divendres, 29 de gener de 2010

Parlant de fòbies...


Extranyes:


1. Alliumfòbia - Por a l'all
2. Araquibutirofòbia - Por a les corfes del cacau
3. Caliginefòbia - Por a les dones boniques
4. Cipridofòbia - Por a les prostitutes
5. Consecotaleofòbia - Por als pals xinesos
6. Dendrofòbia - Por als arbres
7. Eurotofòbia - Por als genitals femenins
8. Genufòbia - Por als genolls
9. Helenologofòbia - Por als termes Grecs
10. Hexakosioihexekontahexafòbia - Por al nombre 666
11. Hipopotomonstrosesquipedaliofòbia - Por a les paraules llargues
12. Itifalofòbia - Por a l'erecció masculina
13. Penterafòbia - Por a la sogra
14. Quifofòbia - Por a ajupir-se
15. Xirofòbia - Por a les navalles

Altres més comuns:

1. Acluofòbia - Por a la foscor
2. Acrofòbia - Por a les altures
3. Aerofòbia - Por als avions
4. Afensofòbia - Por a ser tocat
5. Agorafòbia - Por als llocs oberts
6. Aracnofòbia - Por a les aranyes
7. Claustrofòbia - Por als espais tancats
8. Coulrofòbia - Por als pallassos
9. Espectrofòbia - Por als fantasmes
10. Hemofòbia - Por a la sang
11. Kakorrharfiofòbia - Por al fracàs
12. Ofidiofòbia - Por a les serps
13. Tecnofòbia - Por a la tecnología
14. Tripanofòbia - Por a les injeccions

Les cuotidianes:

1. Homofòbia - Por/
rebuig als homosexuals
2. Xenofòbia - Por/
rebuig als extrangers
3. Catalanofòbia - Por/
rebuig a tot lo català
4. Democrafòbia - Por/
rebuig a la democràcia
5.Valencianofòbia - Por/
rebuig a tot lo valencià
6.Gallegofòbia - Por/rebuig a tot lo gallec
7. Bascofòbia - Por/rebuig a tot lo basc
*8.Changefòbia - Por/rebuig a qualsevol canvi
9.Politicofòbia - Por/rebuig als polítics
10.Eufòbia - Por/rebuig a les bones notícies
11.Oclofòbia - Por/rebuig al PP, dic...a les màfies
12.Euleuterofòbia - Por/rebuig a la llibertat
13.Epistemofòbia - Por/rebuig al coneiximent
14.Ergofòbia - Por/rebuig a la feina
15. Escolionofòbia - Por/rebuig a l'escola

*Pâ mi que no és el nom correcte de ixa fòbia.

Tren Gandia-Oliva-Dénia

La manifestació pel tren de rodalies Gandia-Oliva-Dénia tindrà lloc eixirá demà a partir de les 17′30h. des de Torrecremada fins arribar al carrer La Via de Dénia on l’artista de Xàbia Toni Marí llegirá el manifest. Recordem que el PP va rebutjar les esmenes relacionades presentades per Compromís a les Corts Valencianes mentre el PSOE feia el mateix al Congrés dels Diputats a les esmenes que presentava CiU.

A continuació podeu trobar la moció presentada per diversos grups municipals del BLOC als ajuntaments de les comarques afectades per esta manca d’una’infraestructura bàsica per al benestar i el desenvolupament sostenible d’estes localitats. En total són unes 200.000 les persones afectades el que converteix este comarques en l’únic lloc d’Europa de similars característiques que no té connexió ferroviària.


EXIGIM EL TRAM FERROVIARI GANDIA - DÉNIA

Des de l’any 1974 en que es va desmantellar la línia Gandia - Dénia, les ciutats i els pobles de la nostra comarca han patit un aïllament de comunicacions provocat per la inexistència de transport ferroviari i un insuficient transport públic per carretera. Aquest aïllament és especialment significatiu amb la comarca de la safor i de la nostra capital, la ciutat de València.

La línia fèrria Gandia - Dénia és un element molt valuós per assegurar el futur desenvolupament de les ciutats i pobles de la nostra comarca, la dinamització de la nostra economia, i el seu lligam amb les comarques veïnes, i a més a més, per promoure el nostre turisme, l’educació, la cultura, i el patrimoni, per si mateixos i com a element estratègic de desenvolupament.

Durant els últims 20 anys han hagut continus anuncis, tant per part de representants del govern espanyol com de la Generalitat Valenciana de la imminent execució de les obres. Seria tediós enumerar-los tots, però per la seua proximitat i actualitat caldria recordar que al febrer del 2007 el govern espanyol i la Generalitat Valenciana es van comprometre a executar les obres de millora de línia Xàtiva – Alcoi i de construcció de la línia Gandia – Dénia, per considerar-les elements bàsics de comunicació de les comarques centrals del País Valencià.

El passat 14 de juliol de 2009, el president de la Generalitat Valenciana i el ministre de Foment van anunciar una sèrie d’acords en matèria de comunicacions ferroviàries, i entre d’altres, l’elaboració d’un pla de rodalies per al nostre territori, en el qual s’analitzaria el corredor de la costa.

En aquest mateix encontre es va anunciar la signatura d’un protocol de col·laboració per a la modernització de la línia Xàtiva – Alcoi, però ni els representants del ministeri, ni els de la Generalitat Valenciana van fer esment a l’altre projecte vertebrador de les comarques centrals: la línia fèrria Gandia – Dénia. I això que aquesta línia ja compta amb tots els estudis econòmics i de viabilitat favorables i el tram Gandia – Oliva compta amb l’estudi d’impacte ambiental, el projecte constructiu i el consens de les poblacions afectades.

Per tot això, el grup municipal CIBE-BLOC a l’Ajuntament de Benissa porta al ple de hui la següent

PROPOSTA D’ACORD

1.- Exigir al govern espanyol i a la Generalitat Valenciana que al pla de rodalies per a la Comunitat Valenciana que s’ha de presentar al gener del 2010 aparega la línia Gandia – Dénia com a primera prioritat.

2.- Exigir al govern espanyol i/o a la Generalitat Valenciana la dotació pressupostària per iniciar les obres del tram Gandia – Dénia.

3.- Desvincular aquest projecte de qualsevol altre que puga endarrerir la seua urgent execució.

4.- Convocar per mig de la xarxa d’alcaldes de la marina alta una manifestació i/o concentració ciutadana a Dénia com a capital de la nostra comarca abans de finalitzar aquest any per tal de reivindicar aquesta necessària infrastructura que complemente la que es farà el pròxim 28 de novembre a Oliva.

5.- Donar trasllat del present acord al Ministeri de Foment, a la Conselleria d’Infrastructures i Transports i a la Presidència de la Generalitat Valenciana.

extret del PICA'M

En fi....

La prova a sigut tot un èxit, tal com imaginava, el possar de títols a les entrades "Arriba España" i "Nazis Pancatalanistes" a fet quel bloc haja rebut un increment notable de visites, de Madrid Capital i de València Capital respectivament, usuaris que buscaven exactament ixes paraules al Google.....


dijous, 28 de gener de 2010

Els nazis pancatalanistes i el cinema.


Si, aquestos extranys sers inventats per autèntics filonazis pancastellanistes, s'han atrevit a desafiar al gran poble espanyol en una altra mostra d'imposició del seu dialecte sectari front la mil.lenària llengua espanyola.

Aquests vividors, fuma-porros i antitaurins, lluny de contentar-se en el 3% de pel.lícules doblades al català, desagraïts i insolidaris com ells sols, pretenen que als cinemes de la seua zona, la seua terra, on es parla i es viu en la seua llengua osti, les pel.lícules doblades al seu dialecte espanyol hi arriben al 50%, la meitat!! Que pretenen?! Que al cinema hi fiquen les mateixes pel.lícules en un dialecte inexistent anomenat català que les mateixes en la gran, insuperable, noble i única llengua comú Castellan...Espanyola!? Menuts nazis!

El que deuríen de fer es deixar les coses com estàn, oblidar-se del seu dialecte de bàrbars i acceptar la llengüa que'ls nobles i simpàtics espanyols van introduïr pacíficament, mai mai mai mai impossant-la!

Podríen prendre exemple de València...en València està TOT en Espanyol, com Cristo Rey mana, i si algún Valencià s'atreveix a impossar el seu maleït dialecte davant la llengua Espanyola, gens impossada, tindrà prou en que se li tilde de Catalanista o se li pegue una pallisa, ja que a diferència de la Regió Catalufa, asi es disfruta d'una Normalitat Democràtica que permet atemptar impunement les seues seus. Tot siga per la unitat d'un Estat Democràtic que a ningú MAI se li ha sigut imposat.

Encara com, els empresaris dels cinemes, almenys els lleials a la pela...a Espanya perdó, s'han alçat contra aquesta llei tancant les portes dels seus cinemes el día 1 de febrer, clara prova de que és un negoci que està en alça, ja que de tots es conegut la gran afluènça de gent que tenen últimament els cinemes. En canvi, els que estàn a favor de tal llei que iguala un dialecte impossat i una llengua cervantina, clar, també han avisat als cinemes que els falten ales per fer vaga contra ells...

Segons fonts del diari el Mundillo, junt a informació de Campsnal9 i Telefadrí, els catalans ja estàn preparant un exèrcit junt a l'armada Andorrana per invadir tota la Península Histèrica i fer que tots els cinemes tinguen el 100% de doblatge en Català que tot el món duga barretina i quel caganer siga la nova imatge nacional que sustituixca al bou.

Ramoncín ens pille confesats...



Info al:

Periódicocat
Racó Català

En desacord en la vaga de cinemes?:
Facebook

Nou atac ultra a la seu d'ERPV a València.

Foto: l'Informatiu

L'extrema dreta catalanòfoba ha tornat a atacar la seu d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) a la capital del Túria, de nou amb pintades dins de la finca i a la mateixa porta del local.

El passat cap de setmana, desconeguts van accedir a l'interior de la finca per realitzar pintades al llarg de l'escala contra els republicans: “ERC hijos de mala madre” i “ERC malnacidos”. Els ultres també han pintat tots els timbres de la finca i han dicuixat un punt de mira a la façana. Aquest atac se suma al llarg llistat d'agressions que el partit ve patint a València, totes denunciades i totes sense que s'haja obert cap investigació fins ara.

El novembre de 2007, un artefacte explosiu esclatava de bon matí al portal de la finca on es troba la seu del partit, a escassos 50 metres d'una escola. Per sort, ningú resultà ferit, malgrat que la bomba contenia abundant metralla formada per boles de ferro i claus. En aquell moment, ERPV ja comptava amb cinc denuncies a la comissaria per diferents atacs al local. El llavors diputat del partit Agustí Cerdà es va reunir amb el Ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, per manifestar-li la preocupació dels diferents col•lectius d'esquerres i nacionalistes del País Valencià davant la impunitat dels atacs ultres.

Durant els darrers anys, diputats d'ERC i d'altres formacions polítiques han alertat a Madrid del terrorisme feixista impune al País Valencià. També el Bloc Nacionalista Valencià (BNV) havia patit un mes abans un altre atemptat amb bomba, i les seus de sindicats, associacions culturals i casals de joves han sigut reiteradament atacats, tal i com ha vingut recollint l'Informe Raxen de Movimiento Contra la Intolerancia, que situa cada any al País Valencià al capdavant de les accions violentes d'extrema dreta.

Ara fa just un any, la mateixa seu d'ERPV i el Centre Social La Quimera de Mislata patien un atac amb còctels molotov. La policia encara no ha resolt cap dels atacs denunciats, una impunitat que el País Valencià encara arrossega des de la Transició.

extret de l'Informatiu

"Arriba España!!"


Signa perquè l’Ajuntament de València no construïsca un monòlit als franquistes damunt d’una fossa comuna amb milers de víctimes del franquisme

Carta a la Rita Barberà Nolla, alcaldessa de València
Pels mitjans de comunicació, sabem que l’Ajuntament que vosté presideix està realitzant obres a la fossa comuna de la Secció 7a Dreta del Cementeri de València, per instal·lar-hi un monòlit “en memòria de tots els qui donaren la seua vida per l’Espanya que creien millor”, és a dir, s’utilitzen milers de víctimes del franquisme enterrades a la fossa per fer un monument als seus assassins, criminals implicats en el colp d’estat del 18 de juliol de 1936, causants de la mort de centenars de milers de persones com a conseqüència de la guerra, la fam, els afusellaments, les tortures, les epidèmies, la presó, les malalties… delictes tipificats com a crims contra la humanitat. CATALÀ/CASTELLANO

A la Rita Barberà Nolla, alcaldessa de València

Pels mitjans de comunicació, sabem que l’Ajuntament que vosté presideix està realitzant obres a la fossa comuna de la Secció 7a Dreta del Cementeri de València, per instal·lar-hi un monòlit “en memòria de tots els qui donaren la seua vida per l’Espanya que creien millor”, és a dir, s’utilitzen milers de víctimes del franquisme enterrades a la fossa per fer un monument als seus assassins, criminals implicats en el colp d’estat del 18 de juliol de 1936, causants de la mort de centenars de milers de persones com a conseqüència de la guerra, la fam, els afusellaments, les tortures, les epidèmies, la presó, les malalties… delictes tipificats com a crims contra la humanitat.

Des del descobriment de les 6 fosses comunes del cementeri de València, que ocupen totes aquestes una superfície de 41.020 m2, el seu Ajuntament ha intentat amagar i destruir l’única fossa que hi resta, construint-ne damunt 1.030 nínxols, emportant-se les restes de les víctimes, junt amb els enderrocs i la terra, per ser utilitzats en les obres de condicionament dels voltants de la muralla del castell de Sagunt. Fins i tot, per desviar l’atenció de les desenes de milers de víctimes enterrades en aquestes fosses, l’Església catòlica va intentar córrer una cortina de fum construint la “Basílica dels Sants Màrtirs”, coneguda popularment com el “macrosantuari”, per retre homenatge permanent, segons aquesta, “ a 233 víctimes innocents de la Santa Croada”

Les lluites, mobilitzacions i demandes judicials realitzades pels familiars, el Fòrum per la memòria del País Valencià i altres entitats junt amb milers de persones, que han sigut capaces de paralitzar tant la construcció dels nínxols com el “macrosantuari”, sembla que no han sigut prou per a vosté, com tampoc ho sembla el fet que, després de més de 30 anys de “democràcia”, les víctimes del franquisme encara no hagen estat rehabilitades, ni jutjats els responsables i col·laboradors del genocidi franquista, ja que, en el súmmum de la manca de respecte, insulta vosté i el seu Ajuntament les víctimes, construint sobre les seues restes un monòlit per honorar els seus botxins, posant els uns i els altres en el mateix pla. Oblida vosté que els criminals defensors del feixisme i del totalitarisme mai no poden ser comparats amb els qui van caure defensant la llibertat, el bé comú i la legalitat constitucional.

Sobre la base d’aquestes consideracions, li demane a vosté i al seu Ajuntament la paralització immediata de les obres d’instal·lació d’aquest monòlit, i que es respecte la memòria de les víctimes i de les seues famílies.

Signa al Fòrum per la Memòria

dimecres, 27 de gener de 2010

ARA Multimèdia

am from dimare on Vimeo.

divendres, 22 de gener de 2010

Valencia Mensual 1917

"Saludo a Catalunya:
Amb lo còr valencià brollant de goig venim a tú, Catalunya , dolça germana gran; del abraç ben fecond que a tots ara ens unix surta altra vegada nòstra Patria triomfant"

Manifestació Cabanyal

Data: Diumenge 31/gener/2010

Hora: 12:00


Lloc: Carrer Reina amb Avinguda Tarongers

Golluts, el Poble Maleït dels Pirineus

Posse aquesta informació sobre un poble desaparegut ja per sempre de la Serra dels Pirineus, ho faig per difondre un poc de història que mai vé malament, i ho trobe interesant des de molts punts de vista, així que ... asi ho teniu:


*

*

Fins fa uns cent anys, a la vall de Ribes hi va viure una comunitat de nans marginada i víctima de la misèria i els prejudicis socials. Qui eren aquesta gent?

Per què no han deixat gairebé cap rastre de la seva existència?

*

La vall de Ribes és llarga i pigallada, amb poblacions petites i ben endreçades. La seva entranyable fesomia evoca un fastuós imaginari d'èpica llegendària. La història oficial, però, de vegades, obvia algunes realitats que no remeten ni als herois ni tampoc a les grans gestes, sinó a una terbolesa, a uns enfonys vivencials dels quals, sovint, la població no se'n sent orgullosa i que tampoc no li agrada recordar.

En la prensa de finals del segle XIX, en parlar per primer cop de la qüestió, es qualifica el fet de descobriment antropològic i se'n fa una exhaustiva descripció.


( Es va començar a parlar sobre els nans de Ribes de Freser a partir d'un escrit publicat en el diari madrileny El Globo l'any 1886. L'article el firmava Miguel Morayta ( Madrid, 1834 - 1917 ), advocat, periodista i catedràtic d'història de la Universitat Central de Madrid. Aquest article va ser pràcticament reproduït a La Vanguàrdia i a partir de llavors es va desencadenar una polèmica que es va escampar tant per la vall de Ribes com per fora de la comarca. )

S'hi especifica:

"Mesuren màxim un metre i quinze centímetres d'alçada, tenen el metacarp excessivament desenvolupat, són força amples de maluc, i això comporta que semblin més robustos del que són en realitat. Els trets facials són tan típics que, quan se n'ha vist un, se'ls ha vist tots. Si no fos per la roba que porten no es distingiria un home d'una dona. Tots tenen els cabells rossos, descurats, i la cara rodona. Els seus pòmuls prominents i les mandíbules molt desenvolupades els donen l'aparença quadrada ( sic ). El nas és xato, la boca gran i els llavis carnosos, morruts. No tenen els ulls horitzontals; els lacrimals estan més avall que la cua dels ulls, la qual cosa els fa semblants als xinesos, o, encara més, als tàrtars. Tots els homes són mecs."

( Article a La Vanguàrdia del 21 d'agost de 1886. )

Qui són, en realitat, els nans de Ribes?

És una comunitat que degut a la misèria, l'endogàmia, la marginació, les males condicions alimentàries i dietètiques ( aigües poc iodades ), la compon gent de poca alçada i que, a més, sofreix la malaltia del goll endèmic o mixedema, disfunció de la tiroides, i per això són anomenats golluts.

L'antropòloga mèdica Nuri Ros explica:

"Quan aquest procés afecta molts habitants d'una mateixa comarca l'anomenem goll endèmic. Estem parlant d'un procés en el qual la glàndula tiroides augmenta per l'estimulació que rep per part de la hipòfisi, en un intent de compensar el dèficit de producció hormonal."

Aquesta malaltia no apareix de cop, sinó que és la conseqüència d'anys de descurança alimentària i sanitària:

"És la confirmació que els nans de Ribes no pertanyen a cap raça especial. Pel que fa a això, més endavant, la ciència acabarà demostrant que el concepte de raça no existeix en el gènere humà."

Eudald Carbonell, arqueòleg i fill de Ribes de Freser, després de comentar que en la seva família també s'hi havien donat casos de golls, remarca:

"S'hauria d'explicar a la població que aquest grup d'humans eren patològics com a conseqüència d'una sèrie de factors, com per exemple, el creuament genètic entre ells, la falta d'higiene, la manca de proteïnes en la seva dieta diària i la ingesta d'aigua poc mineralitzada. Científicament parlant, formen part de la variabilitat específica de la espècie."

Des d'un punt de vista clínic se'ls considera fatus o dements, cretins o semicretins.

Un centenar d'individus.

Es diu que, a finals del segle XIX, hi ha un centenar d'individus que viuen al barri Vila d'Amunt, a Ribes, a prop del castell de Sant Pere, i que van a abastir-se l'aigua a la font de la Margarideta. També s'afirma que, aleshores, n'hi ha d'instal·lats en altres poblacions de la vall, com a Pardines i, també, que n'hi ha que viuen al bosc ( possiblement es traslladaren fins a Ribes golluts d'altres llocs, com el Montseny ).

Es desconeix on els enterren. Eudald Carbonell, tot i que no n'ha sentit a parlar mai, no descarta que se'ls hagi enterrat en llocs concrets, i diu:

"És possible que hi hagi cementiris amb aquests humans."

El periodista Sebastià d'Arbó especifica:

"Els cristians enterraven els que no eren batejats a fora de la terra sagrada dels cementiris, sovint al darrere de les tàpies."

Pel que fa a la seva vida quotidiana, no en queden gaires referències. Alguns d'ells fan de mossos i es cuiden dels porcs i d'altre bestiar, sovint a més de 2000 metres d'altura, sense habitatge i vestint una capa amb caputxa per tot abric. S'alimenten bàsicament de patates i pa negre, sal i sagí, i desconeixen per complet l'existència del vi i de l'oli.

Segons el setmanari de Ripoll El Taga, n'hi ha que són abandonats, venuts o llogats per treballar als circs ambulants o per ser exhibits a les fires.

Aquesta és una manera d'aconseguir ingressos econòmics que reverteixen a les famílies dels que es queden a Ribes.

D'Arbó es va interessar pels golluts per primera vegada als anys seixanta:

"A Pardines hi vivia tota una família de nans en una casa que encara ara es coneix com la casa dels golluts. En aquella època la zona era molt feréstega i és cert que hi havia grups de nans que vivien al bosc, en coves, ben amagats. Acostumaven a baixar a Ribes per anar a demanar menjar."

D'Arbó hi afegeix: "Quan vaig tornar a la vall als anys vuitanta, ningú no en volia parlar, només vaig aconseguir que el mestre, i després d'insistir molt, m'en donés informació. L'últim el van matar quan tornava de Ribes a Pardines, ningú no va saber qui ho havia fet, i només duia una saca per vestir. També en vaig conèixer un altre que em sembla que provenia del Montseny, no parlava i vivia amb les monges d'un asil d'Arenys de Mar. Se'ls escapava i tenien feina per saber on s'havia ficat." ( En Quico de les Vernedes ).

Menyspreu.

Per altra banda, quan esclata la polèmica, a finals del segle XIX, també es popularitza la idea que són una comunitat menyspreada pels seus veïns, una població dins d'una altra, que

"saben com es diuen, però amb prou feines recorden els noms dels seus pares o el de la població on viuen. No coneixen els números. Són dòcils, embrutits i interessats ja que, encara que molts tinguin mitjans per viure, demanen almoina d'una manera mecànica."

( La Vanguàrdia, 21.08.1886.)

Aquesta visió no agrada ni a la intelectualitat de l'época, ni tampoc a l'administració de la vall, perquè projecta enfora de la comarca una imatge pejorativa del territori.

Miguel Morayta en parla perquè els ha vist, ja que acostuma a passar les vacances als banys Perramón de Ribes. En la segona meitat del segle XIX la zona de Ribes és un lloc en el qual s'implanten amb força les colònies tèxtils, creant-se una important industrialització, i també s'hi comença a incrementar un turisme de gent adinerada. Aleshores s'està fent habitual, entre la burgesia, prendre les aigües medicinals dels balnearis, i els hotels, les fondes i també les cases particulars de la zona, s'emplenen de turistes. Tot i aquestes expectatives econòmiques, en la societat del Ripollès hi ha moltes mancances i la precària situació en què es troben i viuen els nans és considerada normal.

El catedràtic Miguel Morayta és republicà, maçó i, també, un anticlerical beligerant - l'excomuniquen per posar en dubte el diluvi universal - i, gràcies a la seva "descoberta", aconsegueix que s'enceti una polèmica entre els partidaris de l'evolució ( darvinistes ) i els conservadors (creacionistes ).

Els golluts a Europa.


Tant a Itàlia com a França, i també en altres països europeus, es donen casos de nanisme i de golluts, i en aquests llocs les autoritats sanitàries elaboren plans de prevenció higiènics per tal d'erradicar la malaltia.

A l'Estat espanyol, però, aquesta malaltia queda sumida en l'obscurantisme i el rebuig social, no es fa cap política mèdica ni tampoc hi ha ningú que s'interessi pels nans. Habitualment només tenen alguna presència quan són exhibits en fires o citats enmig de polèmiques estèrils que els acaben assenyalant com un problema sociològic i antropològic.

Per altra banda, les autoritats els agrupen en llocs considerats remots i tancats. A principis del segle XX molts d'ells són traslladats des de la zona del Montseny fins a la Vall de Ribes. El fet d'ocultar la realitat afavoreix que hi hagi gent que els consideri els descendents degenerats de la raça tàrtara que havia estat la primera a poblar els Pirineus.

La raça tàrtara.

Morayta afirma que els nans de Ribes són descendents de la raça tàrtara. Aquesta hipòtesi és la que encén la polèmica. Fonamenta la tesi basant-se en els estudis d' Adolf Retzius, anatomista suec, que defensa, mitjançant la tècnica de la comparació de cranis ( 1832 ), que les primeres ètnies que han poblat Europa són d'origen mongòlic o tartàric. Nuri Ros puntualitza:

"Els estudis antropomèdics com els de Retzius són importants perquè obren el camí, a principis de XIX, a l'antropologia. L'antropologia d'aquesta época és física, no és cultural, i l'interès se centra en el concepte de raça. Des de l'occident colonialista hi ha un creixent interès per estudiar els altres, els salvatges, els que no són occidentals. De vegades, però, els altres que són objecte d'estudi no es troben a l'Àfrica o a la Polinèsia, sinó al mateix occident i a dins de les societats més avançades de l'època."

Conflicte moral.

El descobriment crea un conflicte moral ja que, per un costat, el fet de donar publicitat a l'existència de la comunitat de nans, de golluts, incomoda els habitants de Ribes i d'altres poblacions del Ripollès i, per l'altre, situa l'església en la tessitura de donar una explicació a una realitat que xoca directament amb la seva fe, la creença creacionista.

Carbonell afirma:

"Era una postura creacionista, la conseqüència d'un c'astig diví. Una bestiesa!"

És una època en la qual es desenvolupen ciències com l'antropologia, l'arqueologia i la geologia. Per a l'Esglèsia, aquestes ciències aleshores representen una amenaça al seu poder perquè fan trontollar els seus postulats i dogmes immutables; per això, el papa Pius IX les condemna en la seva encíclica Syllabus Erronum ( condemna dels principals errors de l'época ). La polèmica arriba fins al Congrés Catòlic Científic celebrat a Brussel·les ( 1894 ) en el qual, quan s'explica l'aparició de l'home perfecte, es qualifica els nans de Ribes d' aberració.

A El Taga es rebat la tesi de Morayta argumentant que al territori no hi ha elements arquitectònics singulars que remetin als tàrtars, així com que tampoc no s'hi pot trobar manifestacions sobre cap tipus de costums asiàtics. Aleshores hi ha un enfrontament entre Ribes i Ripoll, i en la premsa els escriptors d'un lloc o de l'altre prenen posicions a favorbo en contra de la tesi de Morayta. Al final, a El Taga, dirigit per Joaquim Nolla, s'acaba publicant el punt de vista higienista, la qual cosa significa que, més enllà de la polèmica, el que és necessari és que la societat sigui conscient de la situació dels nans i que això ha de comportar que les autoritats prenguin decisions de tipus mèdic, profilàctiques i educatives per erradicar el problema.

En referència a això, Nuri Ros aclareix:

"Possiblement la malaltia del goll endèmic va esdevenir un estigma. Aquest és un fenòmen corrent respecte d'algunes malalties, que moltes vegades esdevenen estigmatitzadores, fins i tot avui en dia. El procés d'estigmatització comporta que els malalts pateixin doblement la malaltia i que la gent sana es refermi en el seu rebuig."

A mesura que el segle XX avança la societat del Ripollès disposa de més serveis, augmenta la qualitat de vida i, sobretot, l'atenció mèdica i, a poc a poc, la suposada raça de descendents dels tàrtars es dissol entre la boira del temps. Llavors, d'aquest grup de gent - no deixen res testimonial, sinó la seva endèmica feblesa -, com si mai no hagués existit, només en queden les guspires d'uns records que cada vegada s'afebleixen amb més intensitat.

Éssers maleïts dels Pirineus.

El 1886 s'explica que

"viuen en general abandonats, tenen cura del bestiar especialment porcí i dormen en corrals amb farratge per llit i per abric; mascles i femelles fent en alguns llocs vida comuna, cometran sens dubte inconscientment i amb el major desfici tota mena de bestialitats i actes sensuals. (...) Els menys idiotes se'ls dedica a pastors i mainaders. (...) Beuen aigua de la font de la Margarideta, viuen en males bordes, no observen cap prescripció d'higiene, la seva instrucció és gairebé nul·la i estan mancats per complet de cap altra educació que la del Parenostre, trobant-se dominats per dos vicis: l'egoisme i la luxúria."

( Ramon Ferrerons Ruiz, Annals del Centre d'Estudis del Ripollès, 1993 - 1994 )

Durant aquesta època, l'aigua de la font de la Margarideta és vista amb recel pels habitants de Ribes i la gent té por que la seva ingesta els pugui causar malalties.

.


Font de la Margarideta, a Ribes de Freser, on els golluts s'hi abeuraven.

( La foto è di Mauro Panzera )


trobareu altres fotos a l'article de edicolaweb.net: I NANI "GOLLUTS" DEI PIRENEI


.

A Catalunya, els nans formen part del costumari, de la riquesa dels contes tradicionals i de la meravellosa creença que la gent del bosc construeixen comunitats apartades de la resta de la gent, que són una societat autònoma de recol·lectors, bosquerols, carboners o llenyataires, que acostuma a viure utòpicament al marge de la llei; no tenen sentit de la propietat i, fins i tot, sovint, se'ls atribueix una parla pròpia.

Com altres comunitats minoritàries, els nans de Ribes, històricament han estat menystinguts per culpa d'una prevenció atàvica, una força atiada per la superstició i, sobretot, per la por de l'Esglèsia a tot allò que desconeix ( se'ls qualifica d'estranys, fenòmens o aberracions ) i que tan aviat es ridiculitza com fa basarda, perquè el món ignot es presenta a la gent com una amenaça maligna.

Els nans de Ribes, com altres nuclis humans aïllats enmig del progrés de la societat, han sigut qualificats de pobles maleïts per escriptors i investigadors perquè, malgrat que el pas del temps aclareix les raons científiques i socials sobre la seva existència, sempre desfermen la imaginació. Tot allò que s'escapa del món convencional, sigui l'época que sigui, crea una aura de misteri.

En la història del desconeixement hi trobem abonades les teories més inversemblants sobre la humanitat i que, sovint, són la matèria primera que alimenta les pors i les llegendes en l'imaginari popular. Potser algú hauria de fer un gest, un reconeixement cap a uns veïns i uns ciutadans la memòria històrica dels quals s'ha oblidat.

Publicat a Presència, 03.04.2009.

extret del Turó de l'home.

dijous, 21 de gener de 2010

La Xufa de València es reinventa

Investigadors del Grup CUINA de la Universitat Politècnica de València han desenrotllat noves textures i aplicacions de la Xufa de València per a l'alta l'Alta Cuina. En els seus treballs, han col·laborat amb el cap de cuina del restaurant La Sucursal, Jorge Bretó, i la Denominació d'Origen Xufa de València.

Des dels seus laboratoris de la Ciutat Politècnica de la Innovació, els investigadors del Grup CUINA han obtingut xufes ablanides i suflades, és a dir, amb una aparença i textura semblant a la de l'arròs unflat o els cereals torrats.

Estes textures permeten disfrutar d'este típic producte valencià com un aperitiu confitat mediterrani i saludable. Segons apunta Purificación García Segòvia, investigadora del Grup CUINA, en algunes ocasions s'han presentat xufes confitades com a guarnició o complement d'algun plat, però la seua textura en boca era semblant a una xufa hidratada. "nosaltres sotmetem les xufes a un ablaniment químic, un llavat i un procés de maceració en una salmorra típica de confitat. D'esta manera, s'obté un producte que, per les seues característiques de textura i sabor, pot consumir-se com un aperitiu ‘saludable", apunta Purificación García.

Així mateix, els investigadors de la Universitat Politècnica de València han desenrotllat també un gel fluid d'orxata. En este cas, gràcies a la utilització d'agents de textura, es pot obtindre un producte amb una textura semblant a la pasta de dents o al gel d'afaitar. L'avantatge d'este tipus de gels fluids és que la seua viscositat impedix que dos solucions es mesclen, permetent la creació de jocs de color i inclús temperatura en el mateix plat.

"Jere espic inglis tu"


A la xarxa social anomenada "tuenti", he vist un esdeveniment on tradueixen els noms dels pobles valencians al Anglés per motius de internacionalitat. Com si fóra poc que els canvien al Castellà... :D
Està en clau d'humor, i encara que a mi no em fà gràcia, potser a algú altre si, asi vos ho dixe tal qual està al esdeveniment.


"Advertència: No és precís llegir el text,lo que mola es la llista del final, però si estas avorrit, perque no llegir-lo...XD

Segurament sabreu que ultimament molts pobles estan desapareixent, i és una vertadera llàstima, perque si desapareixen els pobles desapareix tot un mòn. S'extinguirien els vespinets, les batalletes de la guerra civil i de la postguerra,les converses sobre la taronja,les cabres i les gallines,els jerseis de ganxillo,els purets de uelo....i un grapat de coses mes, que es una llastima perdre-les, perque qui no te cap familiar o amic a un poble? Allí tot es molt millor, es respira aire pur i cassalla prop dels bars, no hi ha cotxes, sols burros solts que s'han escapat del corral, no hi ha atracadors, sino ueletes sentades a la porta del carrer fent ganxillo o encomananse a la mare de Deu.....
Axí, que desde açí (i desde la clase de ciències de la terra i el teatre el raval, lo que fa l'avorriment) llançem una sugerència per a que aço no pase: internacionalitzar els pobles.I vostes diran, com? Doncs, molt fàcil: que hi ha mes internacional que res en aquest mon,apart dels mcdonald's i Deu? Doncs l'anglés,senyores. Axí que proposem que els pobles traduïxquen el seu nom a l'anglés a fi de que molta mes gent els conega i puga visitar-los per a que no desapareguen. Tan simple com ficar a l'entrà del poble,a l'ajuntament, l'esglèsia de l'any de la picor i el bar del poble, un cartelet que fique: el nom del poble traduit i "açí parlem english".
Axí que ja sabeu,traduïu els noms dels vostres pobles i convideu gent, per a que el mon rural no desaparega....i si al final no surt efecte, pos ja mos farem un adosaet alla on cristo va pedre el gorro, en mitat d'un bancal...SALUT!!

Açí aportem alguns noms:

1- Llocnou= Newplace
2- Paiporta= Bread and door
3- Silla= Chair
4- Benidorm= Came and sleep
5- Rotova= Breakgo
6- Cullera= Spoon
7- Alcoi= To the neck
8- Massanasa= Too much nose
9- Barx= Tabern X
10- Vilanova= Newvillage
11- Quatretonda= Four gloriet
12- Catarroja= Taste red
13- Tavernes de la Valldigna= Taberns of the dignity valley
14- Quart de Poblet= Fourth of the little town
15- Castellonet de la conquesta= Little castle of the conquest
16- Morella= Die she
17- Elx= He X
18- Oliva= Olive
19- Pinet= Little tree
20- Miramar= See sea
21- Guardamar del Segura= Keep sea of the security
22- Benipeixcar= Came and fishing
23- Sueca= Swedish
24- Albal= To the OK
25- Potries= Tinchoose
26- Almoines= Alms
27- Valencia= OK gum
28- Albaida= Dawn go
29- Vila-real= Royal village
30- Ador = To of gold
31- La pobla del Duc= The town of the duke
32- Xàtiva= Chat and go
33- Villena= Wine full
34- Cofrents= Chest entities
35- Piles= Batteries
36- Riola= River hello
37- Simat de la Valldigna= Mount T of the dignity valley
38- La Pobla Llarga= The long town
39- La Pobla de Vallbona= The town of good valley
40- Benicull= Came and harvest
41- Romaní= Roman went
42- Bocairent= Mouth and yeast
43- La font d'en Carrós= The fountain of in barrows
45- Palmera= Palm
46- Corbera= Raven was
47- Altura= Height
48- Canals= Channels
49- Aielo de Malferit= To ice of bad injured
50- Montserrat= Mount sawed
51- La Vila Joiosa= The village bejeweled
52- Navaixes= Razors
53- Muro d'Alcoi= Wall of to the neck
54- El Palomar= The dovecote
55- Banyeres de Mariola= Bathtubs of sea and hello
56- Torrent= Tower yeast
57- Ibi= And wine
58- Pego= I hit
59- El Perello= The peter me
60- Beneixama= Come and drink
61- El Camp de Mirra= The field of myrrh
62- Castell de Cabres= Castle of goats
63- Gàtova= Cat go
64- Rocafort= Stone strong
65- Tavernes Blanques= Taberns white
66- Orba= Gold go
67- Ondara= Wave now
68- Castellfort= Castle strong
69- Cinctorres= Five towers
70- Sedaví= Silk wine
71- Picanya= Pine cane
72- Vilamarxant= Running village
73- Teulada= Roof
74- Moraira= Blackberry rage
75- Mutxamel= Much honey (A lot of honey)
76- Castell de castells= Castle of castles
77- Agost= August
78- Favara= Bean now
79- Torres Torres= Towers towers
80- Parcent= Couple hundred
81- Sollana= Sound wool
82- Vilafranca= Sincere village
83- Estivella= East and old woman
84- La Font de la Figuera= The fountain of the fig tree
85- ALGEMESÍ= To the "xe" plus(more) yes
86- Dos Aigües= Two waters
87- Benilloba= Came and wolf
88- Massamagrell= A lot of lean he
89- Quartell= Fourth he
90- Bonrepòs i Mirambell= Good rest and look me beautiful(old man)
91- Castellnovo= New castle
92- Els Poblets= The little towns
93- Moncada= World each
94- Meliana= Honey and went
95- Moixent= Soft i'm leaving
96- Alfafar= To the do beacon
97- Alqueria del Niño Perdido= To the I wanted of the lost boy
98- Alacant= To the song
99- Elda= He gives
100- Almiserà= To the me will be
101- Alboraia= To the good line
102- Les Coves de Vinromà= The grooves of twenty romans
103- Monover= Monkey see
104- La Llosa= The slab
105- Almàssera= To the more will be
106- Torreblanca= White tower
107- Alberic= To the good rich
108- Benifaio= Come and failure
109- Bufali= Blow it
110- Vistabella= Beautiful sight
111- Beneixida= Come exit
112- El Pinós= The pine bear
113- Ayora= There is time
114- La Llosa de Ranes= The slab of frogs
115- Montaverner= World barkeeper
116- Dénia= From there is
117- Sant Joan de l'Ènova= Saint john of "ey, it doesn't work"
118- Genovés= Gene or you see
119- Castelló de la Ribera= Castle I of the riverside
120- Castelló de la Plana= Castle I of the flat
121- Castelló de Rugat= Castle I of the wrinkled
122- Montesa= Mount healthy
123- Orpesa= Gold weight
124- Riba-roja= Red shore
125- Marenys de Barraquetes= The marsh of huts
126- Catadau= Taste dice
127- Benimarull= Come and sea eye
128- Sant Joan de Moró = Saint John of arab
129- Rossell= Blond hair he

Poc a poc nirem ficant mes pobles i tal...(Gandia no se ens ocurrix res XDD) Tambe podeu colaborar aportant els vostres pobles o els que se vos ocurrixquen. l'avorriment es una enfermetat molt extenguda...XDD"

Refranyer Valencià Vol. III


-Abans d'ensenyar, aprén.

-Barber que no siga parlador no n'hi ha en tot lo món.

-Cada ratpenat busca el seu forat.

-Dona jove i home vell, ni gat ni cascavell.

-Entre sogra i nora no hi ha hora bona.

-
Fam rabiosa no respecta cap cosa.

-
Guanyar sense guardar, poc és d'estimar.

-Home ric, mal enemic.

-Jutge que de la veritat és amic, eixe vull com a testic.

-Les persones són com el vent, que canvien a cada moment.

-Llibre tancat, no fa lletrat.

-Més sap el vell per experiència que el jove amb la seua ciència.

-Ni per agost caminar, ni pel desembre navegar.

-On un altre clave el pic, no claves tu el morro.

-Podrida una pera, podrida la panera.

-Qui molt vulga viure, de tot s'ha de riure.

-Refredat mal curat, enterro preparat.

-Si el que calla atorga, sap que es traga la porga.

-Tan prima té la pell el jovenet com el vell.

-Un bon dinar fa un bon esperar.

-Vols córrer, i no saps anar anant.

-Xarrar més que un cabàs de granotes.

Sant Gatxo


Sant Gatxo és un grup de power-pop indie-rock creat a la Vila Joiosa en 1993. El seu últim disc, Si tanque els ulls, va obtindre un reconeixement unànim de crítica i públic que li valgué el Premi Ovidi 2007 al millor disc de pop/rock en valencià.

És un grup ben consolidat al Pais Valencià, amb mes de 200 actuacions per tot el nostre territori i un potent directe en el que es barreja el rock més fresc i actual amb notes de punk i ska. SANT GATXO és un dels pocs grups valencians que ha aconseguit fer-se un lloc a multitud de concerts fets al Principat, i que té la sort de actuar a les illes amb assiduïtat. Entre els festivals més importants cal destacar: REBROT, ARBÚCIES, SENGLAR ROCK, MONIÀTIC FESTIVAL, ALMADRAVA ROCK, XOCOROCK……entre altres, compartint cartell amb grups com Boikot, Sex Museum, El Último ke cierre, Eskorzo, Hechos contra el decoro, Banda Hachís, Dusminguet, Skalariak, Macaco, Brams, Els Pets, Sopa de Cabra, Lax’n’Busto, Obrint Pas, Porretas, Habeas Corpus, Banda Bassotti...entre altres). SANT GATXO ha estat guanyador de diversos premis a concursos i ràdios obtenint sempre bones crítiques en tots els mitjans.

El nom del grup prové de la paraula sangatxo, pròpia de la comarca de la Marina per a anomenar la part negra de la carn del peix blau com la melva, la tonyina o el bonítol.

Els seus discs són Sant Gatxo (1998), Quan ja és tard (2002) i Si tanque els ulls (2006)





dimarts, 19 de gener de 2010

Per què odie al PP...


Fà prou de temps veia al PP com un partit polític en que discrepava en totes les seues idees i la seua forma d'actuar, així i tot el tolerava i era capaç de discutir de forma civilitzada sense perdre la paciència, però al passar el temps eixa "discrepància" s'ha anat convertint en un odi cap a les seues segles i tot el que representa, junt a altres homòlegs com Berlsuconi, Sarkozy, Bush, els quals em costa respectar, i qualsevol discusió en gent del PP és torna una batalla per la seua incapacitat de veure la realitat i en la prepotència en que actuen. Si, en ells se m'ha acabat la paciència...

Però com diuen de l'amor, l'odi és algo que s'ha de intentar racionalitzar. Admitint-se la contradicció, és l'única forma de que es convertixca en un sentiment intel.ligent. Siguent Valencià i patint en la pròpia pell les seues barbaritats, veig necesari intentar plasmar el perquè no soporte escoltar parlar d'ells, perquè se m'encén la sang quan els veig a la televisió i el mal de cap que m'entra quan em pare a pensar en que han conseguit la majoría parlamentaria a la nostra terra, algo que encara sóc incapaç d'explicar-me...aaai ixos fraus electorals...

Primerament, els odie perquè són la continuació del Franquisme, que la seua ideología siga la mateixa no és d'extranyar quan els seus dirigents són descendents directes d'aquella gentola, -Aznar, E.Aguirre, Acebes....- que va fer posible el franquisme des de posicions ministerials i altres sinectures menys sutils. Com no, he de nomenar al pare ilustríssim de tot açò, Fragasaure, al més pur estil dels capítols de "Les històries de la Cripta", aquest fenòmen inexplicable embalsamat en vida seguix actiu per a glòria dels espanyolistes més casposos i els pobres gallecs. Però més inclús quels personatges, i les proves fotogràfiques dels seus seguidors, estàn les seues "obres" que faríen que "Franquito" es correguera de gust: el nacionalcatolicisme, la xenofòbia, la homofòbia, el nacionalisme espanyol més excloent, els interesos empresarials especulatius que fan desapareixer zones úniques, l'obsesió compulsiva per privatitzar-ho i capitalitzar-ho absolutament tot, la seua hipocresía i destrellat, tacat de pràctiques tan despreciables com l'anticatalanisme o recorrer al Valencià tan sols per guanyar vots mentre per darrere -i no tant darrere- el destrueixen.



Però potser, part d'aquest odi, ha estat fomentat per la seua arma de distracció masiva, les morts que van provocar en la seua escapadeta de "las Azores", la manipulació mediàtica del tema del 11-M en que en ixe precís instant TOT el partit deuría haver desaparegut, deixar d'existir!!!
En aquella època vaig sentir tal desesperació per lo humillant que era quels de la Pepería eixiren a tots els llocs fent servir tertúlies, debats i més programes de desinformació amb periodistes afins al partit o intimidats per aquestos com si foren els herois, que fóra tant sumament lògic i evident que mentíen i que hi haguera tanta gent estúpida capaç de tragar-se això, que la sola veu d'Aznar fent declaracions em fea encendre en flames!!

No sé com collons són capaços d'estar a l'oposició sense quels caiga la cara de vergonya, en conter de servir d'oposició constructiva tan sols són capaços d'arribar on el cervellet els permet, queixar-se i queixar-se com si no s'enrecordaren que fà pocs anys no es parlava d'altra cosa que de la Vaga General, el segrest de Georgia, el desastre del Prestige, la Guerra d'Irak, la bombolla immobiliaria, la tramitació de lleis com la LOCE, el colp d'Estat institucional en l'Asamblea de Madrid, el caciquisme de Fabra, tantíssima corrupció, corrupció i corrupció i per suposat, l'horrible atemptat islamista del 11-M, junt a la deguda manipulació de mitjans per a quels culpables foren els etarres. Uns pocs exemples del seu bon fer...



A mi personalment, m'ha quedat clar, que ja no fà falta entrar a colp de pistola com Tejero, per fer un colp d'estat. En hi ha prou en controlar els mitjans de comunicació, clara prova d'ella és el Campsnal 9, cuinant així l'única veritat quels interesa quels ciutadans coneguen i això és una altre clar punt sobre el PP, la seua capacitat per deixar la democràcia en res.

Són els responsables de que en la nostra terra tinguem el pitjor i més insostenible desenvolupament urbanístic de tota europa, que les nostres costes siguen paisatges destruits pel cement i l'especulació, de quel turisme estiga encaminat a zones de luxe amb imposibles camps de golf, sense promocionar res cultural, que cada vegada hi han més cotxes, més contaminació i menys mitjans de transport públics, que en conter de rehabilitar zones històriques com per exemple el Cabanyal, deixen que es degrade amb l'única finalitat d'especular, de que no sàpiguen el significat de la paraula progrés!



Estos personatges són incapaços de diferenciar entre obligació i llibertat d'elecció, i el clar exemple el tinguem en la seua paranòia de la Llei d'avort, mentre que en les altes esferes de la doble P es queixen que inmigrants puguen tindre dret a servicis sanitaris mínims!! Segons ells no ho mereixen, són la causa de tot mal i després són els primers quels enganyen per a que vagen a mitings, per a quels voten o contractar-los a treballs que rosen l'esclavatge.



Açò és un començar i no parar, i EH!...mentre estiguen asi, les que vindràn... però de moment, continuarà, perquè m'he encés!


"Camps aún se vale del anticatalanismo"

Esta entrada està en castellà perquè m'interesa també que si algún "blavero" ho llig, ho puga entendre...

Francesc Viadel. Autor de 'No mos fareu catalans'. El ensayo repasa como el 'blaverismo' ha sido la divisa de la derecha valenciana

En la reedición ampliada a cargo de Publicacions de la Universitat de València, el periodista valenciano retrata un movimiento que tomó el nombre de la incorporación de la franja azul de la bandera municipal de Valencia a la senyera y que niega el vínculo cultural y lingüístico con Catalunya contra sentencias judiciales y criterios científicos.

¿Qué es el blaverismo?

Nace en la Transición, como instrumento de la derecha y reacción contra el valencianismo democrático y la izquierda. Es xenófobo, antiintelectual, nacionalista español y, en su inicio, vinculado a la cosmovisión franquista. En la Transición prendió rápido por incultura y desconocimiento de la lengua catalana común.

¿Tuvieron que ver las renuncias de la izquierda con la senyera, el nombre País Valenciano o la defensa de la unidad de la lengua?

El PSOE veía en el valencianismo un problema para conseguir el poder en el País Valenciano y el socialismo local se acobardó. Nadie esperaba algo tan tremendo. La propuesta lingüística progresista de avanzar desde una visión no regionalista choca con la apelación emotiva y de frase corta conservadora. Los blaveros apelan en castellano a salvar el valenciano. Demonizaron lo natural: la relación entre Catalunya y el País Valenciano.

Pasa la Transición, se consolida la democracia y el blaverismo. ¿El actual Estatut, que habla de "idioma valenciano", es el punto de llegada?

En los 70 se cerró mal y ahora se pagan las consecuencias. Había la idea de que el tiempo, la educación y la estabilidad, haría madurar todo y que la negación de la unidad de la lengua moriría por inanición. Pero la derecha cayó en lo rentable del anticatalanismo.


La opinión de los filólogos es abrumadora en el sentido que catalán y valenciano son dos nombres para la misma lengua. Pero el blaverismo también buscó carcasa intelectual. ¿Quién era Bernard Weiss?

La diferencia intelectual entre un movimiento y otro es abismal. Necesitaban intelectuales y los inventaban. Weiss nunca existió. Decían que era un profesor de la Universidad de Munich. Sus tesis y textos aparecían en la prensa, se le esperaba en congresos Un despropósito igual que la colección de monedas mozárabes en valenciano. Una de las cosas que causa más tristeza es el eco a la manipulación sin fundamento.

Dos personajes fueron clave, el ex líder de Unió Valenciana González Lizondo y la exdirectora de Las Provincias María Consuelo Reyna. ¿Ahora lo lidera Francisco Camps.

El anticatalanismo vale a Camps para ganar votos y para ello hace falta enemigo externo. Si el PSOE se opone a la Fórmula 1, el PP lo resume a que apoya la Fórmula 1 en Catalunya. Lo mismo pasa con el trasvase del Ebro. Como hicieron los nazis, crean una distancia exagerada entre el valenciano bueno y el malo. A finales de noviembre se convocó una manifestación vía Facebook contra la corrupción. Fue un éxito ¡y el PP apeló al catalanismo!

Hubo violencia contra intelectuales como Joan Fuster o Manuel Sanchis Guarner en la Transición y ahora contra partidos. ¿Hay impunidad?

La crispación impide debates serenos. ¿Qué habría pasado si en la Transición el País Valenciano hubiera seguido la vía catalana? Se impidió y a los poderes del Estado les fue bien que nos sumásemos a Catalunya y Euskadi cuestionando la visión uniforme de España. Los atentados aún duran y las detenciones son anecdóticas. La sociedad valenciana es pasiva.

En su libro se fija en la Iglesia. ¿Qué papel tuvo?

Fue muy castellanizada. Llegó al franquismo con un clero culturalmente pobre y en los 70 tienen la sensación que valencianismo es marxismo. Cuando se consiguen misas en valenciano los blaveros entran en templos de Valencia para boicotearlas. Los aperturistas se replegaron.

¿Hasta qué punto el blaverismo tiene que ver con el retroceso del uso social del valenciano?

Mucho. Su objetivo era frenarlo y lo ha hecho. Ha producido mucho cansancio con el tema y hecho que la lengua no sea vehículo de cultura y cohesión sino un problema. Hay un deterioro del clima democrático y el PP agita siempre el anticatalanismo. Fomenta relaciones económicas pero machaca las culturales. Se ve Al Jazeera mientras se persigue a TV3.

Trobat a Público.es

diumenge, 17 de gener de 2010

Manifest en defensa da Lingua Galega

Galiza non se vendeGOBERNE QUEN GOBERNE, A LINGUA NON SE VENDE

Dende Galiza Non Se Vende queremos manifestar a nosa total oposición ao decreto do galego no ensino do PP, pois constitúe un atentado á lingua galega e, polo tanto, un atentado á cultura e á identidade de Galicia.

Non podemos admitir un decreto que pretende lexitimar o abandono da lingua polos poderes públicos e interromper a súa transmisión interxeracional. Non podemos consentir que se menoscabe o dereito dos galegofalantes a usar, conservar e transmitir a lingua propia como legado, e que se impida a normalización do seu uso polo resto da poboación. Non podemos tolerar que a miseria intelectual, a inconsciencia e a insensibilidade dos que se avergoñan de seren galegos sirvan como xustificación espuria dunha pretendida liberdade para destruir unha lingua que é o noso máis prezado patrimonio cultural e un valioso patrimonio da humanidade.

O decreto que nos ocupa, igual que outras disposicións legais, que non lexítimas, revela o absoluto descoñecemento da realidade do noso país, e o desprezo da nosa cultura, por parte de quen nos goberna.

A incesante presión socio-político-económica sobre a nosa terra ao longo da historia colocou a nosa lingua nunha posición de desvantaxe que pode provocar a súa desaparición, e que é preciso neutralizar con medidas de protección eficaces. Pero ningún dos gobernos que sufrimos tivo nunca unha intención clara de facer do galego a lingua vehicular do ensino, único camiño viable para a súa normalización. Non recoñecer este feito, e adoptar unha postura contraria, converte ao goberno da Xunta en promotor da desaparición da lingua galega.

Os membros dos máis de sesenta colectivos que formamos GNSV somos conscientes da nosa identidade. Sabemos que o noso medio natural é único e valioso, nin máis nin menos que calquera outro do planeta, pero é o noso, non porque o posuamos, senón porque a él pertencemos. Tamén sabemos que a lingua galega é tan só, pero nada menos que, unha das linguas do mundo; unha obra colectiva do noso pobo ao longo da historia; nin mellor ni peor que outras, pero é a nosa; o medio co que construimos o noso pensamento, e a máis valiosa aportación de Galicia ao patrimonio cultural da humanidade. Debemos estar lexítimamente orgullosos desta nosa herdanza, e non podemos consentir que sexa neciamente desprezada, nin irresponsablemente destruida.

Defendemos a Terra e, polo tanto, a biodiversidade. Polo mesmo, defendemos a diversidade cultural que permitiu ao ser humano adaptarse á biosfera e, polo tanto, defendemos a nosa cultura e a nosa lingua.

Terra, cultura e lingua van da man. Destruir a nosa terra é destruir a nosa cultura, ao facer desaparecer o seu soporte material. Destruir a nosa terra é destruir a nosa lingua, ao facer desaparecer os lugares que nomea, as actividades que describe, a memoria que ela guarda e lembra. Destruir a nosa lingua é deixar á nosa terra orfa de nomes, valeira de significado, carente de memoria cultural, desprotexida.

Temos a responsabilidade de defender o noso medio natural e, polo tanto, o noso patrimonio cultural identitario, e o noso idioma, e de preservalos para as xeracións vindeiras. Igual que non consentimos a destrución nin a privatización do noso territorio nin do noso mar, non imos consentir ningunha agresión máis á nosa lingua.

Dende GNSV, rede participativa, non xerárquica, apartidaria, aberta a toda a sociedade, consideramos que a defensa da riqueza linguística e da cultura do noso País fai necesario e inevitable o estricto incumprimento deste malfadado decreto do galego no ensino.

Por todo o devandito, mostramos o noso pleno apoio á manifestación en reinvindicación dun ensino en galego que, convocada por diversas organizacións, terá lugar o día 21 de Xaneiro, e partirá ás 12:00 h da Alameda de Compostela.

Goberne quen goberne,
A LINGUA NON SE VENDE!

Terra viva e vida digna para tod@s

dimecres, 13 de gener de 2010

Generació Ni Not


Molts joves valencians no saben que el Valencià i el Català és la mateixa llengua i tenen greus problemes existencials.

A reveure, Espanya!

Espanya és “una nación arrastrada al borde de su resistencia institucional por culpa de un nacionalismo disparatado y egoista. Un nacionalismo que sólo puede sobrevivir sobre la base de vampirizar al resto de España“. Són paraules del totpoderós César Vidal, un més d’eixos “periodistes” convertits en retors a la vella que defensen (indirectament la majoria de vegades, però directament sense vergonya d’altres) una Espanya que ha de restar al record.

No ho entenen des d’Espanya? Eixa Espanya no som nosaltres. Com reflexionava Suso del Toro al seu treball “Espanyols tots”, aquests mitjans de comunicació de dretes (però també molts d’esquerres escrits baix els interessos madrilenys) ens presenten una idea d’Espanya dominant construïda sobre el nacionalisme castellanista i que ha arribat fins nosaltres directament des del franquisme. Sense parades.

César Vidal ha tornat al timó del seu programa nocturn a Esradio i des d’allí llança missatges cap al nacionalisme independentista català (i gallec, basc, valencià, andalús) convidant-los a abandonar Espanya, a dir “a reveure i si no ens vegem millor”. César Vidal és una nacionalista perifèric, un independentista convençut, un lluitador català, valencià o basc, com ho preferiu.

"Ningú llança (a excepció de la gent de la seua “calanya”) tantes proclames que mobilitzen els independentistes sense estat. Són tant que ens fan entendre que nosaltres no som gens com ells."

El possible és necessari. Cal lluitar pacíficament, cal treballar o diluir-nos. Amb mata de jonc (política) o sense ella. Parlant català i fent-los adonar-se’n que som iguals però que som diferents i que no van a aconseguir homogeneïtzar-nos. Apliquem eixe lema ecologista de “pensa globalment, actua localment”. Mirem el món des de la nostra terra, en clau valenciana i no permetem que ens diguem que és ser valencià.

Gràcies a aquests espanyols per deixar-nos tan clar que és Espanya i fer-nos entendre que no tinguem res a veure amb ella. A reveure, Espanya.

Text escrit per Carles Senso a PICA'M

dilluns, 11 de gener de 2010

Campsnal 9 retalla el 75% dels diners per al doblatge en Valencià.

La nova política d'austeritat de RTVV afectarà directament a la producció en valencià. López Jaraba retallarà en un 75% el doblatge en la llengua del Tirant. Això sí, Berni Ecclestone rebrà de Canal 9 sis milions d'euros per a poder emetre una carrera de Fórmula 1 a l'any fins a 2015. Tot i això, la Generalitat abonarà el seu propi impost al magnat britànic.



El nou director general del Grup Radio Televisió Valenciana (RTVV), José López Jaraba, va prometre quan el van nomenar que acabaria amb la sangria econòmica que representa l'ens públic. La reducció del pagament pels drets esportius i l'aposta per la producció pròpia haurien de ser els punts fonamentals per reduir les despeses. Malgrat haver-se lliurat de l'abonament pels drets televisius de Vila-real CF i València CF, valorats en 46 milions d'euros, no per voluntat pròpia sinó gràcies a la “Guerra del Futbol”, Canal 9 tornarà a pagar 6 milions d'euros a Berni Ecclestone, el magnat de la Fórmula 1, per retransmetre cinc carreres del Gran Premi de València, segons va confirmar Amadeu Sanchis, membre del Consell de Radio Televisió Valenciana per EUPV.

Mentre Canal 9 paga 1,2 milions d'euros per emetre cada carrera, la Fórmula 1 a València estarà fins a 2015, López Jaraba ja ha anunciat a les 14 empreses valencianes que fan doblatge en valencià per a l'ens públic que els retallarà un 75% el volum de treball. "Ens han dit que utilitzaran doblatge de nevera i ens contractaran el 25% del treball que fèiem fins a l'actualitat", va denunciar Rosa López, presidenta del Col•lectiu de Professionals del Doblatge. López va assegurar que esta mesura posa en perill “el menjar” de 250 famílies valencianes que treballen en productores per a la televisió pública.

Els dobladors valencians, que fan la majoria de treballs per a Punt 2, estan preocupats "pel desmantellament del segon canal i perquè els films en valencià els posen a hores intempestives". "Som un mitjà de cultura, un element essencial per a la televisió i la normalització de la llengua, posat que tot el que arriba de l'exterior i volen fer-ho en valencià, ho hem de doblar", va criticar López.

Este retall s'ha de sumar a l'evident política de discriminació del valencià a Canal 9. Cap de les pel•lícules que oferix són en la llengua del Tirant i molt menys la publicitat i molts dels programes. Segons va denunciar el vicepresident del Consell d'Administració de RTVV i president d'Asicom, José Ignacio Pastor, "Canal 9 és la televisió autonòmica que més pel•lícules programa setmanalment, al voltant de 30 i cap d'elles es passa en valencià". És més, afegix Pastor, "fins i tot els llargmetratges que han sigut realitzats al País Valencià, coproduïts per RTVV i fets en versió inicial en valencià, es passen doblades al castellà o no es passen".

A més a més, Pastor també va explicar que el professionals del doblatge "tenen el pressupost congelat des de l'any 1994 i l'any passat ja varen patir una reducció del 25% del seu treball, a més a més del retard de més de 10 mesos en el pagament de les factures per banda de RTVV". Una situació insostenible que pot deixar vora 250 famílies a l'atur i sense cap altre recurs. "Molts dels nostres associats han hagut d'anar-se'n a Catalunya a treballar, perquè ací no hi han oportunitats", va lamentar la presidenta del col•lectiu.

I és que el criteri de l'ens públic està clar, mentre el doblatge en valencià perd tres quartes parts del seu protagonisme, Canal 9 pagarà 1,2 milions per emetre una carrera que altres televisions com la Sexta també reproduiran. És a dir, l'argument de l'exclusivitat no té cap pes. I tots sabem com estan els índexs d'audiència quan la televisió valenciana i el canal de Mediapro s'enfronten els dissabtes a la nit en els partits de la Lliga BBVA. A més a més, estos diners que RTVV "regala" a Ecclestone no es desconten del canon que la Generalitat paga al magnat britànic per tindre la Formula 1 fins a 2015. Un negoci redó.


View More Free Videos Online at Veoh.com


extret de L'Informatiu.

Entre València i Berlín

Reproduixc tot seguit un interesant text de Josep-María Terricabras on evidència, com tants altres poden fer, l'estat de València:



"Aquestes darreres setmanes m’ha tocat anar força amunt i avall. Acabo de tornar de València i aquest dilluns seré a Berlín. Parlaré una mica dels dos viatges en els articles que es publicaran, respectivament, a EL TEMPS i a EL PERIODICO i que seran penjats com sempre en aquest portal. Deixeu-me, però, que ara us en faci cinc cèntims des d’aquí, d’una manera més distesa.

La que fa temps es va anomenar, en termes polítics, “la batalla de València” ha estat, en bona part, guanyada pels blavers i pels anticatalans acèrrims. Des d’un punt de vista nacional i cultural ara ja gairebé podem parlar “del drama de València”. Vas per la ciutat, i l’ús del valencià hi és escàs, escassíssim, tant en els rètols com en les converses. Des del Principat –i molt particularment des de Barcelona i el seu cinturó– ens queixem, amb raó, del retrocés del català. Doncs, això no és res comparat amb el que ha passat a València i a altres llocs del País Valencià, si bé no arreu. Per això tinc una admiració tan profunda pels amics valencians que continuen resistint, que continuen lluitant, que fan propostes, que organitzen activitats, que tenen iniciatives en la línia de la recuperació nacional.

I per això mateix la figura de Joan Fuster esdevé cada dia més gran, més important. Sense ell, sense la seva influència, sense el seu llegat, el País Valencià seria molt més erm, molt més pobre. Hi he anat uns dies justament per participar en la VII Jornada Joan Fuster. És una Jornada que se celebra anualment a Sueca i que aquest any ha estat dedicada a la relació entre Fuster i el pensament filosòfic. És sabut que Fuster era extraordinàriament crític (“hostil”, deia ell) amb la filosofia que ell considerava dogmàtica, tancada i prepotent, la filosofia que ell identificava amb la metafísica. També és cert, però, que ell mateix era un pensador, un escriptor d’idees, algú que va crear un entorn de pensament crític, agut, esmolat. És això el que hem tingut ocasió d’analitzar i discutir en aquesta Jornada. Segurament que el fet mateix que es concedís 1 crèdit acadèmic per la participació a la Jornada va “estimular” molts estudiants a apuntar-s’hi. Jo, però, valoro moltíssim que els dos-cents (200!) que ho van fer, seguissin les moltes hores d’exposició i debat amb tanta atenció, amb tant d’interès.

El viatge a Berlín és una cosa ben diferent. Just una setmana després del vintè aniversari de la caiguda del mur, l’Institut Ramon Llull presenta a la capital alemanya els dos volums titulats “Carrers de frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana”. Són 950 pàgines, molt ben editades, que es van preparar amb motiu de la Fira del Llibre de Frankfurt del 2007, en què la cultura catalana va ser la convidada d’honor. Està molt bé que els alemanys –i tots, és clar– sàpiguen i recordin que la nostra cultura és oberta, molt oberta, que sempre ha recollit les influències i els impulsos més variats. Aquest dos volums mostren que la cultura alemanya ha deixat empremta entre nosaltres, en la música, en l’art, en el pensament i en la literatura. Les traduccions al català de clàssics alemanys han estat constants. Per posar-ne només un exemple: el 1893, quan Nietzsche encara vivia però a Alemanya era poc conegut –i gens reconegut–, Joan Maragall ja va parlar d’ell en un excel·lent article a l’“Avenç” i en va començar a traduir fragments. I no és pas que Nietzsche fos de la mateixa “corda” ideològica que Maragall. Però nosaltres hem tingut la sort de tenir intel·lectuals, polítics, artistes, obrers i empresaris que han estat capaços de reconèixer el que hi havia de bo a fora, en els “altres” i que ho han sabut integrar, aprofitar, traduir i reinventar.

Per això resulta tan falsa i tan ridícula l’acusació d’alguns que diuen que la cultura catalana és una cultura tancada. Res més allunyat de la realitat. I som forts justament per això, perquè no ens hem tancat, perquè hem navegat per tots els mars i hem explorat tots els terrenys. Això no ens debilita, sinó que ens enforteix. I per això em sembla també tan simbòlic que la nostra cultura es faci present a Berlín justament en els dies en què ells, nosaltres, i tots, celebrem la caiguda del mur."

dissabte, 9 de gener de 2010

Salvem el Cabanyal


El govern valencià va aprovar ahir un decret-llei perquè puguin tirar endavant les obres del Cabanyal de València · La plataforma cívica de defensa del barri anuncia que s'interposarà entre els operaris i els edificis per evitar l'enderrocament.

I es que aixina ens trobem a plé segle XXI sofrint encara la tiranía baix el nom del PP, que s'encabota una i una altra vegada en aprofitar-se'n tot lo que puga del poble valencià independentment del que passe o opinen els ciutadans. Patint el que "hem votat"?

El PP (crec que no fà falta presentació a estes altures però per si de cas...) aquell partit descendent de la dictadura, el de mitjans de comunicació manipulats, el de 11-M, el que ens va portar a la guerra, aquell partit fascistoide i retrògrad, confesional i d'extrema-dreta, que lluny de condenar el franquisme permet que els honors instaurats al genocida continuen a la nostra terra, aquell partit que ha llevat la denocminació "País Valencià" de carrers i places sobre tindre votacions majoritàries en contra, el partit del Rus, Rita, Camps, Fabra i tota la pesca i faràndula asquerosa que ha dut al País Valencià a la puta merda són els que ara han retirat el BIC del que disfrutava el Cabanyal per poder enriquir-se amb les seues construccions faraòniques, destruïnt així una zona de gran patrimoni cultural, que siguen patrimoni cultural afecta a tot el món, però sobretot a nosaltres, els valencians, si.

Ara resulta que estos païassos volen enderrocar la part més emblemàtica i ben conservada del barri del Cabanyal, a València, per poder fer un corredor/avinguda per desembocar a la platja. Els veïns obviament, estàn en contra, si no ho enteneu, tan sols heu de fer un exercici mental tan simple com possar-se al seu lloc. El PP, el Consell, les osties consagraes, al vore que els veïns estaven en contra, han fet lo típic de les especulacions, intentar enganyar-los en ofertes, descuidar el barri i baixar la vigilància policial, en les conseqüències que tot lo món es pot imaginar.

Des de Madrid, capital del Gran Imperi, el Ministeri de Cultura va prohibir l'enderrocament per creure que era una espoliació de patrimoni cultural (i així és) , però clar, no contaven en que el PP no és un partit democràtic sinó dèspota i dictatorial, lo que ells volen i diuen và a misa, i pels seus collons , i el Camps i la Rita, s'han passat per la fava i pel parrús respectivament el decret del ministeri creant ells mateixa un Decret-Llei que els permet fer lo quels passe pels collons. Clar, ells manen, ells fàn lo quels rota, obvi...

Crec que s'haureu donat conter de que l'asumpte no em fà molta gràcia, clar que no òstia! Estic indignat! Estic fins als collons del PP i dels imbècils dels borregos que'ls seguixen!! Jo crec que ja està bé, no? Anem a dixar que tornen a guanyar, o anem a fer que es claven els containers, les maquinaries i les ratjoles pel cul?


Pàgina Web de "Salvem el Cabanyal"



Grup de Facebook de "Salvem el Cabanyal"

Grup de Facebook "1 millón de voces para que no tiren el Cabanyal"

divendres, 8 de gener de 2010

dijous, 7 de gener de 2010

¿Está Wars?... Pos dili que abaixe


dimecres, 6 de gener de 2010

Xavi Castillo i el Cura de la Llosa de Ranes.


Més desprèci policial.



A la nit de dissabte hi va haver una nova agressió a la llengua acompanyada d'un tracte vexatori a qui la parlava. El cas va ocórrer al barri de Benimaclet de València quan passava mitja hora de la mitjanit del 2 de gener. El periodista Sergi Tarín, del nou diari digital L'informatiu, anava en bicicleta quan en un carreró va topar amb dos agents de la Policia Nacional espanyola. Els dos policies el van aturar, el van obligar a baixar de la bicicleta i li van preguntar si duia drogues o algun objecte punxant. El periodista va respondre, en valencià, que no duia res d'això. Seguidament se'l va obligar a parlar en castellà perquè expressar-se en valencià "és ideologia", a la vegada que li van agafar, sense permís i sense cap cordialitat, la cartera que duia a la butxaca perquè un dels agents "havia vist un bony perillós a la butxaca i s'havia sentit amenaçat". A més a més se'l va escorcollar per assegurar-se que "no era un camell que estaven buscant i a qui el periodista s'hi assembla molt". Tarín, dolgut pel tracte rebut i per la intimidació de la situació, va demanar als agents els seus números de placa i ja els va avançar que els denunciaria. També ho ha publicat a la seva columna sent conscient de l'advertència dels agents: "A veure què escrius. Et llegirem".

trobat a Racó Català.

dilluns, 4 de gener de 2010

Autodeterminació a la Díada de Mallorca.


Convocats per la plataforma 31D, integrada per les forces polítiques, socials i sindicals nacionalistes de Mallorca, unes 3000 persones segons el Diari de Balears (4000 segons els assistents i 1000 segons la policia) es van manifestar el passat dimecres 30 pels carrers de Palma sota el lema "Espanya i França són crisi. Decidim Països Catalans" en la ja tradicional marxa per la Diada de Mallorca emmarcada en els actes de la Festa de l'Estendard, que se celebra institucionalment des del segle XIII i commemora l'entrada del rei Jaume I a Ciutat de Mallorca el 31 de desembre de 1229.
La marxa va discórrer sense incidents amb forta escorta policial d'uniforme i de paisà, que va impedir que un grup de feixistes atacara la comitiva amb llançament d'ous. Tot i això, sí es van produïr incidents entre "catalanistes i espanyolistes" en l'acte oficial d'ofrena al rei Jaume, segons informa el Diario de Mallorca.

La mobilització estava constituïda per tres blocs. Just darrere de les xeremies que obrien la marxa anaven els representants del Bloc per Mallorca (PSM, Entesa per Mallorca i Esquerra Republicana de Catalunya-Illes) i el Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament-Intersindical de les Illes Balears (STEI-i), encapçalats pel líder del Bloc i del Partit Socialista de Mallorca (PSM) i del Bloc, Biel Barceló. Darrere del grup del Bloc anava el d'ERC, amb el president del partit, Joan Puigcercós, i molts militants de les joventuts vinguts de Catalunya.

El tercer grup, i el més nombrós, era el de l'Esquerra Independentista (EI) amb representació del quatre organitzacions que la conformen: el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC-Mallorca), Endavant, Gent Activa i Maulets. El grup de l'EI va realitzar accions reivindicatives al llarg del recorregut. Eixint del Born van hissar una pancarta contra el Pla de carreteres a les obres de la façana del Casal Balaguer, a la costa de la Pols van llegir el seu manifest, i a l'altura del carrer Oms van cremar desenes de reproducions en paper de la bandera espanyola. La Policia espanyola, destacada en el recorregut, no hi va intervindre.

També hi van assistir representants del Partis Nacionalista Basc, el Bloc Nacionalista Gallec, Aralar i Convergència i Unió.

En finalitzar la marxa es va llegir el manifest conjunt de la plataforma organitzadora per part del periodista del Diari de Balears, Ander Zurimendi, a la plaça dels Patins. El text reivindicava "la dimissió dels polítics imputats en casos de corrupió" i criticava el "virrei Ramon Socies", delegat de Govern, pels "atacs al català que els mallorquins han patit amb el seu consentiment", afermant també "es tolera cap campanya anticatalana ni antimallorquina per part dels sectors espanyolistes illencs", i criticant els casos de corrupció que esquitxen les institucions mallorquines i balears.

La festa va continuar amb un concert dels grups Brams i Eixut en acabar la lectura del manifest amb els himnes La Balanguera i Els Segadors.

extret de Valencianisme.com