han omplert parlant de tu,
la fal·làcia s'asseia al davant.

I hem callat tota resposta
mentre ha durat la funció,
amb respecte més que amb compassió.

I ara parlo del silenci
que et van voler imposar
els mateixos que avui juguen,
fent-te seu, parant la mà.

De reüll, miro la farsa
dels que es fan passar per tu,
de qui busca una foto
enmig del circ desesperant.

Ovidi, memòria.

Mira si sóc pobre que no et puc fer tornar al món,
però arribaras de les vacances sense el teu nom.
I algú altre cantarà amb la seva veu
que ets valencià i tens senyera on blau no hi ha...

El valencià deixa de ser requisit a la contractació de periodistes de Canal 9

Per primera vegada a la història el valencià ha deixat de ser requisit a les bases de contractació per a treballadors en pràctiques a la Ràdio Televisió Pública Valenciana (RTVV) i Canal 9. Fins ara els periodistes que optaven a treballar dos anys en pràctiques als canals de la televisió pública valenciana se'ls requeria coneixements lingüístics de català, però des d'ara el coneixement de la llengua ha deixat de ser un requisit per passar a ser un mèrit, com també ho són conèixer anglès o francès. Així ho ha denunciat el digital l'Informatiu, que també explica que a les beques l'únic requisit és "conèixer alguna de les llengües cooficials de la Comunitat", fet que obre la porta a que només coneixent el castellà es pugui treballar en informatius que són íntegrament en valencià. El fet s'agreuja tenint en compte que el 90% de les noves incorporacions de personal a la ràdio i televisió públiques, gaudeixen d'aquest estatus laboral.

Canal 9 continua doncs la seva castellanització imparable, després d'haver retallat un 75% el pressupost del doblatge, i un cop consolidat el model on tertulians i convidats usen majoritàriament el castellà en les seves intervencions. Fa un parell d'anys ja es va constatar que el castellà sumava més hores de programació a Canal 9 que els espais en la llengua del país. El maig del mateix any un estudi confirmava que l'audiència de Canal 9 continuava baixant en picat, juntament amb la presència del valencià a al graella.

Al seu dia Canal 9 va néixer amb uns objectius determinats: promocionar l'ús del valencià com a llengua principal i basar gran part de la seva programació en la producció pròpia de continguts. Així consta, almenys, a la Llei de Creació de la RTVV, d'ara fa 20 anys. La realitat actual és, però, molt diferent.

font RacóCatalà

diumenge, 25 d’abril de 2010

25 d'Abril

dijous, 22 d’abril de 2010

Feliç St. Jordi


Per St. Jordi regala cultura!

Heil Valencia


No, el de la dreta no, l'altre!

La plataforma Acció Popular Contra la Impunitat ha denunciat avui una convocatòria penjada en Internet del grup Joventuts nacional-socialistes per al dissabte 24 d'abril en la ciutat de València sota el títol "Acto en memória de nuestro Führer".

Segons han assenyalat fonts de la plataforma en un comunicat, l'acte està convocat en l'actual seu del partit "neonazi" Moviment Social Republicà (MSR), "el mateix local que va ser registrat per la Guàrdia Civil en 2005 considerat com la seu de l'organització neonazi il·legal Front Anti-Sistema".

"Coincidint amb l'aniversari d'Adolf Hitler", han afirmat les mateixes fonts, "els neonazis pretenen realitzar aquest acte que no ha de ser permès sobre la base de l'article 607 del Codi Penal, sobre delictes de Genocidi, que prohibeix i sanciona la difusió per qualsevol mitjà d'idees o doctrines que neguen o justifiquen el genocidi". Aquest "atreviment" del grup organitzador demostra, segons el parer de la plataforma, "la manca de mesures de prevenció i persecució dels delictes d'incitació a l'odi, la discriminació i la violència, i de justificació i enalteciment del genocidi".

Per això, han exigit que les autoritats competents "prohibeixin aquest acte i sancionen als seus promotors", ja que la llibertat d'expressió "no pot emparar la justificació d'un genocidi o l'exaltació dels seus responsables, tal com està contemplat al Codi Penal".

I per si no tinguereu prou...

Ex-líder del KKK va vindre a València a contar-nos les seues batalletes.

dimecres, 21 d’abril de 2010

Rus rebutja atorgar a Raimon la Medalla d’Or de Xàtiva i promoure la celebració dels 50 anys d’al Vent

Raimon no tindrà el reconeixement de l’Ajuntament de Xàtiva amb la concessió de la Medalla d’Or de la Ciutat després que el PP s’haja oposat en solitari a una moció presentada pel PSPV per retre homenatge al cantant xativí dins els actes de celebració dels 50 anys de la cançó bandera de Raimon ‘al Vent’. La proposta llegida pel portaveu socialista Roger Cerdà demanava tant esta distinció, com que l’ajuntament col·laborara en la celebració del concert que Raimon farà el pròxim 15 de maig a Xàtiva i també que el Carrer Blanc passara a anomenar-se “Carrer Blanc o de Raimon“.

Alfonso Rus s’ha basat en la proposta d’eximir al cantant de pagar els 2.000 euros de lloguer del Gran Teatre per rebutjar esta moció. Així el regidor de Cultura, Ramón Vila, ha afirmat que no cobrar els diners a Raimon seria “il·legal” i un agravi respecte a d’altres col·lectius xativins que sí que paguen esta taxa. Tant el PSPV com el Bloc -que també ha donat suport a la iniciativa- han suggerit al govern del PP que utilitzara fòrmules que ja ha emprat anteriorment com cobrar la taxa i subvencionar després el cost o que directament fóra l’ajuntament qui contractara Raimon.

El PP ha rebutjat les dues fòrmules afirmant que “és a Raimon a qui no li convé perquè de la forma que ho farà guanyarà més diners“, així Rus ha assegurat que “sols li cobrem 1,4 euros dels 20 que val cada entrada”. El regidor de Cultura ha arribat a dir que “no sabía que se celebrara els 50 anys d’al Vent” i ha reprotxat a Raimon que “si ens ho haguera dit l’haurien pogut promoure i també patrocinar”.

Alfonso Rus sols ha apuntat que acceptarien enviar a una comissió els punts de concedir la Medalla d’Or i la d’anomenar el Carrer Blanc també Carrer de Raimon, però des del PSPV s’ha demanat que foren les tres propostes conjuntament. Després del rebuig global Roger Cerdà ha afirmat que “si realment hagueren tingut voluntat de fer el reconeixement no cal passar la proposta a comissió, sino que ho haurien aprovat directament i després es treballa en conseqüència”.

font Comarcàlia.info

dimarts, 20 d’abril de 2010

La xarxa de rodalia tindrà 13 noves estacions i 139 quilòmetres més


El Pla de rodalia dotarà al País Valencià de 139 km més de xarxa ferroviària fins a l'any 2020, es construiran 13 noves estacions i 10 municipis més disposaran de servei de tren. Aquest és l'acord que avui rubricarán el president de la Generalitat, Francisco Camps, i el ministre de Foment, José Blanco.

L'ampliació i millora de la xarxa de rodalia de la Comunitat suposarà una inversió de 3.955 milions d'euros. El Ministeri de Foment aportarà 3.400 milions i la Conselleria d'Infraestructures, els 555 restants. L'acord reflecteix la creació de quatre noves línies fèrries, entre elles, la connexió entre València i Alacant per la costa, i el compromís d'iniciar l'estudi de viabilitat d'una altra: de Castelló a Vinaròs. Una actuació nova serà la posada en servei d'un tren que anirà des del centre de València fins a la zona nord de la ciutat. Comunicarà l'Estació del Nord amb l'avinguda d'Aragó, la Universitat Politècnica i el Campus dels Tarongers.

La construcció del túnel passant de l'AU entre València i Castelló s'aprofitarà, possiblement, per a acollir aquesta nova traça ferroviària que correrà a càrrec del departament que dirigeix José Blanco. Cap a l'oest, la vuitcentista línia València-Bunyol-Utiel (ni està electrificada ni duplicada) disposarà d'una actuació integral entre la capital del País i Bunyol: duplicació i molt possiblement electrificació. A més, Xirivella contarà amb una nova estació. L'actual C-2, entre València, Xátiva i Moixent, es millorarà entre la capital de la Costera i el final de trajecte. El Ministeri de Foment es responsabilitzarà d'aquesta obra i també de remodelar l'estació de Moixent.

Serà la Generalitat la qual s'encarregue d'adequar una de les línies de rodalia més abandonades des de fa anys, la de Xàtiva fins a Alcoi. Dotarà a Albaida i Ontinyent de sengles estacions noves. Alacant disposarà de dues actuacions específiques per a aquesta província que recullen les reivindicacions que ja va realitzar durant la passada legislatura José Ramón García Antón quan era el conseller d'Infraestructures i va iniciar la negociació de l'acord que avui es culmina. Es tracta de la línia de rodalia del Vinalopó, la C-3 alacantina, entre Villena, Saix, Elda i Novelda, que connectarà amb la línia que actualment uneix Sant Vicent amb la capital de la província. Totes elles tindran estacions de nova planta, a càrrec del Ministeri de Foment, amb excepció de la d'Elda, que es pagarà amb fons del Govern valencià.

La segona línia que s'engegarà en la província del sud del País és la qual unirà la capital alacantina amb l'aeroport del Altet, on haurà una nova estació, Elx i Crevillent. Serà un servei de rodalia propi per a Alacant, que fins a ara comparteix la línia amb la veïna província de Múrcia. Sens dubte l'actuació més important, quant a inversió i al que suposa per a les comunicacions terrestres del País, és la prolongació de l'actual línia València-Gandia fins a Denia i Alacant. Si, llevat de la Xàtiva-Alcoi, totes les actuacions corren a càrrec del Ministeri de Foment, el tren de la costa serà una actuació conjunta entre ambdues Administracions.

La renovació d'aquesta línia partirà des de Cullera. Des de la ciutat costanera fins a Gandia es duplicarà l'actual línia ferroviària de rodalia, la C-1 que uneix València amb la Ciutat Ducal. A partir de Gandia fins a Alacant, en principi, només es preveu que hagi una desocupada amb una nova estació: Dénia. El traçat encara es troba per definir, així com les poblacions en les quals els convois facin una desocupada. El lògic seria que Benidorm, per exemple, contés amb una estació per a aquesta línia, ja que és la capital del turisme al País Valencià i una de les ciutats turístiques més importants de tota la Península.

Aquesta línia, que tant a València com a Alacant seràn la C-1, possiblement tindrà continuïtat amb els Proximitats que uniran la capital alacantina amb l'aeroport del Altet i Elx. La intenció de la Conselleria d'Infraestructures és preparar aquest corredor ferroviari perquè puguin circular els trens d'alta velocitat d'ample variable. Això suposarà que els convois puguin arribar al voltant dels 220 quilòmetres per hora de velocitat punta en aquest nou recorregut i amb això connectar la zona turística més potent del País Valencià a dues estacions AVE: la de València i la d'Alacant.

font Las Provincias

Josep Lluís Bausset rebrà el Miquelet d'Honor quan és a punt de fer els cent anys


L'activista polític i cultural Josep Lluís Bausset rebrà dissabte el Miquelet d'Honor que atorga cada any la Societat Coral el Micalet de València a persones o entitats 'fidels per sempre més al servei d'aquest poble'.

Definit per Joan Fuster com un 'home subterrani', Bausset és contrari als homenatges perquè 'sempre hi ha qui els aprofita per fer-se fer la foto', diu. Fundador d'Acció Cultural i membre d'algunes institucions compromeses amb la llengua i el país.

El Miquelet d'Honor d'enguany a Bausset se suma a l'homenatge multitudinari que Acció Cultural del País Valencià li va fer al Centre Octubre de València fa dos mesos, en presència de l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, i de l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler.

Diumenge la gent de la pilota valenciana també li va oferir un homenatge al Trinquet de Pelai de València, perquè Bausset és el cronista setmanal d'aquest esport al diari Levante.

Tot i els homenatges rebuts, ell diu que vol 'viure com un qualsevol, que li agrada la pilota, la música clàssica i llegir i escriure... Quan m'hauré mort, que facen com vulguen. Ara que em deixen viure amb tranquil·litat', demana.

Santi Vallès ha publicat dos llibres sobre Bausset: 'Josep-Lluís Bausset. Testimoni de tota una època' (l'Alcúdia, 1997) i 'Josep L. Bausset. Converses amb l'home subterrani' (Tàndem Edicions, 2000). El 2001 Publicacions de l'Abadia de Montserrat va editar D'un país que ja anem fent: miscel·lània d'homenatge a Josep Lluís Bausset.

vía Vilaweb

dilluns, 19 d’abril de 2010

La Facultat de Ciències Biològiques aprova una declaració en contra de les corregudes de bous


La Universitat de València s'ha sumat a la polèmica sobre la prohibició de les corregudes de bous. Concretament, la Facultat de Ciències Biològiques ha aprovat una declaració en la qual es mostra contrària a la Festa Nacional.

En la declaració s'incideix que el debat sobre les corregudes de bous i altres espectacles taurins sobre si constituïxen un patrimoni cultural a preservar o una crueltat intolerable està cada vegada més present en la societat espanyola i es recorda que la Generalitat Valenciana ha proposat la declaració de Bé d'interès cultural (BIC) per als festejos taurins.

Des de la Facultat es destaca que els estudis han posat de manifest una continuïtat evolutiva entre l'home i els restants animals molt major del que suggeria la concepció tradicional dominant en la nostra cultura. Així, incideixen que els animals posseïxen sistemes especialitzats en la percepció d'estímuls i que aquesta percepció va acompanyada d'un intens i desagradable component afectiu. Per tant, la conclusió a la qual apunten aquestes observacions és que «els bous experimenten dolor, estres i sofriment amb característiques semblants als dels éssers humans». De fet, recorden que la legislació de la UE reconeix explícitament que els animals «són éssers sensibles i establix com objectiu evitar als animals tot dolor o sofriment innecessari».

De la mateixa forma, en la declaració deixen constància que «les tradicions canvien, i pràctiques considerades acceptables fa tot just uns pocs anys actualment són il·legals o es consideren inacceptables». Per això, incideixen que la societat hauria de reflexionar sobre «si un espectacle en el qual la violència en viu forma part substancial, per més que hagi altres elements, és un bé cultural a preservar i transmetre a les futures generacions». «Evitar el dolor animal i transmetre a les noves generacions valors exempts de crueltat. A més, el maltractament als animals està renyit amb els valors de respecte i admiració per la naturalesa que intentem transmetre als nostres estudiants», segons consta en el document que finalitza mostrant la seva posició «en contra de les corregudes de bous i d'altres espectacles que es practica el maltractament als animals i a la seva consideració com Bé d'interès cultural», i fan una crida a la Universitat i altres Facultats de Biològiques i Veterinària de tota Espanya a fer seva aquesta posició.

Priest Off La nova i revolucionària arma contra eclesiàstics


diumenge, 18 d’abril de 2010

25 d'abril: De feixisme, neteja ètnica i altres coses


"Llig el manifest de Xavi Aliaga en la conferència de Carme Pérez Aparicio, i li done la raó en què si recordem el passat és perquè volem un futur encoratjador: el passat, el present i el futur es troben lligats, i com hem sentit sempre (i sempre més d'un ens ha volgut amagar), 'qui oblida el seu passat està condemnat a repetir-lo'. El dia que oblidem què va passar a Almansa, i sobre tot, el dia que els xativins oblidem què va passar a Xàtiva (encara que ho recordem quasi més el 25 d'abril que el 17 de juny, el que ens fa veure que hem estat prop d'oblidar-ho), haurem desaparegut com a poble, i passarem a ser una simple regioneta, no se si d'Espanya, d'Europa o no sé d'on, i sense identitat. I per a mi seria suficient que tots els xiquets i xiquetes xativins aprengueren unes poquetes coses, recordant el que va dir Carme Pérez en la conferència, lligant passat i futur, amb la humilitat d'un xativí que estima el seu poble i el seu país, tot i no ser un expert en història:
  • A Xàtiva hi hagué una neteja ètnica, o encara que no fora ètnica, neteja (per utilitzar l'expressió que s'utilitza ara): després de la conquesta en maig i la masacre en juny, es va reunir a tots els habitants amb el seu fardell, es va llegir una llista dels 'botiflers' i la resta foren expulsats de la ciutat, fins a Castella, morint molts pel camí.
  • Durant molts anys els governs dels reis borbònics es dedicaren a intentar esborrar la nostra identitat, amb l'objectiu d'uniformitzar l'estat espanyol, per si algú pensava en anar-se'n, però cal reconéixer que no van ser prou insistents. L'únic que va aconseguir moltes coses, entre altres la quasi castellanització de la capital i la pràcticament total d'Alacant, va ser el règim de Franco, aquest senyor que encara és alcalde honorari de Xàtiva, que és intocable (o mireu el que li passa a Garzón), i que encara hipoteca la construcció del nostre país: quan es va fer la 'transición', moltes coses van quedar lligades per tal que els valencians no puguérem construir el nostre país.
  • I el futur, hipotecat, com dic, pels tics feixistes que té la dreta que ens mana,un futur que només podrem construir si el fem respectant el passat: el nostre poble només es pot construir si s'avança en el seu autogovern, només podrà millorar en democràcia i llibertat si no deixa de ser valencià. Jo diria com Fuster, però al revés: el nostre País serà demòcrata (i permeteu-me la generalització, ell deia d'esquerres, però ho deia en una dictadura) només si és Valencià. Qui futur ens espera si acabem visquem en Levante?"
Copie entrada de "Davall la serra Vernissa" pel seu interés.

dissabte, 17 d’abril de 2010

L'ajuntament de València prohibeix la Moixeranga


Fòrum per la Memòria del País Valencià

L'Ajuntament de València prohibeix interpretar La Muixeranga (himne del País Valencià) i l'Himne de la República en l'acte d'homenatge a les víctimes del franquisme enterrades en les fosses comunes del Cementeri de València, que es es celebrarà el diumenge 18 d'abril a les 12 hores en el Cementiri de València.

En el comunicat enviat per fax aquest migdia, aprova l'acte condicionat que no s'interprete la música per a no "torbar als altres visitants" ja que "el Cementeri està obert a persones de diferents ideologies i confessions". Si és així, no ens expliquem com la capella del cementiri, de culte catòlic, està dotada d'altaveus exteriors de gran potència que obliguen a totes les persones que es troben en el cementiri a escoltar els resos, misses i litúrgies de l'església catòlica i als homenatges dels franquistes si sone el "Cara al Sol".

Aquesta prohibició no pot interpretar-se més que com un acte de censura per part de l'Ajuntament a l'homenatge a les víctimes del franquisme que a més coarta la llibertat d'expressió . Primer instal·len un monòlit als feixistes sobre la fossa comuna, ara prohibeixen interpretar la música en homenatge a les víctimes.

dimarts, 13 d’abril de 2010

Els herois que desafiaren a la "raça superior"


La història del futbol mundial inclou milers d'episodis emotius i commovedors, però segurament cap siga tan terrible com el qual van protagonitzar els jugadors del Dinamo de Kíev en els anys 40. En aquestes línies es contarà, a manera d'homenatge, la història dels jugadors del Dinamo que van jugar un partit sabent que si guanyaven serien assassinats, i no obstant això van decidir guanyar. En la mort van donar una lliçó de coratge, de vida i honor, que no troba, pel seu dramatisme, altre cas similar en el món. Per a comprendre la seva decisió, és necessari conèixer com van arribar a jugar aquell decisiu partit, i per qui una simple trobada de futbol va presentar per a ells el moment crucial de les seves vides.

Tot va començar el 19 de setembre de 1941, quan la ciutat de Kíev (capital ucraniana) va ser ocupada per l'exèrcit nazi, i els homes d'Hitler van desplegar un règim de càstig impiadós i van arrasar amb tot. La ciutat es va convertir en un infern controlat pels nazis, i durant els mesos següents van arribar centenars de presoners de guerra, als quals no es permetia treballar ni viure en cases, pel que tots vagaven pels carrers, en la més absoluta indigencia. Entre aquells soldats malalts i desnutrits, estava Nikolai Trusevich, qui havia estat arquer del Dinamo de Kíev.

Josef Kordik, un forner alemany a qui els nazis no perseguien, precisament pel seu origen, era seguidor fanàtic del Dinamo. Un dia caminava pel carrer quan, sorprés, va mirar a un pordioser i immediatament es va adonar que era el seu ídol: el gegant Trusevich. Encara que era il·legal, mitjançant ardits, el comerciant alemany va enganyar als nazis i contractà al arquer perquè treballés en la seva fleca. El seu afany per ajudar-lo va ser valorat pel arquer, que agraïa la possibilitat d'alimentar-se i dormir sota un sostre. Al mateix temps, Kordik s'emocionava per haver fet amistat amb l'estrella del seu equip.

En la convivència, les xerrades giraven sempre sobre el futbol i el Dinamo, fins que el forner va tenir una idea genial: li va encomanar a Trusevich que en lloc de treballar com ell pastant pa, es dediqués a buscar a la resta dels seus companys. No només li seguiria pagant, sinó que junts podien salvar als altres jugadors. El arquer va recórrer el que quedava de la ciutat devastada dia i nit, i entre ferits i captaires va anar descobrint, un a un, als seus amics del Dinamo. Kordik els dinà treball a tots, esforçant-se perquè no es descobrís la maniobra. Trusevich va trobar també alguns rivals del campionat rus, tres futbolistes de la Lokomotiv, i també els va rescatar. En poques setmanes, la fleca amagava entre els seus empleats a un equip complet. Reunits pel forner, els jugadors no van trigar a donar el següent pas, i van decidir, encoratjats pel seu protector, tornar a jugar. Era, a més d'escapar dels nazis, l'única cosa que podien fer. Molts havien perdut a les seves famílies a les mans de l'exèrcit d'Hitler, i el futbol era l'última ombra que sobrevivia de les seves vides anteriors. Com el Dinamo estava clausurat i prohibit, li van donar al seu conjunt un nou nom. Així va néixer el FC START, que a través de contactes alemanys va començar a desafiar a equips de soldats enemics i seleccions de l'òrbita de l'III Reich.

El 7 de juny de 1942, van jugar el seu primer partit. Malgrat estar famolencs i haver treballat tota la nit, van vèncer 7 a 2. El seu següent rival va ser l'equip d'una guarnició hongaresa i li van guanyar 6 a 2. Després li van ficar 11 gols a un equip romanès. La cosa es va posar seriosa quan el 17 de juliol van enfrontar a un equip de l'exèrcit alemany i el van golejar 6 a 2. Molts nazis van començar a molestar-se per la creixent fama d'aquest grup d'empleats de fleca i li van buscar un equip millor per a acabar amb ells.

Arribà MSG hongarès amb la missió de derrotar-los, però el FC Start els va aixafar 5 a 1, i més tard, va guanyar 3 a 2 en la revenja. El 6 d'agost, convençuts de la seva superioritat, els alemanys van preparar un equip amb membres de la Luftwaffe, el Flakelf, que era un gran equip, utilitzat com instrument de propaganda d'Hitler. Els nazis havien resolt buscar el millor rival possible per a acabar amb el FC Start, que ja havia guanyat gran popularitat en el poble sotmés.

La sorpresa va ser majúscula, no obstant això, perquè malgrat les puntades dels alemanys, el Start va vèncer 5 a 1. Després d'aquesta escandalosa caiguda de l'equip d'Hitler, els alemanys van descobrir la maniobra del forner. Des de Berlín arribà l'ordre de matar-los a tots, però els jerarques nazis no s'acontentaven amb això. No volien que l'última imatge dels russos fora una victòria, perquè pensaven que matant-los així no farien més que perpetuar la derrota alemanya.

La superioritat de la raça ària, en particular en l'esport, era una obsessió per a Hitler i els alts comandaments. Per aquesta raó, abans d'afusellar-los, volien guanyar-los en la pista. Amb un clima tremend i amenaces pertot arreu, per al 9 d'agost s'anuncià la revenja, en el replet estadi Zénit. Abans del xoc, un oficial de la SS va entrar en el vestuari i va dir en rus: "sóc l'àrbitre, respecteu les regles i saludeu amb el braç enlaire", exigint-los que fessin la salutació nazi.

Ja en el camp, els futbolistes del START (samarreta vermella i pantalons blancs) van alçar el braç, però en el moment de la salutació la van dur al pit i en lloc de dir "Heil Hitler", van cridar,"Fizculthura", un eslògan soviètic que proclamava la cultura física. Els alemanys (samarreta blanca i pantalons negres) van marcar el primer gol, però el Start arribà al descans guanyant 2 a 1.

Va haver més visites al vestuari, aquesta vegada amb armes i advertiments clars i concretes: "si guanyen, no queda ningú viu". Els jugadors van tenir molta por i es van plantejar no sortir al segon temps. Però van pensar en les seves famílies, en els crims que es cometien, en la gent soferta que en les tribunes cridava per ells. I van eixir. Els van donar als nazis un veritable ball. Cap al final del partit, quan guanyaven 5 a 3, el davanter Klimenko quedo mà a mà amb el arquer alemany. Ho va eludir i a l'estar solament enfront de l'arc, quan tots esperaven el gol, es va donar tornada i patejà cap al centre del camp. Va ser un gest de menyspreu, de burla, de superioritat total. L'estadi es va venir baix.

Com tot Kíev parlava de la feta, els nazis van deixar que s'anessin de la pista com si gens hagués ocorregut. Fins i tot el Start va jugar als pocs dies i li va guanyar al Rukh 8 a 0. Però el final estava escrit: després d'aquest últim partit, la Gestapo va visitar la fleca. El primer a morir torturat va ser Kortkykh. Els altres arrestats varen ser enviats als camps de concentració de Siretz. Alli van matar brutalment a Kuzmenko, Klimenko i al arquer Trusevich, que va morir amb la seva samarreta posada. Goncharenko i Sviridovsky, que no estaven en la fleca, van anar els únics que van sobreviure, amagats, fins a l'alliberament de Kíev al novembre del 43.

La resta de l'equip va ser torturat fins a la mort. Aquesta és la història del dramàtic "Partit de la Mort". El cineasta John Huston es va inspirar en aquest fet real per a rodar la seva pel·lícula "Escapada a la victòria". En el film va fer el que no va deixar el destí: salvar als herois.

Encara avui, els posseïdors d'una entrada per a aquell partit tenen dret a un seient gratis en l'estadi del Dinamo de Kíev. En les escalinates del club, custodiat en forma permanent, es conserva actualment un monument que saluda i recorda a aquells herois del Start, els indomables presoners de guerra de l'Exèrcit Vermell als quals ningú va poder derrotar durant una desena d'històrics partits, entre 1941 i 1942.

Els van matar entre tortures i afusellaments, però hi ha un record, una fotografia que, per als seguidors del Dinamo, val més que totes les joies del Kremlin. Allí figuren els noms dels jugadors i una llegenda: "De la rosa solament ens queda el nom".

La lluita del Cabanyal




1988

En la redacció del Pla General d’Ordenació Urbana de 1988 els diferents projectes de destrucció que havien pesat sobre el barri queden paralitzats, al no arribar a un acord entre decantar-se cap a la conservació i revitalització o cap a la seua transformació i amb la prolongació de l’Avinguda Blasco Ibáñez fins al mar. En la redacció del PGOU de la ciutat de València, llavors governada pel Partit Socialista del País valencià-PSOE, finalment es resol deixar el barri en planificació diferida per un temps de quatre anys. En eixos quatre anys canvia el govern de la ciutat al Partit Popular, es comença a concretar l’amenaça, comença l’abandó, la degradació, s’abandona la iniciativa privada (se suspenen tots els permisos d’obres) i la responsabilitat constitucional brilla per la seua absència.

1993-94

L’any 1993 el barri és declarat BIC, i en el 1994 es firma un Conveni Marco entre el govern autonòmic i el govern municipal, amb la qual cosa definitivament pareix que els dubtes plantejats en el PGOU d’1.988 queden aclarides i s’opta per la conservació i protecció del barri. Però el temps s’encarrega de demostrar que només eren declaracions polítiques cara a la galeria

1996

L’any 1996 apareix novament l’amenaça, de nou sorgixen les protestes veïnals i també alguna entitat institucional com un equip de la Universitat Politècnica proposa plans alternatius que no suposen la destrucció del barri

1.997

A l’Octubre de 1997 la Comissió de Peticions del Parlament Europeu accepta un escrit de queixa presentat per una de les associacions de veïns.

1.998

El 22 d’abril de 1998 diverses entitats creen la Plataforma Salvem El Cabanyal per a evitar la prolongació de Blasco Ibáñez (veïns, comerciants, els partits polítics en l’oposició i entitats culturals). Eixa és la data en què comencen les accions de la Plataforma Salvem El Cabanyal. La primera d’eixes accions és la celebració de tres sopars populars en una de les places del barri durant els mesos de Juny i Juliol. Es presenten quatre mil escrits en contra del pla municipal.

El 24 de juliol l’Ajuntament de València aprova portar avant el planejament amb l’oposició dels veïns i de tots els partits polítics a excepció del governant (Partit Popular). Es titla d’històrica decisió i el seu cost s’estima en 9.000 milions (veient el projecte municipal es pot veure com eixe pressupost s’ha incrementat brutalment). A partir d’eixe moment el govern municipal inicia una campanya institucional la intenció de la qual és trencar la cohesió social i afavorir la divisió dels habitants del barri, comencen les promeses institucionals que al dia de hui no s’han fet realitat.

A partir d’agost els balcons del barri comencen a omplir-se de pancartes (tots els divendres es pinten pancartes en el passeig marítim), mentres que les assemblees que se celebren els dimecres es normalitzen entre els veïns, assemblees que continuen actualment i sense interrupció després de quasi sis anys.

La Casa Real Espanyola, a qui es va demanar ajuda per part d’una de les associacions de veïns va comunicar a Cultura el malestar dels veïns.

Al Setembre tenen lloc en el barri dos manifestacions i una reivindicació amb bici pel centre de la ciutat, es pinten murals reivindicatius, i es realitzen mobilitzacions en diferents llocs utilitzant unes sonores caçolades com a mitjà de protesta, mentres que en l’àmbit institucional, les Corts Valencianes acorden proposar al Govern Valencià declarar a tot el barri d’El Cabanyal com Bé d’Interés Cultural (ampliant la zona que ja és BIC) amb els vots en contra del Partit Popular.

Des del govern municipal s’inicia una campanya en premsa dient que es construiran pisos en el passeig marítim per a reallotjar als afectats pel pla qualificats d’autèntic “bombó” pel regidor d’urbanisme, però ometen dir quals seran les condicions de dits reallotjaments (en el 2004 encara no se sap que es va a fer amb els afectats).

Té lloc la primera assemblea general de barri en els jardins del doctor LLuch al superar-se amb escreix l’aforament del saló d’actes de l’Ateneu Marítim. Dues-centes persones protesten en una taula redona celebrada en la seu de la Confraria dels Granaders d’El Cabanyal i en la que participen l’arquitecte redactor del pla i el regidor de disciplina urbanística.

La Facultat de Belles Arts recolza a la Plataforma. Es pinta un mural i s’elaboren paelles en un jardí del barri. A l’octubre un catedràtic d’economia dóna una xerrada en el barri on alerta del “perill” que pot patir el comerç tradicional del barri si es realitza el pla.

Els diumenges es pinten pancartes, s’informa els ciutadans de València i es duen a terme funcions de titelles en el passeig marítim. L’Assemblea de la Plataforma decideix realitzar durant tot el mes caceroladas des de les vivendes cada nit a les 22 hores durant cinc minuts, el barri és un clamor.

Al mes següent (novembre) els barris del front marítim s’uneixen en una manifestació en contra de la política urbanística del govern municipal.

La Universitat de València a través de la seua Junta de Govern aprova una postura de defensa d’El Cabanyal (també la Facultat d’Història reclama respecte per al vaig agranar d’El Cabanyal), mentres que el govern autonòmic diu que donarà el seu vistiplau al projecte municipal. El Consell Valencià de Cultura visita el barri i es convoca una “volta a peu” pel vaig agranar en un ambient festiu.

L’Ajuntament dóna una important subvenció de milions a la Setmana Santa Marinera a fi de silenciar les seues protestes. Per altra banda, els veïns assistixen al ple de l’ajuntament col·locant una pancarta que diu “ El Cabanyal està en la porta esperant una resposta”, i en l’exterior es dóna una nova cacerolada.

Taula redona en l’Escola Superior d’Arquitectura, l’arquitecte i prestigiós urbanista Solá Morales després de visitar el barri fonamenta tècnicament la defensa de la trama urbana.

Al desembre comença la primera iniciativa “Cabanyal, Portes Obertes”, al voltant de 200 artistes exposen les seues obres en vivendes i exteriors del barri. El literat Dario Fo se solidaritza amb els membres de la Plataforma en el Congrés sobre responsabilitats i deures del III Mil·lenni que s’organitza en la Llotja de València per part de l’alcaldessa. S’inicien visites guiades pel vaig agranar tots els diumenges, per a donar a conèixer el problema a la resta dels ciutadans de València i turistes.

Any 1999

Al gener l’Ajuntament segueix sense voler reunir-se amb els veïns per a aconseguir un pla de consens de rehabilitació del barri. Un grup de 25 professors de la Universitat Politècnica firma un manifest exigint a l’alcaldessa que no prolongue l’Avinguda Blasco Ibáñez.

Membres de la Plataforma protesten en les portes del XIII Congrés del Partit Popular a Madrid.

El 25 de febrer els veïns es concentren tota la nit (inclús es realitza un passe de diapositives del barri) davant de l’Ajuntament continuant amb la seua protesta l’endemà. Eixe dia, fent cas omís de les protestes veïnals i de l’oposició, el ple aprova inicialment el projecte. El barri s’ompli de pintades en contra del projecte que immediatament són tapades per contractes municipals.

El rector d’El Cabanyal qualifica de “injustícia social” deixar sense cases a afectats pel pla. El PP rebutja una proposta de l’oposició per a rehabilitar El Cabanyal sense prolongar Blasco Ibáñez: els regidors del PP són declarats persones nàs grates en El Cabanyal.

S’obri una oficina municipal d’informació (Aumsa) sobre el pla, en la que no es dóna cap informació nova ni d’interés per als veïns afectats, convertint-se tan sols en un centre de propaganda i en una mesura d’imatge que costa importants sumes a compte del pressupost del municipi. Els veïns ens manifestem en la porta amb una cacerolada. Policies Locals insten als comerços a retirar els cartells en contra de la prolongació.

Urbanisme estima en 26.740 milions de pessetes el cost de l’execució del pla d’El Cabanyal (ja no són els 9000 de l’any anterior). El 5 de març milers de valencians es manifesten pel centre de la ciutat contra l’ampliació de Blasco Ibáñez i la consegüent destrucció del seu patrimoni cultural.

El PSOE defendrà la conservació d’El Cabanyal en el Parlament Espanyol. Dos Falles critiquen l’efecte destructiu de prolongar Blasco Ibáñez.

Es realitza la tradicional parada mora per uns dels carrers del barri en què participen els edils del partit popular i els veïns tallen el carrer al seu pas fins que dits representants municipals abandonen l’acte festiu, l’oposició qualifica de provocació la presència dels polítics en l’acte “els veïns han expressat el seu dret de queixar-se perquè és l’únic fòrum que els queda”.

Amb motiu de les festes patronals de València, es planta una falla mòbil per part de la Plataforma que és passejada per tot el barri. Membres de la plataforma assisteixen amb pancartes i veles al Pregó de la Setmana Santa.

El candidat a la presidència del govern pel Partit Socialista (Josep Borrell) materialitza amb la seua firma el suport del seu partit a la causa de la Plataforma.

Es pinta un mural en la travessia Pescadors. En Assemblea General es decideix la participació d’un grup d’arquitectes en la planificació amb els veïns d’un projecte de rehabilitació. Participació en el Seminari “Moviments ciutadans” del Fòrum Universitari Lluís Vives.

Durant el mes d’abril, allí on acudeix l’alcaldessa de València sempre es troba amb membres de la Plataforma oferint-li sonores caceroladas, reclamant el seu dret a participar, negociar i opinar a prop de les actuacions urbanístiques sobre el seu barri i el seu patrimoni (p.e. en un acte acadèmic en la Llotja de València).

L’alcaldessa entrega en la UNESCO la Declaració dels Deures Humans, fent gala d’un tarannà i un respecte que no posa en pràctica en la seua ciutat. Els veïns també es personen a París on li tornen a donar una cacerolada, entregant un escrit contra el pla al director general de la UNESCO.

Es presenten prop de 20.000 al·legacions (escrits de reclamació) contra el pla. Inclús s’habilita una oficina per part de la Plataforma en el carrer perquè tots els veïns pugen presentar les seues al·legacions. El Bloc Nacionalista-Els Verd denuncien davant de la Unió Europea la “destrucció” d’El Cabanyal.

Al maig es realitza un concert-cacerolada per part de membres de la Plataforma en la Fira Alternativa que es realitza en el Jardí del Túria de València. Allí es munta una taula on persones majors de la Plataforma han fet bosses de mà i altres coses de punt les vendes de la qual servixen per a finançar la Plataforma. L’alcaldessa és aücada en la inauguració d’un jardí (pendent des de cap a molts anys) en el barri: les al·legacions al pla ja arriben a les 110.318.

L’últim dia del mes se celebra un acte reivindicatiu en la Plaça de la Mare de Déu en el centre de València junt amb altres coordinadores de moviments ciutadans, presentant un decàleg per un urbanisme més humà. La Plataforma realitza un muntatge teatral parodiant les inauguracions de Rita Barberà, i al mig de milers de persones s’inaugura el Miquelet.

La plataforma torna a protestar davant de l’alcaldessa en la inauguració de les cotxeres de l’Empresa Municipal de Transports en Vera. Al juny abans de les eleccions municipals l’alcaldessa visita el mercat d’El Cabanyal i mentres es fa fotos amb xiquets en braços, rep una sonora cacerolada.

En les eleccions de juny, en la zona del nostre barri el Partit Popular és el més votat, però sumats els vots dels partits contraris al pla (55.40%), superen al percentatge dels partits que estan a favor (42.88 %), si s’extrapolen les dades a la resta de la ciutat no haguera sigut alcaldessa Rita Barberá.

Al juliol 1999 l’alcaldessa diu que la prolongació de Blasco Ibáñez estarà oberta en dos anys. Mentres la Plataforma rep un premi a la contribució social de la cartellera Túria. Durant el mes d’Agost continuen les assemblees dels dimecres i la pintada de pancartes.

Al setembre els veïns tornen a denunciar el cas davant del Síndic de Greuges (defensor del poble de la Comunitat Valenciana), també es protesta davant de l’alarmant augment en la venda de droga, el pas de camions…

Una nova manifestació pel vaig agranar recorda a l’Administració Municipal que els veïns encara continuen demanant una rehabilitació digna per al vaig agranar que no supose la seua destrucció (el lema de la manifestació és “Rehabilitació és salut”). A l’Octubre la plataforma denúncia el deteriorament d’edificis protegits. Les cases per a reallotjar a afectats d’El Cabanyal estaran preparades en un any (al setembre del 98 ja ho deien). Reunió amb el Síndic de Greuges.

La plataforma muntada una taula informativa en la fira alternativa de Buñol. Taula Redona d’Urbanisme a prop del Cabanyal en la Universitat Menéndez Pelayo amb motiu dels Premis Octubre.

Al Novembre la Plataforma organitza la II Edició de Ports Obertes, les instal·lacions artístiques de les vivendes s’obriran al públic dissabtes i diumenges. Els veïns es reunixen amb la nova directora general de Promoció Cultural i Patrimoni Històric Artístic de la Conselleria de Cultura. Al Desembre el Rector de la Universitat de València, Pedro Ruíz, se suma personalment a les reivindicacions de la Plataforma.

Any 2000

Al gener l’ajuntament augmenta la partida pressupostària de l’oficina municipal d’informació (Aumsa) sobre el Pla de Prolongació de l’Avinguda Blasco Ibáñez amb 14.737.800 ptes. generant la protesta del barri.

El 17 de febrer s’aprova en Assemblea General del barri iniciar una sobra de fam, plantejada com una protesta pacífica, de resistència, i que només pararà si el govern municipal accedix a debatre públicament el projecte urbanístic. En l’últim ple del mes la plataforma va realitzar una nova protesta amb casseroles a les portes del consistori.

El 25 de març tres membres de la Plataforma inicien la sobra de fam en els jardins del Parterre en el centre de València, altres veïns fan sobres de fam solidàries amb ells, es realitzen diferents actes en el jardí en suport dels vaguistes.

Nova cacerolada en l’Ajuntament on s’aprova la documentació del pla (la dita documentació es remet a la Conselleria de Cultura perquè done el vistiplau).

Es participa amb multitud de pancartes en la parada mora d’enguany, els edils del partit popular no es personen. A l’Abril ja són cinc persones les que es troben en sobra de fam que finalitza el dia 15 (22 dies de sobra). L’escriptor i membre de la Reial Acadèmia Espanyola José Luis Sampedro se solidaritza amb la plataforma. Els estudiants realitzen una marxa-manifestació des dels diferents campus fins al lloc de la sobra de fam.

Es realitza una roda de premsa en les Corts Valencianes per part de tècnics-membres de la Plataforma. Exposició-xarrada en el Lluís Vives.

L’últim dia de la sobra de fam es realitza una Assemblea General en el mateix lloc a què acudixen molts veïns del barri i també de València, davant de la negativa del govern municipal de debatre amb els veïns i amb els tècnics es vota per la finalització de la sobra de fam.

Es donen xarrades i panells informatius en les facultats de Geografia i Història, Matemàtiques i Dret. La plataforma proposa que l’ajuntament invertisca els 9.000 milions de ptes. previstos per a expropiar vivendes i obrir l’avinguda en la rehabilitació del barri.

Es participa en una taula redona en el Club Diari Llevant sobre patrimoni. L’artista Pepe Romero presenta un documental (“Retrats II. Sonata pel Cabanyal) dedicat a la lluita que seguixen els veïns d’El Cabanyal. Partits polítics, sindicats, associacions de veïns, entitats culturals, estudiants i altres organitzacions firmen un manifest en defensa de la plataforma Salvem El Cabanyal.

Al maig s’inicien les III Portes Obertes dedicades a Renau. Nova manifestació pel vaig agranar amb el lema “Rehabilitació ja”

Taula informativa en la fira alternativa de València. El Degà de Dret recolza les tesis de la Plataforma Salvem El Cabanyal. La Facultat de Dret diu que el pla d’El Cabanyal “és de totes tots il·legal”.

Durant juny s’inicia una campanya de recuperació de fatxades de diverses vivendes afectades per la prolongació per part de membres de la Plataforma Els arquitectes de l’oficina municipal en el barri que informa sobre el pla cobren un milió al mes per informar (no es troben en l’oficina sinó en els seus despatxos) L’oficina ha consumit fins al moment 33.5 milions de pessetes. Es generen noves protestes per part dels veïns davant del balafiament.

Salvem El Cabanyal demana que la Llotja de Pescadors es declare Bé d’Interés Cultural i no es trasllade.

Es participa en una taula redona organitzada per l’Associació Orriols-Rascanya L’eurodiputada Maruja Sornosa, en col·laboració amb la Plataforma, ha reclamat que la Comissió Europea crega una xarxa de llocs d’interés cultural i històric de la UE, que s’incloga el barri d’El Cabanyal.

El 7 de juliol la Conselleria de Cultura ajorna per altres tres mesos l’informe sobre el pla d’El Cabanyal perquè l’Ajuntament puga emetre nous informes favorables al pla que contraresten tots els presentats per la Plataforma Salvem El Cabanyal. La plataforma crítica la demora a aprovar el dictamen per part de la Conselleria.

A l’agost s’inicien les obres del que es deia serien vivendes per als afectats per la prolongació, i que resulten ser vivendes per a reallotjaments d’un projecte del passeig marítim. Són vivendes per a reallotjaments en la que els veïns hauran de pagar per una vivenda que ve a tindre la quarta part en metres que les seues anteriors vivendes.

Membres de la plataforma participen en una taula redona en els cursos d’estiu de la Universitat Complutense l’Escorial davall el títol “Compromís social en l’art; El Cabanyal com referent”. La dita universitat finalitza les jornades demanant la defensa del barri d’El Cabanyal. La plataforma denúncia que els servicis municipals no retiren la gran quantitat de cotxes abandonats que existixen en el barri, Esquerra Unida se suma a la denúncia.

El 7 de setembre el jutjat d’Instrucció número 17 de València admet a tràmit una querella presentada per Salvem El Cabanyal contra la directora de Patrimoni per presumpta prevaricació. L’associació ciutadana i cultural Cercle Obert de Benicalap aconseguix que la UNESCO debata sobre El Cabanyal. La plataforma torna a proposar un debat públic sobre el Pla.

El conseller de cultura insistix en el fet que l’equip del govern municipal “no ha fet correctament els deures” i no ha acompanyat la documentació del pla d’El Cabanyal amb suficients informes justificatius que permeten acollir-se a les excepcions permeses per la llei de patrimoni cultural per a intervindre sobre un bé d’interés cultural (s’obri una lluita dialectal entre el govern municipal i l’autonòmic, ambdós del mateix partit polític).

El 6 d’octubre, data en què s’acaba el termini donat per la Conselleria de Cultura i tenint un informe negatiu firmat pels seus propis tècnics, torna a prorrogar el termini a l’ajuntament perquè present informes favorables al pla de prolongació.

Se celebra a València la Trobada mundial de les Arts auspiciat per la UNESCO, els membres de la Plataforma protesten en les seues portes durant els tres dies de l’esdeveniment, Salvem El Cabanyal llig el seu manifest davant dels especialistes en arquitectura i urbanisme del congrés, el filòsof Francisco Jarauta desitja “la millor de les sorts a la justa causa dels ciutadans del barri d’El Cabanyal en la seua lluita”. En la seua clausura, l’arquitecte Oriol Bohigas se suma a les reivindicacions dels veïns d’El Cabanyal en contra del pla municipal i a favor de la rehabilitació del barri.

Al novembre els veïns d’El Cabanyal participen en una nova manifestació en defensa dels interessos dels barris marítims organitzada per la federació de veïns. Concert en la seu de la plataforma organitzada per Ràdio La Malva com mostra de suport. Al desembre se celebra una festa en la seu de la Plataforma d’agraïment a totes les persones que col·laboren en la defensa del barri.

Any 2001

Al gener durant les festes nadalenques dèsset membres de la Plataforma s’encadenen en les portes de l’Ajuntament amb el suport de gran quantitat de persones que donen una cacerolada. En un dia la Conselleria de Cultura resol els cinc informes que l’ajuntament ha presentat donant via lliure a la prolongació de l’Avinguda Blasco Ibáñez sense tindre en compte ni els informes realitzats pels tècnics de la Conselleria contraris a la prolongació de Blasco Ibáñez ni els informes presentats per la Plataforma.

El dia 25 la Sindicatura de Greuges (Defensor del Poble Valencià) emet un informe recomanant a la Conselleria de Cultura l’anul·lació del projecte municipal, la plataforma presenta tal informe en una roda de premsa a què acudixen tots els mitjans de comunicació.

El dia 26 el projecte és aprovat en l’Ajuntament de València amb els vots favorables del Partit Popular, desoint el clamor popular i els informes en contra (inclosa la recomanació de la Sindica de Greuges). Els veïns es manifesten en la porta mentres dura el ple. Quatre veïns parlen en el ple en representació de diferents col·lectius contraris a la prolongació. Quan els regidors del PP donen el seu vot favorable el pla tots els veïns que estaven en les llotges de l’hemicicle es pinten les seues cares i robes de roig en senyal d’indignació pel que pretén el Partit Popular. Una gran pancarta queda penjat en la fatxada de l’Ajuntament. Eixa mateixa vesprada es participa en una taula redona en la seu de Revolta.

El 5 de febrer es presenta el vídeo en el Club Diari Llevant, amb la participació en una taula redona de tres veïns del barri, protagonistes del documental. La Plataforma s’unix a la Iniciativa Legislativa Popular, que pretén arreplegar firmes per a la salvaguarda de l’horta de València. A mitat del mes una periodista del periòdic francés Li Barber realitza un reportatge sobre el barri per a ser publicat en eixe diari. Els veïns demanen una entrevista amb el President de la Generalitat, Eduardo Zaplana, i delega en el Conseller d’Obres Públiques, amb qui ja s’havien celebrat reunions res aclaridores per la seua banda. Els grups parlamentaris de la Comunitat Valenciana demanen la compareixença en la Talls de la Sindica de Greuges però és vetada eixa compareixença per part del Partit Popular que compta amb la majoria en les Corts.

El dia 23 es publica un article en el diari francés Li Barber, en la primera pàgina de cultura, que parla sobre el vandalisme oficial d’Espanya al pretendre la destrucció del barri del Cabanyal.

El 3 de març entrada de Moros i Cristians, els regidors del Partit Popular no participen en la festa. La Plataforma organitza una revetla popular en el carrer Pescador encreuament amb Reina per a tots els veïns i estar alerta per si passaven aquelles persones que havien votat la destrucció del barri. El dia 8 la Coput (Conselleria d’Obres Públiques informa favorablement del projecte.

A l’Abril, la doctora en medicina Ana María García assenyala que el barri del Cabanyal era el menys contaminat acústicament de València. La Plataforma denúncia al Ministeri de Cultura per consentir l’espolie d’El Cabanyal. La Conselleria de Cultura aparta del seu posat a l’arquitecte-inspector encarregat del patrimoni historicoartístic en la ciutat de València autor d’informes contraris al pla de l’Ajuntament. El dia 26 organitza un concert de casseroles en les portes de les Corts a Madrid dirigit pel compositor Leopoldo Amic. Assemblea en l’Ateneu de la capital d’Espanya amb la intervenció de José Luis Sampedro.

El 25 de Maig, IV Edició Cabanyal Portes Obertes, amb intervencions artístiques, conferències i concerts. Es prohibix l’elevació d’un globus aerostàtic en la Plaça de l’Ajuntament per part de la policia local, el dia de l’aprovació definitiva del pla després de l’informe de Cultura.

26 poetes tanquen Cabanyal Portes Obertes el 17 de Juny. El gerent de l’oficina (Aumsa) encarregada de gestionar el polèmic pla, Álvaro Aguirre dimitix del seu lloc. Al Juliol la plataforma anuncia la presentació d’un recurs contenciós administratiu, demanant la paralització parcial del pla de prolongació.

Setembre, un curs d’arquitectura del famós arquitecte Oriol Bohigas buscarà alternatives al pla del Cabanyal. Al mes següent membres de la Plataforma visiten les ciutats alemanyes d’Hamburg i Mainz invitats per les autoritats per a informar del projecte. Bohigas qualifica d’horterada la prolongació de Blasco Ibáñez al mar.

Novembre 2001, la Universitat Politècnica de València entrega una medalla a la Plataforma per la defensa duta a terme en pro de la preservació del patrimoni cultural, arquitectònic i social del barri.

Any 2002

Al Gener es debat el recurs del pla del Cabanyal, el 29 decidixen paralitzar les expropiacions per a prolongar Blasco Ibáñez

04 d’Abril, festa en el Cobert del Port amb la Sonora Llatina i Obrint Pas, que suposa la inauguració de la V Edició de Ports Obertes. Enguany es recupera una vivenda del Cabanyal que es convertix en Museu.

Al Juliol Rita Barberá és rebuda amb una sonora cacerolada en la inauguració de la biblioteca de la Casa de la Reina.

A l’Octubre es realitza una assemblea informativa en l’Ateneu del Cabanyal amb representants de l’Administració per a explicar les ajudes per a la restauració de vivendes que atorga la Generalitat.

Any 2003

Al Març, manifestació a València amb altres entitats de la Comunitat “Per una Democràcia participativa i en defensa del territori”.

Juny, teatre, música i gastronomia en la VI edición de Cabanyal Portes Obertes. Un estudi de la universitat per a l’ajuntament advertix de la possible pèrdua d’identitat del barri.

Al Setembre es posa en marxa Escoltem el Cabanyal, participació contra especulació, oficina alternativa de participació ciutadana recolzat per la Universitat Politècnica.

Al Desembre es participa en una jornades culturals a Burgos: Trobada Un, Burgos 10-13 desembre, “Ciutats per Fer”, amb la intervenció “Art, polítiques i urbanisme. Cabanyal Portes Obertes, un cas d’estudi” (organitzat per Espai Tangent i els col·laboradors del qual són la Junta de Castella i Lleó, la Diputació provincial de Burgos, el Centre d’Art Caixa de Burgos, Caixa Burgos i el Col·legi oficial d’Arquitectes de Castella-lleó.

Any 2004

Febrer: Membres de la plataforma Salvem el Cabanyal es van manifestar a Brussel·les, a les portes del Parlament Europeu, mentres en l’interior el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, i l’alcaldessa de València, Rita Barberá, presenten la Copa de l’Amèrica al Plenari del Comité de Municipis i Regions d’Europa. S’aconseguix el suport del partit Verd Europeu.

Al Març el Tribunal Suprem rebutja el recurs de l’Ajuntament per a alçar la suspensió cautelar de la prolongació de l’avinguda Blasco Ibáñez fins al mar, decretada pel Tribunal Superior de Justícia (TSJ) fa just dos anys.

La segona setmana de maig, Fira Alternativa, amb presència d’una caseta de la Plataforma.

Del 28 de maig al 13 de Juny, VII edició de Portes Obertes, dedicat al fotògraf Agustín Centelles.

Juliol, la plataforma es queixa davant del CGPJ, el TSJCV i el TSJCM per dilació en la resolució dels recursos. El 20 de Setembre té lloc l’Assemblea General més multitudinària en la història de la plataforma (molta gent va seguir l’assemblea des del carrer del saló d’actes de la Residència Nostra Senyora del Carme).

El 06 d’Octubre dotze membres de la Plataforma formen la paraula “Expoliadors” en les grades de les Corts Valencianes, en protesta per l’anticonstitucional nova llei de patrimoni. Al dia següent, el PP aprova en solitari la modificació de la llei de Patrimoni, canvien la llei per a poder fer el que vullguen en l’àmbit urbanístic.

El 14 del mateix més, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana aprova la prolongació de l’Avinguda Blasco Ibáñez, amb el vot discrepant de huit dels dènou magistrats que voten.

Novembre: El TSJ de Madrid insta al ministeri a què diga si hi ha espolie en el pla de reforma del Cabanyal.

Any 2005

9 de març, Assemblea General informativa. Informe de l’Empresa Tinsa sobre taxacions. L’Ajuntament a través de la seua empresa Aumsa intenta estafar els veïns intentant comprar les cases molt per davall del preu de mercat (qui vullga informació sobre el que diu Aumsa/Ajuntament només ha d’anar a la seua oficina en El Carrer de la Reina (davant de la biblioteca)). LA PLATAFORMA NO VEN, NI PER UN NI PER DOS, TORNEM A REPETIR QUE VOLEM LA REHABILITACIÓ DEL BARRI.

Maig, atra FIRA ALTERNATIVA.

Juny: encara continuem esperant que el Tribunal Suprem diga si accepta a tràmit el recurs presentat per la Plataforma contra la sentència del TSJ CV.

Any 2007

Maig: IX Ports Obertes. José Luis Sampedro i Julio Llamazares, en la Trobada´d’Escriptors pel Cabanyal.

Juny: Una jutge evita el derrocament de deu edificis afectats per l’ampliació de Blasco Ibáñez. Les queixes del Cabanyal troben eco en la televisió, la ràdio i la premsa suïssa

Setembre: Veïns de Salvem el Cabanyal retiren 100 tones de terra d’un solar en un dia.

Desembre: La Plataforma Salvem El Cabanyal presenta denuncia en la Fiscalia del TSJ –CV – FISCALIA DE MENORS.


Any 2008

Gener: La Plataforma Salvem El Cabanyal exigix la paralització immediata de les activitats de Cabanyal 2010 S.A.

Febrer: El Suprem rebutja les al·legacions de l’ajuntament sobre el pla del Cabanyal.

L’entitat Cooperació Social Universitària (CSU) -una organització de caràcter social, amb seu en la Universitat Politècnica de València (UPV)inaugurarà demà, dimarts 15 d’abril, a les 18.30 h, en la Casa de l’Alumne del campus de Vera, una exposició itinerant que retrata la vida en l’antic barri pesquer de la ciutat de València.

Abril: De Salvem a Grup d’Ajuda Mútua. GAM.

Reportatge de Cròniques, Cabanyal, Ferida Oberta.

Maig: Protesta de grups ocupes i veïns del barri davant de la seu de Cabanyal 2010 en el carrer de la Reina. El regidor de grans projectes diu que les empreses privades que ho formen volen deixar Cabanyal 2010. Canvi en la càrrec de portaveu de la Plataforma.

Juny FIRA ALTERNATIVA, venda de camisetes de l’Equip Salvem el Cabanyal.

Els dissabtes al matí reciclatge de pintura i pintat de fatxades. Els dimecres a les 19:30 concentració enfront del local de Cabanyal 2010. Dia 17, concert de Pelat Revolta.

17 d’Octubre al 2 de Novembre, X edició de Ports Obertes.

31 d’Octubre: Cabanyalloween (en un principi censurat per Rita Barberá i Heineken).

Novembre, destruïxen la casa de la Palmera.

23 de Desembre, el Suprem dóna llum verda a la destrucció del Cabanyal.

Any 2009

Febrer: concentració davant de la seu de Cabanyal 2010. El director tècnic de Cabanyal 2010 qüestiona el projecte.

Una protesta dels veïns irromp en un acte d’edificació sostenible del Consell. Centenars de veïns tallen el tràfic.

Cabanyal 2010, eixida dels socis privats.

Juny: El Suprem obri novament la via per a revisar la legalitat de la prolongació, Fira Alternativa, Concert de Rock, Congrés d’Arquitectes, protesta dels veïns…

Juliol: El tribunal Superior de Justícia paralitza els derrocaments.

Novembre: Taller obert pel Cabanyal. Els veïns assistixen a la manifestació contra la corrupció de Camps.

Desembre, IX Portes Obertes.




dijous, 8 d’abril de 2010

Transició o Transcripció...

De nou, més repressió al Cabanyal



Jo cada día tinc més clar, quels policíes, com els militars, com els sicaris són la mateixa cosa.

dimarts, 6 d’abril de 2010

Una imatge menys del genocida.



Ja han tret la estàtua de Franco de la Capitanía General de València, Rita Barberà vol que la exposen a un Museu, jo personalment, m'agradaría que la fongueren i feren un bater en éll, un bater públic sería ideal.



Per altra part, aprofite per a dir a qui no ho sàpiga ( que tontería , no? ) que el cas Gürtel torna a la càrrega, i quan dispose de temps i informació, serà expossat.

"Democràcia" al Cabanyal